Llum verda a investigar l’Operació Catalunya, la veritat dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 i l’espionatge de Pegasus a líders polítics, activistes, advocats i periodistes. El Congrés dels Diputats ha avalat les peticions de tres comissions d'investigació que a l'agost van acordar ERC i Junts amb el PSOE, cadascú per la seva banda, per donar suport a Francina Armengol com a presidenta de la Cambra Baixa. Les dues primeres sol·licituds van ser registrades fa uns dies per Junts i pel PNB, mentre que la referent a Pegasus la va impulsar ERC.
Les comissions d'investigació de l'Operació Catalunya i dels atemptats del 17-A han rebut el vot favorable dels 178 diputats del PSOE, Sumar, Esquerra, Junts, Bildu, el PNB, Podemos i el BNG i l'abstenció de Coalició Canària, que sí que ha votat a favor de la referent a Pegasus. El PP, Vox i UPN han votat en contra de totes tres.
Una “gran eina” per investigar la “politització de la policia”
En el seu discurs, Míriam Nogueras ha criticat que els “còmplices de la politització de la policia i de la justícia espanyola”, que ha titllat de personatges “obscurs” i “indecents” serien “cessats i jutjats immediatament” en un “país normalitzat democràticament”, però que, en canvi, a l’Estat espanyol “tota aquesta gent té via lliure per seguir retorçant la llei i els drets i per acusar a molts independentistes catalans només per ser independentistes de terroristes”. I això, ha lamentat, “ha passat davant del silenci còmplice de molts” dels que eren a l'hemicicle.
En el seu torn, Gabriel Rufián ha defensat que una comissió d'investigació no és “un circ”, sinó “una gran eina” i “un treball parlamentari de primer ordre” i ha sintetitzat que les tres comissions aprovades avui giren al voltant de “corrupteles i males praxis en contra d'unes idees”. També s'ha mostrat bel·ligerant amb el discurs de Nogueras: “Aquí s'ha comentat que està molt bé aparcar plors, que ara els diputats hem de ser valents, que és el que mai no s'ha fet... Agraeixo que ara hi hagi més diputats de partits catalans en comissió d'investigació, que ens acompanyin i que siguin tan valents com nosaltres”.
Posar llum, pamflet, banc de proves i revenja
Per part del PNB, el portaveu Aitor Esteban s'ha mostrat confiat que la comissió d'investigació sobre l’Operació Catalunya “posi llum” a les noves informacions aparegudes sobre l’ús de clavegueres de l’Estat contra el moviment independentista.
Des del PP, Carlos Rojas ha criticat durament el suport del PSOE a la comissió d'investigació: “Acaben d'escoltar la intervenció de Junts tacant l'honor de servidors públics i, malgrat això, votaran a favor: quina tristesa i quina vergonya”. Respecte als independentistes, ha criticat que els diputats de Junts i d'ERC tenen “la gosadia de posar-se les seves falses togues, fer-se fiscals del que consideren que a ells els convé, denigrar la justícia, coaccionar els jutges i dir que són intocables”. Per Rojas, no serà una comissió d'investigació, sinó “un pamflet”.
El diputat del PSOE David Serrada ha etzibat que “l'origen de l'Operació Catalunya és tan cutre com tots els mandataris del Ministeri de l'Interior” que va tenir el PP. En nom de Sumar, Gerardo Pisarello ha arguït que “Catalunya ha estat un banc de proves de polítiques de guerra judicial, política i mediàtica que s’han estès a la resta de l’Estat” i, des de Vox, Ignacio Gil Lázaro ha sostingut que la comissió és “pantomima bruta i indecent” i “fa pudor de rancúnia, hipocresia, revenja i un fals victimisme impostat”.
Aquesta comissió d'investigació seguirà el camí de la que es va crear la legislatura passada. En aquell cas, es va aprovar el setembre del 2022, va constituir-se a finals de març del 2023, amb el diputat del PDeCAT, Ferran Bel, com a president, i va arribar a celebrar una única sessió: la compareixença del comissari José Manuel Villarejo el passat mes de maig.
