Amnistia Internacional (AI) ha valorat positivament que s'elimini el delicte de la sedició, tot i que, ha alertat que s'ha de garantir que no es criminalitzi la protesta pacífica. Així ho ha demanat AI aquest dijous a través d'un comunicat, hores abans que es voti al Congrés dels Diputats la presa en consideració de la proposició de llei que inclou la reforma del Codi Penal. AI ja ha expressat anteriorment la seva preocupació per aquesta reforma impulsada pel govern espanyol amb el suport d'ERC, perquè consideren que aquest canvi en la norma pot implicar "limitacions indegudes" a l'exercici del dret a la protesta i també amb motiu de la condemna a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En aquest sentit, l'organització ha demanat que el tràmit parlamentari sigui una oportunitat per alinear el Codi Penal amb els estàndards internacionals de drets humans.

Prudència amb la reforma 

L'organització destaca com a aspectes positius, l'eliminació del delicte de sedició com s'entenia fins ara, que comportava no exigir explícitament recórrer a violència o amenaça de violència i que podia abraçar una àmplia gamma de conductes no necessàriament violentes, amb penes d'un a 15 anys de presó. Així com la modificació del delicte de desordres públics i corregeix l'ampliació del tipus de la reforma del 2015, elimina la modalitat agreujada de desordres públics quan aquests es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa i elimina la sanció penal a la difusió de missatges que serveixin per reforçar la disposició a cometre desordres públics, aspecte incorporat el 2015. 

En canvi, valora com a elements preocupants, que amb la reforma no s'asseguri que només es castigaran actes de violència o intimidació greus contra les persones. En aquest sentit, ha recordat que el Comitè de Drets Humans de l'ONU ha expressat per exemple que les empentes o la interrupció del trànsit de vehicles o vianants no constitueixen violència. Entre els aspectes que des d'AI contemplen amb preocupació està l'establiment d'una modalitat agreujada de desordres públics que no sanciona situacions d'alteració real i efectiva de l'ordre públic, sinó la simple possibilitat d'haver-lo posat en perill. Concretament, si aquests actes són “duts a terme per una multitud el nombre, organització i finalitat de la qual són idònies per a afectar greument l'ordre públic”. Segons l'organització la nova definició té elements ambigus que han de ser corregits. 

Delicte d'invasió i ocupació

A banda, Amnistia Internacional ha recordat que la reforma que es va fer l'any 2015 del Codi Penal, va establir un nou tipus penal, el del delicte d'invasió i ocupació de seus de persones jurídiques. En aquest sentit, ha lamentat que la proposta de reforma actual no només manté aquest delicte, sinó que expressament sanciona aquests fets quan es duguin a terme sense violència i sense intimidació. D'aquesta manera, ha considerat que es mantindria la penalització d'actes no violents, si es produeix "una pertorbació rellevant de l'activitat normal" de l'entitat i ha apuntat que aquest concepte és "ambigu".