ElNacional.cat ha tingut accés a l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que analitza el paper de Santos Cerdán en el suposat cobrament de comissions per part de José Luis Ábalos i Koldo García a canvi d’adjudicacions d’obres públiques. El document, de 490 pàgines, és el que ha servit al jutge Leopoldo Puente per apuntar a un delicte d’organització criminal i per oferir al número 3 del PSOE que declari voluntàriament al Suprem. “A través dels diferents àudios, s’observa com Koldo realitza juntament amb Ábalos una recapitulació de les quantitats econòmiques que se’ls deu a ambdós, unint aquestes quanties adjudicacions concretes que han pogut ser identificades. Posteriorment, Koldo es dirigeix a Santos amb qui discuteix, novament, sobre els deutes concrets, semblant ser el mateix Santos la persona encarregada de gestionar aquests presumptes pagaments”, esgrimeix l’informe de l’UCO.
La Guàrdia Civil relata que les converses entre Koldo, Ábalos i Cerdán “discorrien sempre per l’exigència de la quantitat de diners que se’ls devia”. Ábalos, i per extensió Koldo, “generaven el deute” amb Acciona per presumptes adjudicacions fraudulentes i Santos “s’encarregava presumptament de gestionar la suma i els pagaments”. “Per a aquestes actuacions, que haurien permès la manipulació dels processos de contractació, Koldo es valia, presumptament, de l’aleshores presidenta d’ADIF, Isabel Pardo de Vera, i del director general de Carreteres, Javier Herrero Lizano, cada un dins del seu àmbit d’actuació”, assenyala. “Les contraprestacions econòmiques presumptament d’Acciona, percebudes per Ábalos i Koldo, i gestionades per Santos, ascendirien a 620.000 euros, si bé a criteri de Koldo encara quedarien 450.000 euros pendents d’abonament”, relata la Guàrdia Civil. L’UCO ha pogut recuperar les converses perquè Koldo les va gravar entre el 2019 i el 2023.
Entre les adjudicacions, n’hi ha una de relativa al projecte de construcció de la integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat. Així doncs, el 22 d’abril del 2019, durant la reunió que van mantenir Koldo i Santos, el primer va preguntar al segon si quedava clar el que volien Santos i un altre tercer o tercers. “D’acord, i de l’altre que et vaig ensenyar, està clar el que volíeu, no? El de dalt de Tarragona”, li va dir. “Llobregat”, va contestar Santos. Aquell mateix dia, es va anunciar la licitació de l’expedient d’ADIF per a l’execució del projecte de construcció.
Dues converses entre Koldo García i Santos Cerdán del 21 de gener del 2021
Convé aturar-se en una conversa entre Koldo García i Santos Cerdán del 21 de gener del 2021. “Com a punt d’inflexió per a l’esdevenir de Koldo i Ábalos al Ministeri, resulta imprescindible portar a col·lació dues converses gravades”, esgrimeix l’UCO.
— Koldo García: Sí, se’ns ha embolicat molt. I aquesta s’ha embolicat encara més perquè el que passa que té (inintel·ligible) en total gairebé nou mesos, si això algun més, el que passa que és moltíssim, però bé, jo t’explico. Em va trucar el cap, em va dir que tenies moltíssima por i preocupació perquè deien que hi havia empreses petites, que jo estava demanant diners perquè poguessin aconseguir contractes públics.
— Koldo García: Veurem, jo n’he rebut 450.000 de la primera tanda, que són tres contractes, i 50.000 dels dos últims contractes, d’acord? I després me’n van donar 70.000 que era de la indemnització per la part de la bajera, que són 570.000. D’acord. Aquests són els meus comptes, que no sé si són els teus.
— Santos Cerdán: No, jo no me les sé de memòria.
Mitja hora més tard, Koldo va tornar a conversar amb Cerdán i Ábalos i tots tres van fer un “repàs detallat dels pagaments efectuats fins ara”. L’UCO subratlla que, durant la conversa, Cerdán “va interrompre en diverses ocasions per tal d’evitar que determinats extrems fossin expressats en veu alta, mostrant una clara intenció de preservar la discreció”. “Aquesta actitud evidencia un intent de dotar de seguretat als fets que en la conversa s’estaven abordant”, recalca.
— Koldo García: Que sapigueu que jo el que tinc fet i jo ho tinc, i estic segur que no m’equivoco. Em puc equivocar en alguna cosa i llavors demanaré perdó... 450 se li van donar a tres sobres.
