Ione Belarra, condemnada per una “intromissió il·legítima" en el dret a l’honor de Manuel García Castellón. El Jutjat de Primera Instància número 45 de Madrid ha condemnat la secretària general de Podem i diputada al Congrés a indemnitzar amb 9.000 euros l’exmagistrat de l’Audiència Nacional per haver-lo qualificat de “corrupte” i prevaricador a les xarxes socials.
El jutge considera que les afirmacions de Belarra, difoses a través de les xarxes socials, constitueixen una “intromissió il·legítima en el dret a l’honor del magistrat jubilat”. A més de la indemnització, la resolució obliga Ione Belarra a publicar el contingut de la sentència al seu perfil de la xarxa social X —on es van produir les manifestacions— o en un altre mitjà de característiques similars. "Avui el BOE publica la jubilació forçosa del jutge García-Castellón. Ho vam dir fa mesos i ara es confirma, aquest i altres jutges corruptes, que han prevaricat contra els qui defensem una altra idea d'Espanya, se n'aniran de rositas sense cap sanció gràcies al PSOE. Vergonya", va escriure la diputada en la xarxa social X el 2 de setembre del 2024.
Dany moral
L'exmagistrat Manuel García Castellón va denunciar haver patit un “dany moral” arran d’aquestes declaracions i reclamava una compensació de 350.000 euros, o bé la quantitat que el jutjat estimés oportuna en funció de la gravetat dels fets i la seva àmplia difusió. En la seva demanda, l’exmagistrat sostenia que “les expressions emprades per la senyora Belarra manquen d’un interès general legítim i resulten ultratjants i ofensives”. Així mateix, recordava que la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que la llibertat d’expressió, tot i tenir un ampli àmbit de protecció, no és il·limitada. Per la seva banda, Ione Belarra ha defensat públicament que els qualificatius utilitzats s’emmarquen en l’exercici de les seves funcions com a diputada, dins de la llibertat parlamentària per valorar l’actuació de García Castellón.
Primer, al Suprem
Inicialment, l’exmagistrat va presentar la demanda davant el Tribunal Suprem, però aquest òrgan va declinar la competència en considerar que les manifestacions de Belarra a les xarxes socials no es van produir en l’exercici directe del seu càrrec, malgrat la seva condició d’aforada. La Sala Civil del Suprem va determinar que el cas corresponia als jutjats de primera instància, deixant en mans de García Castellón la continuació del procediment. La sentència pot ser recorreguda davant l’Audiència Provincial de Madrid.