El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer un interrogatori exhaustiu als advocats del Regne d’Espanya i de la Comissió Europea sobre “la compatibilitat” de la llei d’amnistia del procés amb la directiva europea sobre terrorisme 2017/541, en la vista sobre la causa dels dotze CDR de l’operació Judes, celebrada aquest dimarts, i que es va perllongar més de cinc hores. En la vista del matí, sobre les despeses de l'1-O i el Tribunal de Comptes, les preguntes dels magistrats sobre la sentència del Tribunal Constitucional s'interpreta com que obren el camí al Tribunal Suprem, que ja va anunciar que hi presentarà prejudicials per la malversació atribuïda al president a l'exili, Carles Puigdemont, si l'òrgan de garanties n'aprova l'amnistia.
Les preguntes dels magistrats en la causa dels CDR es van perllongar més d'una hora. Va ser “un debat ampli i ric”, en paraules del president del TJUE, Koen Lenaerts. N’oferim un resum, amb vídeos, d'aquesta segona audiència.
Compatibilitat
El vicepresident del tribunal i ponent de la sentència, Thomas Von Danwitz, ha adreçat les preguntes sobretot a l’advocada de l’Estat espanyol, Andrea Gavela, per aclarir si tots els delictes que recull la directiva europea del 2017 —transposada a Espanya el març del 2019— són inclosos en l’apartat d’exclusió que té la norma de l’oblit penal o no. Davant la manca d’una resposta clara i directa, el president del TJUE, Koen Lenaerts, se li ha adreçat en castellà per formular la pregunta clau: “No tots els actes que recull la directiva europea són exclosos de l’amnistia?” I la resposta de Gavela ha estat: “Efectivament”, tot matisant que és una mesura excepcional i que certament s’amnistien fets de gravetat, qualificats de terrorisme.
L’interès general, a debat
El president del TJUE també ha posat contra les cordes l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, que en les seves intervencions primer ha estat molt crític amb l’amnistia del procés, i ha posat en dubte que es respecti “l’interès general”. Amb els interrogatoris de l’advocat general del tribunal, Den Spielmann, l’advocat de Brussel·les ha moderat les seves paraules i ha assegurat que la comissió no afirma que l’amnistia tingui un temps ampli, sinó que crítica que fos així, com recull la Comissió de Venècia, i que han de ser els jutges espanyols els que han de resoldre aquest debat. Amb tot, ha insistit que la llei d’amnistia es va aprovar per tenir “suport per a una investidura”, referint-se a Pedro Sánchez amb els acords amb Junts i ERC.
Dues normes espanyoles
El debat jurídic s’ha elevat i el president del TJUE ha interrogat l’advocat de la Comissió Europea sobre "quina conseqüència veu la Comissió" si el que realment "està en conflicte són dues normes nacionals”. És a dir, la llei d’amnistia del procés amb la transposició de la directiva europea sobre terrorisme, que va fer l’Estat espanyol el 2019, de la qual totes les parts han indicat que es va fer correctament. La resposta d'Urraca és que el jutge nacional ho ha de resoldre donant "primacia del dret de la Unió", i el president del TJUE li ha etzibat: "No es parla de dret de la Unió sinó d'una directiva europea".
Aquest interrogatori del president del TJUE s'ha interpretat com un qüestionament del tribunal de Luxemburg als postulats exposats per Brussel·les que "la llei d'amnistia no té prou seguretat jurídica".
L’advocat David Aranda, d’Alerta Solidària, en ser preguntat per un dels magistrats, és qui ha posat sobre la taula que cap directiva europea “no es pot aplicar directament” i que són els estats membres qui les han d’interpretar i transposar. El penalista fins i tot ha recordat que una directiva europea “té un efecte vertical, però no descendent; és a dir, obliga els estats membres, però no es pot aplicar als ciutadans, i més si ha estat mal transposada. També ha declarat que en aquesta causa s'analitza una "interpretació" de la directiva europea sobre terrorisme, no la seva incorrecta aplicació.
La representant de la Fiscalia, Marta Durántez, també ha recordat que el cas dels CDR és l’únic cas qualificat de terrorisme en què s’ha plantejat l’amnistia i són fets molt acotats. “La llei d’amnistia no és el Codi Penal”, ha insistit, per la seva banda, l’advocada de l’Estat.
Les dues normes en conflicte
En concret, la llei d’amnistia del procés en l’article 2 exposa les Exclusions per a aplicar la norma de l'oblit penal i en el punt C inclou: “Els actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme, segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març del 2017, relativa a la lluita contra el terrorisme i, al seu torn, hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans, en particular les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari”.
Alguns magistrats han preguntat si eren complementaris o excloents la norma europea i els tractats internacionals. A més, la directiva europea inclou “actes preparatoris” de fets delictius, dels quals es podria interpretar l’acusació contra els CDR.
Cap víctima ni danys
Abans, en les intervencions pautades, els advocats d’Alerta Solidària han insistit que els dotze veïns, tot i ser acusats dels delictes de pertànyer a grup terrorista, i vuit d’ells a preparar material explosiu, no van cometre cap acte criminal, ni danys ni ferits ni morts.
Per contra, l’advocat de l’acusació popular de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), Josep Maria Fuster-Fabra, ha assegurat que la llei d’amnistia “posa en perill l’aplicació de la norma europea”, i ha afegit que li fa “pànic” l’aplicació de la norma, tot recordant la seva experiència com a advocat sobre la lluita antiterrorista. Això no obstant, Xavier Monge, d’Alerta Solidària, ha recordat al tribunal que els dotze veïns van ser posats en llibertat quan "la Guàrdia Civil va confirmar que no se’ls havia trobat termita ni material explosiu".
L’Audiència Nacional va preguntar al TJUE si l’amnistia vulnerava el dret de la Unió en separar-se accions de terrorisme que va definir “de baixa i alta intensitat”. Ara, l’advocat general del TJUE anunciarà la data del seu posicionament, i mesos després la sentència del tribunal, que s’espera per a finals d’any. La resposta implicarà que els dotze CDR podran ser amnistiats o, per contra, seran jutjats, malgrat que la Fiscalia en defensa l'amnistia.