L’endemà de la victòria del Barça contra el Madrid, un portaveu ironitzava abans d’entrar aquest divendres a la comissió d’investigació del Catalangate al Parlament de Catalunya: “Les autoritats espanyoles han fet un ple al 15”. En la primera sessió de treball, havien estat citats el president espanyol Pedro Sánchez, a més de diverses de les seves vicepresidentes i ministres. Però, tal com van avançar quan van ser convocats, cap d’ells no s’hi ha presentat. D’aquesta manera, només s’ha pogut celebrar una de la dotzena de compareixences previstes: la de l’exsíndic de greuges, Rafael Ribó, que ha denunciat l’espionatge massiu a l’independentisme amb el programari Pegasus, que ha instat a prohibir. Als absents se'ls enviarà un segon requeriment.

Així, aquest divendres estaven convocats diversos dirigents i exdirigents del govern espanyol: el president Pedro Sánchez; les vicepresidentes primera i segona, Nadia Calviño i Yolanda Díaz; els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska; l’exvicepresidenta Carmen Calvo, i l’exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. Però també s’havia convocat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García; el defensor del Poble, Ángel Gabilondo i el jutge del Tribunal Suprem encarregat de les autoritzacions de seguiments, Pablo Lucas. Gairebé tots els citats van comunicar que no hi assistirien emparant-se en diversos dictàmens del Consell d’Estat que els deslliurarien de l’obligació. En el cas de Cunillera, en un burofax aquest dijous a última hora. El president de la comissió, Josep Maria Jové, els ha agraït la “deferència i educació”. A diferència de Pedro Sánchez i el fiscal general de l'Estat, que ni tan sols han donat una resposta al Parlament. Jové ha deixat constància de les absències i els farà un segon requeriment.

Els grups independentistes no s’han estalviat les crítiques contra Pedro Sánchez i el seu govern. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha denunciat un “menysteniment” no només al Parlament, sinó també “a la ciutadania de Catalunya”, i ha assegurat que continuaran treballant per investigar “allò que volen amagar”. En els mateixos termes de “menysteniment” s’ha pronunciat Josep Rius, portaveu de Junts, que ha denunciat que “la negativa denota que no hi ha voluntat d’esclarir uns fets que són un escàndol i una preocupació majúscula per la majoria de democràcies”. En nom de la CUP, la diputada Montse Vinyets ha recordat que els programaris només es venien a Estats i ha defensat que les absències de les autoritats espanyoles “constaten que el sentit d’aquesta comissió és més necessari que mai”. En canvi, des del PSC han negat que sigui un “menysteniment” del govern espanyol i han argumentat que el seu control polític es realitza a les Corts espanyoles.

Uns obstacles per investigar el Catalangate que s’han pogut evidenciar durant els últims mesos al Congrés dels Diputats. Les diferents propostes de creació de comissions d’investigació a la cambra baixa espanyola han topat amb el veto de la pinça entre el PSOE, el PP i l’extrema dreta de Vox.

Ribó: prohibició de Pegasus

L’únic que ha comparegut, doncs, és Rafel Ribó, que ha denunciat l’ús de programes com Pegasus o Candiru per a l’espionatge de representants polítics i ha criticat que Espanya sembli “una democràcia amb una Constitució militant”. En aquest sentit, l’exsíndic de greuges ha assegurat que seria un “gran honor” que el Parlament de Catalunya defensés davant la Unió Europea la prohibició d’aquests programaris, amb l’objectiu de “protegir drets i llibertats”. Després d’haver realitzat Ribó un informe justament sobre el cas Pegasus, ha sostingut que la prohibició seria “l’opció més eficaç”.

Òmnium i l’ANC

En la seva sessió del 20 de gener, la comissió va aprovar, al complet, la proposta de compareixents conjunta d'ERC, Junts i la CUP, que inclou fins a 28 responsables polítics. Entre ells, el president Pedro Sánchez, el president Carles Puigdemont (també membre de la comissió Pegasus del Parlament Europeu), els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, l'expresident Mariano Rajoy, les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz, els exvicepresidents Pablo Iglesias, Soraya Sáenz de Santamaría i Carmen Calvo, Félix Sanz Roldán (exdirector del CNI), Esperanza Casteleiro (actual directora del CNI) o l'excap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo. De la mateixa manera, s'ha convocat la delegada del govern espanyol Maria Eugènia Gay i els seus predecessors Enric Millo i Teresa Cunillera.

A més d'eurodiputats que com Puigdemont integren la comissió d'investigació, s'han citat també dos dirigents de la Comissió Europea: Didier Reynders, comissari de Justícia, i Vera Jourova, comissària de Valors i Transparència. No és l'únic representant internacional. Cal afegir-hi José Alfonso Suárez, representant de l'Oficina de Mèxic davant del Consell d'Europa, per explicar el cas mexicà. Caldrà veure què fan tots ells.

Per altra banda, en la seva sessió d’aquest divendres, la comissió d’investigació del Catalangate també ha acordat ampliar la relació de compareixents. A proposta dels grups d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP, s’ha inclòs la citació de representants de les dues principals entitats sobiranistes, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Segons ha explicat la portaveu republicana Marta Vilalta, els ho han demanat les mateixes organitzacions.