Falten cinc dies perquè arrenqui oficialment la campanya de les eleccions catalanes. La tradicional enganxada de cartells encendrà la metxa de dues setmanes farcides d’actes, entrevistes i debats (encara més que en els darrers dies). Partits i líders polítics s’hi bolcaran i Catalunya rebrà bona part dels focus d’atenció mediàtics del conjunt de l’Estat. Ara bé, abans d’arribar al tret de sortida, Madrid es reserva quatre dies frenètics que també tindran incidència en el relat, els missatges i l’enfocament de la campanya. El 12-M també es juga Madrid. Els tres eixos estan clars: les primeres compareixences al Congrés i al Senat pel cas Koldo, el possible desenllaç del camí de l’amnistia a la Cambra Alta (amb l’horitzó del Tribunal Constitucional) i el protagonisme de les reivindicacions de l’independentisme en el darrer ple a la Cambra Baixa abans dels comicis.
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació
La primera cita és demà dilluns a les onze del matí: Koldo García reapareixerà públicament per donar explicacions sobre la presumpta trama de corrupció per la compra de mascaretes durant la pandèmia. Serà l’inici de la investigació parlamentària del cas Koldo, que s’allargarà uns quants mesos i implicarà un reguitzell de compareixences que s’aniran succeint tant al Congrés com al Senat. El PP farà servir el que digui Koldo com a ariet contra el PSOE? Els socialistes ho aprofitaran per desmarcar-se’n? Quin perfil adoptaran ERC i Junts? Són interrogants que s’aniran resolent.
En clau catalana, el plat fort arribarà a la tarda: Salvador Illa haurà de donar explicacions al Congrés dels Diputats. L’exministre de Sanitat i candidat del PSC el 12-M, que apareixia en totes les llistes de sol·licituds de compareixença menys en la del PNB, està citat a la comissió d’investigació sobre la compra de mascaretes durant la pandèmia. El PSOE va assumir la setmana passada que seria citat i el dimarts el va col·locar estratègicament al calendari. La seva compareixença, programada per les quatre de la tarda, coincidirà per complet amb la de qui va ser la seva mà dreta al Ministeri de Sanitat entre el setembre del 2020 i el febrer del 2021, Víctor Francos, que serà al Senat. Durant la pandèmia, des que Illa va arribar al Consell de Ministres i fins a l’agost, el seu cap de gabinet va ser Germán Rodríguez Sánchez, que no està citat en cap de les dues comissions d’investigació.
🔎 Guia de les comissions d’investigació del cas Koldo: per què Salvador Illa anirà al Congrés i al Senat?
Ara bé, el pas d’Illa per Madrid no acabarà aquí. Això serà dilluns, però el dimecres hi haurà de tornar per comparèixer al Senat. La seva intervenció està programada a les quatre de la tarda, quan hagi acabat el ple de la Cambra Alta. En aquest cas, la comissió, que està controlada per la majoria absoluta del PP, es va anticipar i va citar-lo ja fa dies en un intent que es produís el més a prop possible de la campanya. Va ser el PSOE qui, posteriorment i com a reacció, va col·locar la citació d’Illa al Congrés dos dies abans.
I aquí acaba l’eco del cas Koldo al 12-M? No del tot. Hi ha previstes dues compareixences amb càrrega política: el dimarts 30 abril està citat Santos Cerdán, l’actual secretari d’Organització del PSOE, i el dilluns 6 de maig (la mateixa setmana de les eleccions), l’exministre José Luis Ábalos. Tot i que és cert que, en aquests dos casos, es preveu que l’impacte en la campanya electoral sigui sensiblement inferior.
El desenllaç de l’amnistia: el PP es guarda dos asos a la màniga durant la campanya
En les pròximes quatre setmanes, hi ha dues dates que sobrevolen Madrid i que el PP podrà situar quan més li convingui: culminar el xoc institucional amb el Congrés i aprovar el vet a l’amnistia. I és que, mentre es van succeint les compareixences d’experts a la Comissió conjunta Constitucional i de Justícia (aquesta setmana, dos catedràtics citats per ERC han reprovat que la causa del Tsunami “despertés” arran de l’amnistia i han defensat que la llei “corregeix” la “deriva punitiva incorrecta”), els populars mantenen el silenci sobre els seus plans al Senat.
D’una banda, s’agreuja la bretxa entre el Congrés i el Senat. Si el dilluns la Cambra Baixa es dotava d’un informe dels lletrats que sostenia que el conflicte constitucional (amb l’objectiu que es retirés l’amnistia) és “improcedent” i denunciava la “clara ingerència” promoguda pel PP, des de la presidència del Senat retreien a la Cambra Baixa que la Mesa “no té la competència per contestar” el requeriment i l’acusava d’haver “usurpat” una facultat a tots els diputats que “només els correspondria exercir-hi reunits en sessió plenària”. L’endemà, mentre la Mesa del Congrés aprovava oficialment rebutjar la petició del Senat i el vicepresident primer, Alfonso Gómez de Celis, qualificava el requeriment de “deslleialtat institucional sense precedents en la història democràtica”, fonts parlamentàries del PP al Congrés denunciaven una “nova arbitrarietat” de la Mesa i esgrimien que l’òrgan de govern de la cambra havia “envaït competències del ple”.