— Santos Cerdán: Que no diré, que jo porto el paper, ho apuntem i ho veiem, punt.
— Koldo García: D’acord, 50 de les altres dues, que són la vella i (inintel·ligible, parlen els dos alhora)
— Santos Cerdán: Koldo! Que no vull que parlis d’això, que no es parla.
— José Luis Ábalos: Ja està
— Koldo García: 70 de (inintel·ligible)
— Santos Cerdán: Koldo...
— José Luis Ábalos: Si us plau...
— Santos Cerdán: Que sí. Ja està, que no s’han de dir tantes coses... Es posa, es veu i es trenca... que és el que... i es tenen aquí fotre! Que no hi ha cap... i no parlar... punt.
Una altra conversa del 2 de febrer de 2022
En un altre moment de l’informe, es recupera una conversa del 2 de febrer del 2022 entre Koldo García i Santos Cerdán: debatien quant quedava pendent per abonar a Ábalos, tenint en compte que ja hauria percebut 550.000 euros. És reveladora l’última frase de Koldo García, repassant totes les adjudicacions en les quals han intercedit: “Els 550 són de Múrcia, d’acord? Que se’ls van donar dues obres, que són de 90 i 110. Queda Tarragona, queda Logronyo, que era de 90. I queda Sevilla, que era de 100. La de Tarragona, si no ho recordo malament, crec que eren vuitanta i escaig, gairebé 90 i aquestes són les tres que queden”.
— Santos Cerdán: Jo els vaig demanar a aquests allò de Sevilla.
— Koldo García: Però és que primer ha de ser allò de Logronyo i després allò de Barcelona.
— Santos Cerdán: (Inintel·ligible)... que la hi donaré, 550.000 euros.
— Koldo García: Sí, cert.
— Santos Cerdán: Això és allò de Logronyo, això és d’aquí, això és d’allà.
— Koldo García: No, això no és així, és de Múrcia.
— Santos Cerdán: (Inintel·ligible) Sí, i Logronyo em diuen ells i després el que ens queda és allò de Sevilla.
— Koldo García: No, i allò de Barcelona?
— Santos Cerdán: 550.000 i d’allà descomptem. Llavors allò de Sevilla, li diré que me’l posin per escrit i t’ho dono, d’acord?
— Koldo García: No, dona-l’hi a ell, jo no vull problemes
— Santos Cerdán: No...
— Koldo García: Jo prefereixo que l’hi diguis a ell i ja està, jo no vull problemes.
— Santos Cerdán: Allò de Sevilla estem, és que eren tres (Inintel·ligible)
— Koldo García: Dos.
— Santos Cerdán: No, van descomptar, no, els que...
— Koldo García: (Interromp) És una. Amb un 5% de la de Sevilla i una altra de...
— Santos Cerdán: (Interromp) s’han quedat ells, les altres dues han abandonat i s’han quedat ells amb el 100% de l’obra.
— Koldo García: És clar, per la pujada de costos, pel material.
— Santos Cerdán: (Inintel·ligible)
— Koldo García: Els 5.
— Santos Cerdán: No han començat a fer res...
— Koldo García: No, això no és així, porten dues obres d’emergències de 22 milions d’euros.
— Santos Cerdán: Sí, però aquestes eren prèvies, de l’adjudicat d’això, no han començat res, perquè estan en una revisió de costos, que en el moment que se li aprovi la revisió de costos, llavors parlem. Però si no me l’aproven, jo no faré l’obra (Inintel·ligible)
— Koldo García: I allò de La Rioja i...
— Santos Cerdán: Diu que dels 550, 50 són per això.
— Koldo García: Mira (riu i sospira)
— Santos Cerdán: Queda Sevilla (Inintel·ligible)
— Koldo García: No, no, això és mentida
— Santos Cerdán: Digues-me de què són els 550.
— Koldo García: Els 550 són de Múrcia, d’acord? Que se’ls van donar dues obres, que són de 90 i 110. Queda Tarragona, queda Logronyo, que era de 90. I queda Sevilla, que era de 100. La de Tarragona, si no ho recordo malament, crec que eren vuitanta i escaig, gairebé 90 i aquestes són les tres que queden. A ell se li havia de donar, ara mateix 450, vosaltres li’n vau regalar 70...