La col·laboració de Rosalía amb l’Escolania de Montserrat en el seu nou disc Lux ha obert un intens debat a Catalunya. El motiu és la cançó Magnolias, en què el cor infantil més emblemàtic del país —un símbol espiritual, cultural i nacional de primer ordre— canta en castellà. La decisió ha estat percebuda per molts com una pèrdua simbòlica de gran abast, una mena de “traïció cultural” que trenca amb el compromís històric de Montserrat amb la llengua catalana i amb tot el que representa per al país. No és només una qüestió lingüística, ja que per a una part important de la societat catalana, Montserrat és més que un monestir o una institució religiosa. És un espai carregat de significat nacional, que durant dècades ha estat refugi moral i espiritual del catalanisme, escenari de resistència durant el franquisme i símbol de la perseverança del poble català. Per això, tal com hem vist a les reaccions d'aquests dies, veure l’Escolania cantar en castellà dins d’un projecte artístic d’abast global ha estat viscut com un cop emocional. Molts consideren que l’ús d’una altra llengua, en aquest context i amb aquest cor, suposa un buidatge de sentit i una banalització d’un dels símbols més estimats del país. El debat, que ha esclatat amb força a les xarxes i als mitjans, va més enllà de Rosalía o d’una cançó concreta. En definitiva, allò que per alguns pot semblar un simple detall musical, per altres és una qüestió de dignitat col·lectiva i de coherència amb una història marcada per la defensa de la llengua i els símbols propis.
Catalunya Ràdio, al centre de la polèmica, i l’ofensiva del PP
El debat va esclatar arran de les paraules de la comunicadora i influencer Juliana Canet al programa d'entreteniment Que no surti d’aquí, de Catalunya Ràdio. Canet va lamentar profundament que l’Escolania cantés en castellà: “És una humiliació per als catalans i per a ella mateixa, és una falta de respecte i és comprar un marc espanyolista fins al fons”. Les seves paraules van desencadenar una forta reacció de la dreta (i premsa) espanyola.
rosalia i l'escolania pic.twitter.com/tIIh6B3LPC
— Que no surti d’aquí (@quenosurti) November 6, 2025
El Partit Popular de Catalunya (PPC) ha acusat Catalunya Ràdio “d’atacar” Rosalía per parlar d’aquesta qüestió. En un comunicat d'aquest dissabte, el portaveu popular Hugo Manchón denuncia el que considera “una deriva sectària” dels mitjans públics catalans, afirmant que “qualsevol persona pot expressar-se en la llengua que vulgui, on vulgui i com vulgui: a Montserrat, a Mataró o a Vic”. “La pressió identitària segueix intacta i la CCMA continua actuant com a altaveu d'una visió excloent de Catalunya. Res no ha canviat”, ha dit el diputat.
Els mitjans espanyols, a la càrrega contra el catalanisme
Diversos diaris de Madrid han reaccionat al debat amb duresa contra les veus crítiques amb Rosalía. El Mundo titulava: “El nacionalisme català carrega contra Rosalia per fer que l'Escolania de Montserrat canti en espanyol a Lux”, i definia les reaccions com “dures crítiques dels sectors del nacionalisme català”. El diari reproduïa les paraules de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Carles Puigdemont, que va escriure a X: “La decadència espanyolitzadora de Montserrat és de les pitjors notícies que pateix enguany el país”. El Mundo recordava també que la visita dels Reis d’Espanya a Montserrat fa uns mesos ja havia provocat rebuig entre sectors sobiranistes, i vinculava aquesta nova polèmica amb aquell episodi.
En la mateixa línia, El Debate descrivia les crítiques a Rosalía com “un nou episodi d’intolerància nacionalista”, i destacava que Canet “s’ha sumat al cor de veus que han criticat la cantant per no ser prou nacionalista”. El diari recollia literalment una altra de les seves frases: “Si sap el que representa Montserrat, és que té molt mala llet”. També Vozpópuli es va fer ressò del cas, parlant d’“atacs a Rosalía en mitjans catalans per fer cantar en espanyol els nens de l’Escolania de Montserrat”, i insistia que la polèmica demostra “el radicalisme separatista”.
Les veus del país que lamenten la decisió
Més enllà del debat mediàtic, nombroses figures del món cultural català han expressat el seu malestar. El cantant Arnau Tordera va qualificar la decisió com “un error immens que traeix i dilapida el compromís històric de Montserrat amb la llengua del país”. La professora i investigadora Júlia Ojeda escrivia: “L’Escolania cantant en castellà és un ultratge històric.” El politòleg Abel Riu lamentava que s’hagi perdut “una oportunitat de fer un tema en català amb l'escolania que hagués suposat una injecció d'orgull col·lectiu, i una eina de projecció internacional de la llengua i la nació justament quan més falta fa”. L’escriptor Joan-Lluís Lluís parlava d’una “traïció petita però simbòlicament molt dolorosa”. També el guionista i humorista Manel Vidal va assegurar que “té moltíssim mèrit fer un disc amb 13 (tretze) llengües i, tot i això, aconseguir que la teva gent se senti humiliada”. Finalment, el professor Edgar Illas escrivia que “fer cantar l’Escolania en castellà és una manera de dir que tot és en venda”.
L’exdirector de l’Escolania defensa la coral
Davant l’allau de crítiques, l’exdirector de l’Escolania, Bernat Vivancos, va sortir a defensar la institució. En declaracions al Versió RAC1, va recordar que “l’Escolania, com qualsevol altre cor català, no canta solament en català. També en llatí i en altres idiomes”. Segons Vivancos, “el cor té enregistraments d’antics mestres que són obres compostes en castellà i que es canten sovint a Montserrat”. Tot i això, va reconèixer la càrrega simbòlica que té la llengua en aquest cas: “L’Escolania és un cor evidentment català, molt nostrat, però això no vol dir que no pugui cantar en altres llengües”. El periodista Jordi Llisterri, expert en informació religiosa i director de la Fundació Catalunya Religió, va defensar la tasca que fa el cor per promocionar el català i hi va afegir que “quan l’Escolania va d’ambaixador, ho fan en català. Quan fan gires, les peces catalanes sempre hi són presents. Comencen amb peces com El noi de la mare”.