Debat al Congrés dels Diputats per la reforma de la sedició | DIRECTE

Fins aquí la cobertura d'ElNacional.cat del debat sobre la reforma de la sedició al Congrés dels Diputats, que encara continuarà amb la intervenció de la resta de grups parlamentaris. En la primera etapa del debat, els diputats del PSOE i del PP s'han enganxat en un seguit d'insults que han impedit l'avenç adient del debat.

Finalment en el grup mixt, intervé Mireia Vehí (CUP): "Per què parlem avui de sedició? L'independentisme aconsegueix derogar la sedició i demostra que democratitza Espanya. Però el PSOE guanya alguna cosa".

Té la paraula José María Mazón Ramos (Partit Regionalista de Cantàbria), que anuncia el seu vot en contra. Tot seguit intervé Carlos García Adanero (Navarra Suma), que demana al PSOE si estan segurs que amb la reforma de la sedició s'ha solucionat el problema a l'independentisme. "Si no hi ha delicte, no hi ha delinqüents. Això és un escàndol més del que fan", diu. Ana Oramas (Coalición Canaria) també anuncia el seu vot en contra.

"Estan disposats a abaixar el preu perquè ho tornin a fer. I estan disposats a abaixar el preu perquè es tornin a presentar a eleccions. Per què no presenten recursos a la justícia contra les lleis del Parlament contra els drets lingüístics? Renuncien als recursos per seguir a la Moncloa. La seva paraula no val res".

Recupera la paraula Cuca Gamarra (PP): "Els espanyols patiran com es debilita l'estat de dret amb aquesta reforma de sedició. No és convivència, és conveniència. Hem aprovat els pressupostos i els socis demanen pagament al comptat, avui és dia de cobrament. Bildu ja ha passat per caixa, amb la llibertat i l'acostament de presos d'ETA. I ahir també van cobrar la sortida de la Guàrdia Civil de Navarra".

Torna a ser el torn de Jaume Asens (Unidas Podemos): "Aquest debat sembla un remake, ja el vam viure amb els indults. Ara s'ha sumat Junts, que diuen que és una traïció a Catalunya; per al PP, una traïció a Espanya. Però és una victòria de la política". 

"No m'estranya que Gamarra s'equivoqui. Va donar suport a Soraya, a Casado i ara a Feijóo", diu, quan diputats de dretes el tornen a insultar. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, demana silenci i no li fan cas.

Recupera la paraula Francisco Aranda Vargas (PSOE): "Vol que renovem el CGPJ?". Té difícil per continuar, després de les interrupcions d'algun diputat de la bancada de la dreta.

"Estem esperant que el TJUE resolgui l'extradició de Puigdemont i Estrasburg té pendent la demanda de Junqueras, que serà avalada per la reforma del delicte de sedició. El que ens porten els socialistes és un vestit a mesura dels sediciosos perquè les seves accions quedin impunes. No hi ha precedents d'un president del govern espanyol com Pedro Sánchez. És reescriure la sentència ja dictada del Suprem".

"Pedro Sánchez va dir que tipificaria el delicte del referèndum, reforçaria la sedició i portaria Puigdemont a la justícia. Només diu mentides. I els socialistes no trencaran el codi de vot, tot i que això sigui una passa més per destruir l'Estat, després de pactar la investidura amb els independentistes".

Parla ara Cuca Gamarra (PP): "La derogació de la sedició és un pagament a l'independentisme, dictat per Junqueras. És una iniciativa vergonyosa. Si és tan important, per què no ve el president del govern espanyol?".

"Amb la reforma, es rebaixa el rigor punitiu i s'adapta el Codi Penal a Europa. Però no, no és la reforma que hauríem fet nosaltres si tinguéssim majoria absoluta. Ens comprometem a intentar millorar el text en la fase d'esmenes. No és cert el que diuen des de Junts i l'ANC, que ataca la mobilització civil. És mentida. Per voler desconnectar d'Espanya, han desconnectat de la realitat".

