El cas Koldo com a pròleg de l’arrencada de la campanya del 12-M. La trama de presumpta corrupció vinculada a qui va ser assessor de José Luis Ábalos al Ministeri de Transports, Koldo García Izaguirre, torna a agafar volada a un mes de les eleccions catalanes. Almenys a escala parlamentària i mediàtica. Les reticències mútues entre el PP i el PSOE han propiciat que es creïn dues comissions d’investigació per estudiar els contractes que es van fer durant la pandèmia: els populars no confien en un Congrés presidit per Francina Armengol i els socialistes volen anar més enllà de Koldo i no es fien d’un Senat on el PP té majoria absoluta. Això duplicarà els fluxos d’informació i obligarà a més d’un a comparèixer per partida doble per ser examinat amb lupa per diputats i senadors. Un dels que ha assumit que haurà de viatjar a la Carrera de San Jerónimo i a la Plaza de la Marina Española és Salvador Illa, ministre de Sanitat el 2020 i ara candidat del PSC. El seu nom és un dels més repetits en les llistes que han registrat els partits aquesta setmana, i l’interès del PP, ERC i Junts per posar-lo al centre de la diana farà que sigui objecte de totes les mirades.

📝 El PSOE accepta que Salvador Illa doni explicacions pel cas Koldo al Congrés

 

De moment, ja té una primera data: el dimecres 24 d’abril a la tarda està citat per donar explicacions al Senat. Serà la tercera d’un reguitzell de més de cinquanta compareixences. La seva mà dreta al Ministeri de Sanitat, Víctor Francos, haurà de respondre les preguntes dels senadors dos dies abans, el dilluns 22 d’abril a la tarda. El ball l’obrirà Koldo García, que reapareixerà públicament el 22 d’abril al matí. La convocatòria d’Illa a la Cambra Alta anirà acompanyada, si no hi ha cap sorpresa, d’una compareixença al Congrés dels Diputats, que serà més endavant. El PSOE no plantarà batalla als seus socis i ha inclòs el nom del líder del PSC a la seva pròpia llista. I, com era d’esperar, no és l’únic: tots els partits excepte el PNB també volen que doni explicacions. La decisió s’haurà de prendre el pròxim dimarts, 16 d’abril, quan es reunirà la comissió per votar i aprovar els plans de treball i les compareixences. El procés no és fàcil: no es vota cada nom per separat, sinó que caldrà validar una llista, la que tingui més suports. Això sí, els partits podran modificar les propostes inicials i, amb paper i bolígraf, esmenar-les per intentar arribar a un punt comú. Un autèntic trencaclosques.

A aquest escenari s’ha arribat perquè el PP i el PSOE s’han estat vigilant de prop i observant de reüll des del primer dia. Menys d’una setmana després de la detenció de Koldo, el PSOE va reclamar a Ábalos que renunciés a l’escó i va acompanyar aquesta exigència d’un anunci: impulsar una comissió d’investigació sobre presumptes irregularitats en la compra de material sanitari durant la pandèmia “per part de les administracions públiques”. Ho deia Esther Peña a Ferraz, mentre a Génova Borja Sémper comunicava que els populars havien decidit presentar-ne una pel seu compte al Senat. “No ens fiem en absolut”, deien els populars. El PP es va avançar i va fer el pas el dilluns, i l’endemà el va fer el PSOE. Des d’aquell moment, se sabia que les dues comissions caminarien en paral·lel i serien utilitzades pel PP i el PSOE als seus designis. Aquest panorama ha desembocat en uns últims dies marcats per la multitud de llistes de sol·licituds de compareixences. Al Senat i al Congrés. Una de cada partit.

🗓️ Illa compareixerà a la comissió del cas Koldo el 24 d’abril, a les portes de la campanya del 12-M

 

Salvador Illa, encantat de comparèixer

Des del primer moment, Salvador Illa ha reclamat “arribar fins al final amb transparència absoluta” per ser “implacables contra la corrupció” i el PSC ha tancat files amb el seu primer secretari desvinculant-lo del cas Koldo: “No hi té res a veure”, va afirmar la portaveu del PSC, Èlia Tortolero. Dies més tard, Illa afegia que el Ministeri de Sanitat va actuar sempre “d’acord amb la llei” durant la pandèmia i no va destinar “ni un sol euro” a l’empresa Soluciones de Gestión, la que està al centre de la suposada trama.

Dels primers a assenyalar-lo, conscients de la batalla electoral que s’albirava, van ser ERC i Junts. Durant una compareixença d’Óscar Puente al ple del Congrés, Francesc Marc-Álvaro i Pilar Calvo no van acusar el candidat del PSC d’estar directament esquitxat, però van demanar que donés explicacions. Illa ha sigut clar en tot moment: “Cap inconvenient” a “aclarir el que calgui aclarir”.

L’obligació de comparèixer a les comissions d’investigació i l’advertència dels lletrats del Senat

Per cert, qui estigui citat a les comissions d’investigació hi ha de comparèixer tant sí com no. Així de rotund. Ho fixa la mateixa Constitució i la llei orgànica que les regula. No hi ha matisos: “És obligatori”. És una gran diferència respecte als parlaments autonòmics, on les persones requerides poden evitar assistir. Ha sigut així, per exemple, en les comissions d’investigació del Parlament sobre el Catalangate, que Pedro Sánchez i els seus ministres van obviar, sobre els atemptats del 17-A, a la qual no van assistir Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido ni Teresa Cunillera, o la de les residències, a la qual van plantar Pablo Iglesias i, precisament, Salvador Illa.

