El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà, finalment, sentència sobre la llei d'amnistia el pròxim 16 de juliol, en poc més d'un mes. Així, el tribunal resoldrà les qüestions prejudicials que van presentar el Tribunal de Comptes, en la causa per les despeses vinculades al referèndum, i l'Audiència Nacional, per l'operació Judes contra els CDR. Els dos tribunals van presentar aquestes qüestions després de l'aprovació de la llei, ja fa més de dos anys, al Congrés dels Diputats. El TJUE recorda que les visites es van celebrar el 15 de juliol del 2025, just un any abans que es dicti sentència sobre aquest afer, i que les qüestions prejudicials han estat examinades per la Gran Sala del TJUE, composta per 15 jutges.
Desenes de líders i activistes independentistes estan pendents de Luxemburg per beneficiar-se de l’amnistia, tot i que també depenen del Tribunal Constitucional, començant per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
Les conclusions de l'advocat general
El tribunal també recorda que les conclusions de l'Advocat General, Dean Spielmann, es van llegir el novembre del 2025, que va avalar la llei, assegurant que l'amnistia és "competència exclusiva" dels estats membres, i que en el cas de la norma del procés, respecta el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb l'1-O. És a dir, descarta la malversació, delicte pel qual el Suprem no vol aplicar l'amnistia a Puigdemont i el seu Govern, entre els quals el seu vicepresident Oriol Junqueras. L'advocat del TJUE va assegurar que la Directiva Europea no conté cap disposició que prohibeixi expressament l'ús de mecanismes d'extinció de la responsabilitat penal, com l'amnistia, i replicant l'advocat de la Comissió Europea que "no és una autoamnistia".
Pel que fa al cas dels CDR a l’Audiència Nacional, Spielmann va sostenir en el seu dictamen que la llei d’amnistia és compatible amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme perquè s’aplica a fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa. A més, estableix una “exclusió explicita” dels actes que hagin causat violacions greus dels drets humans, particularment del dret a la vida i a la integritat física.
El balanç de l'amnistia
La llei d'amnistia va entrar en vigor l’11 de juny del 2024, dos dies després de la celebració de les eleccions europees, data amb la qual es va començar a aplicar per part dels jutges. En aquests dos anys, un total de 403 persones (sumant activistes, polítics i policies) han estat amnistiades, gairebé un centenar més que el primer any. En canvi, se n'han denegat 104 i n'hi ha 157 pendents de resoldre, segons el recompte d'Alerta Solidària.
Dels 1.225 manifestants i activistes que tenien causes penals relacionades amb la independència de Catalunya, en 880 casos la imputació va quedar desactivada per l'arxivament (634) o l'absolució (166) i la resta no va instar a l’amnistia. Així, dels 345 activistes amb causes obertes: en 181 casos s’ha aprovat l’amnistia, en 75 ha estat denegada, 25 casos estan pendents de resoldre i 64 en instrucció i pendents. Pel que fa als polítics, s’indica que l’oblit penal s’ha aplicat a 64 casos, s’ha denegat a 25, i hi ha 68 pendents, bona part de la resposta del TJUE que arribarà el 16 de juliol.