La legislatura espanyola canvia d’etapa. Un cop s’ha superat un dels moments cúspide d’ençà de la investidura de Pedro Sánchez, la culminació de la llei d’amnistia, s’obre un horitzó d’incertesa per al president espanyol, que veu com el seu futur queda lligat a múltiples fronts simultanis. Moment d’arenes movedisses. D’entrada, la principal conseqüència de l’aritmètica del 23J i la principal peça de l’aliança amb l’independentisme, l’amnistia, abandona les Corts Generals i queda totalment a mercè dels jutges. La reacció del Poder Judicial a la norma que posa fi a la repressió contra l’independentisme i la seva efectiva aplicació condueix la política espanyola a un territori inexplorat, que se suma a la investigació a Begoña Gómez, a les negociacions inèdites a Catalunya i als resultats de les eleccions europees com a ingredients per un susceptible trontolleig de l’estabilitat de Sánchez. Pas a pas.
Els jutges i els fiscals tornen a entrar en escena
Del debat polític i parlamentari a les Corts Generals a estar en mans dels jutges. Després que el Congrés culminés la llei d’amnistia havent superat un llarg periple de sis mesos, la norma queda a mercè de les decisions dels jutges, cosa que obre un horitzó difícil d’anticipar. “No tinc cap dubte que els jutges aplicaran la llei, això és l’estat de dret: les Corts aproven democràticament lleis que després són interpretades per jutges”, assegurava el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el divendres. I el dijous, abans de la votació, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, verbalitzava que els socialistes continuen “mantenint la confiança en els jutges”, però deixava clar que “la pretensió del legislador és absolutament clara, treure dels tribunals tot el que té a veure amb el procés”. Malgrat això, la Moncloa ha expressat certa inquietud en els últims dies davant els jutges que vulguin driblar la llei.
Mentrestant, els moviments per torpedinar-la no s’han fet esperar. El més ràpid, i el més contundent, va ser el dels fiscals del Tribunal Suprem, que s’oposen a amnistiar Puigdemont i Junqueras per la malversació de l’1-O. Al seu escrit, al qual va tenir accés ElNacional.cat, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno consideren que l’amnistia “afecta els interessos financers de la Unió Europea en el marc general de la lluita contra la corrupció”, una de les excepcions contemplades a la llei. Esgrimeixen que en l’organització del referèndum de l’1-O hi va haver un enriquiment “polític i patrimonial” dels encausats, cosa que impedeix que se’ls pugui amnistiar. Per la seva banda, els fiscals de Catalunya resten a l’espera del que acordi el fiscal general de l’Estat.
📝 Amnistia: i ara què? Els dubtes sobre la resposta dels jutges i sobre l’ordre de detenció de Puigdemont
En el terreny de jutges, també hi ha hagut les primeres reaccions. L’Associació Professional de la Magistratura, conservadora i majoritària, considera que la llei “soscava l’estat de dret amb degradació per al Poder Judicial i la separació de poders”, mentre que Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, l’associació progressista, emmarca l’aprovació de la llei en la normalitat del funcionament democràtic d’un estat de dret. Per la seva banda, l’Associació Judicial Francisco de Vitòria, la segona amb més associats entre els jutges, considera que el text de la norma és “pervers” perquè “busca traslladar al Poder Judicial la decisió i la determinació de quines conductes són amnistiables” a través d’una “narrativa intencionadament confusa i ambigua” que serà “susceptible de variades interpretacions, totes elles potencialment vàlides”. A més, el mateix dia que es va aprovar l’amnistia, l’Audiència Nacional va reactivar el judici als dotze CDR de l’operació Judes i els va convocar el 27 de juny a Madrid.
A l’espera del Butlletí Oficial de l’Estat
Tots els moviments judicials es podran produir de manera efectiva quan la llei hagi arribat al Butlletí Oficial de l’Estat i, aquell mateix dia, entri en vigor. Ara bé, és un pas imprescindible amb un termini que no està previst ni fixat. Minuts després de la votació definitiva al Congrés, la Moncloa expressava dubtes que la publicació sigui immediata i la deixava en l’aire abans de les europees. Just divendres, el ministre Félix Bolaños deixava clar que “s’estan fent els tràmits” i assegurava que l’amnistia “es publicarà, com totes les lleis, quan toqui”. Com a exemple, assenyalava que el 23 de maig el Congrés va aprovar la llei d’ensenyaments artístics i encara no ha aparegut al BOE, cosa que catalogava de “normalitat absoluta”.
