No hi ha hagut consens. Igual que fa un mes i mig, les esperances del govern espanyol han acabat naufragant i el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea no ha arribat a sotmetre a votació l’oficialitat del català, el basc i el gallec. És un compromís que el PSOE va adquirir amb Junts l’agost del 2023 a canvi de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés i que haurà de continuar esperant. En aquesta ocasió, el tema figurava a l’agenda com a “punt de debat” amb l’opció que es pogués sotmetre a votació i, poques hores abans del debat, fonts diplomàtiques espanyoles insistien que no hi ha “cap obstacle” perquè les tres llengües cooficials puguin ser reconegudes “en breu”. Tanmateix, els dubtes que continuen tenint alguns països ha impedit que la iniciativa rebi llum verda. Les pròximes oportunitats seran el 16 de setembre, el 21 d’octubre i el 17 de novembre. “Es tracta d’una qüestió molt sensible i simbòlica, la presidència danesa tractarà la qüestió amb molta cautela i en un diàleg continu amb els estats membres”, ha expressat al final de la reunió la ministra d’Assumptes Europeus de Dinamarca, Marie Bjerre, que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE entre el juliol i el desembre.
📝 Dinamarca no preveu que la Unió Europea voti aquest divendres sobre l’oficialitat del català
📝 El govern espanyol acusa els estats reticents a l’oficialitat del català a la UE de “segrestar” la iniciativa
Els ministres tenien previstos 45 minuts per al debat, però la discussió s’ha allargat al voltant d’una hora i s’ha acabat sense votació quan s’ha constatat que els recels dels estats continuen i que, per tant, no hi havia unanimitat. De fet, des de bon començament, la ministra d’Afers Europeus de Dinamarca ha refredat les opcions de votar-ho: “Sé que hi ha moltes preocupacions abordades pels estats membres. Això afecta tant qüestions pressupostàries com legals i, per descomptat, hem de trobar respostes a aquestes preguntes. No preveig una votació avui”. Això arriba després que el 27 de maig s’ajornés la decisió sobre l’oficialitat del català per la reticència d’alguns països, que tenien dubtes financers i legals. En aquell moment, el PP va maniobrar a Brussel·les per torpedinar-ho.
Avui l’estratègia del govern espanyol ha sigut passar a l’ofensiva contra els estats que estan posant bastons a les rodes. “El que no pot ser és segrestar o endarrerir els debats innecessàriament”, ha denunciat el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, que ha deixat clar que la Moncloa està disposada a “abordar qualsevol dubte o qüestió que es plantegi” perquè la iniciativa es pugui “adoptar de manera immediata”. “Potser hi ha altres motius que expliquen les seves posicions, però no és la falta d’informació i no hi ha cap argument ni econòmic ni en termes legals ni en termes de precedents que pugui justificar retardar aquesta iniciativa en un minut més”, ha verbalitzat. “Estarem més a prop encara que mai de l’aprovació pròxima de la proposta espanyola perquè no veiem cap altra alternativa”, ha reblat.
El dilluns, el mateix ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va admetre que encara no havien aconseguit la “unanimitat necessària”, però defensar debatre sobre la proposta del govern espanyol: “Ningú podrà amagar-se darrere suposats aspectes que diuen que no coneixen o no estan prou detallats i exposarem molt clarament que això ha d’oficialitzar-se aviat, és una discriminació cap a Espanya”, va argumentar. Fa unes setmanes, ell mateix va assegurar que l’oficialitat del català és “irreversible” i va continuar disposat a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
“Encara hi ha alguns problemes per resoldre”
Ara bé, els estats membres conserven les reticències. Fins i tot Luxemburg, que ha donat “suport total” al “multilingüisme”, ha al·legat que no és el moment oportú per aprovar-ho: “Entenc perfectament que per als espanyols el multilingüisme i les tradicions són molt importants, [...] però crec que el moment realment no és el correcte”, ha reconegut el ministre d’Afers Exteriors luxemburguès, Xavier Bettel. Per part de França, el ministre Benjamin Haddad ha confiat a poder “continuar treballant” amb el govern espanyol per “trobar solucions constructives per avançar”.
I la resta de països han expressat els seus dubtes. “És molt important que ens prenguem seriosament les preocupacions jurídiques dels Serveis Jurídics del Consell. [...] Mentre hi hagi una proposta sobre la taula que presenti dubtes legals que no hagin estat clarificats, no és possible donar la nostra aprovació”, ha avisat l’austríaca Claudia Plakolm. “Sempre estarem oberts a debatre de manera constructiva, però no veiem que n’hi hagi hagut prou pel que fa als serveis jurídics. Crec que encara hi ha alguns problemes per resoldre”, ha afegit el finlandès Joakim Strand. “Hi ha moltes preocupacions sobre aquest tema entre els estats membres. No crec que hi hagi cap decisió avui. De tota manera, crec que la majoria dels estats membres necessiten més temps perquè hi ha preocupacions, sobretot legals, al respecte”, ha reblat el polonès Adam Szłapka.
