El divendres 29 de desembre a la tarda ha sigut el moment triat pel PP i el PSOE per registrar conjuntament la proposició de reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola per eliminar el terme “disminuïts” i actualitzar “la protecció dels drets de les persones amb discapacitat”. Així ho han informat les dues formacions en un comunicat conjunt, en el qual també apunten que han sol·licitat la seva tramitació pel procediment d’urgència i lectura única amb l’objectiu que s’aprovi definitivament el pròxim mes de gener. Fonts del PSOE indiquen que la idea és celebrar un ple monogràfic a mitjans de gener, amb una primera sessió per prendre en consideració la proposició de llei, deixar 48 hores per presentar esmenes i fer un segon ple per aprovar el text. A continuació, la reforma s’enviaria al Senat, que li donaria la llum verda definitiva.
El nou redactat de l’article 49, que s’adapta a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat del 2006, recull que “les persones amb discapacitat” exerceixen els seus drets en “condicions de llibertat i igualtat reals i efectives” i preveu que una llei reguli “la protecció especial que sigui necessària”. Així mateix, assenyala que els poders públics impulsaran “les polítiques que garanteixin la plena autonomia personal i la inclusió social de les persones amb discapacitat, en entorns universalment accessibles” i fomentaran “la participació de les seves organitzacions”. També apunta que s’atendran “particularment les necessitats específiques de les dones i els menors amb discapacitat”.
En una compareixença des del Congrés dels Diputats, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha destacat que aquest acord, que adapta l’article 49 “al segle XX” i suposa la primera reforma social de la Constitució, salda “un deute amb les persones amb discapacitat” i significa un “èxit col·lectiu de la societat en el seu conjunt”. Per la seva banda, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, s’ha pronunciat a través de X, on ha celebrat la reforma, s’ha mostrat confiada que s’aprovi el gener i ha destacat que el nou text “busca que totes les persones amb discapacitat se sentin reflectides”.
Sumar es compromet a donar-li llum verda “incondicionalment”
Des de Sumar, la reacció immediata ha sigut la de Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, que a X ha celebrat la “victòria històrica de les persones amb discapacitat” i ha reivindicat que aquesta modificació “no és patrimoni ni mèrit de cap partit”. “Donarem suport a la reforma incondicionalment”, ha conclòs.
Los derechos de las personas con discapacidad deben ser objeto de una política de Estado y apoyarse sobre los más amplios consensos sociales. Por supuesto, apoyaremos la reforma incondicionalmente. Ojalá sea aprobada cuanto antes.
— Pablo Bustinduy (@pbustinduy) December 29, 2023
El pronunciament de Sumar sembla que apaivaga els temors del PP, que va posar com a condició que el PSOE tingués el compromís que Sumar no sol·licitaria un referèndum per validar la reforma. La Constitució preveu que, més enllà del referèndum obligatori per les modificacions dels preceptes especialment protegits, se sotmeti a referèndum qualsevol reforma de la Carta Magna si ho demanen una desena part de diputats (35) o de senadors (27).
Els partits independentistes catalans, bascos i gallecs, que ara mateix sumen 26 parlamentaris al Congrés, no tenen prou pes per aconseguir-ho i, per tant, la posició de Sumar seria decisiva. Sotmetre aquest lleu canvi a les urnes obriria la porta que l’independentisme convertís el referèndum en un plebiscit sobre la totalitat de la Constitució.
Objectiu: la unanimitat i que sigui “el primer d’altres grans acords”
A la seva compareixença, el ministre Bolaños ha apuntat que a finals de la passada legislatura van parlar d’aquesta reforma amb tots els grups, que van transmetre el seu suport, i ha verbalitzat que els últims dies ha parlat per telèfon amb el ministre Pablo Bustinduy per explicar-li els avenços que s’anaven produint. A més, avui mateix han enviat el text registrat a tots els grups parlamentaris.
La voluntat del PP i el PSOE és que la reforma, que té el suport del CERMI (el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) s’aprovi per unanimitat, ja que, en paraules de Bolaños, “no hi ha cap motiu per no recolzar-la”.
Així mateix, Bolaños ha aprofitat per escombrar cap a casa i ha posat en relleu que “on hi ha voluntat, hi ha camí per l’acord” i que “el diàleg i l’acord no en poden ser l’excepció, sinó que han de ser la norma”. La referència, sens dubte, és a les negociacions per a la renovació del CGPJ, com ell mateix ha rubricat: “Ha de ser el primer d’altres grans acords de país que aviat hem d’aconseguir amb el principal partit de l’oposició”.
Una reforma que es remunta al 2021
L’eliminació del terme “disminuïts” de la Constitució està sobre la taula des del maig del 2021, quan el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de modificació de l’article 49, impulsat per l’aleshores vicepresidenta primera, Carmen Calvo. La reforma va superar el primer examen parlamentari el setembre del 2021, quan el ple del Congrés va rebutjar les esmenes a la totalitat que havien presentat el PP i Vox. Les dues esmenes a la totalitat de devolució van rebre 142 vots a favor (dels populars, els d’extrema dreta, un exdiputat de Ciutadans i el representant de Foro Asturias), massa pocs per retornar el projecte al govern espanyol, però suficients per bloquejar posteriorment la reforma, que requereix el suport de tres cinquenes parts (210 diputats).
Així doncs, la iniciativa va quedar aparcada en un calaix, segons Bolaños perquè “no tenia el consens suficient”, fins que, a principis del 2023, el PSOE i el PP van arribar a un principi d’acord per tirar-la endavant, amb la condició, imposada pels populars, que la modificació se circumscrigués únicament a l’article 49, una exigència que Unidas Podemos va acceptar. Tanmateix, des d’aleshores no s’havien produït avenços i la proposta havia tornat a quedar encallada. Amb la dissolució anticipada de les Corts Generals, la iniciativa parlamentària va decaure.
Si acaba tirant endavant, aquesta seria la tercera reforma de la Constitució des de la seva aprovació el 1978. Les altres dues també han sigut quirúrgiques: el juliol del 1992 per modificar l’article 13 per adaptar-lo al Tractat de Maastricht, un canvi aprovat per unanimitat, i el setembre del 2011 per introduir el concepte “estabilitat pressupostària” a l’article 135, amb els vots favorables del PSOE, el PP i UPN.