Pedro Sánchez tanca el curs polític més agitat des que va arribar a la Moncloa el juny del 2018. I ho fa exsangüe, mancat de sang. Els dos principals focus de debilitat han sigut la complicitat decreixent dels partits que van permetre la seva investidura el novembre del 2023 i la intensificació de la tempesta judicial, que continua in crescendo. Les dificultats aritmètiques al Congrés dels Diputats i la tempestuosa relació amb els aliats parlamentaris habituals ha dificultat al màxim l’activitat legislativa i ha frenat algunes de les mesures estrelles que el PSOE i Sumar volien impulsar. El govern espanyol ha hagut de suar fins a l’extenuació en la majoria de les negociacions per tirar endavant les votacions i ha patit sonores derrotes parlamentàries quan no ha aconseguit seduir i convèncer tots els socis. I el PP ha aprofitat la majoria de les ocasions per castigar el govern espanyol.
🔎 Sánchez acaba el curs polític amb deures pendents i sense haver recosit la confiança dels socis
Sense anar més lluny, el darrer ple del Congrés abans de les vacances va evidenciar aquesta realitat: el decret antiapagades va caure per la negativa del PP, Junts i Podemos (a la qual es van sumar el BNG i CHA, socis d’investidura, i Vox) i els populars van salvar el decret de lliuraments a compte, pactat entre el PSOE i ERC, al qual Junts va votar en contra. Sembla que el PSOE no tingui el timó. Però el president espanyol hi lleva importància. “Hem aprovat sis de les set lleis que portàvem avui, no està malament”, va expressar des de l’Uruguai just després de les votacions. Més tard, en una conversa informal amb periodistes, va afirmar que se sent “fort” i que afronta la segona meitat de la legislatura amb “tranquil·litat”. “El juliol ha estat millor que el juny, estic amb les piles carregades”, va verbalitzar.
On els socialistes també ha perdut el control de la situació és als tribunals. Els dos secretaris d’Organització que ha anomenat Sánchez des que va tornar a la secretaria general del PSOE han acabat investigats pel Tribunal Suprem per haver ordit una presumpta trama de corrupció de pagament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions d’obres públiques: José Luis Ábalos no pot sortir d’Espanya i Santos Cerdán està a la presó des de fa 27 dies. És la investigació judicial que toca més de prop el nucli dur del president espanyol. Ábalos i Cerdán se sumen al fiscal general de l’Estat, a un pas de seure al banc dels acusats per revelació de secrets de la parella d’Ayuso, a David Sánchez (el seu germà), que serà jutjat per prevaricació i tràfic d’influències juntament amb el líder del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, i a Begoña Gómez (la seva esposa), que està investigada des de fa mesos pels presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció als negocis, apropiació indeguda i intrusisme professional.
Les mesures estrelles es queden al calaix
“Si es pacta, es compleix. I si no es compleix, no hi ha vots”, va deixar clar Míriam Nogueras el dimarts des del faristol del Congrés. Era el discurs per justificar el vot en contra de Junts en dos dels tres decrets que se sotmetien a examen. “Fa setmanes que esmorzem la corrupció del PSOE i sopem la corrupció del Partit Popular i mentre ens tenen entretinguts amb els escàndols dels partits espanyols, l’agenda catalana continua aturada”, va denunciar. Al mateix temps, fonts d’autoritat de la formació juntaire eren clares: “Si cau això, cau sol. Que es posin les piles. No hi ha piles? Adeu. L’oxigen no tinc per què donar-lo. Si ells compleixen, compleixo. Però si es volen ofegar...”. Les dues grans reclamacions Junts són que el govern espanyol “faci el que hagi de fer” per aconseguir l’oficialitat del català a Europa i l’amnistia plena i completa per a tots els líders del procés.
Aquesta advertència arriba en un moment en el qual el govern espanyol ha hagut de frenar dues de les lleis més rellevants de la legislatura veient la impossibilitat que rebessin llum verda per les reticències de Junts. Per una banda, Yolanda Díaz es va veure obligada a posposar la primera votació sobre la reducció de la jornada laboral després de constatar que els juntaires continuaven tancant-se en banda a retirar l’esmena a la totalitat i haurien fet naufragar la iniciativa. D’altra banda, Félix Bolaños tampoc ha pogut tirar endavant definitivament la reforma de la carrera judicial i fiscal per les condicions que imposava Junts en la negociació. Tot això sense obligar, per exemple, que una altra de les lleis cabdals que el PSOE volia impulsar era la coneguda com a llei Begoña per combatre el lawfare i les accions judicials abusives. La iniciativa es va presentar a bombo i platerets, però Junts va anunciar que hi tancaria la porta i mai més se n’ha tornat a parlar.