Tanmateix, l’independentisme recela d’aquests retards i reclama que la llei arribi al BOE abans del 9-J. L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, denunciava el divendres en una entrevista a RAC1 el que considera que és una maniobra del govern espanyol i lamentava que l’executiu, “en comptes de portar-la ràpid al rei perquè la sancioni, la deixa en un calaix”. Boye atribuïa l’endarreriment a la “por” del PSOE a “l’empenta electoral” de Puigdemont. En una línia semblant, l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, verbalitzava a SER Catalunya que “no contempla” que la llei es publiqui després del 9-J, cosa que sosté que “seria molt inversemblant”. Fonts de Junts afegeixen que “no hi ha cap raó” per postergar la publicació al BOE d’una llei que dona drets.
Què va passar la passada legislatura? Alguns exemples. Tot i que és cert que la derogació de la sedició, per exemple, va aparèixer al BOE l’endemà que el Senat li donés llum verda, bona part de les lleis insignes van aparèixer-hi més d’una setmana després de ser aprovades: set dies per la llei d’eutanàsia, vuit dies per la d’habitatge, tretze dies per la de l’avortament i la del només sí és sí i quinze dies per la de memòria democràtica.
Sigui com sigui, ara que la llei d’amnistia ja ha estat segellada i amb un Parlament que no té majoria independentista, hi ha un interrogant que sobrevola la Carrera de San Jerónimo: quins incentius tindran ERC i Junts per mantenir Sánchez a la Moncloa? Quins interessos poden tenir per mantenir la governabilitat? Això, és clar, depèn, en part, de la resolució de les negociacions al Parlament. De moment, el govern espanyol continua apostant per una investidura de Salvador Illa i endarrereix el diagnòstic sobre les conseqüències que això podria tenir per Sánchez. Fonts de la direcció del PP posen el dit a la llaga i dubten que l’independentisme tingui motius per mantenir amb vida el govern espanyol, donat que ja han aconseguit l’amnistia, el seu principal propòsit. Tot i això, en un context de difícil aplicació i a l’espera dels revers que puguin arribar dels tribunals, tenir una Moncloa aliada amb l’amnistia pot permetre aprovar retocs tècnics o indultar casos puntuals que els jutges deixin fora del perímetre de la llei.
Unes eleccions europees que poden moure les plaques tectòniques de Madrid
L’espera per veure negre sobre a blanc la llei d’amnistia al BOE corre en paral·lel als darrers dies de la campanya electoral de les eleccions al Parlament Europeu. Uns comicis que els dos grans partits espanyols erigeixen en un plebiscit mutu: pel PP, és un referèndum sobre Pedro Sánchez i la llei d’amnistia i pel PSOE, són un nou front contra l’extrema dreta.
Els populars van començar la campanya molt encoratjats i molt confiats en els resultats, però una possible mala gestió de les expectatives (en uns dies que ressonen a les setmanes de juliol prèvies al 23J), comença a receptar prudència. Fonts de Gènova apunten que no anticiparan quin és el seu objectiu en escons, però deixen meridianament clar que l’únic que contemplen és guanyar. No fer-ho seria un “fracàs”, verbalitzava fa uns dies Feijóo en una entrevista radiofònica. Tot i això, el seu equip no fa “elucubracions” sobre què passaria en cas de derrota. De fet, els darrers dies el PP ha accentuat els dards dirigits a Vox amb la voluntat de seduir votants de l’extrema dreta. A més, veient l’evolució de la demoscòpia, el PP comença a decantar-se per mesurar els resultats per blocs i no per partits, assumint que el PSOE “creix a costa dels seus aliats” i absorbirà “partits en descomposició”. Per tant, reconeixen que si el bloc que va facilitar la investidura a Sánchez creix electoralment, representarà un “aval” a l’estratègia socialista.
Mentrestant, en una realitat de vasos comunicats, el PSOE comença a encoratjar-se. “Tinc moltes ganes que arribi el 9 de juny, perquè veig que guanyarem les eleccions i el PSOE serà la primera força”, proclamava Pedro Sánchez el dijous en un acte a Barakaldo poques hores després de la votació de la llei d’amnistia. El president espanyol dirigeix els seus atacs contra el PP i Vox i, reeditant el discurs que li va permetre continuar a la Moncloa després del 23J, alerta d’una aliança entre la dreta i l’extrema dreta a escala comunitària. De fet, algunes veus per Madrid pronostiquen que uns bons resultats del PSOE a Europa podrien conduir a Pedro Sánchez a convovar noves eleccions generals per tornar a repertir les cartes de l’aritmètica parlamentària i intentar deixar Junts en fora de joc.