El dijous, el president del Senat, Pedro Rollán, insistia a la COPE que la Mesa del Congrés no té atribucions per una “decisió tan important” i la portaveu del PP al Senat, Alicia García, reiterava que “la majoria sanchista de la Mesa no val” i assegurava que la resposta de la Cambra Baixa “no té cap mena de validesa”. Ara, mentre el Senat espera un nou informe dels lletrats, fonts del PP no aclareixen en cap cas quin és el recorregut a partir d’ara ni quin serà el següent pas. I repeteixen un mantra: “No descartem res”. De moment, de portes endins, verbalitzen que no han decidit si finalment portaran el conflicte d’atribucions al Tribunal Constitucional. Ara bé, és un pas que podrien decidir en els pròxims dies i que podria convertir una nova operació de judicialització en un acte de campanya més.
📝 El PP activa el xoc institucional entre el Senat i el Congrés per l’amnistia
En paral·lel a aquest escenari sense precedents, el PP també pot condicionar el desenllaç de la campanya del 12-M amb la votació final de l’amnistia al Senat. De moment, el 6 de maig és el límit perquè es reuneixi la ponència, que estudiarà la llei a porta tancada. Posteriorment, caldrà debatre-la a la comissió i al ple. No serà fins que el ple aprovi el vet impulsat pel PP que la llei no podrà tornar al Congrés per rebre el segell definitiu. I quan serà la votació? És el gran interrogant que plana a la Plaza de la Marina Española. La data màxima és el dijous 16 de maig, una setmana en la qual no hi ha cap ple convocat perquè el dia 15 és festiu a Madrid. Tanmateix, i malgrat que la tradició parlamentària deixa la setmana d’abans d’unes eleccions sense plens (com aquesta amb els comicis del País Basc), al calendari del Senat encara estan marcats amb vermell el 7 i el 8 de maig. Aquell ple podria servir per vetar l’amnistia. Tot i això, als passadissos de la Cambra Alta s’especula que una maniobra que podria fer el PP és convocar un ple extraordinari… el divendres 10 de maig. Això serien 48 hores abans de les eleccions. Els populars mantenen el silenci, però insisteixen que tot podria passar.
Gonzalo Boye defensa l’amnistia al Senat davant del PP
I hores abans d’iniciar la campanya electoral, l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, reivindicarà la llei d’amnistia al Senat. És el jurista que ha proposat Junts per comparèixer a la Comissió conjunta Constitucional i de Justícia: Boye tindrà mitja hora per fer una primera intervenció inicial i, posteriorment, podrà contestar les preguntes i comentaris que formulin els grups parlamentaris, que tindran torns de cinc minuts. Podrà protagonitzar, per exemple, un cara a cara amb els senadors del PP i Vox. Des del primer dia, Boye ha assessorat els diputats de Junts en les negociacions de l’amnistia i ha defensat públicament l’encaix legal de la llei. En una entrevista en aquest mitjà, va argumentar que, amb la trama russa del procés, “el delicte de traïció no és més que un deliri” i va apuntar que, tot i que en el cas dels CDR s’han vist una “quantitat de fantasies importants”, els casos “estan plenament incorporats a l’amnistia”.
ERC i Junts porten el finançament al Congrés
Més enllà de l’amnistia, el dimarts i el dimecres se celebrarà el darrer ple al Congrés dels Diputats abans de les eleccions i els partits independentistes l’aprofitaran per abanderar les demandes vinculades al finançament. D’entrada, ERC obligarà el PSOE a pronunciar-s’hi a dos dies de l’arrencada oficial de la campanya. Els republicans porten a votació una moció (una iniciativa no legislativa) amb l’objectiu d’instar el govern espanyol a “impulsar les modificacions legals oportunes” per tal que Catalunya tingui un sistema de finançament que permeti a la Generalitat recaptar i gestionar “tots els impostos que paguin els catalans i les catalanes” i, posteriorment, efectuar a l’Estat les “transferències oportunes pels serveis prestats a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial”.
📈 El Govern reclama un model de finançament per recaptar el 100% dels impostos
El vot del PSOE encara és una incògnita, tot i que fa un mes Pedro Sánchez ja va tancar la porta al finançament singular en una pregunta de la senadora republicana Sara Bailac. Ara bé, des d’ERC recorden que els socialistes han de complir amb l’acord d’investidura, que incloïa “l’obertura d’un espai entre governs per treballar un finançament singular per a Catalunya”. També és un interrogant quin serà el pronunciament de Junts, que al Parlament va votar fa tres mesos en contra d’una taula de partits per debatre la proposta del Govern en aquest sentit. La votació serà el dimarts a última hora i el dimecres de bon matí, Gabriel Rufián mantindrà un cara a cara amb Pedro Sánchez a la sessió de control. La pregunta pot donar peu a qualsevol intervenció: “Creu en la justícia?”.
Per la seva banda, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, preguntarà a la vicepresidenta primera i ministra d’Economia i Hisenda, María Jesús Montero, “quins plans té el govern espanyol per pagar allò que correspon als catalans”. La seva intervenció arribarà pocs dies després que Carles Puigdemont amenacés la Moncloa de no votar els pressupostos de l’Estat “si no es reverteixen els incompliments històrics amb Catalunya”.
Aquesta és l’agenda madrilenya a tres setmanes del 12-M. Uns comicis per decidir la composició del nou Parlament de Catalunya i del futur president de la Generalitat. Unes eleccions en clau catalana i en les quals el país s’hi juga molt. Però també és innegable que els resultats tindran un eco a la política espanyol i als fonaments de la legislatura. Acabarà sent un impacte més contundent o més esmorteït, però significarà una incidència evident en el futur de Pedro Sánchez. És el bumerang de la política actual.