"Som l'únic país d'Europa amb una condemna per sedició. Hem de deixar de ser l'excepció i per això seguim el camí d'Itàlia, Alemanya o Bèlgica. Acabar amb la sedició és una exigència d'Europa". 

Pren la paraula Jaume Asens (Unidas Podemos): "La sedició és una relíquia del passat, una anomalia preconstitucional, no s'ajusta als estàndards dels països europeus, és una amenaça al dret de protesta i manifestació i és una passa important per desjudicialitzar el conflicte a Catalunya".

"Els catalans estan cada vegada menys interessats en la independència, amb el PSC com a principal força política i electoral. Cinc anys després, és obvi que la política del govern espanyol ha fet efecte. Des de la radicalitat de la dreta, l'extrema dreta i l'independentisme, destaca la solidaritat del socialisme". 

"Substituïm la sedició per desordres públics. Senyories del PP, diguin: Què ofereixen? Ja no als catalans, als espanyols. Què ofereixen? Res. Compren el discurs de Vox i el nul interès per resoldre els problemes. Quin problema tenen amb Espanya? Fa temps que van decidir no fer política i això és la pitjor de les polítiques. Ho vam veure el 2017, quan sota el vostre govern es va fer el segon referèndum i es van aprovar resolucions il·legals. El govern de Rajoy va abandonar la política".

"L'objectiu de la dreta no és la sedició, és el govern espanyol. Els hi molesta que fem lleis progressistes. El que escenifiquen és la confrontació, més enllà de qualsevol mena d'ètica. Però mal dia ho volen escenificar: avui hem aprovat els pressupostos".

"De lliçons de la dreta, cap. Portem la proposició aquí, a la seu de la sobirania on hem estat tots escollits. I això que tinc les meves opinions contra alguns nostàlgics de Queipo de Llano o Primo de Rivera".

Comença el debat de la reforma de la sedició al Congrés i alguns diputats abandonen l'hemicicle. Parla Francisco Aranda Vargas, del grup parlamentari socialista: "El PSC és el primer partit de Catalunya. Va ser fundat per garantir la unitat civil".

En un acte de partit a Extremadura, Alberto Núñez Feijóo ha subratllat que la reforma de la sedició era una exigència d'Esquerra Republicana, que se suma a altres que, al seu parer, menystenen la unitat espanyola, com ara, ha dit, l'acostament de presos d'ETA al País Basc a petició de Bildu. Per tot plegat, Núñez Feijóo ha acusat el president del govern espanyol d'estar al servei dels interessos dels dos partits independentistes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha evitat aclarir si es modifica el delicte de malversació pel qual van ser condemnats els líders independentistes del procés a Catalunya i s'ha remès al tràmit parlamentari de la proposició de llei presentada per PSOE i Unidas Podemos per eliminar el delicte de sedició.

Alberto Núñez Feijóo ha acusat aquest dijous Pedro Sánchez d'incomplir l'article dos de la Constitució espanyola, el que afirma que Espanya és una unitat indivisible. El líder del PP ho ha dit hores abans que el Congrés voti la reforma del Codi Penal que comportarà la substitució del delicte de sedició per un de desordres públics agreujats.

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, considera que "la sedició ja no servia de res a l'Estat i ha endurit els desordres públics". En una entrevista amb ElNacional.cat, Feliu avisa que el nou Codi Penal incorpora l'experiència de l'1-O i afectarà l'activisme de carrer.

La derogació de la sedició arriba aquest dijous al Congrés dels Diputats, amb la mirada també posada en la malversació. Pedro Sánchez encara realment un superdijous en el que es voten els pressupostos, la sedició i l'impost a la banca i energètiques.

En el mateix dia que s'ha de debatre la reforma de la sedició, Pedro Sánchez ha salvat de nou els pressupostos amb ERC, PNB i Bildu. El govern espanyol ha aconseguit la majoria de la investidura per aprovar els comptes públics amb 187 vots a favor.

L'Associació de Fiscals dubta de la constitucionalitat de la reforma de la sedició. Aquest dilluns, els fiscals van qüestionar que les penes per sedició siguin més altes a Espanya que a la resta d'Europa.

