La sentència de Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó —amb petició d'indult— i 13 d'inhabilitació especial pels delictes de falsedat documental i prevaricació, marca considerablement el seu futur polític. Especialment, té repercussió en la presidència del Parlament de Catalunya, on pot haver-hi la conseqüència més immediata per a la també presidenta de Junts per Catalunya. Tot i que la sentència no és ferma, el debat sobre qui haurà d'encapçalar la segona institució del país ja ha començat entre els partits polítics. De fet, tots —a excepció dels juntaires— coincideixen en demanar que Borràs faci "un pas al costat" i renunciï a encapçalar l'hemicicle, un fet que ella ha rebatut amb una contraproposta. L'article pel qual se la va suspendre dels seus drets i deures com a diputada el passat mes de juliol —sosté Borràs— fa referència a la "corrupció lucrativa" i, com que la sentència "constata que no hi ha hagut cap problema de naturalesa econòmica", planteja ser restituïda al seu càrrec.
La situació del Parlament de Catalunya
Fa nou mesos que el Parlament de Catalunya viu una situació d'interinitat. El 28 de juliol de 2022, els membres del PSC, ERC i la CUP van votar suspendre Laura Borràs com a presidenta de la cambra legislativa amb l'aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament. El text recull que "en els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata". Tant Laura Borràs com els dirigents de Junts per Catalunya van denunciar que aquest acte suposava "vulnerar els drets polítics" i la seva "presumpció d'innocència". Aquest mateix divendres, Borràs sostenia que és un article que "jurídicament presenta problemes, és inconstitucional i vulnera drets humans". És un apartat que es va incloure en la reforma del reglament de l'hemicicle que van acordar Junts pel Sí i la CUP l'any 2017.
Durant aquests tres trimestres, qui ha estat exercint les funcions de presidenta des de la seva posició de vicepresidenta primera de la Mesa és la republicana Alba Vergés. Si bé hi havia grups com el PSC que, poc després de prendre la decisió de suspendre Borràs, encoratjaven els altres partits a "acabar" amb aquesta situació d'interinitat abans d'iniciar el nou curs polític al setembre, el debat s'ha anat postergant i perllongant fins que ha arribat la decisió judicial sobre la causa oberta contra la líder de Junts.
Tot i la sentència condemnatòria d'aquest dijous, Laura Borràs manté ara com ara la mateixa condició de la qual parteix des de fa nou mesos: presidenta del Parlament suspesa. El reglament de la institució deixa clar en l'article 24.e que els "diputats del Parlament perden llur condició per la condemna a una pena d'inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma". Atès que la decisió no té encara el caràcter de fermesa i la defensa de la dirigent juntaire ja està preparant el recurs a presentar davant el Tribunal Suprem —que haurà de resoldre si ratifica la sentència, però és una decisió que es farà esperar uns mesos—, la condemna no altera de moment el seu paper a l'hemicicle.
La proposta de restitució
Tots els partits amb representació al Parlament van sortir el dijous a reaccionar a la sentència de Laura Borràs i valorar les implicacions que té en la presidència de l'hemicicle català. Tret de Junts, tota la resta és partidària que la presidenta de Junts renunciï a la seva acta. De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també es va alinear amb aquest plantejament per "posar fi a la interinitat" de la cambra, mentre que el grup parlamentari d'Esquerra Republicana va voler recordar que, fins que la sentència no sigui ferma, Borràs podria mantenir el seu escó. Amb tot, la qui també fou consellera de Cultura entre el 2018 i 2019 diu que "no es resignarà", que plantarà batalla judicial fins que sigui "absolta" —assegura estar "convençuda" que ho aconseguirà en alguna instància judicial— i que no dimitirà com a presidenta del Parlament. Borràs va més enllà i considera que, donat que no hi ha hagut "corrupció lucrativa", hauria de ser restituïda de les seves funcions al capdavant de la segona institució del país.
