El consum d'aliments ultraprocessats s'ha triplicat a Espanya al llarg de les últimes dècades i els científics ja parlen de "nou tabaquisme" per les conseqüències per a la salut que això suposa. En concret, des del 1990 al 2010, la ingesta de calories procedent d'aquest tipus de menjar ha passat d'un 11% a un 32%. Així ho assenyala una anàlisi científica publicada per la revista The Lancet, que recull el treball de 43 experts en medicina preventiva i altres camps. "Amb la tendència de creixement observada, és possible que el consum actual sigui encara més gran", adverteixen
Els ultraprocessats són "substàncies derivades d'aliments barats i additius, dissenyades i comercialitzades per reemplaçar els aliments integrals i les dietes basades en menjars reals, amb la finalitat de maximitzar els guanys de la indústria alimentària", explica la investigadora de la Universitat de Salamanca Renata Bertazzi. Per exemple, additius cosmètics que no compleixen funció de conservació, i modifiquen color, sabor, aroma, textura o aparença: aromes artificials, potenciadors del sabor, colorants, emulsionants, edulcorants, o espessidors. Són substàncies d'ús industrial, que no es troben en supermercats ni s'utilitzen a la cuina domèstica: caseïna, proteïna de sèrum, xarop de blat de moro d'alta fructosa, sucre invertit, maltodextrina, dextrosa, lactosa o olis hidrogenats.
El consum creixent de productes carregats amb aquests components eleva el risc de patir malalties com ara l'obesitat, la diabetis, patologies del cor o del ronyó, i fins i tot depressió. També està associat a un risc més gran de mort prematura. És per això que els investigadors apel·len als governs a regular i reduir la producció, la comercialització i el consum d'ultraprocessats per salvaguardar la salut pública davant "la poderosa indústria de fabricació d'ultraprocessats".
Científics demanen un etiquetatge com el del tabac
Els experts demanen un etiquetatge "més semblant al d'una capsa de tabac", que informi clarament dels seus additius i del risc que suposen per a la salut de forma ben visible a la part frontal del producte. També plantegen la possibilitat de retirar aquests productes dels menjadors escolars i dels hospitals, limitar-ne la presència als supermercats; restringir-ne la publicitat i gravar-los per destinar la recaptació a fer que les fruites, verdures i aliments frescos arribin a les llars amb menys recursos.
"Cal posar-los impostos més alts i destinar aquests diners a fer que sigui més fàcil accedir al menjar saludable", subratlla la directora del Centre de Prevenció de Malalties Cròniques Associades a la Nutrició (CIAPEC) de Xile, Camila Corvalán, una de les participants en la investigació. Els investigadors sostenen que són les empreses globals, i no les eleccions individuals, les que estan impulsant l'auge dels aliments ultraprocessats, i conclouen que "és urgent i factible" una resposta sanitària global a aquest desafiament.
Els ultraprocessats constitueixen el sector alimentari més rendible i genera vendes anuals globals de milers de milions d'euros, que els serveixen per ampliar la seva producció, invertir en tècniques de màrqueting i influència política, o dissenys atractius per impulsar el consum. Els articles revelen també com les empreses d'ultraprocessats fan servir sofisticades tàctiques polítiques per protegir els seus beneficis: bloquejant regulacions, influint en els debats científics i en l'opinió pública.