Un destacat membre de Sumar assenyalava fa unes setmanes pels passadissos del Congrés que quan negociaven amb el PSOE un acord per reeditar un govern de coalició, els socialistes els posaven Junts i PNB com a excusa per no esquerranitzar massa segons quins pactes. Dibuixava així una de les pors que tenen els socis d'executiu de Pedro Sánchez de cara a aquesta legislatura: que hi hagi dues formacions que permetin al PSOE no haver d’arrossegar-se tant als plantejaments d’aquells que se situen a l’esquerra dels socialistes, i fins i tot dretanitzar algunes polítiques.
Junts per Catalunya i el PNB conformen una pinça euskalcatalana com la d’Esquerra Republicana i Bildu. Amb una diferència: no se situen al mateix punt en l’eix esquerra-dreta del taulell polític. A Madrid, les formacions de Gabriel Rufián i Mertxe Aizpurua han anat del bracet aquests darrers anys, es van presentar de forma conjunta al Senat en les passades eleccions, i Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi volen que torni a passar el mateix a les eleccions europees. “Ens assemblem molt ideològicament i ens posem d’acord en pràcticament tot”, argumenten des d’ERC.
I apunten el mateix des de Junts sobre la seva relació amb el PNB: “Les nostres relacions s’han reforçat de cara a la nova legislatura i hi ha molts temes en els quals coincidim”. Això es va posar de manifest el passat mes de setembre, quan el president del Partit Nacionalista Basc, Andoni Ortuzar, es va reunir amb el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, a Waterloo. La foto, a més, va servir per sentenciar les esperances d’Alberto Núñez Feijóo, que havia reconegut les seves intencions d’adherir el PNB a la mateixa equació que PP i Vox.
Una fotografia similar es va repetir dos mesos després a Sabin Extxea —la seu jeltzale a Bilbao—, senyal que Junts i PNB encarrilaven la seva coordinació per condicionar la legislatura a Pedro Sánchez. El secretari general de Junts, Jordi Turull, i el president del Partit Nacionalista Basc, Andoni Ortuzar, van constatar la “voluntat mútua” de “col·laborar” a Madrid, assenyalant que l’aritmètica del Congrés resultant de les eleccions del 23-J així ho requereix. Aquella foto, però, escenificava el naixement d’aquesta pinça a la capital espanyola, en tant que la d’ERC-Bildu ja fa anys que funciona. Caldrà veure en els pròxims mesos com treballa l’engranatge Nogueras-Esteban.
Un gran punt en comú: l’eix nacional i antirepressiu
Des de l’equip de Gabriel Rufián asseguren a aquest diari que tenen clar que en aquesta legislatura hauran d’anar “molt més ‘partit a partit’ que no pas en els darrers anys”, en referència a cadascuna de les lleis que s’hauran de pactar. Serà així si es té en compte que, també a ElNacional.cat, un diputat de Junts al Congrés assenyala que ells no tenen “el problema d’ERC” d’haver d’acceptar segons quina política social pel sol fet de ser d’esquerres, i que els juntaires tenen més facilitat per amenaçar de tombar alguns projectes de llei.
A Esquerra Republicana destaquen que hi ha una cosa que pot facilitar arribar a consensos amb Junts per Catalunya: tots dos són independentistes. Assenyalen que serà complicat que hi hagi desacords entre ERC, Bildu, Junts i PNB si es tracta d’aspectes econòmics que vagin en favor de Catalunya i/o Euskadi. La coincidència en “l’eix nacional i antirepressiu”, afegeixen, és sempre un punt a tenir en compte.
ERC i Bildu també flirtegen amb Podemos, Sumar i BNG
Qui ha demostrat tenir sempre una bona relació personal amb Irene Montero és Gabriel Rufián. Va més enllà d’això. La setmana passada, el líder files republicanes a Madrid admetia que li “encantaria” tenir alguna col·laboració amb Podemos a les eleccions europees, sense més concreció. Assenyalava també en aquella entrevista a El País que en aquesta legislatura hi hauria “dos eixos”; un de Junts i PNB, i un altre “més d’esquerres” en què incloïa ERC, Bildu i també Sumar, Podemos i BNG. Les mateixes fonts d’ERC consultades per aquest mitjà remarquen la necessitat de tenir amb Sumar la mateixa sintonia que han tingut fins llavors amb Podemos, en tant que el partit de Yolanda Díaz és qui actua ara com a soci del govern espanyol.
Els intents de Feijóo d’acostar PNB i Junts al seu perímetre
Alberto Núñez Feijóo va fracassar en la seva intenció de sumar Junts i PNB al seu sac de vots favorables a la seva investidura. Però això no ha fet que el líder popular hagi tirat la tovallola i cessat les intencions d’acostar les formacions de Míriam Nogueras i Aitor Esteban al seu perímetre. Aquest dijous, el líder popular s’obria a pactes “econòmics” amb ambdues formacions. “Jo estic a només quatre vots” d’aprovar al Congrés dels Diputats proposicions de llei, recordava el cap de l’oposició.
“En la llei d’habitatge no tothom està d’acord”, justificava a Antena 3. I és cert: en l’últim tram de la passada legislatura Junts, PNB (i PDeCAT) van protagonitzar una foto conjunta en la qual van votar en contra d’aquesta norma, argumentant llavors que la raó era la invasió de competències. La llei va tirar endavant a causa dels vots favorables d’una majoria que llavors es conformava amb PSOE, Podemos, ERC, Bildu, Más País i Compromís.
I no cal anar tan lluny, tampoc: el mateix Carles Puigdemont va amenaçar a finals de novembre que “si no hi ha prou avenços” per part del PSOE, Junts pot entregar els seus vots al PP al Congrés, fins i tot obrint la porta a una moció de censura. “Podríem votar amb el PP per enderrocar el pressupost o per una resolució sobre Israel, on la nostra posició en realitat està més alineada”, manifestava en una conversa informal amb el líder del PP a Europa, Manfred Weber.