Aquesta proposta, lluny de trobar quòrum, ja ha estat rebutjada per la pràctica totalitat de l'arc parlamentari. El líder de l'oposició, Salvador Illa, declarava el divendres que "les institucions estan per sobre de tothom" i que "ningú té dret a arrossegar-les". Més tard, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, també apuntava que "no es donen les condicions" perquè la presidenta de Junts sigui restituïda. A més, el Govern creu que les institucions "han d'estar a l'altura de les circumstàncies i no estar en una situació d'interinitat, sinó de plenes competències". De fet, també és una opció que no veuen gens clara —en privat— alguns dirigents del partit de Laura Borràs, i l'única que en públic ha defensat que, si fos Borràs, "dimitiria", és Magda Oranich, presidenta de la comissió de garanties de Junts. A més, cal tenir present quina és la composició actual de la mesa: dos membres d'ERC, dos del PSC, una de Junts i un de la CUP.
L'escenari més plausible, que la Junta Electoral ordeni retirar-li les credencials
Encara que no hagi d'abandonar la cambra legislativa de Catalunya per ara perquè la sentència no és ferma, el cert és que hi ha els precedents de l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, i de l'exdiputat de la CUP, Pau Juvillà. Ambdós van ser condemnats per un delicte de desobediència i la Junta Electoral Central, sense disposar de la fermesa de les respectives sentències, va ordenar al Parlament retirar les seves actes i va expedir les credencials del següent diputat. En aquest context, un grup parlamentari pot dirigir-se a aquest òrgan per sol·licitar aquest tràmit i que Borràs no continuï com a parlamentària. Aleshores, la JEC estudia si es dona la situació d'inelegibilitat sobrevinguda. El mateix dijous, la dreta formada per Vox, Ciutadans i el Partit Popular ja van anunciar que emprendran aquesta via per intentar posar fi a l'etapa de la presidenta de Junts com a líder de l'hemicicle.
En els casos de Torra i Juvillà, la Junta Electoral es va emparar en l'article 6.2., en el seu apartat b, de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, que explicita que són "inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a càrrec públic en els termes previstos en la legislació penal".
A partir d'aquí, si es dona aquesta situació, la JEC expediria la credencial de Toni Castellà (portaveu nacional de Demòcrates), que és el següent a la llista que Junts va presentar a la demarcació de Barcelona a les eleccions de 2021. I el debat ja seria pràcticament inajornable per a tots els partits, encara que Jordi Turull va anunciar el dijous que estudiaran "tots els mecanismes jurídics" perquè la Junta Electoral "no interfereixi en la vida política" de la cambra. Ara bé, si Laura Borràs perd l'acta, el Parlament haurà de triar de manera quasi irremeiable un nou president de l'hemicicle. I això podria passar abans de les eleccions municipals 2023.
Anna Erra, la candidata de Junts si Laura Borràs perd la presidència
Davant l'escenari que Laura Borràs perdi la presidència del Parlament, els partits estaran obligats a moure fitxa. En aquest sentit, hi ha diverses incògnites sobre el paper que jugaran les diverses formacions, amb els ulls posats molt particularment en Junts per Catalunya, ERC i el PSC. Malgrat que en públic Junts subratlla que no volen "situar-se en aquest escenari" —el secretari general Jordi Turull només va apuntar que "si arriba, es prendran les decisions que s'hagin de prendre i ho faran els òrgans del partit"—, el cert és que un bon grapat dels dirigents i del grup parlamentari s'inclina per postular una candidata a encapçalar la cambra perquè, indiquen algunes fonts, no es poden "permetre perdre l'únic càrrec d'alt rang institucional" que tenen després de la sortida del Govern. De fet, el president del Parlament és la segona autoritat de Catalunya. En aquesta línia, qui té més adeptes i qui lidera la llista és Anna Erra, alcaldessa de Vic, tal com va explicar ElNacional.cat. Oranich és qui també ha manifestat que Junts hauria de proposar un candidat a la presidència de la cambra.
