Vint dies després de la celebració de les eleccions municipals es procedeix a la constitució de les corporacions municipals, en un plenari solemne on, a continuació, s’investeix el nou alcalde o alcaldessa. Sobre el calendari, això vol dir que el tercer dissabte després de la jornada electoral, o sigui, aquest 17 de juny, és el dia assenyalat perquè els 947 municipis catalans escullin els seus respectius alcaldes. Tot i que en molts casos no es preveu cap sorpresa, o bé perquè el guanyador de les eleccions ha obtingut la majoria absoluta o perquè els darrers dies s’han tancat acords d’investidura o de govern, encara no està clar com es resoldrà la investidura al principal ajuntament català, el de Barcelona, i tampoc a la capital de comarca que s’ha situat al focus mediàtic per la irrupció de l’extrema dreta, Ripoll.  

🔴 Constitució dels ajuntaments a Catalunya i Barcelona, DIRECTE
 

Ara bé, mentre que en bona part dels ajuntaments catalans ja està clar qui governarà, ja que en 681 d’ells hi ha hagut majories absolutes, amb el cas de Badalona com a paradigma, on el candidat del Partit Popular, Xavier Garcia Albiol, ha arrasat els rivals, en altres ha calgut conformar pactes a partir d’una normativa estricta: és escollit alcalde aquell candidat que obtingui la majoria absoluta, i en cas que cap l’obtingui, serà proclamat el candidat que hagi tret més vot popular. En tot cas, en els darrers dies s’ha anat clarificant el panorama amb la consecució de pactes, alguns de més esperats que altres.

Així, a Terrassa Jordi Ballart tornarà a ser alcalde de la mà d'ERC i Junts; un pacte a Sitges liderat per ERC fa trontollar la investidura de la candidata de Junts; Guanyem tindrà l’alcaldia de Girona i Junts, la vicealcaldia; Junts formarà govern amb el PDeCAT a l'Ajuntament de Vic; Junts i PSC governaran en coalició a la Garriga amb Meritxell Budó com a alcaldessa; la CUP i el PSC pacten a Sant Celoni i acaben amb vuit anys de govern Junts-ERC; ERC dona l'esquena a Junts a Tortosa i opta per un pacte amb Movem Tortosa - PSC, i el PP recupera l'alcaldia de Castelldefels.

Pendents de Barcelona: Trias o Collboni?

Pel que fa a Barcelona, al llarg de la setmana s’han repetit els missatges creuats entre les formacions per dibuixar diverses alternatives, però encara no està clar qui prendrà finalment la vara d’alcalde aquest dissabte a la tarda. A poques hores per a la celebració del ple, qui té més opcions és Xavier Trias, afavorit pel fet de no necessitar majoria absoluta. L’exalcalde ha tancat un acord amb ERC que li assegura setze vots i, el més important, li garanteix que els republicans no se sumaran a un govern alternatiu tot i els repetits cants de sirena per formar un govern progressista.

Per la seva banda, l’altre candidat amb possibilitats, Jaume Collboni, de moment és víctima de les seves pròpies contradiccions, ja que l’intent de formar govern amb Barcelona en Comú, tot i ser l’opció més òbvia, reclama almenys dos vots de regidors d’altres grups. Descomptada ERC i, per raons òbvies, Trias per Barcelona, les possibilitats es redueixen a PP i Vox. Els segons ja ho han rebutjat, però els primers insisteixen que l’acord és possible, però amb una condició de difícil acompliment, que Colau i els comuns no entrin al govern municipal, mentre que BComú no es mou de la proposta inicial -ja expressada en campanya- de formar un govern progressista amb PSC i ERC.

A més, amb les eleccions del 23-J a l’horitzó, la política espanyola pesa molt sobre els partits sucursalistes, que obliga el PP català i el PSC a no desvincular-se del discurs d’Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez, respectivament, la qual cosa dona una perspectiva diferent on totes dues formacions han fet bandera de la lluita antiindependentista i han plantejat propostes irreals més orientades a l’autojustificació i a deixar preparat el terreny per culpar altres formacions polítiques de la incapacitat d’arribar a un acord per desbancar Trias. Això, és clar, si no hi ha sorpresa d’última hora, que tampoc no es pot descartar. 

Ripoll, a un pas de tenir alcaldessa d’extrema dreta

Pel que fa a Ripoll, aquest municipi de 10.000 habitants i capital de la comarca del Ripollès s’ha convertit en un focus d’atenció política i mediàtica a causa del fulgurant ascens de l’extrema dreta d’Aliança Catalana i la seva líder, Sílvia Orriols. Els resultats electorals van donar la victòria a aquesta formació ultradretana, amb 6 regidors dels 17 possibles. Tot i que la resta de partits sumen 11 regidors i, per tant, la majoria absoluta són 9, el que sobre el paper sembla fàcil no té, encara, definició en la realitat i, poques hores abans del ple d’investidura, encara no ha estat possible articular una majoria absoluta alternativa.

En aquest sentit, cal tenir present que després de les eleccions, la cap de llista de Junts, Manoli Vega, que va quedar en segona posició amb tres regidors, va renunciar a optar a l’alcaldia, però davant la formulació d’un pacte d’esquerres entre ERC (3 regidors), PSC (2) i la CUP (2), Vega ha tornat a l’arena i ha exigit ser ella l’alcaldessa, ja que les esquerres necessiten els vots de Junts per arribar a la majoria absoluta: "O surto jo o surt la senyora Sílvia Orriols", va afirmar fa pocs dies la candidata de Junts, però no serà fins a aquest dissabte al matí que se sabrà qui serà la nova alcaldessa i l’extrema dreta aconsegueix governar Ripoll.