El PP iniciarà una gira per Espanya contra la reforma de la sedició, amb una sèrie d'actes en defensa de la Constitució i la unitat de l'Estat. Amb aquesta iniciativa pretenen canalitzar la "indignació" dels espanyols contra el govern de Pedro Sánchez per la reforma del delicte de sedició i la llei del només sí és sí. La gira havia de començar aquest dijous a Badajoz (Extremadura) i visitar dissabte Madrid.

Dimarts ja es va viure una picabaralla breu però intensa al Senat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es van enfrontar a la cambra alta espanyola, en un cara a cara que va girar al voltant de la derogació del delicte de sedició. El líder dels populars va acusar Sánchez de presidir "un govern en flames" i va carregar contra el president de l’executiu espanyol per haver-se presentat en unes eleccions "amb la promesa de fer una neteja democràtica" i després "haver corromput les institucions per posar-les al servei dels seus socis de govern".

El ple del Congrés està a punt de reprendre's i, a l'ordre del dia, hi consta el debat de la reforma de la sedició. Serà una votació inusual, donat que el Partit Popular ha forçat que els diputats indiquin el sentit del seu vot a viva veu. Els populars consideren que la reforma és una "humiliació" a Espanya i que és una "cessió als colpistes". En aquest sentit, emprenen una gira per Espanya contra aquesta proposta i celebren una sèrie d'actes "en defensa de la Constitució i la unitat de l'Estat". Per la seva banda, el seu president, Alberto Núñez Feijóo, ja ha avançat que si és elegit president del govern espanyol, recuperarà el delicte de sedició i castigarà la convocatòria de "referèndums il·legals".

El PP té la intenció de convertir la votació de la derogació del delicte de sedició en un escarni espanyolista contra els diputats del PSOE: forçarà que la votació es faci a viva veu, perquè cadascun dels diputats socialistes hagin de posar-se dempeus i votar de manera favorable a la proposició de llei presentada pel PSOE i Podemos per modificar el Codi Penal i incloure els desordres públics agreujats en substitució de la sedició.

Junts presentarà un text alternatiu que deroga el delicte de sedició i que deixa els desordres públics tal com estaven fins ara, sense incloure els "agreujats". És una contraproposta a la proposició de llei de PSOE i Podemos que també aposta per demanar que el delicte de rebel·lió comporti l'ús d'armes i que amb aquesta reforma quedin extingides totalment totes les penes per sedició.

Amnistia Internacional ha valorat positivament que s'elimini el delicte de la sedició, tot i que ha alertat que s'ha de garantir que no es criminalitzi la protesta pacífica. Així ho ha dit l'organització aquest dijous en un comunicat, abans que es voti en el Congrés dels Diputats la presa en consideració de la proposició de llei que inclou la reforma del Codi Penal.

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha culpat en part el Partit Popular dels fets que van passar a Catalunya l'any 2017 per "falta de política". A més, Miquel Iceta ha volgut deixar clar que ell va ser el primer a rebutjar que es produís una sedició a Catalunya i a donar suport a l'indult per als condemnats per aquest delicte.

La manifestació de l'ANC del 6 de desembre, Dia de la Constitució, contra la reforma del Codi Penal que reforma el delicte de sedició i endureix les de desordres públics començarà les 12 en el Pla de Palau de Barcelona, avançarà pel passeig Isabel II, girarà per la Via Laietana i acabarà davant de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà el pròxim 22 de desembre sobre el recurs de cassació que va presentar la defensa del líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, contra la decisió del Tribunal General de declarar inadmissible el recurs en el qual va impugnar que es declarés vacant el seu escó com a eurodiputat.

El portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha afirmat aquest dijous que la seva formació "intentarà, si es pot" impulsar una reforma del delicte de malversació, un delicte que al seu entendre "ha estat utilitzat com un càstig ideològic per part de segons quins jutges". En tot cas, en declaracions al Congrés, ha advertit que a l'hora d'abordar aquesta possible reforma cal estar "molt atents" perquè no s'utilitzi "com una porta oberta a blanquejar corrupteles". De moment l'única reforma del Codi Penal que es tramita al Congrés és la que el govern espanyol va acordar amb ERC i que inclou la derogació de la sedició i la reformulació del delicte de desordres públics agreujats. Els grups podran presentar esmenes la setmana que ve.

