Rússia ha declarat aquest dissabte en crida i cerca al president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. El mandatari ucraïnès ha estat inclòs en la llista de persones en crida i cerca del Ministeri de l'Interior de l'autoritari règim de Vladímir Putin, segons ha avançat aquest dissabte l'agència oficial russa TASS. Zelenski, ha assenyalat el ministeri rus, es busca per suposadament haver comès un delicte en virtut d'un article sense especificar "contemplat en el Codi Penal" de Rússia, sense oferir més detalls. La base de dades del ministeri rus assenyala Zelenski, "nascut el 1978 i natural de la ciutat de Krivoi Rog, regió de Dnipropetrovsk", com a buscat, i també a altres alts càrrecs com el responsable del Consell de Seguretat i Defensa Nacional d'Ucraïna, Aleksandr Litvinenko i l'expresident ucraïnès Petró Poroixenko (2014-2019), reconegut com a pròxim a les postures europeistes i al bloc de l'OTAN.
Immersos en la guerra a causa de la invasió russa de territori de l'Estat ucraïnès des de fa ja més de dos anys, anteriorment les autoritats havien emès altres ordres d'arrest contra alts càrrecs d'Ucraïna, però encara no contra el president. El desembre de l'any passat el Ministeri de l'Interior de Rússia va posar en crida i cerca al cap de la Intel·ligència Militar d'Ucraïna (GUR), Kirilo Budánov, després que el Comitè d'Instrucció rus comencés un procés penal contra ell i altres tres militars ucraïnesos. L'abril passat, Budánov va ser arrestat en absència per la Justícia russa, acusat de terrorisme.
Rússia també ha posat en crida i cerca a polítics de països de la Unió Europea. El passat 13 de febrer Rússia va anunciar aquesta mesura contra la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, així com contra diversos funcionaris i diputats de Letònia i Lituània. Segons les autoritats russes, l'ordre de crida i cerca contra la cap del Govern estonià i altres polítics bàltics va ser adoptada per la destrucció i danys causats als monuments de soldats soviètics a Estònia. Paral·lelament, sobre el president rus, Vladímir Putin, recau una ordre de captura de la Cort Penal Internacional, que ho considera responsable de crims de guerra per la deportació il·legal de nens d'Ucraïna.
Les hostilitats com a nova normalitat després de dos anys de guerra
Rússia ha intensificat els seus atacs amb míssils i bombes d'aviació contra Odessa i Khàrkiv, dues de les majors ciutats d'Ucraïna, atacant així la població civil, enmig d'informacions sobre la preparació d'una altra gran ofensiva. "Els terroristes han dut a terme més de 380 atacs contra les nostres ciutats i regions només aquesta setmana", ha escrit en les seves xarxes socials el president Volodímir Zelenski, que ha fet una crida als aliats d'Ucraïna a lliurar moderns sistemes de defensa antiaèria per a protegir la vida dels civils.
Aquesta crida es produeix després dels devastadors atacs russos contra Khàrkiv i Odessa d'aquesta setmana. La ciutat costanera meridional d'Odessa va ser atacada per míssils balístics durant tres dies consecutius, amb sis morts i trenta ferits per l'atac amb munició de ram contra la concorreguda zona costanera el dilluns. A Khàrkiv, situada a només 20 quilòmetres de la frontera amb Rússia, una bomba d'aviació va destruir el dijous tres cases particulars i va matar a una dona de 82 anys. Amb els atemptats que se succeeixen diàriament, només en els dos últims dies van resultar ferides nou persones.