Una proposició de llei d’amnistia tramitant-se al Congrés dels Diputats, comissions d’investigació sobre el lawfare, Junts en una posició aritmèticament decisiva pel govern espanyol i una guerra fratricida a l’esquerra del PSOE. Són quatre temes que marcaran el 2024 i que poc podíem preveure ara fa tot just dotze mesos. Els podem sumar a altres claus, amb data assenyalada al calendari, que adquireixen una nova significació en el context polític actual: les eleccions a Galícia, al País Basc i al Parlament Europeu i el desè aniversari de la proclamació de Felip VI. I un tema que, a imatge i semblança d’una roda de hàmster, es repeteix des del 2018 als resums de l’any que es tanca i a les previsions de l’any que comença: la renovació del Consell General del Poder Judicial.
Tot plegat ens obre un horitzó que es pot sintetitzar amb deu temes als quals caldrà posar la lupa a partir de demà i vint preguntes que el temps ens ajudarà a resoldre.
1. La tramitació, aprovació i aplicació de la llei d’amnistia
L’any polític arrencarà amb un mes de gener habilitat al Congrés perquè es pugui accelerar la tramitació de la proposició de llei d’amnistia. El dia 3 es tanca el termini per presentar esmenes a la totalitat i el debat de totalitat està previst pel dimecres 10. A continuació, entraran en joc les esmenes a l’articulat, i els càlculs situen l’aprovació de l’amnistia a la Cambra Baixa a finals de gener. A partir d’aquí, començaran les corbes amb una tramitació turmentosa al Senat, que retindrà l’amnistia dos mesos després de la reforma del Reglament que va impulsar el PP fa un mes i mig i sobre la qual el PSOE va anunciar un recurs d’inconstitucionalitat.
Superat el fre del Senat, l’amnistia tornarà al Congrés perquè la Cambra Baixa li doni la llum verda definitiva i l’enviï al Butlletí Oficial de l’Estat. Ara bé, lluny d’haver-se culminat el seu objectiu, arribarà el moment clau: la seva aplicació per tal que totes les persones afectades se’n puguin beneficiar. I aquí serà on entraran en joc els jutges i tribunals per torpedinar-la. Si bé el calendari del seu pas per les Corts Generals és presumible, l’escenari que s’obri un cop quedi blanc sobre negre al BOE està absolutament obert i és totalment imprevisible.
- El PSOE, ERC i Junts introduiran esmenes al redactat de la proposició de llei?
- Els jutges podran evitar que la llei d’amnistia s’apliqui en la seva totalitat durant l’any 2024?
2. La renovació del CGPJ amb mediació europea
“Li demano que permeti la renovació d’un òrgan tan important com el Consell General del Poder Judicial”. És una frase de Pedro Sánchez dirigida al líder del PP en una sessió de control al Congrés dels Diputats. Però no és del passat 20 de desembre, ni de la primera meitat de l’any (abans de la convocatòria d’eleccions), tampoc és del 2022, ni tan sols és de la passada legislatura, ni de l’anterior. És del 21 de novembre del 2018, anava dirigida a Pablo Casado i la renovació del CGPJ ja estava a l’arena política. En aquell moment, faltaven quinze dies perquè expirés el mandat d’uns vocals que ara porten cinc anys amb el mandat caducat.
Les converses per renovar l'òrgan de govern dels jutges entraran a partir del gener en una nova fase després que el PP i el PSOE acordessin, a proposta d’Alberto Núñez Feijóo, que la Comissió Europea faci de mediadora entre els dos partits. El govern espanyol veu bé que la Comissió, que està estudiant la sol·licitud, “mediï i verifiqui” les negociacions. Els noms que sonen per exercir aquest paper són Didier Reynders, comissari de Justícia, i Věra Jourová, vicepresidenta per Valors i Transparència. Qui sap, doncs, si l’any 2024 serà el definitiu perquè el PP i el PSOE acabin amb un bloqueig que s’arrossega des de fa massa temps.
- La Comissió Europea aconseguirà l’entesa entre el PP i el PSOE per renovar el CGPJ?
- El sistema d’elecció dels vocals del CGPJ es modificarà en el sentit que demana el Partit Popular?
3. Les comissions d’investigació tensaran encara més les relacions amb el Poder Judicial
L’inici de la legislatura espanyola també ha estat marcat, amnistia a banda, per l’aprovació de tres comissions d’investigació a sol·licitud dels partits independentistes sobre l’Operació Catalunya, el Cas Pegasus i els atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Després de tirar endavant gràcies al suport del PSOE, les comissions s’han de posar a treballar: primer es constituiran i elegiran la seva Mesa, després aprovaran el pla de treball (on quedarà detallat qui ha de comparèixer) i celebraran les compareixences i, finalment, debatran i votaran les conclusions.
El CGPJ ja ha avisat que no permetrà que els jutges hi assisteixin i el PSOE ha desmentit que tingui la intenció de convocar-los. Sigui com sigui, les comissions d’investigació, les acusacions de lawfare i els discursos posant en dubte els jutges continuaran incrementant les tensions entre el poder legislatiu (i, de retruc, el poder executiu) i el poder judicial.