No debades, hi ha un altre sector —més reduït— a Junts que considera que no s'hauria de presentar candidat a la presidència del Parlament si Laura Borràs és inhabilitada a la totalitat dels efectes, com a gest i mostra de protesta per la sentència. Així ho va detallar Aurora Madaula, secretària segona de la Mesa i molt propera a Borràs, en una entrevista a 'L'Hemicicle' de Catalunya Informació, on també va afegir que, en el cas que s'hagués de plantejar un substitut, hauria de ser la presidenta de Junts qui proposés qui ha de ser el seu relleu.
Ara bé, si Junts posés al damunt de la taula el nom d'Anna Erra, no està garantit que fos elegida presidenta de la cambra. Laura Borràs va ser investida com a líder de la cambra amb els vots d'ERC en virtut d'un acord d'investidura del president Pere Aragonès, que incloïa que la presidència del Parlament correspondria als juntaires. La ruptura del Govern l'octubre de l'any passat va fer miques l'acord entre els republicans i Junts, sent Aragonès qui va destacar en una entrevista que el pacte pel qual Junts disposava del lideratge de la segona institució catalana estava "superat", tot i estar "obert" a parlar-ne davant el moment en què calgués substituir Laura Borràs.
Per tant, una bona part de la clau de volta rau en Esquerra. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, va refermar el dijous que la presidència de l'hemicicle ha de seguir en mans d'un diputat independentista i tancava la porta a donar suport a algun candidat del PSC. Per a la també secretària general adjunta d'ERC, s'ha de "construir un nou acord" amb Junts i la CUP, però sense especificar a quin dels tres partits de l'independentisme li pertocaria aquest rol. En paral·lel, Vilalta va anunciar fa unes setmanes que enviaria un missatge a Albert Batet (president del grup parlamentari de Junts) per abordar aquesta qüestió, missatge que des de Junts van negar que haguessin rebut.
Tot i que la distància entre ERC, Junts i la CUP sembla cada vegada més profunda, els cupaires també han deixat clar que faran "tot allò que estigui" a les seves mans per evitar que el president o presidenta del Parlament "sigui d'un partit del 155". La CUP ha estat molt contundent contra Laura Borràs, sostenen que ara ja es parla de "corrupció" per uns fets que "no tenen res a veure amb l'independentisme" i exigeixen "ja" la seva dimissió.
Sobre el PSC, val a recordar que és el partit que va guanyar les eleccions de 2021 i que té el grup parlamentari amb més diputats igual que ERC, 33. Els socialistes van postular Eva Granados a l'inici de la legislatura com a presidenta, candidatura que va arribar a la segona votació i que va comptar amb el suport dels comuns, Ciutadans i el PP. En tot cas, es mostren prudents amb la situació actual. Alícia Romero defensava el dijous que Borràs ha de fer "un pas al costat" i, anteriorment, ja havia ofert el seu grup per negociar les candidatures que plantegi algun grup, sense descartar que ells mateixos hi optin. Una altra peça de l'equació és En Comú Podem. Els de Jéssica Albiach aposten per una "dimissió immediata" de la presidenta de Junts i han iniciat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris —excepte Vox— per convocar una reunió urgent de partits amb l'objectiu de trobar un candidat que permeti reemplaçar Laura Borràs. Per als comuns, aquesta presidència hauria d'estar en mans d'un partit progressista, llista on s'hi inclouen ells, el PSC, ERC i la CUP.
Els propers dies, l'atenció se centrarà en els moviments que puguin fer els partits, però especialment en el que faci la Junta Electoral Central perquè la seva decisió serà clau per a la substitució —o no— de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Entretant, la pròxima reunió de la Mesa i de la Junta de Portaveus ordinària no tindrà lloc fins després de Setmana Santa, l'11 d'abril. I el proper ple arrencarà el 18 d'abril.