Les discrepàncies entre els socis habituals frenen els acords
Una altra realitat que ha aflorat en els últims mesos són els vets creuats entre els socis d’investidura: el PSOE arriba a pactes amb els aliats habituals com a contraprestació per altres suports, però els acords no es poden materialitzar perquè requereixen (indefugiblement) l’aval de tot el bloc d’investidura. I no és gens fàcil. Un exemple paradigmàtic va arribar quan es complia poc més d’un any de la investidura del president espanyol. El PSOE va pactar amb Junts una bateria de mesures a canvi que els juntaires donessin llum verda al paquet fiscal de la Moncloa. Ara bé, per avalar-lo, ERC, Bildu i el BNG reclamaven allargar l’impost a les energètiques, que era una línia vermella pels de Míriam Nogueras. I el govern espanyol va haver de fer equilibris a banda i banda per sobreviure.
I recentment n’hem vist més exemples. Podemos està frenant (i farà descarrilar si se sotmet a votació) el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, un acord que van subscriure el PSOE i Junts a canvi de la convalidació dels tres primers decrets de la legislatura. Per la seva banda, ERC vol que la gran consecució de la legislatura sigui el finançament singular per a Catalunya. Fa dues setmanes, la Comissió Mixta va fer-ne el primer plantejament, que no va acabar de satisfer Oriol Junqueras i que tampoc compta amb el beneplàcit de Junts, que ja ha anunciat que s’hi oposarà al Congrés. Alguns dels integrants de Sumar també han refredat la viabilitat de la proposta.
Fa mesos, Bildu va pactar amb els socialistes la derogació de la llei mordassa, una reivindicació històrica de les forces progressistes i sobiranistes. A finals de l’any passat es va tancar el termini d’esmenes, però la norma continua en un calaix perquè no hi ha hagut manera de fer confluir totes les demandes. I just aquesta setmana el Consell de Ministres ha impulsat la reforma de la llei de secrets oficials, un compromís adquirit amb el PNB fa temps (i que Sánchez va cristal·litzar en el comiat d’Aitor Esteban). Però el camí per aconseguir tots els vots tampoc serà fàcil.
Del 24 d’abril del 2024 al 30 de juny del 2025: catorze mesos de setge judicial a quatre bandes
El segon any de la legislatura ha estat especialment marcat per l’activitat dels tribunals. La tempesta judicial s’ha acabat convertint en un setge a Pedro Sánchez. Lluny queda el 24 d’abril del 2024, quan va saber-se que Juan Carlos Peinado havia obert diligències contra Begoña Gómez. "En un dia com avui, i després de les notícies que he conegut, malgrat tot, continuo creient en la justícia del meu país", va expressar el president espanyol durant la sessió de control al Congrés dels Diputats. Poc podia imaginar el vendaval que arribaria en els següents mesos. D’aleshores ençà, Begoña Gómez ha estat citada a declarar davant del jutge dues vegades i tant ella com el president espanyol han presentat una querella contra ell que ha acabat en paper mullat. L’esposa de Sánchez té dues causes a sobre de la taula i una tercera que afecta la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez, i de la qual n’ha quedat fora finalment el ministre Félix Bolaños. Els pròxims passos de Peinado són una autèntica incògnita.
Si això esclatava a l’abril, la tardor va ser el moment crític i embrionari quan la tempesta judicial es va multiplicar. El 16 d’octubre, el Tribunal Suprem va decidir obrir una causa contra el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La instrucció ha culminat després de vuit mesos d’informes de la Guàrdia Civil i de testimonis i l’Alt Tribunal està només a l’espera que es resolguin els recursos d’apel·lació contra el seu processament. Ha de ser imminent. I si el Suprem l’avala, el següent pas serà presumiblement enviar a judici un fiscal general de l’Estat per primera vegada a la història.
Un mes més tard, el focus va desplaçar-se a Extremadura. La jutgessa Beatriz Biedma va obrir una causa contra David Sánchez, el germà de Pedro Sánchez, per la plaça que ocupava (la va deixar tres mesos més tard) a la Diputació de Badajoz. En aquest cas, la instrucció també està completa i el passat mes de maig la jutgessa va decidir enviar a judici el germà de Sánchez, així com el líder del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, i nou persones més. Ara bé, Gallardo va maniobrar per torpedinar la causa i va intentar aconseguir un aforament exprés (fent dimitir una diputada i els quatre següents a la llista) per fer el salt al parlament autonòmic i dilatar el procés judicial. No ho va aconseguir. E TSJ d’Extremadura va concloure que era un "frau de llei" i va tornar la causa a la instructora, que és qui ara haurà de fer el pas definitiu.