🔎 Les grans absències en les peticions de compareixença del PSOE al Congrés pel cas Koldo

 

Ara bé, a les comissions d’investigació sí que hi ha determinats límits. El lletrat de la comissió del cas Koldo al Senat, Luis de la Peña, va advertir el PP que el seu pla de treball excedia les fronteres que s’havien marcat. En un dictamen al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el jurista apuntava que la voluntat dels populars de posar la lupa sobre “l’entorn polític i familiar més proper al president del govern espanyol” no s’adequa a allò que es va aprovar al ple i proposava suprimir tres paràgrafs. Tot i això, els populars van tirar pel dret i asseguren que aprovaran una ampliació de l’objecte d'estudi en un ple futur.

El PP fa sobrevolar l’amenaça de citar Begoña Gómez

Una de les sorpreses de les llistes que ha registrat el PP al Senat i al Congrés és l’absència de Begoña Gómez, després d’haver accentuat l’ofensiva contra la dona del president espanyol en les darreres setmanes. Feijóo va arribar a advertir a Sánchez que hi podria haver “una investigació específica sobre els assumptes que afecten el seu entorn més immediat”. De moment, foc d’encenalls. El relat del PP, repetit insistentment els darrers dies, és clar: deixar la pilota a la teulada de Sánchez i amenaçar-lo que si ell no dona explicacions, les haurà de donar la seva dona. “No vull citar la dona del president del govern espanyol, llevat que el president del govern espanyol m’hi obligui”, deia el dimarts Feijóo a la COPE.

Al final, el PP, després d’estar embolicant la troca durant setmanes (i de portar Sánchez a l’Oficina de Conflictes d’Interessos en una denúncia que va acabar arxivada), opta per deixar Begoña Gómez aliena a les explicacions a les Corts Generals. Amb la mateixa moneda, el PSOE no reclama citar ni el germà d’Ayuso, Tomás Díaz Ayuso, ni la parella de la presidenta madrilenya, Alberto González Amador. En canvi, ERC vol demanar explicacions al germà i Sumar i Junts, al xicot.  

De moment, el PP i el PSOE també mantenen al marge els seus respectius líders. Tot i que inicialment s’havien amenaçat mútuament de dur Sánchez i Feijóo a comparèixer, els populars s’esperen per citar el president espanyol i els socialistes no inclouen el líder del PP a la seva llista. Ara bé, les dues parts neguen de portes enfora que hi hagi hagut un pacte de no-agressió. Els dos únics partits que volen citar Feijóo són ERC i Bildu.

El PSOE obvia l’epicentre del cas Koldo, que sí que serà citat al Senat

La principal novetat del llistat que va registrar el PSOE, a banda de la presència d’Illa, Armengol i Ayuso, va ser l’absència de José Luís Ábalos, exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE, que va trencar amb els socialistes fa un mes i mig. Tota la resta de formacions sí que volen citar-lo.

El ministre Félix Bolaños esgrimia el divendres que els socialistes s’han decantat per perfils polítics i tècnics amb coneixement “profund” dels processos de contractació, però obria la porta a ampliar la llista: “Anirem veient si són necessàries altres compareixences”. Per la seva banda, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, lamentava poc més tard que el PSOE vulgui convertir la investigació parlamentària en una “comissió d’ocultació” i es preguntava “què temen” els socialistes que pugui explicar Ábalos.

👤 Cas Koldo: qui és qui a la trama i quins contractes s’investiguen?

 

Ara bé, el d’Ábalos no és l’únic nom relacionat amb el cas Koldo que la majoria dels partits demanen i els socialistes obvien. Són, fonamentalment, vuit noms relacionats amb la presumpta trampa que el PSOE esquiva:

L’interrogant sobre les compareixences dels dirigents del PP

Un altre dels interrogants que encara queda en l’aire és què passarà amb les hipotètiques compareixences dels dirigents i líders autonòmics del PP. En diferents línies, el PSOE i els seus socis d’investidura assenyalen diversos noms i no està clar quins tindran el consens necessari per acabar compareixent al Congrés.

El que té més peticions és José Luis Martínez-Almeida (alcalde de Madrid), a qui volen citar el PSOE, Sumar i ERC. Hi ha quatre presidents autonòmics que apareixen a les llistes: Isabel Díaz Ayuso (de Madrid), reclamada per tothom menys pel PP i el PNB, Margalida Prohens (de les Balears), a qui inclouen el PSOE i Sumar, Fernando López Miras (de Múrcia), a qui vol citar Sumar, i Juan Manuel Moreno Bonilla (d’Andalusia), a qui vol demanar explicacions el PSOE. A més, ERC demana la compareixença de Pablo Casado (expresident del PP) i els republicans, Bildu i el PSOE, la de Miguel Tellado (portaveu del PP al Congrés). Finalment, el PSOE pren l’accelerador i afegeix Alfonso Serrano (mà dreta d’Ayuso al PP de Madrid) i Miguel Ángel Rodríguez (cap de gabinet d’Ayuso).

La inclusió (o no) d’aquests noms estarà condicionada per l’estira-i-arronsa que mantindran els partits polítics a l’hora de definir la llista definitiva. De moment, totes les formacions han posat les primeres cartes sobre la taula, però ha sigut el primer moviment d’una partida parlamentària que tot just arrenca. I, és clar, l’horitzó electoral és una fitxa decisiva.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!