La Conselleria de Salut ha sancionat els hospitals Sant Joan de Déu, Sant Pau i Vall d'Hebron, així com el CAP Roger de Flor, per la seva actuació en el cas del nadó d'un mes i mig que presumptament va patir greus maltractaments físics i sexuals per part dels seus pares. El departament ha imposat una multa de 6.000 euros a cadascun dels centres i ha obert un expedient sancionador que actualment es troba en fase d'al·legacions, segons ha avançat El Periódico de fonts consultades, tot i que almenys Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu presentaran al·legacions a la decisió de la Conselleria de Salut. Una decisió arriba mesos després que es destapés un dels casos de violència infantil més greus coneguts a Catalunya en les darreres dècades. El nadó presentava fractures, hematomes i lesions compatibles amb maltractaments reiterats, unes ferides que van ser detectades definitivament a l'Hospital Vall d'Hebron el 16 de març. Els metges d’aquest hospital que el van atendre van assegurar que mai havien vist un nadó amb danys tan greus com els que tenia l’infant a l’anus. El passat abril ja va transcendir que Salut sancionaria els hospitals que no van detectar indicis de violència en el nadó, però entre aquests no estarien l’Hospital del Mar i Vall d'Hebron, que ha reaccionat amb estupor la decisió de Salut.
La multa ha generat malestar a Vall d'Hebron, especialment perquè el centre disposa de l'Equip EMMA, la unitat de referència a Catalunya en l'atenció a les violències contra infants i adolescents. Fonts de l'hospital remarquen que van ser els seus professionals els qui van detectar la gravetat del cas i van decidir ingressar immediatament el menor. "Si no l'haguéssim ingressat, aquest nen ara seria mort", asseguren fonts del centre a El Periódico.
Salut sosté que la notificació hauria d'haver-se fet des del primer moment en què es van detectar indicis d'un possible maltractament greu, tal com estableix el protocol. Es multa a Vall d'Hebron per no haver comunicat de manera immediata el cas a la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) perquè retirés la custòdia als pares i, en lloc d'això, haver mantingut el nadó ingressat amb els seus progenitors a la mateixa habitació durant els dos primers dies. Segons la versió de l'hospital, el mateix 16 de març es va contactar amb el servei Infància Respon, dependent de la DGPPIA. No obstant això, la comunicació formal per retirar la custòdia dels pares no es va produir fins al 18 de març, quan els resultats de les proves mèdiques van permetre confirmar l'abast de les lesions. Aquell mateix dia també es va avisar els Mossos d'Esquadra i el jutjat. Fonts de Vall d'Hebron remarquen que el seu equip multidisciplinari "va salvar la vida del menor" després de decidir-ne l'ingrés immediat en observar la gravetat de les lesions: hematomes facials i genitals, fractures a les costelles i a les extremitats inferiors, així com fissures anals.
Què diu el protocol?
Els procediments de protecció de la infància obliguen els professionals sanitaris a comunicar immediatament qualsevol sospita de maltractament intrafamiliar greu. La notificació s'ha de fer tant per via telefònica com per escrit a organismes com la DGPPIA, els Mossos d'Esquadra, la Fiscalia de Menors o el jutjat de guàrdia. L'objectiu és garantir una intervenció ràpida per protegir el menor davant qualsevol risc imminent. La qüestió que ara es debat és si, en un cas especialment complex i amb un infant en estat crític, els professionals van actuar d'acord amb les prioritats assistencials o si haurien d'haver activat simultàniament tots els mecanismes de protecció.
Un recorregut mèdic que va durar dues setmanes
La investigació ha reconstruït el pas del nadó per diversos centres sanitaris durant els primers dies de març. El menor va néixer el 3 de febrer a Vall d'Hebron després d'un procés de fecundació in vitro. El primer contacte amb el sistema sanitari es va produir l'1 de març a l'Hospital del Mar per un quadre de tos i vòmits. Dies després, el 7 de març, els pares el van portar a Sant Joan de Déu. El nen presentava irritabilitat, una fissura anal i hematomes a la cara i a la zona genital. Les explicacions dels pares van ser acceptades pels professionals. El 10 de març va ser visitat al CAP Roger de Flor i posteriorment derivat a l'Hospital Sant Pau davant la possibilitat d'un problema de coagulació sanguínia. Les analítiques van resultar normals i el menor va tornar a casa. Finalment, el 16 de març els pares van tornar a Sant Pau. Aquell dia es va detectar una fractura de fèmur i altres lesions que van fer saltar les alarmes. El nen va ser traslladat immediatament a Vall d'Hebron, on els especialistes van descobrir fractures antigues a les costelles, lesions a les cames, hematomes a la cara i als genitals i fissures anals.
Un cas que ha obert interrogants
La Conselleria de Salut defensa que els professionals no van actuar amb la diligència requerida, però encara no ha detallat quines mesures impulsarà per reforçar la formació dels sanitaris en la detecció precoç de la violència infantil. Les multes són, per ara, l'única resposta de la Conselleria de Salut en el que es considera el cas de violència infantil més greu de les darreres dues dècades a Catalunya. El departament sosté que els professionals implicats no van actuar a temps, però encara no ha detallat com pensa reforçar la formació dels sanitaris per millorar la detecció precoç dels maltractaments. El cas també ha posat sobre la taula una qüestió especialment sensible: fins a quin punt la condició professional de la mare, infermera de Vall d'Hebron, va influir en la valoració inicial dels símptomes. La mateixa conselleria va admetre mesos enrere que podria haver existit una certa "discriminació positiva" cap als progenitors, fet que ha alimentat el debat sobre els possibles biaixos en la detecció dels maltractaments.
Mentrestant, la causa judicial continua oberta. El pare del menor continua en presó preventiva, mentre que la mare va quedar en llibertat el passat 7 de maig. Des del 16 d'abril, el nadó viu amb una família d'acollida i la seva evolució és favorable. La causa judicial ha afrontat una setmana determinant per aclarir què va passar amb el nadó amb diversos testimonis clau citats al jutjat. Aquest dimecres van declarar tres veïnes de la família, dues companyes de feina de la mare i una treballadora social. L’endemà ho van fer tres facultatius i una infermera que van intervenir en l’atenció del menor, i aquest divendres serà el torn progenitors dels pares del nadó, és adir, els avis. Aquestes declaracions haurien de contribuir a reconstruir els fets i determinar les responsabilitats en un dels casos de presumpta violència infantil més greus investigats a Catalunya en els darrers anys.