Amb les negociacions a Catalunya obertes i incertes, Toni Comín avisa el PSC
Sense temps per pair l’aprovació de l’amnistia i en plena campanya europea, continua en l’aire el futur de la política catalana. De moment, Salvador Illa i Carles Puigdemont mantenen les seves candidatures a la presidència, però no tenen garantits els suports necessaris. A vuit dies perquè es constitueixi el Parlament i a menys d’un mes perquè s’hagi de celebrar la primera investidura, els partits continuen mirant-se de reüll.
La gran novetat de la setmana la va aportar el divendres Toni Comín, candidat de Junts a les eleccions europees, que va insistir en la demanda al PSC que s’abstingui per facilitar que Puigdemont torni al Palau de la Generalitat: “No és una clàusula de l’Acord de Brussel·les, però des del meu punt de vista, és coherència si el PSOE vol ser coherent amb la lletra i l’esperit de l’acord”. A més, qui els darrers sis anys ha estat la mà dreta de Puigdemont a l’exili afegia que l’Acord de Brussel·les, que van signar el PSOE i Junts el novembre, “diu clarament que l’estabilitat de la legislatura a Espanya està condicionada al compliment de l’acord”. Aquestes paraules de l’eurodiputat juntaire concorden amb el que va verbalitzar la setmana passada Míriam Nogueras. Des del faristol del Congrés, la portaveu de Junts a Madrid va enviar un missatge a Sánchez: “El seu partit no té els vots per formar govern i vostè treu conclusions dels resultats electorals que se li poden girar en contra fàcilment”.
Els altres dos actors també van perfilant la seva estratègia. Esquerra Republicana reitera que el seu lloc és l’oposició i no aclareix cap a quin costat es decanta. La secretària general del partit, Marta Rovira, expressava el divendres que ERC no farà president Salvador Illa ni “ara mateix” ni “a canvi de res” i deixava clar que als republicans no els “fa por” una repetició electoral. El dissabte, els republicans posaven sobre la taula les seves condicions: primer, finançament singular i després, referèndum. En relació a la pretensió de Puigdemont, ERC es va comprometre fa dies a “no bloquejar” la seva investidura si Junts aconsegueix l’abstenció del PSC. Mentrestant, els socialistes continuen reivindicant-se com l’únic partit amb capacitat de presidir la Generalitat. Aquesta setmana, Illa demanava atendre a la “voluntat expressada de manera clara i contundent pels ciutadans” el 12-M i retreia que hi hagi partits que vulguin “bloquejar” i “embolicar les coses”.
El PP utilitza el flanc de la investigació a Begoña Gómez per desgastar Sánchez
En paral·lel a l’oposició per terra, mar i aigua que el PP fa mesos que fa contra la llei d’amnistia, els populars es freguen les mans davant la investigació a Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, per presumpte tràfic d’influències i corrupció en els negocis. Des de Gènova, intensifiquen l’ofensiva dialèctica per aquest tema, tot i que mostren reserves i prudència a l’hora de portar a la pràctica totes les amenaces.
De moment, després de setmanes avisant, el PP ha confirmat que Pedro Sánchez haurà de comparèixer a la comissió d’investigació del Senat sobre el cas Koldo. Ara bé, s’esperen per citar-lo. Fonts populars apunten que ho faran quan més els convingui, tot i que està gairebé descartat que hagi d’anar-hi abans de les eleccions europees. El PP ha preferit no incitar un duel entre el president espanyol i els senadors populars que podria reforçar el líder socialista a les portes dels comicis.
El que sí que tindrà lloc abans del 9-J és la declaració dels primers testimonis de la investigació que està duent a terme el jutge Juan Carlos Peinado. El magistrat ha citat el 7 de juny Juan Carlos Barrabés, professor del màster de la càtedra de la Universitat Complutense que codirigia Gómez i propietari d’Innova Next, que, segons informacions periodístiques, s’hauria beneficiat d’ajudes de Red.es després de la mediació de Gómez. El dia anterior ha citat Luis Martín Bernardos (que va ser president del grup Barrabés i administrador d’Innova Next fins al 2022), David Cierco (que va ser director general de Red.es fins al 2021) i Alberto Martínez Lacambra (el seu substitut).