El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) compleix aquest dilluns, 4 de desembre, 5 anys caducat, els mateixos anys que de mandat vigent. Es tracta d'un fet inèdit que, tant el mateix CGPJ, com la Justícia ho qualifiquen "d'insostenible". El PP fa un lustre que bloqueja la renovació, ara, amb la nova legislatura de Pedro Sánchez, hi ha dos escenaris de renovació: l'acord polític entre PSOE i PP o una reforma legal. Tanmateix, veus expertes fan una crida a la cautela davant la situació de crispació entre el govern espanyol i el món judicial conseqüència de l'amnistia, i per tant deixa més possible l'opció que hi hagi una reforma legal.
El CGPJ es va constituir el 4 de desembre de 2013 amb 20 vocals —tal com marca la llei—, més el president triat pels mateixos vocals, Carlos Lesmes, amb una majoria conservadora. El poder judicial s'hauria d'haver renovat el desembre de 2018, però la falta d'acord entre PSOE i PP —únics partits que sumen majories parlamentàries necessàries— ha portat a l'estancament de la renovació després de 10 anys.
El poder judicial, una dècada estancat
Des de la seva formació el desembre de 2023, l'òrgan de govern dels jutges s'ha anat desmuntant. Dels 20 inicials, només en queden 16 —malgrat que es manté el domini conservador— després de la jubilació de Rafael Fernández i Rafael Mozo, la renúncia de Concepción Sáez i la mort de Victoria Cinto. En aquesta dècada han passat 3 presidents pel CGPJ. L'octubre de 2022, Lesmes va dimitir per forçar el pacte entre PSOE i PP; el seu successor va ser Rafael Mozo, en ser el vocal de més edat. El passat 19 de juliol de 2023 es va jubilar, cedint el testimoni a Vicente Guilarte.
La situació d'interinitat del CGPJ ha generat un impacte en l'administració de justícia, davant la impossibilitat legal que un Consell caducat realitzi nomenaments discrecionals en els alts tribunals. Actualment, hi ha 85 vacants en la cúpula judicial: una a l'Audiència Nacional, 25 en les provincials, 36 en els Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) i 23 en el Suprem (TS). Aquest darrer, ja ha perdut un terç dels magistrats sense cobrir les places, la qual cosa ha provocat que es fregui el col·lapse a les sales contencioses administratives i socials. La crisi de les vacants té l'origen en la reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) realitzada pel PSOE i Podemos el març de 2021 per forçar el PP a pactar, una modificació legal que evita que un CGPJ en funcions pugui fer nomenaments discrecionals i que va patir una contrareforma mesos després, en concret, el juliol, per facilitar la renovació parcial del Tribunal Constitucional (TC), que finalment es va aconseguir.
Intents de renovació
En els darrers 5 anys s'han produït diversos intents de renovació de l'òrgan, però finalment han fracassat. El més recent s'havia de donar en el context de les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M, però van saltar pels aires amb l'avançament de les generals del 23 de juliol. Ara, amb la nova legislatura es torna a obrir una altra porta a la renovació, tot i que el dubte és com. La millor opció seria la negociació entre PSOE i PP. Els populars estan disposats a parlar, malgrat que segueixen establint una línia vermella i exigeixen que la renovació vagi acompanyada d'una reforma perquè els 12 vocals hagin de ser triats entre jutges i magistrats, en l'anomenat torn judicial. Per la seva banda, els socialistes no s'han negat a dialogar, però insisteix en la urgència de renovar.
Davant la situació d'estancament, fonts de l'òrgan de govern dels jutges apunten a una "renovació per força" mitjançant una reforma legal impulsada pel govern espanyol i els seus socis que deixi de banda el PP. Alguns d'ells obren la porta a aquesta opció, en considerar que el partit d'Alberto Núñez Feijóo no negociarà amb el PSOE la renovació en el marc de la tramitació de la llei d'amnistia.
El govern espanyol carrega contra el PP
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha parlat sobre aquesta situació i ha assegurat que "no hi ha cas més paradigmàtic de lawfare que aquest segrest del PP". En aquest sentit, i en resposta a les acusacions del PP, ha afirmat que "cal exigir complir Constitució i poder desbloquejar el correcte funcionament de la justícia". A més, el president del govern espanyol ha acusat els populars de polititzar la justícia.
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha urgit el PP a renovar el CGPJ i l'ha culpat que aquest dilluns compleixi cinc anys amb el mandat caducat, un fet que defineix com una "anomalia democràtica". En la seva arribada al Consell Europeu de ministres de Justícia que se celebra aquest dilluns a Brussel·les, Bolaños ha demanat al PP "que compleixi la llei, que compleixi la Constitució i que ho faci pel bé d'Espanya, del bon nom d'Espanya, perquè això sí que és una preocupació de la Comissió Europea, que el Consell General del Poder Judicial porti ja cinc anys sense haver-se renovat".
El ministre ha lamentat que "és un dia trist per a la democràcia espanyola, perquè avui es consumen cinc anys de bloqueig del Partit Popular del govern dels jutges i, per tant, de cinc anys d'incompliment de la llei i de la Constitució per part del Partit Popular", ha lamentat Bolaños. Pel ministre, "és una autèntica pena, un comportament molt greu, que no només està desprestigiant el Consell General del Poder Judicial, que ja per si mateix seria greu, sinó que sobretot està començant a danyar, inevitablement, a la mateixa justícia i també als ciutadans que una volen tutela judicial efectiva".