Ja s'ha revelat la quantitat de diners de Corinna Larsen reclama a Joan Carles I en concepte de danys i perjudicis pel presumpte assetjament que va començar l'any 2012 després de negar-se a tornar-li 65 milions d'euros cedits per "gratitud i amor". 146 milions d'euros: això és el que reclama l'examant de Joan Carles, i és l'única revelació que s'ha sabut del judici que va arrencar aquest dimarts a Londres. L'empresària danesa relata en la seva demanda que Joan Carles I l'hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per procurar que la reprenguessin i després com una venjança per perjudicar-la en els seus negocis. Per aquestes raons, reclama al rei emèrit una indemnització pels costos del tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i per la contractació a "exdiplomàtics i exfuncionaris del govern espanyol" perquè intervinguessin amb la finalitat de "posar fi a l'assetjament" que diu haver rebut.
La defensa de Joan Carles, que considera que les corts angleses no tenen jurisdicció sobre la demanda, ha demanat aquest dimarts que la petició de Corinna sigui desestimada i rebutja que l'excap d'Estat espanyol assetgés la seva antiga amant, com insisteix ella. El lletrat Adam Wolanski, del bufet britànic Velitor Law, ha assegurat que la demanda és "un autèntic caos" per diverses qüestions. Una de les que ha destacat, és que mentre Corinna rebia el presumpte assetjament i amenaces per part de Joan Carles I, va donar entrevistes on considerava l'emèrit com el seu amic, i la seva intenció de mantenir l'amistat. En aquesta línia, també ha recordat que Larsen va explicar en diversos mitjans que vivia a Mònaco i no pas a Londres.
Traslladar la denúncia de Corinna a Espanya
La defensa de Joan Carles I apunta que com que "el demandant està domiciliat a Espanya, els tribunals espanyols són els competents per fer-se càrrec de la demanda de Larsen. En aquest sentit, afegeixen que "la qüestió clau és si, en relació amb els suposats actes d'assetjament, el Regne Unit és el lloc on es va produir el presumpte esdeveniment nociu o el mal directe", una cosa que sostenen que els advocats de Larsen no han demostrat, sent a aquesta part a qui correspon la càrrega de la prova.
Els advocats de l'emèrit també apunten a "l'evident falta de credibilitat de la demandant". Per donar pes a aquest argument, han destacat que Larsen ha sol·licitat permís per a fer una nova modificació a la seva demanda original. "Com les seves predecessores, és incoherent, internament contradictòria i manifestament dolenta en termes legals". Precisament per aquestes qüestions és que defensen que no existeix una pauta de conducta "d'assetjament atribuïble a l'antic monarca". Així doncs, reclamen a Corinna que es limiti a explicar "diversos incidents" que segons la defensa de Joan Carles són diferents del que s'ha explicat fins ara i "tenen lloc de manera esporàdica al llarg de diversos anys i van ser duts a terme per diferents persones (no sempre el demandant) contra diversos objectius (no sempre la demandada)". A més, destaquen que les afirmacions de Larsen, que Joan Carles I "nega emfàticament", no només són "falses" sinó també "inconsistents amb les declaracions públiques fetes per ella" abans que iniciés el litigi.
Immunitat de Joan Carles I
El judici, que s'allargarà fins divendres a Londres, té l'objectiu d'abordar les qüestions preliminars que van quedar a l'aire fins que es resolgués la immunitat de l'emèrit. El passat 6 de desembre el Tribunal d'Apel·lacions d'Anglaterra i Gal·les va establir que Joan Carles gaudeix d'immunitat respecte a les actuacions prèvies a la seva abdicació com a Rei d'Espanya, el 2014. Així doncs, aquest judici només podrà jutjar el presumpte assetjament de Joan Carles a partir del 2014, quan va abdicar.
En el període temporal que sí que podran abordar els jutges britànics, Larsen assegura que el 2015 va rebre un correu del seu exmarit en el qual deia que havia de retornar els diners que tenia de Joan Carles I. Aquest mateix any, diu haver rebut comentaris per part de tercers que afirmaven que ella havia robat diners i béns al rei emèrit. "Aquestes declaracions falses tenien la intenció del demandat de provocar mal a la demandant, a la seva reputació i interessos comercials i, de fet, ho va fer", assenyala el document. A més, Corinna també denuncia una sèrie de seguiments entre 2015 i 2020 per part de terceres persones, que segons apunta estan vinculades amb l'emèrit. Entre altres qüestions, l'empresària destaca que l'11 de novembre de 2020 un home d'aparença mediterrània va aparèixer enfront d'ella en ple carrer a Londres i li va dir: "Hi, hola, you must stop" (Hola, has d'aturar-te).