Tal dia com avui de l’any 1429, fa 596 anys, a Reims (capital eclesiàstica de França), el cardenal primat Renald de Chartres, coronava Carles de Valois, que regnaria com a Carles VII. El nou rei era fill del rei Carles VI, anomenat "el Boig", a causa de la seva malaltia mental. Carles VI havia mort set anys abans, però durant l’interval de temps entre la desaparició del vell rei i la coronació del nou monarca (1422-1429), bona part del territori francès havia estat envaït i saquejat per l’eix "anglès" (Plantagenet-Borgonya) a la guerra dels Cent Anys (1337-1453), i el delfí (l’hereu del rei) havia estat ocult al castell d’Anjou, defensat per la seva parent Violant d’Aragó.
Violant era la primogènita de Joan I de Catalunya-Aragó (el penúltim rei Bel·lònida) i de la seva segona esposa, Violant de Bar, i no va aconseguir succeir ni el seu pare (1397), ni el seu oncle Martí I (1410), a causa de la llei no escrita que imperava a la cancelleria de Barcelona i que impedia a una dona ser reina-titular per la seva condició de gènere. Violant va ser casada amb Lluís d’Anjou, comte dependent de Provença, i a la mort del seu marit es va retirar als estats Anjou, a la vall del riu Loira (1417). D'aleshores ençà, esdevindria una peça fonamental de l’eix "francès" (Valois-Anjou-Armanyac) a la guerra dels Cent Anys.
Durant l’interregne (1422-1429) que va estar a punt de cloure amb la desaparició de França, Violant va preparar el delfí Carles per a esdevenir el rei que necessitava la monarquia francesa (lluny dels episodis de bogeria del seu pare), i a partir d’una adolescent anònima que tenia cert pensament místic, va crear el mite de Joana d’Arc per a invertir la moral de derrota que tenallava l’exèrcit francès. Carles VII invertiria el signe d’aquella guerra i l’eix "francès" Valois-Anjou-Armanyac recuperaria la iniciativa fins a guanyar el conflicte. Carles VII, el protegit de la catalana Violant, seria anomenat "el Victoriòs".