Una de les sorpreses de la sentència de Laura Borràs, comunicada aquest dijous pel tribunal del TSJC, és que demana l’indult parcial per a la presidenta suspesa del Parlament per tal que no entri a la presó. Per què els tribunals demanen indults? Són casos excepcionals i la resposta és que els magistrats consideren que hi ha un conflicte entre la legalitat vigent -és a dir, les penes que el Codi Penal fixa imposar per a certs fets delictius- i l’equitat, i l'indult és com un recurs d'escapament. En el cas de la presidenta de Junts, el TSJC li imposa 4 anys i sis mesos de presó pel delicte continuat de falsedat en document oficial quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), perquè juntament amb Isaías Herrero van acordar de presentar pressupostos falsos (l’administració en demanava 3, tot i que no va ser obligatori fins al 2019) per tal que la modernització de la web de la ILC sempre se li adjudiqués a Herrero.

🔴 Laura Borràs: reaccions a la sentència del TSJC, DIRECTE

El tribunal presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, sosté que la pena imposada que li exigeix la mètrica penal és “excessiva” i que l’entrada en presó “no és necessària per evitar la comissió de nous delictes”. Per això, Barrientos, juntament amb el magistrat Fernando Lacaba, acorden elevar al Consell de Ministres la proposta que s’indulti Borràs i que li rebaixi i que no superi 2 anys de presó, fet que la deslliuraria d'entrar en un penal perquè no té antecedents penals. Amb indult o sense, Laura Borràs ha insistit en la seva innocència i ha denunciat que la condemna "és execrable".

Primer, sentència ferma

L’article 4.3 del Codi Penal habilita els jutges a sol·licitar l’indult “quan la pena sigui excessivament notable, atenen amb el mal causat per la infracció i les circumstàncies personals del reo”.  El primer requisit per concedir-li l'indult és que la sentència sigui ferma. En el cas de Laura Borràs, ara la seva defensa, exercida per Gonzalo Boye, i la Fiscalia tenen 5 dies hàbils per presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem. Amb les vacances de Setmana Santa a la cantonada, el termini acabarà el dimarts 11 d’abril, més el dia de gràcia.

En aquests recursos, el Suprem pot trigar un any a revisar la resolució. Una dificultat és que les eleccions generals són a finals d’aquest any i poden desbancar el PSOE.  Amb tot, el govern espanyol ja ha avançat que seguirà els procediments legals en el cas de l'indult a Borràs. En certs casos, però, l’alt tribunal espanyol s’afanya a confirmar o revisar el cas, com va passar en la condemna del president Quim Torra per desobediència a la JEC per no retirar la pancarta a favor dels presos polítics, que va provocar la seva expulsió com a diputat a la cambra catalana i com a màxima autoritat catalana.

La diferència amb els presos polítics

Segons un estudi, dels 6.818 indults concedits entre 2000 i 2017, uns 898 van ser requerits per tribunals (un 13,17%). Hi ha casos que els tribunals consideren un atac a la independència judicial, que el govern espanyol indulti condemnats. El cas més recent i paradigmàtic és els dels 9 presos polítics, on el Tribunal Suprem i la Fiscalia van expressar en informes que no estaven a favor d’indultar-los les elevades penes de presó pel delicte de sedició, que els va permetre sortir del penal l’estiu del 2021. La Fiscalia sostenia que els independentistes catalans no s’havien penedit, però aquest no és un requisit necessari, insisteixen els juristes. Un altre cas recent, el 2021 és que el Tribunal Suprem i la Fiscalia van estar d’acord en donar suport a un indult parcial a un funcionari en el cas Gürtel per tal que la seva inhabilitació absoluta fos especial per no ser apartat de la carrera pública.

En el cas de Laura Borràs, el TSJC afirma que els delictes continuats de falsedat documental que li ha imposat, el Codi Penal “ens obliga -sosté- a imposar una pena que no pot ser inferior als 4 anys, sis mesos i 1 dia (mínim de la meitat superior en el precepte infringit, per efecte de la regla de punició prevista pels casos de continuïtat delictiva”). Hi afegeix, però que aquesta “resulta desproporcionada i excessiva pel realitzat en els seus comportaments”. Insisteix que la conducta de Borràs va ser permetre la presentació de pressupostos falsos, “sense cap ànim de lucre personal”.

A més, el tribunal hi precisa que Borràs no es pot acollir a l’article 80 del Codi Penal, que permet eludir de la presó una persona si les penes imposades per separat no sumen cada una,2 anys de presó. En el cas de Borràs, només hi ha un delicte que se li imposa presó, el de falsedat documental, ja que el delicte de prevaricació, només implica inhabilitació a càrrec públic. Per tot això, demana la gràcia del Consell de Ministres per indultar-la i evitar-li l’entrada a una presó.

Podria haver rebaixat la pena el TSJC?

Però el tribunal, presidit per Jesús Maria Barrientos podria haver acordat una altra acció per evitar la presó a Laura Borràs? A parer de la magistrada María Jésus Manzano -que compartia tribunal amb Barrientos i Fernando Lacaba-, sí. En el seu vot particular, la magistrada Manzano exposa que no considera que fer pressupostos falsos i  presentar-los a una administració, com la Institució de les Lletres Catalanes sigui un delicte continuat de falsedat documental. Precisa que si és falsedat només s’ha de comptar un cop, no en els 18 contractes, i seria una falsedat mercantil, amb una pena que hauria d’oscil·lar entre els 21 mesos i 3 anys de presó.

La magistrada Manzano hi afegeix que en els tres acusats s’hauria d’aplicar les dilacions indegudes, ja que des de la primera sospita de fraccionament de contractes va ser el 2017, arran d’una conversa telefònica d’Isaías Herrero amb un tercer, i el 23 de novembre de 2018 se li registra el pis i l’ordinador, i es posa en la cerca “Borràs” i “ILC”. Afirma que han passat més de cinc anys i l’atenuant “compensaria qualsevol agreujant que pogués concórrer”.

La difícil proposta de l’indult per a Laura Borràs és la que ha prosperat, al final, al TSJC.

 

En la foto principal, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, amb el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en un acte. / Foto: Efe