El germà de Pedro Sánchez serà jutjat pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències per la seva contractació a la Diputació de Badajoz. En una providència a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, així ho ha dictaminat la jutgessa Beatriz Biedma, que fa un mes va processar-lo i ara rebutja el recurs que va presentar David Sánchez contra el seu processament: confirma la seva decisió i l’envia a judici. Les acusacions populars demanen tres anys de presó per a ell, una multa de 30.000 euros i que torni els salaris que hagi rebut. La jutgessa també envia a judici el líder del PSOE extremeny i fins fa poc president de la Diputació de Badajoz (va dimitir per convertir-se en diputat a l’Assemblea d’Extremadura i ser aforat), Miguel Ángel Gallardo, i l’exassessor de la Moncloa Luis María Carrero. La lupa està posada, especialment, sobre la creació i adjudicació a David Sánchez de la plaça de Coordinador de les Activiats dels Conservatoris de la Diputació de Badajoz. D’altra banda, Beatriz Biedma va descartar l’existència de delictes contra la Hisenda Pública o d’enriquiment il·lícit, que també s’investigaven inicialment.
Davant la decisió de la jutgessa de processar els investigats, la Fiscalia va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Badajoz oposant-se a l’obertura de judici oral i demanant l’arxivament de la causa davant de “l’absència d’indicis racionals de criminalitat”. En el seu escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, va esgrimir que la imputació “no se sustenta en l’existència d’autèntics indicis racionals de criminalitat”, sinó en “conjectures i hipòtesis” que “no compten amb el suport fàctic necessari per concloure” que el lloc de feina de David Sánchez fos creat “a la carta”, de “manera espúria” i amb “l’objectiu de beneficiar” al germà de l’actual president espanyol. L’Audiència de Badajoz encara no s’ha pronunciat, però la jutgessa ha seguit endavant. La fiscal va arremetre contra el “caràcter irracional de les inferències realitzades” per la jutgessa i la “impossibilitat d’incardinar” els fets en els delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències. Finalment, va argüir que la “hipòtesi incriminatòria” assumida per la jutgessa incorre en “notables contradiccions internes” que permeten apreciar una “notòria falta de coherència interna en els plans fàctic i jurídic”.
Tanmateix, les acusacions populars (integrades per Manos Limpias, Iustitia Europa, Hazte Oír, Abogados Cristianos, Liberum i Vox) van sostenir que el germà de Sánchez “hauria utilitzat les seves influències a la Diputació de Badajoz per obtenir beneficis propis” i això ha estat suficient per fer seure al banc dels acusats els investigats. De fet, a la interlocutòria d’avui, la jutgessa Beatriz Biedma ho defensa: “Respecte a la procedència de l’obertura del judici oral només a instàncies de l’acusació popular, quan el Ministeri Fiscal ha sol·licitat el sobreseïment del procediment mitjançant la interposició del recurs d’apel·lació, existeix una doctrina consolidada del Tribunal Suprem que determina que, en aquells supòsits en els quals per la naturalesa col·lectiva dels béns jurídics protegits en el delicte, no hi ha possibilitat de personació d’un interès particular, l’acusació popular està legitimada per demanar, en solitari, l’esmentada obertura de judici oral”.
Així mateix, en el seu escrit, les acusacions populars resumien el paper de Miguel Ángel Gallardo i de Luis María Carrero. El primer estava “informat de totes les necessitats de personal i llocs que s’anaven a crear”, tenia una “relació estreta” amb David Sánchez, “es va interessar directament per les dates mínimes per a l’adjudicació d’un lloc d’alta direcció” i “va consentir l’aparent canvi de nomenclatura del lloc i realment creació d’un de nou sense passar pels tràmits legals per a això”. El segon “hauria utilitzat la influència derivada de la seva amistat íntima” amb David Sánchez per aconseguir la creació i posterior accés al lloc de Cap de Secció de Centres i Programes d’Activitats Transfrontereres.
Les altres vuit persones que aniran a judici
David Sánchez, Miguel Ángel Gallardo i Luis María Carrero són els tres principals acusats de la causa que s’ha instruït als jutjats de Badajoz. Tanmateix, la jutgessa Beatriz Biedma envia al banc dels acusats vuit persones més vinculades amb la Diputació de Badajoz:
-
Elisa Moriano, directora de Cultura el 2016 i 2017
-
Cristina Núñez, diputada de Cultura el 2016 i el 2017, és qui va proposar David Sánchez per al seu nomenament
-
Juana Cinta, directora de l’Àrea de Recursos Humans
-
Félix González Márquez, cap del Servei de Suport Jurídic i Inspecció
-
Emilio Pareja, directora de Cultura el 2022, quan es va modificar del lloc de feina de David Sánchez
-
Francisco Martos, diputat de Cultura el 2022, quan es va modificar del lloc de feina de David Sánchez
-
Manuel Candalija, director de l’Àrea de Cultura, per la contractació de Luis María Carrero
-
Ricardo Cabezas, diputat delegat de l’Àrea de Cultura, per la contractació de Luis María Carrero
“Existeixen indicis” que David Sánchez “hauria utilitzat influència” a la Diputació de Badajoz per “obtenir un benefici propi”
En la interlocutòria de processament, la jutgessa va concloure que “existeixen indicis” que David Sánchez “hauria utilitzat influència” a la Diputació de Badajoz per “obtenir un benefici propi” en dos moments. En primer lloc, per aconseguir que “s’adaptessin les condicions” del seu lloc de feina com a coordinador dels conservatoris de la província de Badajoz (que va abandonar en plena investigació judicial) a les seves “preferències personals”, com “no haver d’acudir diàriament a un despatx”. En segon lloc, per “aconseguir que la persona que extraoficialment ja l’ajudava activament en el projecte Òpera Jove”, Luis María Carrero, fos contractat per la Diputació i passés a “auxiliar-lo directament treballant amb ell al mateix despatx”. La instrucció es va articular a través de la presa de més d’una desena de declaracions a testimonis i investigats i de la informació recopilada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
La magistrada també va sostenir la seva decisió en la “falta d’explicació racional i mínimament versemblant dels fets” per part dels investigats. “Cal destacar la manera amb la qual [David] Sánchez va descriure haver conegut la publicació de les bases o la seva incapacitat per explicar amb claredat el concepte i ubicació de l’Oficina d’Arts Escèniques”, va afegir. Així mateix, va esgrimir que el delicte de prevaricació acostuma a anar “precedit de converses i actes preparatoris que és molt difícil que estiguin documentats” i, per aquest motiu, va posar en relleu la importància dels correus electrònics requisats en la causa: “Seria la punta de l’iceberg del veritablement comentat i preparat perquè, normalment, aquestes converses delicades no es mantenen a través de mitjans que deixin rastre i se sol actuar d’esquena a qualsevol testimoni que pugui denunciar els fets”.