Resoldre els interrogants de l'espionatge amb Pegasus
Respecte a Pegasus, Gabriel Rufián ha començat llistant noms de persones que han sigut espiades a través de Pegasus, un discurs al qual un diputat del PP ha respost cridant “delinqüents”. Després d'una breu enganxada entre Rufián i el parlamentari popular, que ha rebut també la reprimenda d'Alfonso Gómez de Celis, que ocupava la presidència del Congrés, el portaveu d'ERC ha explicat que, des de fa temps, s'han de reunir sense mòbils i ha lamentat que s'estiguin “normalitzant coses que són terriblement anòmales”. Tampoc és normal, ha afegit, que molts se sàpiguen espiats “sense haver fet res” i només per les seves idees i ha reivindicat que, “com a demòcrates” volen "saber per què, qui ho va pagar i fins quan ho va pagar".
Rufián també s'ha dirigit a la bancada del PP: “No els preocupa que s'espiï al president del govern espanyol? Potser perquè saben que a vostès no els hi passarà, ergo no els hi passarà perquè representen alguna cosa ergo al seu país s'espia per les idees. És terrible”. I, mirant al PSOE, ha conclòs: “Potser també està passant avui en dia”.
Per part de Junts, Eduard Pujol s'ha mostrat contundent al·ludint al PSOE: “La partida de la il·legalitat s'ha acabat: una part d'aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s'ha passat anys negant”. Ha proclamat que “l'Espanya política ha d'entendre per sempre més que, envalentint un Estat de naturalesa addicta a la repressió, només s'alimenta el monstre que un dia no es pot controlar” i ha lamentat que “l'Estat es va graduar Cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat”, que “l'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta” i que “el pànic al Procés va convertir Espanya en la gran fira i el gran saló de l'espionatge mundial”.
Ha reclamat “saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar” i ha reivindicat el paper de Junts: “S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc, hem passat a la negociació. Amb els set vots de junts, l'aritmètica s'ha tornat pedagogia”.
Des de Bildu, Mertxe Aizpurua ha apuntat que s'hauran d'aclarir “massa episodis foscos i massa preguntes sense resposta”, ha argumentat que “dir que no a aquesta comissió suposaria la legitimació de l'espionatge sobre els adversaris polítics” i ha manifestat la voluntat de poder “tenir garanties que això no tornarà a passar”.
L'abril del 2022, els partits independentistes i Podemos ja van registrar la sol·licitud de crear una comissió d'investigació sobre el Catalan Gate. La Mesa la va admetre a tràmit, però va quedar encallada a la Junta de Portaveus amb el rebuig del PSOE, el PP, Vox i Cs.
Junts i ERC reivindiquen la comissió del 17-A per la vinculació de l’imam de Ripoll amb el CNI
Pilar Calvo, l’encarregada de Junts per Catalunya de defensar la creació d’una comissió d’investigació centrada en els atemptats del 17-A, ha recordat que l’imam de Ripoll era confident del CNI. “Com pot ser que el CNI actués amb aquesta negligència i un jihadista radical vinculat a l’11-M pogués provocar un altre atemptat de gran magnitud?”, s’ha preguntat la juntaire durant la seva intervenció. Així, ha assegurat que és “d’interès públic” posar llum a la foscor dels atemptats del 2017, cosa del tot normalitzada en els estats europeus que han estat víctimes d’uns atacs d’aquest tipus.
Calvo ha posat com a exemple les comissions franceses creades per investigar els atemptats de Charlie Hebdo i de la sala Bataclan, a París. D’aquesta manera, Junts per Catalunya ha instat el PSOE a desclassificar els informes del CNI sobre els atemptats i la transcripció de l’entrevista que va fer l’organisme a l’imam a la presó.
S’ha expressat d’igual manera Gabriel Rufián, que ha demanat ser “molt curós i responsable” i, per tant, “no comprar teories com les dels plans negres de l’11-M”. Però ha assenyalat que és incomprensible que l’Estat es negui a investigar de forma parlamentària que un confident del CNI estigués darrere d’un dels atemptats europeus més importants dels últims anys. Així, ha assegurat a PP i Vox que el fet de voler investigar quines coses s’han fet malament a les altes esferes dels cossos policials espanyols no els farà menys patriotes.
No és el primer cop que els partits independentistes intenten impulsar una comissió d'investigació sobre els atemptats del 2017, però sí que ha estat la primera vegada que la sol·licitud ha prosperat. Anteriorment, no es van acceptar les peticions d'ERC i el PDeCAT el març del 2018, d'ERC i JxCat el juliol del 2019 i d'ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP el gener del 2022, totes amb la voluntat d'esclarir la relació entre el CNI i l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satti.