- Qui compareixerà a les comissions d’investigació i en quines condicions ho farà?
- Les conclusions que s’extreguin de les comissions d’investigació tindran algun impacte polític o jurídic?
4. Els primers pressupostos del nou govern espanyol
Un dels primers reptes que tindrà el govern espanyol a partir del gener serà l’elaboració, tramitació i aprovació dels pressupostos, els primers de la legislatura i els primers amb l’aritmètica endimoniada que va deixar el 23-J. María Jesús Montero, ministra d’Hisenda i flamant vicepresidenta primera, s’haurà d’arremangar per negociar amb tots els fronts que el govern espanyol té oberts. Els darrers tres comptes públics, aprovats en temps i forma, van comptar, entre altres, amb el suport d’ERC, el PNB i Bildu, però ara cal sumar Junts a l’equació. De moment, Míriam Nogueras ja ha amenaçat que votaran en contra dels reial decrets llei que es debatran la segona setmana de gener. No hi haurà cap votació senzilla en un Congrés dels Diputats on caldrà fer anar la calculadora permanentment.
- Quan arribaran els pressupostos al Congrés dels Diputats?
- Quines exigències plantejaran els partits independentistes?
5. El rol dels independentistes al Congrés i la relació ERC-Junts
A les eleccions generals del 23 de juliol, els partits independentistes van perdre 650.000 vots i nou escons, però es van situar en una posició de preeminència aritmètica: els catorze diputats d’Esquerra i Junts són decisius en qualsevol votació. D’aquesta manera, Junts ha passat d’estar marginat parlamentàriament a entrar al joc de les majories en tot moment, en el que s’interpreta com un viratge cap al full de ruta que ERC practica des que va facilitar la investidura de Sánchez el gener del 2020. El portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, va congratular-se que els juntaires entrin dins de l’equació després de “tants anys criticant aquesta via”, però això no ha apaivagat els ànims entre els antics socis de Govern, ja que Junts també ha aprofitat per reivindicar que ara “passen coses que eren impossibles”. Més que recuperar velles complicitats i transitar cap al famós “front comú”, les aliances estaran condicionades per l’eix esquerra-dreta: així doncs, les sumes entre Junts i el PNB i entre ERC i Bildu estan cridades a ser les pinces que facin pendolar el govern espanyol a dreta i esquerra.
Del que ens depararà l’any parlamentari, també caldrà prestar atenció a la reforma de l’article 49 de la Constitució per eliminar el terme “disminuïts”, a la despenalització de les injúries a la Corona i de l’enaltiment del terrorisme i a l’abolició de l’obligatorietat de jugar amb la selecció espanyola.
- Junts virarà i es convertirà en un soci estable del govern espanyol al Congrés?
- ERC i/o Junts faran descarrilar votacions clau al Congrés?
6. La reconfiguració de l’espai a l’esquerra del PSOE
El 2023 que tanquem ens deixa la trencadissa a l’espai a l’esquerra del PSOE. La llei del “Només sí és sí”, els mals resultats de Podemos a les eleccions municipals i autonòmiques, discrepàncies en temes estratègics i la mala maror personal van originar i tensar un conflicte que havia quedat dissimulat per un alto al foc forçat durant la campanya electoral del 23-J i que ha esclatat les últimes setmanes. Quan torni l’activitat parlamentària, Podemos haurà de ressituar-se al Grup Mixt després d’abandonar el grup parlamentari de Sumar i obrirà un nou front negociador pel govern espanyol. Mentrestant, Sumar haurà d’anar perfilant i definint la seva estructura orgànica i el seu desplegament territorial. I a l’horitzó immediat, les eleccions gallegues seran finalment la primera batalla electoral entre Podemos i Sumar després que els morats hagin rebutjat la coalició amb els de Yolanda Díaz.
- La convivència a les comunitats autònomes permetrà recosir o tensarà encara més les relacions entre Sumar i Podemos?
- Sumar serà capaç de teixir una estructura que li permeti aconseguir una implantació territorial?
7. Les eleccions gallegues: les esquerres aspiren a trencar la majoria absoluta del PP
Les primeres eleccions que se celebraran l’any que ve seran al Parlament de Galícia: el 18 de febrer. L’objectiu del BNG, el PSdeG i Sumar és expulsar el PP de la Xunta, on està instal·lat ininterrompudament des del 2009 amb majoria absoluta. Les cartes ja estan sobre la taula: Alfonso Rueda busca la reelecció pel PP, Ana Pontón encarna l’alternativa sobiranista des del BNG, José Ramón Gómez Besteiro aspira a ser decisiu amb el PSdeG i Marta Lois lidera Sumar, que finalment no concorrerà de la mà de Podemos, que presentarà una llista pròpia amb Isabel Faraldo al capdavant.
El camí de les esquerres només té un destí: evitar la majoria absoluta dels populars. L’única vegada que això ha passat des de l’arribada de Fraga Iribarne va ser el 2005, quan el PSdeG i el BNG, en les segones eleccions amb més participació de la història, van aconseguir un diputat més que el PP i van investir Emilio Pérez Touriño. I a això apel·len, precisament, les forces d’esquerres: a una mobilització dels votants progressistes perquè Rueda no continuï a la plaça de l’Obradoiro.
- El PP podrà revalidar la majoria absoluta al Parlament de Galícia?
- Sumar i Podemos aconseguiran representació després de la desfeta de Galicia en Común el 2020?
8. Les eleccions basques: amb Bildu a l’ull de l’huracà
Els comicis que encara no tenen data són els del País Basc. Les últimes quatre vegades, bascos i gallecs han acudit a les urnes el mateix dia, però, després de l’avançament electoral a Galícia, es manté la incògnita si en aquesta ocasió es mantindrà la tradició que s’ha repetit des del 2009. D’entrada, els tres principals partits han canviat les seves cares: Imanol Pradales serà el candidat del PNB a lehendakari, Pello Otxandiano liderarà la llista de Bildu i Eneko Andueza encapçalarà la candidatura del PSE-EE. Sigui com sigui, doncs, està clar que Íñigo Urkullu no continuarà a l’Ajuria Enea.
A l’espera de saber com concorreran Podemos i Sumar, l’última enquesta publicada, feta a finals de novembre, mostrava pocs canvis respecte a l’aritmètica actual i permetia a jetzales i socialistes reeditar el govern de coalició. El sondeig també pronosticava que Bildu, al centre de totes les mirades després de recuperar l’alcaldia de Pamplona, seria la força que més creixeria en escons (dels 21 actuals passaria als 25 per quedar-se a només quatre del PNB) i es convertiria en la primera força a Guipúscoa.
- Bildu aconseguirà ser el partit més votat al País Basc?
- El PNB i el PSE-EE revalidaran la majoria absoluta o hauran de demanar la complicitat del PP per continuar governant?
9. Les eleccions europees: les urnes a tot l’Estat com a termòmetre de la legislatura
El 9 de juny tots els espanyols tornaran a les urnes en unes eleccions al Parlament Europeu que s’hauran de llegir des de múltiples perspectives. El PP les presentarà com un plebiscit als primers mesos del govern espanyol, poc després de l’aprovació de l’amnistia (si el calendari va segons està previst), el PSOE aspirarà a revalidar la primera posició de fa cinc anys, l’independentisme, qui sap si amb Carles Puigdemont a les llistes de Junts, aprofitarà l’oportunitat per reivindicar-se i Podemos, que ja han anunciat la seva aposta per Irene Montero com a candidata, afrontarà una cita decisiva pel seu futur en la qual voldrà reivindicar-se deu anys després de la seva irrupció.
- El PP serà la força més votada, igual que a les municipals, les autonòmiques i les generals del 2023?
- Carles Puigdemont es presentarà a les eleccions europees?
10. Deu anys de la proclamació de Felip VI (i de l’abdicació de Joan Carles I)
I el 19 de juny es compliran deu anys que Felip VI és rei d’Espanya després de l’abdicació del seu pare, Joan Carles I. Des d’aleshores, la Corona ha estat protagonista en múltiples moments: el 3 d’octubre del 2017, el monarca va avalar l’actuació del govern espanyol durant el referèndum de l’1-O en un discurs que va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria, el març del 2020, va renunciar a l’herència i va retirar l’assignació a Joan Carles I i, cinc mesos més tard, el rei emèrit va marxar d’Espanya per instal·lar-se a Abu Dhabi, malgrat que d’aleshores ençà ha tornat a Espanya en més d’una ocasió, especialment a Sanxenxo. A més, l’examant de Joan Carles I, Corinna Larsen, va reclamar-li 146 milions d’euros per danys, però la justícia britànica va rebutjar jutjar l’emèrit. Tot aquest context continuarà obert el 2024, amb l’afegit de les revelacions de Jaime del Burgo, l’excunyat de la reina Letícia, que assegura que va mantenir una relació extramatrimonial amb ella. Caldrà veure quin impacte té tot plegat en la imatge i l’estabilitat a curt i a llarg termini de la Corona i, de reüll, vigilar si s’obre la porta al retorn de Joan Carles I quatre anys després de la seva fugida.
A tot això, el passat 31 d’octubre la princesa Elionor de Borbó va jurar la Constitució davant de les Corts Generals, amb l’absència dels independentistes i Sumar, i va convertir-se en hereva al tron. Per cert, un grup de persones han impulsat un manifest per promoure una “marxa republicana per la democràcia” el diumenge 16 de juny amb l’objectiu de reivindicar que, “davant la decadència de la monarquia, la democràcia obrirà pas a la república del segle XXI”.
- Joan Carles I tornarà a viure a Espanya?
- La imatge pública de la Corona quedarà afectada per noves revelacions i/o per mobilitzacions que posin en qüestió la monarquia?
Els pròxims dotze mesos oferiran respostes a aquestes preguntes (i a les que han quedat al tinter) i plantejaran nous interrogants, obriran altres fronts polítics i erigiran protagonistes que marcaran l’agenda del 2024. I caldrà seguir-ho tot de ben a prop.