Cop de timó del PSOE. En menys de 12 hores ha canviat de parer i ha decidit votar a favor de la presa en consideració d'una proposició de llei d'Esquerra Republicana per abolir l'obligatorietat de jugar amb la selecció espanyola. Aquest dimarts al matí, fonts de la capitania del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, així com membres del govern espanyol, assenyalaven que el PSOE hi votaria en contra. També ho assegurava la setmana passada Pilar Alegría, portaveu de l'executiu presidit per Pedro Sánchez. Però una negociació 'in extremis' amb els republicans aquesta tarda a la cambra baixa ha provocat que finalment els socialistes s'obrin a convertir en voluntària la decisió d'assistir a les convocatòries de la selecció espanyola. "Ens obrim a escoltar", assenyalen fonts del grup parlamentari del PSOE, que també argumenten ara que és "complicat" oposar-se a la presa en consideració d'una norma d'aquest estil. Així, la presa en consideració ha tirat endavant amb els vots de PSOE, Sumar, Podemos, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària (177); amb PP i Vox votant-hi en contra. UPN no ha participat en aquest debat, i hi ha hagut alguns diputats que no han participat en la votació (n'hi ha hagut un total de 346 vots, no 350). 

Durant el debat de la proposta, el PSOE ha agraït que Esquerra Republicana hagi defensat aquesta proposició de llei sempre mencionant i contextualitzant la proposta al voltant de les jugadores de la selecció espanyola, que aquest estiu van alçar-se contra la federació i no volien presentar-se a les convocatòries. Però la diputada Sonia Guerra López s'ha situat en el seu discurs més en contra que a favor de la norma. Ha recordat, però, que aquestes jugadores no han denunciat mai l’obligatorietat de jugar amb la selecció, sinó que per a elles oposar-se a la convocatòria era un gest de lluita feminista contra l’agressió masclista que havia patit la jugadora Jennifer Hermoso per part de Luis Rubiales. La negociació entre socialistes i republicans, de totes maneres, ha continuat després del debat, abans de les votacions. 

Respecte a si cal mantenir o no l’obligatorietat, la socialista ha recordat que hi ha hagut casos de professionals que han suplicat als seus seleccionadors que no els convoquessin, i que això ha estat respectat. “Continuarem treballant pels drets i llibertats, i perquè quan es cridi un jugador se'n senti orgullós; el nostre objectiu mai ha estat imposar una bandera”, ha assenyalat; tot i no acabar d’aclarir per què segons els socialistes cal o no mantenir aquesta qüestió com una obligatorietat, i no pas com un “dret”.

ERC acusa els “nacionalistes fanàtics” de “segrestar la voluntat” dels esportistes

Montse Bassa ha estat l’encarregada de defensar aquesta proposició de llei. La diputada republicana ha acusat els partidaris de mantenir l’obligatorietat de “segrestar la voluntat” dels esportistes de ser “nacionalistes fanàtics”. Ha ironitzat, també, i ha assenyalat que aquesta obligatorietat, és la “versió esportiva de la llei Wert”, perquè pretén “espanyolitzar” esportistes.

La parlamentària d’ERC ha assenyalat que a la seva formació són plenament conscients de la multitud de casos que hi ha dins del sac de les convocatòries de les seleccions. I ha reconegut que, algunes vegades, hi ha independentistes catalans que igualment accepten anar a jugar amb el conjunt espanyol perquè desitgen jugar en competicions d’alt nivell. Finalment, Bassa ha assegurat que “el pròxim cop” que el seu partit comparegui davant del Congrés dels Diputats per parlar d’aquesta qüestió, serà “per demanar les seleccions esportives catalanes i de la resta de les nacionalitats de l’Estat”.

