"Avui fem un pas endavant important en el camí de la resolució del conflicte polític". Així ha encetat aquest divendres el president Pere Aragonès la seva compareixença al Palau de la Generalitat, a primera hora del matí, després que aquest dijous a la nit el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, anunciés una iniciativa legislativa per fer caure el delicte de sedició i substituir-la pel nou concepte de "desordres públics agreujats".

🔴 Reforma del delicte de sedició, última hora | DIRECTE
 

Una decisió que, segons Aragonès, equival a la seva completa derogació. "El delicte de sedició queda esborrat, eliminat, desapareix. Ha desaparegut la sedició", ha reiterat. Precisament, aquest punt ha generat debat entre l'independentisme, amb veus que assenyalen que tan sols se li ha canviat el nom, mentre que la qüestió de fons existeix.

 

Sigui com sigui, el president de la Generalitat s'ha mostrat satisfet amb l'anunci del govern espanyol, que ha reivindicat com un resultat de la taula de diàleg. "L'acord de derogació de la sedició és una mostra que perseverar en els teus objectius dona fruits", i ha allargat la mà a la resta de l'independentisme per aplegar la màxima força en la negociació amb l'Estat. Però també ha llançat un avís a Pedro Sánchez que caldrà anar més enllà. "Continuarem treballant per ampliar aquests acords, i per construir-ne de nous per avançar com hem fet avui i assolir la plena desjudicialització del conflicte", ha llançat. "Caldrà fer més". Amb aquesta experiència, el president confia que es pugui aconseguir com a destí final l'amnistia i l'autodeterminació, amb un referèndum vinculant i reconeixement de totes les parts.

Malgrat tot, Aragonès no ha volgut parlar d'aquest pas com una victòria partidista. "Això no va de partits ni de sigles, va de drets i llibertats", ha assegurat, situant com a protagonistes les persones represaliades. De fet, el president ha afirmat que amb aquest canvi del Codi Penal "s'aplana el camí de la recuperació de llibertats per aquells que ja han estat condemnats", i s'avança cap a la fi de "tota repressió". Una valoració que no acaba de coincidir amb la de la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que ha reconegut que "només amb aquesta reforma" no podrà tornar a Catalunya "amb garanties".

Optimisme i realisme en una futura condemna

Tot i aquest contratemps de Rovira, la part catalana s'ha reafirmat en l'èxit d'aquest "pas endavant". Pere Aragonès ha remarcat també que, malgrat l'aparició del concepte de "desordres públics agreujats", aquest delicte "ja existeix", i fins ara establia una pena de sis anys. "Amb la modificació d'avui, la pena màxima serà de cinc anys", ha afirmat el president. Fonts de Palau han assenyalat que intentaran retocar alguns serrells més durant el tràmit parlamentari al Congrés. Aragonès també ha afegit amb optimisme que "si en el seu moment el Tribunal Suprem va creure que no hi havia desordres públics, ara no pensarà diferent", en relació amb la condemna pels fets del 2017. Ara bé, també ha afegit un apunt de realisme. I és que, malgrat aquest avenç, la tendència de la cúpula judicial espanyola és coneguda. "Sabem que en l'aplicació de lleis no farà una lectura objectiva", ha admès Aragonès.