Sobre els dubtes jurídics, el govern espanyol nega que calgui modificar els tractats europeus per fer efectiva l’oficialitat: “Diuen que la identitat nacional dels estats membres ha de ser respectada. També són molt clars que el règim lingüístic de la Unió s’acorda per unanimitat mitjançant un reglament del Consell, ni més ni menys”, ha reiterat aquest matí Fernando Sampedro. L’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE estipula que el “règim lingüístic de les institucions” de la Unió Europea serà fixat pel Consell per “unanimitat” i “mitjançant reglaments”. Tanmateix, segons detalla l’ACN, els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea consideren que per “acomodar la sol·licitud d’Espanya i afegir nous idiomes a la llista” sí que és “necessari modificar” els tractats.
El PP arremet contra Sánchez: “Europa no està per a pagar els xantatges de ningú”
Abans de conèixer-se la decisió, el Partit Popular ha donat per feta la negativa i ha sortit a la càrrega contra Pedro Sánchez. “Un nou fracàs internacional i un nou ridícul”, ha expressat Alma Ezcurra, vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP. “Els nostres socis comunitaris ens han dit que Europa no està per a pagar els xantatges de ningú, molt menys els xantatges als quals sotmeten els socis independentistes a Pedro Sánchez”, ha sostingut en una atenció als periodistes a les portes de la seu de Gènova. “Sánchez ha promès als seus socis independentistes alguna cosa que sabia que no podia complir. Els ha pres una mica per estúpids”, ha reiterat. I ha lamentat que el govern espanyol “es desfoni tant a defensar a Europa el compliment d’aquest xantatge” en lloc de defensar “coses tan importants” com els “drets dels agricultors enfront de la nova PAC”, la “seguretat de les fronteres amb l’arribada massiva d’immigrants il·legals” o la “seguretat als carrers”.
Requisits estrictes, el compromís de pagar tots els costos i una aplicació parcial i progressiva
El memoràndum que el govern espanyol va enviar fa uns dies a la resta d’estats recull tots els arguments que avalen l’oficialitat del català i que donen resposta als dubtes que han expressat alguns dels països. Un dels punts primordials, fruit dels recels principalment d’Alemanya, té relació amb els costos, xifrats per la Comissió Europea en 132 milions d’euros i dels quals Espanya està compromesa a fer-se càrrec íntegrament. “Per esclarir encara més el compromís d’Espanya, es proposa incloure un article en el projecte de Reglament del Consell amb la mateixa redacció utilitzada en els acords administratius celebrats el 2005 i el 2006 entre Espanya i les institucions de la UE, en els quals el compromís d’Espanya d’assumir tots els costos no ha plantejat cap problema”, esgrimeix el document del Ministeri d’Assumptes Exteriors.
📝 Nova empenta d’Espanya per a l’oficialitat del català a Europa a les portes de la pròxima reunió del Consell
📝 Espanya planteja ara a Europa una oficialitat del català plena, però amb implantació progressiva
Així mateix, amb l’objectiu de tallar possibles demandes similars d’altres països, el memoràndum també subratlla que “cap altra llengua compleix tots els requisits” per seguir el mateix camí. El govern espanyol va incloure un llistat de “requisits estrictes” que qualsevol llengua hauria de complir per poder aspirar a ser oficial a la Unió Europea. Entre altres, cal que tingui reconeixement oficial des de fa més de quaranta anys a l’estat que ho sol·licita, que es faci servir en la legislació, que es parli al parlament estatal (s’utilitza al Congrés dels Diputats des del setembre del 2023) i que l’estat es comprometi a finançar-ne el cost.
Finalment, fa un mes i mig, el govern espanyol va apostar una aplicació parcial i progressiva de l’oficialitat, que començaria el 2027. En una primera fase, es preveu garantir només la traducció de la normativa aprovada pel Consell de la UE i pel Parlament Europeu, cosa que en l’última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Les altres obligacions associades a l’oficialitat quedarien ajornades fins que el Consell en decideixi l’activació. El pla preveu que en un termini de quatre anys a partir del 2027 i en intervals de cinc anys posteriors els estats abordin l’oficialitat completa del català, el gallec i el basc. “Replica la seqüència seguida per al reconeixement del gaèlic el 2005”, al·lega el govern espanyol.