El Congrés dels Diputats contraataca. Després del xoc institucional que ha impulsat el PP des del Senat arran de la tramitació de la llei d’amnistia, els lletrats de la Cambra Baixa responen amb tota contundència. Un informe jurídic, avançat per El País i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, sosté que el conflicte entre òrgans constitucionals plantejat per la Cambra Alta implica una “clara ingerència al principi d’autonomia parlamentària”, donat que el Senat “no pot assumir funcions de fiscalització del funcionament intern d’altres òrgans constitucionals”. El Senat havia instat el Congrés a retirar la proposició de llei d’amnistia al·legant que és una “reforma constitucional encoberta” que ha “menyscabat” l’atribució constitucional de la Cambra Alta en les modificacions de la Carta Magna. No obstant això, els lletrats del Congrés responen que “el conflicte plantejat és improcedent” perquè el Congrés “va actuar correctament, exercint la seva pròpia competència”. “El plantejament del conflicte suposaria un artifici per evitar complir la seva obligació constitucional i suplantar el Congrés en l’exercici de les seves atribucions”, reblen. La Mesa del Congrés debatrà aquest informe demà i, amb la majoria del PSOE i Sumar, aprovarà donar resposta al requeriment del Senat.
📝 El PP impulsa un xoc institucional entre el Senat i el Congrés per l’amnistia
El dictamen jurídic esgrimeix que, “sota l’aparença de la defensa de les seves atribucions”, el Senat “no pot subvertir les legítimament exercides pel Congrés” en el marc del procediment legislatiu. Una pretensió que suposaria “un incompliment directe i evident de la doctrina del Tribunal Constitucional”. Davant la petició del Senat que el Congrés retiri la llei d’amnistia, els lletrats són contundents: “No existeix cap via reglamentària que permeti que la Mesa tingui al seu abast la possibilitat d’acordar la paralització d’una iniciativa legislativa en qualsevol moment de la seva tramitació”. I afegeixen que això “implicaria reconèixer una potestat exorbitant a la Mesa” i és, en conseqüència, una “manifestació de la falta de viabilitat jurídica” del requeriment. Els juristes també consideren “pertinent” instar el Senat a “desistir” de plantejar el conflicte davant el TC i “donar compliment al deure de tramitació” de l’amnistia d’acord amb l'establert a la Constitució.
Un recurs d’inconstitucionalitat “encobert i extemporani”
L’informe apunta que el fet de titllar l’amnistia de «reforma constitucional» o de «llei inconstitucional» posa en relleu que “la veritable pretensió del conflicte plantejat és la de procurar un pronunciament sobre la constitucionalitat de la norma per part del Tribunal Constitucional, cosa que no procedeix en aquesta fase del procediment legislatiu”. En aquesta línia, els lletrats denuncien que “l’al·legació de la suposada existència de diferents vicis formals” evidencia que el conflicte plantejat és, en realitat un recurs d’inconstitucionalitat “encobert i extemporani”. I aquí s’agafen a la sentència del TC del conflicte entre òrgans constitucionals que va plantejar el 1985 el Consell General del Poder Judicial contra la reforma de la Llei del Poder Judicial: “La regulació del procediment conflictual el fa difícilment practicable com a reacció davant d’una presumpta invasió d’atribucions per obra del legislador”.
L’informe s’escuda en una providència del TC del 2006 sobre la tramitació de la reforma de l’Estatut de Catalunya
L’argument estrella dels lletrats del Senat per oposar-se a l’amnistia és que la llei suposa una “reforma constitucional encoberta” i que, per tant, la Mesa del Congrés l’hauria hagut de tramitar com a tal. Ara bé, l’informe del Congrés estripa contra aquest posicionament. I ho fa emparant-se en un pronunciament del Tribunal Constitucional arran de la tramitació al Congrés de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En una providència del 2006, l’Alt Tribunal apuntava que la Mesa de la Cambra Baixa “mai podrà determinar” que se segueixi un “procediment parlamentari previst per iniciatives de naturalesa completament diferent”. “Una mutació del procediment està vetada a la Mesa”, afegia.
El TC esgrimia que el procediment de reforma constitucional només serveix per tramitar iniciatives de modificació de “preceptes particulars” de la Carta Magna o de tot l’articulat, però “sempre sobre la base d’una proposta de text constitucional alternativa a l’actualment en vigor”. Així mateix, l’Alt Tribunal recordava que “l’aprovació d’una iniciativa potser inconstitucional no la converteix en una reforma del text constitucional”, insistia que “la inconstitucionalitat únicament es pot predicar de les normes, no de les iniciatives parlamentàries” i negava la possibilitat que pogués “interferir en el debat parlamentari en una mena de recurs previ”. Per aquests motius, ara els lletrats del Congrés sostenen que acceptar el plantejament del Senat “suposaria ignorar el dret dels parlamentaris a la tramitació de les iniciatives”.
🔎 L’amnistia condueix al sisè conflicte entre òrgans constitucionals espanyols en 45 anys
Un conflicte que arriba amb mesos de retard
Un altre dels arguments que apunta l’informe del Congrés consultat per aquest mitjà és que “el conflicte s’ha plantejat fora del termini establert”. El document indica que la Llei del Tribunal Constitucional, a l’article 73, fixa un termini d’un mes des que es coneix la “decisió de la qual s’infereixi la indeguda assumpció d’atribucions”. I resulta que el Senat apuntava directament a la qualificació de la proposició de llei per part de la Mesa del Congrés, que va tenir lloc el mes de novembre. Els lletrats recorden que aquest acord es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 23 de novembre i que, per tant, és “indubtable” que la decisió de la Mesa “va arribar a coneixement del Senat tot just es va produir”. En canvi, la sol·licitud de retirar l'amnistia no va arribar fins a principis d’abril.
En defensa de la “correcta tramitació” al Congrés dels Diputats
En el seu informe, els lletrats també rebaten els “vicis en el procediment insinuats” pel Senat i defensen la “correcta tramitació” de l’amnistia a la Cambra Baixa. Subratllen que el retorn de la proposició de la llei a la Comissió de Justícia després de la negativa de Junts va ser “conforme a Dret” perquè la Mesa es va limitar a “declarar la decisió adoptada pel ple” i a aplicar la conseqüència que deriva “de manera taxativa” del que preveu el Reglament: “No pot ser una altra que la tornada a Comissió”.
El PP arguïa que el fet que en la segona votació, que requeria majoria absoluta, hi hagués més vots en contra que a favor implicava que la iniciativa havia decaigut, però els lletrats responen que el Reglament no ho preveu i que, per tant, “no es pot pretendre que aquest afecte es produeixi” ni “és possible la seva redefinició d’una manera diferent de com la pràctica parlamentària la concep”. Finalment, els serveis jurídics del Congrés apunten que l’ampliació de quinze dies del termini per emetre el nou dictamen respon a “la competència general de la Mesa per acordar la pròrroga o la reducció de terminis” que “es reconeix en termes molt amplis i sense exigir-se motivació”. Per tot això, els lletrats conclouen que el Congrés va exercir les seves atribucions en els “termes constitucionalment i reglamentàriament establerts”.