Els fantasmes ressuscitats del tamayazo només eren part del relat de la dreta. A l’hora de la veritat, no ha faltat cap diputat. En el primer debat d’investidura que guanya, Pedro Sánchez ha tornat a ser escollit president del govern espanyol. Això sí, ho ha fet amb majoria simple, per només dos vots de diferència, i amb una aliança que l’obligarà a negociar durant tota la legislatura. Sense l’ajuda de l’independentisme català i basc, com s’ha demostrat aquest dimarts, el primer govern de coalició progressista des de la Segona República pot tenir una vida molt curta. Ja ho va advertir el republicà Gabriel Rufián: “Si no hi ha mesa de diàleg, no hi ha legislatura”. Catalunya és l’elefant a l’habitació, mentre la dreta més extrema agita el discurs de la crispació i l’anti-Espanya.

Al final la votació ha sortit com estava previst: 167 contra 165 a favor de Sánchez. A la banda del , el PSOE, Unidas Podemos, el PNB, Més País, Compromís, el BNG, Terol Existeix i Nova Canàries. A aquests vots favorables s’hi han sumat les abstencions d’Esquerra i EH Bildu. En contra ho han fet una àmplia amalgama, des del PP, Ciutadans i Vox fins a JxCat, la CUP, Navarra Suma, el PRC i la diputada indisciplinada de Coalició Canària. Ha estat per la mínima, ha estat la investidura amb menys vots de la democràcia espanyola.

La votació estava tan justa que, aquest cop també, els socialistes Adriana Lastra i Rafael Simancas l’han seguit amb una llista dels 350 diputats i un bolígraf. En proclamar-se la victòria per la mínima, s’ha escoltat un sonor aplaudiment i crits de “sí se puede”. Hi ha hagut abraçada sentida entre Sánchez i Iglesias, així com entre futurs companys d’executiu del PSOE i Unidas Podemos. A Iglesias, a Pablo Echenique i altres dirigents morats se’ls veia visiblement emocionats, amb llàgrimes als ulls.

A votació se sotmetia el primer govern de coalició d'esquerres des dels temps de la Segona República. Ha costat suor, sang i llàgrimes, i la irrupció com a tercera força dels postfranquistes, per veure Pedro Sánchez abraçar-se amb Pablo Iglesias. Han salvat la bola de partit, i tenen una legislatura per davant per aplicar un antídot a l'extrema dreta. Han promès una ambiciosa agenda de polítiques socials, la més important des de la Transició, amb una crisi econòmica que amenaça. Si no surt bé l'experiment, llavors serà encara més complicat frenar els de Santiago Abascal.

També es votava la resolució del conflicte polític català, el principal factor de bloqueig de la política espanyola. Amb una hemeroteca que s'ha hagut d'empassar, Pedro Sánchez ha decidit negociar amb ERC una mesa de negociació entre Estat i Generalitat, aquest cop de debò, i s'ha compromès a sotmetre el que en surti a votació de la ciutadania de Catalunya. Els republicans ja li han advertit que no acceptaran més "estafes", més apoyarés com els de Zapatero. Si no s'agafa el "conflicte polític" per les banyes, estan disposats a fer-lo caure.

Un bon termòmetre del clima polític general ha estat la tribuna d’autoritats i convidats. Es podia resumir amb les absències: el castellanomanxec Emiliano García Page, l’aragonès Javier Lambán i l’extremeny Guillermo Fernández Vara, els més crítics, no han vingut a Madrid. La resta de barons socialistes hi eren tots: Miquel Iceta, Ximo Puig, María Chivite, Susana Díaz, Concha Andreu...

Sánchez: "Diàleg dins la Constitució"

De moment, Pedro Sánchez ha defensat aquest dimarts que el diàleg és “necessari” per resoldre el conflicte polític català, però que serà “sempre dins de la Constitució”. Dels deu minuts de la seva intervenció d’aquest dimarts davant la cambra baixa, amb prou feines mig minut han estat dedicats a la qüestió catalana. “Viurem un temps de diàleg, d’un diàleg necessari per superar els contenciosos territorials”, ha defensat el secretari general del PSOE. No obstant això, ha aclarit: “Ho farem sempre dins de la Constitució, vetllant per la integritat, les diferències, sobre la base del respecte, treballant pel bé comú”.

