Tot i els embats del Tribunal Constitucional, el Senat ha pogut aprovar aquest dijous la reforma del Codi Penal. La cambra baixa ha donat la seva llum verda, doncs, a la derogació del delicte de sedició a canvi de la introducció dels desordres públics agreujats; així com a la modificació del delicte de malversació que el PSOE ha pactat amb Esquerra Republicana. L’assignatura que queda pendent ara és la reforma del poder judicial, després que el TC hagi complicat al govern espanyol la renovació d’aquest mateix tribunal de garanties.

El senador del PP Javier Maroto ha estat l’encarregat d’encendre el debat a la cambra baixa amb acusacions cap al PSOE d’haver-se plegat a l’independentisme. Segons el popular, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha consumat una “traïció a les seves promeses, els seus votants i a Espanya”. També ha atacat la ministra de Justícia, Pilar Llop, d’una manera que ha crispat la bancada socialista al Senat. Ha lamentat que Llop no estigués present aquest dijous a l’hemicicle, i s’ha referit a ella com la “ministra mudeta”, perquè “tot li fa el senyor Bolaños”, ministre de la Presidència. “No es pot pacificar res entregant-ho tot”, ha manifestat Maroto en referència als gestos de Sánchez cap a Catalunya.

El debat, però, ha quedat sota l’ombra del Tribunal Constitucional, que a principis d’aquesta setmana va retallar de l’ordre del dia dues de les esmenes que s’havien de votar aquest dijous al Senat. Maroto ha negat que hi hagi cap “complot” entre el seu partit i el tribunal de garanties, i ha reiterat que el problema de la reforma del poder judicial que plantejaven PSOE i Unidas Podemos tenia “un problema de formes”, no de fons. “Era un nyap”, ha insistit. Per a donar més pes als seus arguments, ha assenyalat que la reforma de la sedició i la malversació “no agrada gens” al PP, però que ho accepten i no ho recorren perquè “és democràtic”. “Vostès poden legislar el que els doni la gana sempre que no se saltin les normes del joc”, ha afegit.

Maroto, que també ha dit algunes inexactituds durant el seu discurs, ha estat reprovat pel senador socialista José María Oleaga, que ha criticat el seu to. De fet, li ha hagut de recordar que amb aquesta reforma del delicte de malversació, la corrupció es continua perseguint, per molt que hagin aparegut distincions. El senador del PP havia arribat a insinuar durant el seu discurs que algunes actituds corruptes quedaven impunes.

Què s’ha aprovat aquest dijous al Senat?

El Senat ha aprovat de manera definitiva la substitució al Codi Penal del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats. S’ha aprovat també un retoc que van fer PSOE i ERC al text original, que havia generat crítiques per la possible persecució del dret de protesta. Socialistes i republicans van presentar una esmena en la qual s’afegia que en el cas d’invasió d’instal·lacions és necessari “que s’alteri greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs”. També van acordar establir que l’aplicació dels desordres públics agreujats no és un “simple agreujament” de les conductes recollides en el tipus bàsic, sinó que està previst per a casos “excepcionals” en els quals es produeixi “un comportament autònom i amb elements disposats des de l’inici a alterar greument l’ordre públic”.

Pel que fa al delicte de malversació, els republicans van acabar acceptant l’esmena que va imposar el PSOE: condemnar amb un a quatre anys de presó al funcionari que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual no estava previst. Es tracta d’una esmena que també inhabilita el funcionari en una forquilla que va dels dos als sis anys. Amb l’esmena transaccional pactada entre PSOE i ERC, s’estableixen tres tipus de conductes castigades per aquest delicte: apropiació o intent d’apropiació de patrimoni públic sigui per a enriquiment propi o de tercers, l’ús temporal de patrimoni públic per a ús privat i la de donar al patrimoni públic una aplicació diferent que aquella a la que estava destinat. Aquest darrer punt fixa com a requisit per a les penes de presó que el desviament pressupostari causi un “dany o entorpiment greu del servei públic”. És per això que Esquerra Republicana considera que fets com l’1-O no es poden castigar; però el PSOE no ho veu de la mateixa manera, a més que caldria veure quina opinió en tenen els jutges espanyols.

Què no s’ha pogut aprovar aquest dijous al Senat?

PSOE i Podemos van presentar dues esmenes per reformar el poder judicial i desbloquejar d'aquesta manera els nomenaments pel Tribunal Constitucional. En primer lloc, pretenien canviar la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen per un nou sistema pel qual es nomenaria els dos magistrats que traguessin més vots. També volien permetre al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial fer el seu propi nomenament encara que l’altra part no ho faci en els terminis fixats. També volien establir un termini per a aquella elecció que, en cas que els vocals l’incomplissin, podrien arribar a tenir responsabilitats penals.

No obstant això, el mateix Tribunal Constitucional va acceptar les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel PP per tal que s’aturés el debat. Per què? Els populars es queixaven que el text original —relacionat amb el Codi Penal— no tenia res a veure amb les esmenes que presentaven les dues formacions del govern espanyol per desencallar la reforma del poder judicial.