“Davant de l’absoluta absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotats de mínima versemblança procedeix l’arxivament de la present causa”. El Tribunal Suprem per als peus a Juan Carlos Peinado. El jutge que està investigant Begoña Gómez des de fa més d’un any va demanar fa vint dies a l’Alt Tribunal que obrís una causa contra Félix Bolaños, que és aforat, per presumptes delictes de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de Cristina Álvarez, l’assessora de la dona de Pedro Sánchez a la Moncloa, que també està investigada. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va replicar que l’exposició raonada del jutge “no se sosté” i va mostrar la seva confiança que un tribunal “professional i imparcial” adoptaria una decisió “justa i cenyint-se als fets”. Ara, la Sala Penal arxiva l’exposició raonada perquè no aprecia una imputació de delicte “prou individualitzada” contra el ministre ni un “mínim suport indiciari que permeti acordar la incoació de causa penal”. La resposta de Félix Bolaños ha estat concisa i directa: “El temps sempre posa tot i tots al seu lloc”, s’ha limitat a expressar a X.
📝 El jutge del cas Begoña Gómez demana al Suprem que investigui el ministre Félix Bolaños per malversació
El tiempo siempre pone todo y a todos en su sitio.
— Félix Bolaños (@felixbolanosg) July 15, 2025
El magistrat va posar la lupa sobre Félix Bolaños el març perquè era el secretari general de Presidència (ho va ser entre el juliol del 2018 i el juliol del 2021) quan es va contractar Cristina Álvarez. Arran de la declaració d’un testimoni, va decidir obrir una peça separada per presumpta malversació de cabals públics i va citar l’actual ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts com a testimoni. La seva declaració va ser fa dos mesos i Bolaños va assegurar que ell va ser aliè per complet a aquesta contractació i la va emmarcar en la normalitat.
La “dada objectiva” del fals testimoni “no ha estat determinada”
El jutge Peinado justificava el delicte de presumpte fals testimoni en les suposades contradiccions entre les declaracions com a testimonis de Félix Bolaños i de Raúl Díaz Silva. Tanmateix, el Suprem li contesta que la seva argumentació arriba “sense que s’hagi dictat sentència o resolució judicial ferma que hagi declarat una veritat judicial o forense amb la qual comparar les manifestacions de tots dos”. “El delicte de fals testimoni és un delicte que requereix que la falsedat del declarat sigui una dada objectiva, que es constata contrastant allò que es declari amb la falsedat. I aquesta dada objectiva, de moment, no ha estat determinada”, argumenta la interlocutòria. “Si al testimoni se li està ara imputant els delictes que suposadament hauria comès, una malversació i la falsedat del testimoni, no se li pot exigir declaració veraç. [...] En el cas que, hipotèticament, arribés a ser investigat pels delictes als quals es refereix l’exposició, escassa virtualitat tindrien les seves manifestacions com a testimoni, des de la perspectiva del dret a la no-autoincriminació”, afegeix.
En l’exposició raonada, Juan Carlos Peinado recordava la declaració de Bolaños: “Després de ser preguntat en reiterades ocasions per la persona, en concret, que va proposar i/o va realitzar el nomenament de Cristina Álvarez, va manifestar en tot moment, després de negar que hagués estat ell, que no coneixia el nom de l’esmentada persona”, exposava. Tot seguit, el jutge va suspendre la declaració perquè Bolaños “recollís la informació necessària” i, poc més mitja hora més tard, va manifestar, segons el relat del magistrat, que la persona que havia realitzat el nomenament era Raúl Díaz Silva. Quan va declarar com a testimoni, Raúl Díaz Silva va manifestar que ell no havia estat qui va realitzar el nomenament. Poc després, fonts del Ministeri de Justícia van sortir al pas dels arguments del jutge: “L’escrit afirma que se li va preguntar per la persona que va realitzar el nomenament de Cristina Álvarez i va donar el nom d’una persona que després va negar ser-ho. Tanmateix, el jutge va preguntar pel responsable de Cristina Álvarez i aquesta va ser la informació que el ministre va proporcionar. Aquesta persona va ratificar que exercia aquestes funcions”, van sostenir.
“No existeixen indicis probatoris” de la malversació
En relació amb la malversació, el Suprem considera que “no existeixen indicis probatoris, més enllà de meres hipòtesis, sense prou substrat fàctic” per investigar Félix Bolaños. “L’atribució del coneixement de les tasques que, presumptament, realitzava la persona contractada fora de l’àmbit de les seves funcions es basa exclusivament en l’assumpció i acompliment del càrrec que ocupava, així com en una pretesa notorietat pública en l’exercici d’aquestes tasques”, esgrimeix la interlocutòria.
I justifica que, perquè existeixi el delicte de malversació, no n’hi ha prou amb el “simple fet d’ocupar un determinat càrrec públic, sense més afegitons sobre el coneixement de concretes conductes per part del possible autor”, sinó que cal que s’acrediti el “necessari coneixement que els cabals públics s’estiguessin destinant a una finalitat per al qual no estaven previstos”. “La mera detentació d’un càrrec públic i el desenvolupament de les seves funcions no pot suposar una atribució automàtica i objectiva d’una conducta d’apropiació del patrimoni públic, ni d’una omissió que permeti que una altra persona s’apropiï del mateix”, rebla.
En aquest cas, Juan Carlos Peinado al·legava que les feines de Cristina Álvarez “no s’han limitat als d’assistenta en les activitats dutes a terme per l’esposa del president del govern espanyol en la seva condició de tal, merament protocol·làries i sense ànim de lucre o de caràcter benèfic”, sinó que també s’ha dedicat a “atendre les necessitats que ha dut a terme en activitats de caràcter privat”. Recordava que les seves retribucions anaven a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat i subratllava que Félix Bolaños tenia “sota la seva responsabilitat” la “correcta administració del patrimoni públic que estava a càrrec seu”. Però per al Suprem no són arguments suficients.