ERC: "Diàleg requereix empatia”

Aquest dimarts, en nom d’ERC, no ha parlat Gabriel Rufián, sinó Montse Bassa, germana de la presa política Dolors Bassa. Ha admès que “personalment”, en un clima de repressió, la governabilitat d’Espanya “li importa un rave”. Fins i tot ha titllat els diputats del PSOE de “botxins”. No obstant això, ha afegit: “Quan visito al puto vidre la Dolors, la Carme, l’Oriol o el Raül, sempre em somriuen i em recorden que nosaltres creiem en el diàleg”. En aquest sentit, ha advertit que el diàleg requerirà “empatia”, i ha recordat que donen la seva abstenció “des d’un gran escepticisme”. Però ha pogut la necessitat de “donar una oportunitat al diàleg”. Durant la seva intervenció ha hagut de suportar crits de “colpista” o “viva la policía”.

Amb el mateix escepticisme o més encara, Laura Borràs ha constatat novament: “No podem votar en contra de Catalunya i a favor de la repressió”. És per això que han mantingut el no a Sánchez mentre l'aparell de l’Estat intenta inhabilitar presidents de la Generalitat i eurodiputats. En acabar el parlament, la portaveu de JxCat s’ha acostat a l’escó de Pedro Sánchez per fer-li entrega de la resolució del Parlament Europeu convocant Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín per prendre possessió dels seus escons.

El govern de coalició, a punt

En aquests moments, l'estructura del futur govern de coalició presidit per Sánchez ja està tancada, tot i que no s'ha donat a conèixer tota. Hi haurà tres vicepresidències: Pablo Iglesias tindrà la segona, que serà d'Afers Socials, i la tercera, econòmica, serà per a Nadia Calviño. La primera la retindria Carmen Calvo. També es coneixen els altres ministeris de Podemos: Irene Montero a Igualtat, Alberto Garzón a Consum, la gallega Yolanda Díaz a Treball i el català Manuel Castells a Universitats. Es preveu un canvi de portaveu, deixant-ne fora la ministra d'Educació Isabel Celaá. Qui té més números a les travesses és la ministra d'Hisenda, l'andalusa María Jesús Montero, un dels valors en alça del PSOE. Els altres noms que sonen són Fernando Grande-Marlaska (Interior), José Luis Ábalos (Foment), Teresa Ribera (Medi Ambient), Magdalena Valerio (Seguretat Social) i Margarita Robles (Defensa).

En tot cas, la intenció de Sánchez és anar per feina, que per alguna cosa ha forçat un debat d'investidura en cap de setmana i enmig del dia de Reis. Els plans dels socialistes passen perquè aquest mateix dimarts a la tarda, o a tot estirar dimecres, juri el càrrec davant del Rei. Després seria el torn dels ministres, que també hauran de jurar o prometre el càrrec davant del monarca. El divendres se celebraria, com és habitual, el primer Consell de Ministres del nou govern espanyol.

Extrema dreta a la batuta

Ha estat un debat d’investidura més crispat del que és habitual, amb una dreta radicalitzada, fent el discurs de l’anti-Espanya i assenyalant amb noms i cognoms els diputats, també socialistes, que segons ells han “traït Espanya”. Malgrat tot, no s’ha pogut dur a terme el tamayazo, malgrat els intents d’Inés Arrimadas des de la tribuna d’oradors. Una de les grans víctimes ha estat el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, que ha rebut milers de correus electrònics. Ha passat la nit en un lloc indeterminat per motius de seguretat.

Ovació a Aina Vidal

Després d’anunciar que patia un càncer, però que tot i així assistiria a la votació, la diputada dels comuns Aina Vidal ha rebut una forta ovació per part de la gran majoria de la cambra, que s’ha posat dempeus. En acabar el ple, Pablo Iglesias ha pujat fins al seu escó amb un enorme ram de flors. No ha pogut contenir les llàgrimes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat