La història ha tornat aquest diumenge a Prats de Molló, al Vallespir, exactament un segle després d'un dels episodis més singulars de l'independentisme català. L'antiga Vil·la Denise, la casa des d'on Francesc Macià va organitzar el 1926 una operació armada per entrar a Catalunya i posar fi a la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la independència de Catalunya, ha reobert les portes rehabilitada i convertida en un centre d'interpretació històrica. La inauguració de la Casa Macià culmina anys de treball per recuperar un edifici carregat de simbolisme i coincideix amb el centenari d'aquell complot que, tot i fracassar militarment, va projectar internacionalment la causa catalana. La inauguració ha convertit Prats de Molló aquest diumenge en un punt de trobada de diferents generacions del catalanisme i l'independentisme polític i ha comptat amb diversos expresidents de la Generalitat, entre els quals Jordi Pujol, Pere Aragonès i Carles Puigdemont, que ha reaparegut per sorpresa al Vallespir després de mesos sense deixar-se veure a la Catalunya del Nord. La jornada també ha comptat amb el president del Parlament, Josep Rull i l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, l'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, i ha congregat nombrosos representants institucionals i del moviment independentista i de la Catalunya del Nord.
L'acte d'aquest 8 de novembre ha commemorat els cent anys del complot de Prats de Molló, l'intent d'incursió armada organitzat per Francesc Macià des de territori francès per derrocar la dictadura de Miguel Primo de Rivera i impulsar la independència de Catalunya. L'antiga Vil·la Denise, convertida ara en Casa Macià, és precisament l'indret des d'on es van preparar aquells fets del 1926, convertits amb el temps en un dels episodis més icònics de l'independentisme català. La inauguració oficial de la museïtzació de l'espai s'ha fet amb un programa institucional i commemoratiu intens, i reforça la voluntat de convertir la Casa Macià en un centre de memòria històrica sobre l'exili, la resistència i el catalanisme polític. La coincidència en un mateix acte de figures com Pujol, Aragonès i Puigdemont dona, a més, una dimensió política afegida a una jornada ja de per si excepcional.
La presència de Puigdemont ha estat una de les sorpreses de la jornada. L'expresident, que es troba a un pas de l'aplicació definitiva de l'amnistia i té previst tornar al Principat després de les eleccions del 29 de novembre, no ha fet declaracions a la seva arribada. El president a l'exili ha pogut abraçar-se amb l'exconseller de Cultura Lluís Puig, que també va passar anys exiliat a Brussel·les arran del procés independentista i va tornar a Catalunya el passat 21 d'octubre, que és una de les figures principals del projecte de recuperació de l'immoble i actual president de la Casa Macià.
La visita de Puigdemont coincideix amb els darrers passos judicials per a la seva amnistia definitiva. El passat 3 de novembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va donar per conclosa la instrucció de la causa contra l'expresident i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. La decisió deixa ara en mans de la Sala Penal del Suprem l'aplicació de la llei d'amnistia i l'arxivament definitiu del procediment. Les ordres de detenció ja havien estat aixecades, de manera que Puigdemont pot tornar a Catalunya sense risc de ser detingut per aquesta causa.
Una casa que recupera un segle d'història
La inauguració oficial de la Casa Macià culmina un projecte de recuperació de l'antiga Vil·la Denise, adquirida fa sis anys per un grup d'activistes amb l'objectiu de preservar un dels escenaris més emblemàtics de la història de l'independentisme català. L'edifici ha estat rehabilitat i museïtzat per convertir-lo en un centre d'interpretació dedicat a Francesc Macià, els fets del 1926 i la memòria de la resistència i l'exili.
La jornada ha començat amb l'obertura de portes i les visites a l'exposició permanent, un audiovisual històric i una mostra temporal dedicada als primers exiliats. El programa també inclou la presentació de la novel·la gràfica El Complot, de Jordi Rodó i Violant Parejo, i del llibre Prats de Molló. Fets i gent, que recull més de 116 biografies dels participants en aquella operació. Les activitats es completen amb actuacions musicals, parlaments institucionals i un homenatge als familiars dels conspiradors.
El complot que va convertir Macià en un símbol internacional
Aquest dimecres 4 de novembre es van complir exactament cent anys de la detenció de Francesc Macià i els seus col·laboradors a Prats de Molló. El dirigent d'Estat Català havia preparat una expedició armada que pretenia travessar la frontera, entrar a Catalunya i desencadenar una insurrecció contra la dictadura de Primo de Rivera. Però les autoritats franceses van descobrir el complot abans que es pogués executar.
Tot i el fracàs de l'operació, la detenció i el posterior judici de Macià a París van tenir un ressò internacional considerable i van contribuir a projectar la causa catalana més enllà de les seves fronteres. Cinc anys després, el 14 d'abril del 1931, Macià proclamaria la República Catalana i es convertiria en el primer president de la Generalitat restaurada.
Cent anys després, la casa que va servir de centre d'operacions d'aquella conspiració recupera la seva història i es transforma en un espai obert al públic. La Fundació Casa Francesc Macià vol que aculli visites, activitats culturals i iniciatives de divulgació històrica, amb la voluntat d'estrènyer els vincles entre la Catalunya del Nord i la del Sud i preservar la memòria d'uns fets que van marcar la trajectòria política del país.