Per part de Junts per Catalunya, Pilar Calvo ha opinat que “l’imperatiu legal de jugar a la selecció espanyola atempta contra els drets individuals dels esportistes”. Durant la seva intervenció, ha recordat que la seva formació ja va demanar eliminar aquesta obligatorietat quan en la darrera legislatura es negociava la llei de l’esport. I ha continuat el seu discurs lamentant el masclisme estructural que existeix al futbol espanyol. Ha citat també la blaugrana Aitana Bonmatí, que va denunciar la manca de sentit que té l’imperatiu d’acudir a la crida de la selecció espanyola. Així, la juntaire ha demanat que mai més “les jugadores arribin amb por a una convocatòria” a la qual no hi volen assistir.

Bildu ha recordat que la infracció d’aquesta norma pot comportar multes de fins a 30.000 euros. Mertxe Aizpurua ha recordat que això no és un problema pels futbolistes professionals, sinó per tots aquells esportistes d’elit d’especialitats més minoritàries. I ha assenyalat que l’obligatorietat de la norma existeix en tant que se sap que existeixen esportistes que són independentistes. Per part del PNB, també han defensat la mesura argumentant que és “un salt qualitatiu” saltar del terme “obligació” a “dret”. Joseba Igarretxea també ha lamentat que no només hi hagi sancions econòmiques, sinó que es trunquin carreres esportives. 

Vox i PP titllen “d’infàmia” i “teatret” la proposta d’ERC

Per part de Vox, el diputat Jacobo González ha assenyalat que “l’existència” de partits com ERC, Junts o Bildu “només es justifica per l’odi i l’enfrontament”. El parlamentari ultra ha titllat la proposició de llei “d’infàmia”, però en cap cas ha entrat a la qüestió de fons: si és necessari o no que hi hagi l’obligació d’assistir a la convocatòria de les seleccions espanyoles. Era d’esperar també l’argumentari del PP, que ha titllat de “teatret” la proposició d’ERC, recordant que els republicans van abstenir-se a la nova llei de l’esport tot i saber que s’incrementaven les sancions per no acudir a les convocatòries de les seleccions. 

La proposició d’ERC sobre la selecció espanyola

El Ple del Congrés dels Diputats estava cridat aquest dimarts a debatre i votar una proposició de llei d’Esquerra Republicana perquè qualsevol esportista tingui la llibertat d’acceptar o renunciar la convocatòria de la selecció espanyola. No és la primera vegada que ERC demana que aquesta obligatorietat —que l’incompliment pot arribar a penar-se amb multes i la prohibició d’exercir com a professional— desaparegui. Ara bé, aquesta vegada la cambra baixa ha hagut de debatre-ho després d’un important precedent: el conflicte entre les jugadores de futbol femení de la selecció espanyola amb la federació.

De fet, els republicans assenyalaven que el cas Rubiales ha posat de manifest la necessitat de fer canvis estructurals a la federació espanyola de futbol. “Cal garantir la igualtat i la no discriminació per raons de gènere”, remarcaven des d’ERC quan presentaven aquesta proposició de llei. Quan els republicans van presentar aquesta iniciativa parlamentària, van reiterar que això no feia que el partit abandonés el seu objectiu de treballar pel reconeixement d’una selecció catalana.

Precedents d’esportistes negant-se a assistir amb la selecció espanyola

Hi ha precedents d’esportistes de gran reconeixement i fama mundial que s'absenten en les convocatòries estatals al·legant motius personals, més enllà del conflicte protagonitzat per les guanyadores del Mundial femení aquest passat estiu. Un cas és el d’Oleguer Presas. L’exjugador del Barça, declarat independentista, va demanar no ser convocat mai més amb la selecció espanyola. I el llavors seleccionador, Luis Aragonés, va respectar la petició del jugador.

“No em sentia amb el compromís d’una selecció nacional que no em representa de cap manera; al contrari, que em genera rebuig i aversió pel que representa” havia declarat Presas. El mateix va passar amb José Ignacio Fernández, que també va manifestar la seva voluntat de mantenir-se al marge de la selecció espanyola. I el tècnic Javier Clemente també va respectar la decisió del futbolista.