Tornem enrere. El protagonista el desembre va ser José Luis Ábalos, que va anar a declarar al Suprem voluntàriament en el marc del cas Koldo. “No s’ha quedat res al tinter”, va dir a la sortida. Un mes més tard, el Congrés aprovaria el suplicatori per donar via lliure al jutge per investigar-lo. Inicialment, el focus estava en la venda de material sanitari durant la pandèmia de coronavirus, però el perímetre de la causa es va anar eixamplant i el jutge també va posar la lupa en la contractació d’algunes de les exparelles de l’exministre en empreses públiques i en el cobrament de suborns a canvi d’adjudicacions. Una més de les ramificacions de la causa.
Ara fa dos mesos, el maig, va irrompre una nova actriu a escena: Leire Díez, coneguda com la fontanera del PSOE. El seu nom es va donar a conèixer arran d’uns àudios en els quals se la sentia maniobrar en contra de la Guàrdia Civil. Va donar-se de baixa com a militant i ella va justificar que actuava com a periodista en el marc d’una feina d’investigació. Ara com ara, la derivada són les causes judicials que comencen a aflorar en diferents jutjats referents a l’actuació de Leire Díez: la Fiscalia és partidària d’investigar-la per maniobrar en el cas del germà de Sánchez arran d’una denúncia d’Hazte Oír, però també hi ha denúncies de l’Asociación Escala Suboficiales de la Guardia Civil (ASESGC) i de Manos Limpias, una querella de Vox i una denúncia del PP a la Fiscalia.
Amb pocs dies, el nom de Leire Díez va donar pas el darrer gran escàndol que ha sacsejat el PSOE: Santos Cerdán, que està a la presó de Soto del Real des de fa gairebé un mes. El 12 de juny va transcendir l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que situava el que era el número 3 dels socialistes com a “encarregat de gestionar” els suborns a canvi d’adjudicacions públiques. Va dimitir de tots els seus càrrecs i va provocar un terrabastall. “Demano perdó perquè fins aquest matí jo estava convençut de la integritat de Santos Cerdán”, va dir Pedro Sánchez el mateix dia que es va conèixer l’informe. “Un capità es queda per capejar el temporal i salvar el rumb del vaixell”, va defensar davant del Comitè Federal que va convocar per intentar sufocar la crisi. Per cert, allà va haver de fer front a un altre terratrèmol: les acusacions d’assetjament sexual a qui havia de ser segon adjunt a la nova secretària d’organització del partit, Paco Salazar, que va acabar renunciant a ser a la direcció del PSOE i a un càrrec a la Moncloa.
El cas Montoro dona oxigen a Sánchez
En tot aquest context, hi ha una variable sobrevinguda que també té i tindrà una incidència directa en el panorama polític. Des que fa deu dies es va saber que l’exministre Cristóbal Montoro està sent investigat per un jutjat de Tarragona per haver modificat lleis per beneficiar empreses gasístiques que eren clientes del seu antic despatx, el PSOE ha guanyat eines i armes per contrarestar la tempesta judicial que rodeja Pedro Sánchez i anar al contraatac contra el PP. De moment, els populars han intentat posar un tallafoc entre el passat i el present i Alberto Núñez Feijóo s’ha desmarcat per complet dels fets sota sospita. Montoro es va donar de baixa com a afiliat poques hores després i el líder del PP ha demanat que s’investigui fins al final.
Però les explicacions no han estat suficients per al PSOE, que ha aprofitat per arremetre amb duresa contra els populars. Un exemple paradigmàtic va ser la roda de premsa de Montse Mínguez del dilluns, que va ser gairebé un monogràfic sobre Cristóbal Montoro amb una cascada de dards i retrets dirigits als populars. Els socialistes saben que han trobat l’oportunitat de traslladar la pressió de Ferraz cap a Gènova. “Si es confirma, és el cas més greu de corrupció d’aquest país. I no valen tebieses. Anem pel tercer acte en teatre: Gürtel, Kitchen i ara el cas Montoro. I això demostra que no és un cas més o un cas aïllat, sinó que és estructural. La corrupció no és una anomalia o una anècdota, sinó que és un mètode intrínsec dins del Partit Popular”, va expressar la portaveu del PSOE.
Mentrestant, el PP ho aprofita per presumir de resposta davant de la corrupció i també marca diferències amb els socialistes. “L’actitud que estem tenint no té res a veure amb l’actitud amb la qual està afrontant el PSOE els seus casos de corrupció. [...] Si jo fos Patxi López, sortiria aquí a dir que hi ha una investigació prospectiva contra Montoro per ser de dretes, que és que els jutges estan atacant al Partit Popular i que hi ha lawfare”, va al·legar la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz. De nou, uns i altres es tiren els plats pel cap. Sigui com sigui, el que és innegable és que el cas Montoro ha copat els focus mediàtics i polítics dels últims dies i ha servit, en certa manera, de cortina per dissimular, minimitzar o rebaixar l’impacte dels casos de corrupció que afecten els socialistes