El CGPJ rebutja la petició per pronunciar-se sobre la "Proposició de Llei orgànica de transposició de directives europees i altres disposicions per a l'adaptació de la legislació penal a l'ordenament de la Unió Europea i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres públics i contraban d'armes de doble ús" presentada pels grups parlamentaris Socialista i Confederal Unides Podemos-En Comú Podem-Galicia en Comú.

A aquesta hora, el Tribunal General de la Unió Europea ja veu a Luxemburg el recurs contra la retirada de la immunitat al president a l'exili, Carles Puigdemont, i als consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Poques setmanes abans d'aquesta vista, saltava la notícia de la reforma de la sedició. Puigdemont subratllava que "no es desjudicialitza res" i que "tant se val si són 15 anys de presó o en són 5, estan criminalitzant un dret". Sobre l'impacte que podria tenir en la seva situació, Gonzalo Boye, el seu advocat, advertia que "no canvia l'escenari" i sostenia, en una entrevista a ElNacional.cat, que la proposta del PSOE i Unidas Podemos "incompleix criteris del TEDH".

D'altra banda, l'Associació de Fiscals ha alertat que la reforma del delicte de sedició és de "molt dubtosa constitucionalitat". "No són admissibles lleis que responguin a interessos de persones concretes", precisaven en un comunicat. L'AF creu que aquesta derogació s'hauria d'haver tramitat amb els informes del Consell General del Poder Judicial, el Consell d'Estat i el Consell Fiscal. 

Els comuns reivindiquen la derogació del delicte de sedició i reforma del delicte de desordres públics agreujats. En una entrevista a ElNacional.cat, Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, apuntava que "amb la derogació de la sedició, traiem al Suprem la seva joguina per manipular la intenció del legislador".

Aquesta alegria d'ERC es veu rebaixada per les declaracions de Salvador Illa. El líder de l'oposició i primer secretari del PSC ha afirmat que "reformar el Codi Penal no és desjudicialitzar" i que "no es despenalitzen conductes del 2017".

Qui ha qualificat de "gran èxit" aquesta reforma és Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana. L'exvicepresident del Govern creu que el pas és "extraordinàriament positiu" i que això permetrà "que els aparells antidemocràtics de l'Estat tinguin menys eines per a fer el seu treball antidemocràtic".

Per part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), han decidit convocar una manifestació a Barcelona el pròxim dimarts 6 de desembre. L'entitat liderada per Dolors Feliu critica que la reforma de la sedició "té un doble objectiu no dissimulat com és castigar la mobilització independentista als carrers i penalitzar més còmodament fets com els de l'1-O per ocupar instal·lacions o edificis".

La CUP també és contrària a aquesta iniciativa perquè sosté que és "una maniobra per salvar uns pocs a canvi de condemnar la majoria de persones represaliades". Els cupaires es mostren favorables a "abolir la sedició", però "així no". El partit se suma a les crítiques que s'han fet des de diversos sectors de l'independentisme de la reforma, que creuen que ara es podria aplicar per reprimir amb més contundència les manifestacions.

En canvi, des de Junts s'han mostrat molt escèptics amb aquesta reforma, ja que creuen que "sembla que estigui redactada pel jutge Manuel Marchena". "Recull l'esperit de la sentència d'octubre del 2019 i tots els continguts de l'a por ellos judicial", asseverava Josep Rius. De fet, la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull ha presentat una esmena a la totalitat a aquesta iniciativa de caràcter orgànic del PSOE i Unidas Podemos.

Encara en el si del socialisme espanyol, Nadia Calviño va ser una de les figures que es va manifestar amb més contundència i claredat sobre l'objectiu de la reforma: "La finalitat és que torni a Espanya Carles Puigdemont", defensava en una entrevista a la Cope.

