El Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les ha conclòs que el rei emèrit, Joan Carles I, no serà jutjat al Regne Unit per la demanda per presumpte assetjament presentada per la seva examant, Corinna Larsen, qui li reclamava 146 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis. Així doncs, la jutge Rowena Collins Rice ha acceptat els arguments de la defensa de Joan Carles, que al·legava que els tribunals britànics no tenien competència per jutjar el cas. "La meva conclusió principal és que el Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les manca de competència per conèixer d'aquesta reclamació. Això es deu al fet que no s'ha interposat contra el demandat al seu país de domicili, com és el seu dret per defecte; i la demandant no m'ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables que el seu reclam cau dins d'una excepció a aquesta regla predeterminada", assenyala Collin Rice. En la resolució, la jutgessa conclou que no està convençuda que l'emèrit s'hagi sotmès a la jurisdicció del Tribunal Superior per la seva pròpia conducció d'aquest litigi fins al moment. Així doncs, la Cort britànica arxiva la denúncia de Corinna contra l'emèrit per presumpte assetjament. 

La defensa de l'emèrit davant de Larssen

El passat mes de juliol, el tribunal escocès va escoltar les al·legacions de l'equip de defensa de Joan Carles I— el tercer des de l'inici del conflicte— a càrrec del bufet d'advocats, Velitor Law. La defensa de l'emèrit va sol·licitar al jutge que es rebutgés la denúncia de Corinna en considerar que els tribunals anglesos no tenen jurisdicció per atendre la causa perquè Joan Carles I és espanyol. Els advocats de Joan Carles I es van basar en l'article 4 de la regulació de la UE sobre jurisdicció, el qual estableix que les persones domiciliades en un Estat membre, independentment de la seva nacionalitat, han de ser demandades davant els tribunals d'aquest país. 

Els advocats van exposar en el seu escrit, que aquesta regulació comunitària operava en aquest cas concret perquè es va iniciar abans que acabés el període de transició per al Brexit, fixat fins al 31 de desembre de 2020. Així doncs, van insistir que la demanda de Corinna era competència dels tribunals espanyols. Van afegir que "la qüestió clau" era si, en relació amb els suposats actes d'assetjament, el Regne Unit era el lloc on es va produir el presumpte 'esdeveniment nociu' o el 'mal directe', un fet que van apuntar, que els advocats de Larsen no havien demostrat.

Falta de credibilitat de la demanda

Un altre dels arguments de la defensa de Joan Carles va ser "l'evident falta de credibilitat de la demandant". Sobre aquesta qüestió, van destacar que Corinna havia sol·licitat permís per fer una modificació de la seva demanda original. "Com les seves predecessores, és incoherent, internament contradictòria i manifestament dolenta en termes legals", va apuntar la defensa del rei emèrit. A més, van negar l'existència d'"una pauta de conducta" d'assetjament atribuïble a Joan Carles I, en considerar que Larssen feia referència a diversos incidents que "són altament diferents quant a la seva naturalesa, tenen lloc de manera esporàdica al llarg de diversos anys i van ser duts a terme per diferents persones (no sempre el demandant) contra diversos objectius (no sempre la demandada)". 

Sobre les afirmacions de Corinna, la defensa de Joan Carles I va argumentar que són "falses", i que a més, "són inconsistents amb les declaracions públiques fetes per ella", abans de l'inici del litigi. En concret, va recordar que quan va abdicar l'emèrit, el 14 de juny de 2014, ella va emetre un comunicat transmetent el seu afecte, on el descrivia com "un home d'una profunda humanitat i valentia, un lleial i sempre atent amic", a més d'un "gegant de la Història". D'altra banda, la defensa va mostrar el seu malestar pel fet que "les acusacions impliquen un presumpte abús de poder inconsistent amb l'important paper del demandat en la Transició d'Espanya cap a una reeixida democràcia parlamentària, i amb el seu llarg període de servei com a sobirà".

Corinna, decebuda amb la justícia

La resposta de Corinna no s'ha fet esperar i ha assegurat que està "profundament decebuda" amb la decisió de la justícia britànica. En un comunicat remès a EFE, lamenta que "les víctimes d'assetjament sovint han de lluitar per trobar justícia" en el sistema legal i manté que l'antic cap de l'Estat espanyol ha "desplegat tot el seu arsenal" per a destruir-la. 

Corinna ha avançat que estudia "totes les opcions" a la seva disposició per decidir els seus pròxims passos, la qual cosa, en principi, podria incloure recórrer contra la decisió emesa avui per la jutgessa Rowena Collins Arrissi. "Estic profundament decebuda pel resultat d'aquest cas en el Tribunal Superior d'Anglaterra. És descoratjador veure que les víctimes d'assetjament sovint han de lluitar per trobar justícia en el nostre sistema jurídic", afirma en la nota.