L'argentina catalanòfoba de Barcelona és experta a humiliar, però no només catalans pel simple fet de parlar català: és dominatrix i va obrir una masmorra de BDSM al barri de Sants de la capital catalana. Es diu Paula, però també és coneguda com a Deessa Tisífone —en la mitologia grega, Tisífone era una de les tres Erínies, una mena d'esperits de la venjança, i s'encarregava de castigar els crims d'assassinat al Tàrtar. "Estan obsessionats amb la caca", va dir fa un any sobre els seus clients de Barcelona, en una entrevista publicada a la revista per a adults Playgirl.
Fa vuit anys, la Paula en tenia 26 i es va casar amb un home que només coneixia des de feia un mes. Dos anys després, es va divorciar i va començar-se a interessar pel BDSM —sigles que responen a conceptes bondage, dominació i sadomasoquisme, per exemple. Primer, a 28 anys, va treballar a un calabós de Brooklyn (Nova York, EUA). El maig del 2023, a 32 anys, ja tenia una masmorra a París. Bàsicament, cobrava per "segrestar" els seus clients, però d'una manera diferent de la que ens podem imaginar. No es tracta d'una dona vestida de làtex que humilia per plaer sexual, no. El BDSM de la Paula va més enllà: tal com explicava aleshores al tabloide britànic Daily Star, reeduca els seus clients en matèria de justícia social, feminisme i homosexualitat.
Una masmorra a París
Com eren els seus dies a París? Segons va explicar ella mateixa al tabloide, es llevava d'hora —cap a dos quarts de nou del matí—, feia un cafè, alimentava els seus dos gossos i repassava la novel·la que escrivia. Després, comprovava i responia els missatges dels seus "submisos", i anava a la masmorra per tenir-hi una sessió amb un client. "Hi vaig abans o després del gimnàs, segons si el client em vol neta o bruta", explicava, i afegia: "Durant les sessions, faig que els clients llegeixin llibres sobre temes que m'apassionen, com ara el feminisme i la justícia social". En aquest sentit, es descrivia com una "mestra molt estricta".
Una sessió de mitja hora a la seva masmorra de París costava 250 euros, sense pràctiques sexuals tradicionals: "Les ments dels meus clients es despullen, es toquen i s'exciten durant les nostres sessions; no els seus cossos, ni el meu. (...) Dic als clients que els seus cossos serveixin com a connexió entre jo i les seves ànimes". "Els meus serveis se centren en els intercanvis de poder, el dolor, la por, la humiliació i l'objectificació del submís que em visita", relatava, tot i que hi havia altres serveis —com mantenir els seus "esclaus" tancats en una gàbia o encadenats al soterrani.
Els fetitxes de Barcelona
Llavors, assegurava que mai no havia estat tan feliç. "Sabia que no m'interessava una feina típica de nou a cinc, tot i que tothom a la meva família és enginyer. (...) Afortunadament, la meva família veu la meva intel·ligència i sensibilitat, així que entenen com de perfectament m'encaixa la meva feina", va dir. En altres paraules, que considerava que la feina li quedava "com un guant".
Un any més tard, el juliol del 2024, la Paula ja era a Barcelona i havia obert una nova masmorra en un soterrani del barri de Sants. Entrevistada a Playgirl, defensava que "hi ha un gran mercat per ser segrestada" i que a la capital catalana, per sort, hi havia clients igual d'estranys que a la capital francesa. "Cada ciutat té els seus propis fetitxes, perquè està relacionat amb la cultura. Què està prohibit aquí? Què és realment desagradable en aquesta cultura?", es demanava. La resposta era ben clara: "Aquí estan obsessionats amb la caca. Probablement té alguna cosa a veure amb l'Església catòlica".
Dominatriu amb llibres
En el moment de l'entrevista, la masmorra que havia muntat en un soterrani de Sants ja tenia una extensa col·lecció de llibres, que a poc a poc volia reconstruir "en la llengua del seu nou país" —es referiria al català o al castellà?. I continuava amb la seva tasca de reeducació dels clients. Per exemple, així descrivia un dia habitual de feina: una "reunió de tarda" en la qual ella començava fumant porros mentre el client es retorçava penjat de les cadenes metàl·liques instal·lades al sostre; després, un examen sobre la filosofia de Leopold von Sacher-Masoch —el pare del masoquisme. I, com abans, sense la necessitat de despullar-se ni res: ella es dedica a deixar llibres de Karl Marx, Virginia Woolf o Mark Fisher als seus clients i a encadenar-los per interrogar-los sobre els textos. "Crec que ploraria si algú vingués a mi i em demanés que em deconstruïssin políticament. (...) Simplement deixo que (els meus clients) parlin i després trio un llibre que els ajudi", assenyalava.
A l'entrevista explica que els seus clients són homes blancs, rics i grans, principalment: "Són els que han après a sentir-se còmodes amb la idea de pagar per a aquesta mena de plaer". Sobre el fet de ser dominatriu, apuntava que "és ser una artista". "Em fa créixer com a persona i em proporciona molt de plaer. Ho faria encara que no fos la meva feina, així que crear un espai on pugui fer-ho d'una manera molt conscient i consensuada és molt gratificant", conclou. Un any després, la humiliació dels catalans ha estat gratuïta.