El president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens, ha posat en dubte aquest matí que hi hagi una majoria suficient per reformar el delicte de malversació. "Jo crec que aquesta majoria hi era fa uns dies. Ara mateix no sé si encara hi és. Hi ha hagut una campanya de desinformació al voltant d'aquesta qüestió i hi ha partits que reben aquesta pressió", ha dit en una entrevista a 'TV3'. Així i tot, ha assegurat que el seu grup està disposat a donar suport a una modificació de la malversació i ha assenyalat que ERC és qui ha de prendre la iniciativa. 

En aquest context en el qual s'aborda els canvis que comportarà, les reaccions polítiques han estat ben diverses. Des del PSOE, s'han vantat que la reforma possibilitarà facilitar l'extradició dels líders independentistes exiliats. Patxi López, portaveu socialista al Congrés, ha afirmat que "amb aquesta reforma no tornarà a passar" el que va succeir l'any 2017 i que "no tornarà a haver-hi santuaris pels qui atempten contra l'ordre públic".

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudia aquest dijous la petició d'un grup de vocals conservadors per decidir si el CGPJ ha de donar la seva opinió sobre la proposta de PSOE i Unidas Podemos per derogar el delicte de sedició, encara que no se li hagi demanat. Els vocals volen, en primer lloc, que "el Ple es pronunciï sobre la falta de petició d'informe" en relació amb la proposta per derogar la sedició i, en un pas més, "que es debati si, malgrat això, no seria oportú que el Ple fes l'esmentat informe".

I tot plegat, com afectaria els condemnats pel procés i els exiliats? Alguns dels seus advocats defensors han assenyalat que "és complicat" saber-ne la repercussió real d'aquest canvi, però, a priori, la modificació sí que podria afavorir als condemnats només pel delicte de sedició i també per als processats per aquest delicte, com Marta Rovira i Clara Ponsatí. En el cas dels que estan condemnats i investigats pel delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons agreujat per raó de la quantitat, no els resultaria gens beneficiós.

Ara bé, què és el que recull la proposta? El delicte de desordres públics agreujats preveu rebaixar la pena de presó a un màxim de cinc anys, mentre que la inhabilitació es quedarà en un màxim de 8 si aquest l'ha comès un càrrec públic. Si vols ampliar els detalls d'aquest text, consulta aquest article.

En una compareixença l'endemà de l'anunci de Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, valorava positivament aquest moviment del govern espanyol: "L'acord de derogació de la sedició és una mostra que perseverar en els teus objectius dona fruits". Alhora, el republicà apuntava que seguirien "treballant per ampliar aquests acords, i per construir-ne de nous per avançar com hem fet avui i assolir la plena desjudicialització del conflicte".

El passat 10 de novembre, en una entrevista a La Sexta, Pedro Sánchez avançava que els grups parlamentaris socialistes i d'Unidas Podemos registrarien l'endemà a la cambra baixa aquesta proposta de reforma. El president del govern espanyol afirmava que "sempre hem reivindicat aquesta voluntat d'homologació amb Europa si hi ha la majoria parlamentària suficient per tirar-la endavant i, en les darreres setmanes, han aparegut grups que s'hi han mostrat a favor".

Amnistia Internacional ha considerat una bona notícia que s'elimini el delicte de sedició, però ha demanat a les Corts espanyoles que garanteixin que no es criminalitza la protesta pacífica. AI ho ha demanat a través d'un comunicat aquest dijous, hores abans que el Congrés voti la presa en consideració de la proposició de llei que inclou la reforma del Codi Penal. Amnistia Internacional ja ha expressat anteriorment la preocupació pel fet que la reforma d'aquests delictes podia implicar "limitacions indegudes" a l'exercici del dret a la protesta i també amb motiu de la condemna a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'organització ha demanat que el tràmit parlamentari sigui una oportunitat per alinear el Codi Penal amb els estàndards internacionals de drets humans.

Comencem el seguiment en directe a ElNacional.cat del debat que tindrà lloc a partir de les 15 hores aquest dijous al ple del Congrés dels Diputats, on s'abordarà la proposta del PSOE i Unidas Podemos de derogar el delicte de sedició i reformar el delicte de desordres públics agreujats.