Eleccions generals 2023 | Últimes notícies del 19 de juliol

🔴  Comença l'últim debat electoral a RTVE. Pots seguir el minut a minut aquí. 

Aquesta nit se celebra l'últim debat d'aquesta campanya electoral. Pedro Sánchez, Yolanda Díaz i Santiago Abascal protagonitzaran aquesta cita, a la qual també estava cridat a participar Alberto Núñez Feijóo, que va rebutjar assistir-hi. 

La candidata de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha extendido este miércoles a las bases y votantes de ERC la propuesta que hizo al candidato republicano, Gabriel Rufián, de no investir a ningún presidente del Gobierno hasta que no transfieran a Catalunya las competencias para celebrar un referéndum acordado. "Tengo la mano tendida a Rufián y a la cúpula de ERC. Si no hay respuesta, hago extensible esta propuesta a los votantes de ERC y a las bases de la CUP. La gente nos pide que aparquemos los partidismos y pongamos el país en el centro", ha subrayado en rueda de prensa.

El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya () i exministre de Sanitat, , ha considerat que els ciutadans espanyols "tenen dret que els diferents candidats siguin clars" i ha opinat que en aquesta campanya per a les eleccions generals d'aquest diumenge, 23 de juliol, "es va veient, cada vegada d'una forma més nítida, que el problema no és , el problema és el ".

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aclarit aquest dimecres que l'aturada d'aquesta jornada a la seva campanya electoral es deu a una lumbàlgia que va patir dimarts, encara que ha subratllat que es troba "actiu" i espera "aguantar" els dies que resten fins a les eleccions generals de diumenge. En una entrevista concedida a LaSexta, Feijóo ha estat qüestionat pel motiu de la suspensió dels seus mítings a La Palma i Tenerife aquest dimecres, davant de la qual cosa el líder popular ha explicat que dimarts, en sortir d'una entrevista en Espejo Público, va patir "una estrebada a l'esquena" que ha resultat ser una lumbàlgia.

La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha assegurat aquest dimecres que Catalunya es juga "reactivar conflictes estèrils" amb els resultats de les eleccions espanyoles del diumenge vinent. Tal com ha alertat en un esmorzar informatiu celebrat a Barcelona, un eventual govern del PP portarà "conflicte" independentment del paper que hi jugui Vox. "Catalunya ha passat pàgina i la ciutadania està a altres coses", ha ressaltat la també candidata socialista en referència al procés sobiranista. En aquest sentit, ha dit que els partits independentistes estaran agraïts si governa el PP perquè podran "reviure les brases del procés" i "desviar el focus de la seva nul·la gestió".

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha demanat aquest dimecres a Correus que ampliï "al màxim" l'horari d'atenció al públic durant els dies que queden per a les eleccions generals i que ho faci "a totes les oficines", amb la finalitat de facilitar el vot per correu.

El PP ha instal·lat, a quatre dies de les eleccions, una cabina d'avió al madrileny passeig de Recoletos per ironitzar sobre l'ús excessiu d'aquest mitjà de transport per part del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "És el moment de baixar a Pedro del Falcon", resa un cartell que apareix al costat de la maqueta de la part davantera d'avió, que simula ser el Falcon que utilitza el cap de l'Executiu per als seus desplaçaments oficials.

La candidata de Sumar-En Comú Podem a les eleccions generals Aina Vidal ha advertit aquest dimecres que "seria un error i una autèntica enganyifa" que el referèndum d'autodeterminació de Catalunya esdevingui "un element de bloqueig" de la investidura del pròxim president del govern estatal. En declaracions a la premsa a Lleida, ha valorat la proposta llançada per la cap de llista de Junts a la demarcació de Barcelona, Míriam Nogueras, de no investir el socialista Pedro Sánchez president si no es compromet a transferir la competència de convocar referèndums a la Generalitat.

"El que va fer Nogueras ahir va ser simplement llençar una proposta de bloqueig disfressada de negociació". Així ha valorat ERC la proposta de la cap de llista de Junts, Míriam Nogueras, sobre investir només un candidat a la presidència d'Espanya si transfereix la competència dels referèndums. Durant la roda de premsa d'aquest dimecres a Horta, el número tres de la llista al Congrés, Francesc-Marc Álvaro, ha assegurat que ERC no investirà "ni per activa ni passiva" cap president de dretes. I ha afegit que no sap si "altres" poden dir el mateix. D'altra banda, els republicans han proposat que TV3, Àpunt i IB3 intercanviïn i comparteixin continguts arreu dels Països Catalans.

Artur Mas ha irromput en la recta final de la campanya de les eleccions generals. Ha estat en un esmorzar informatiu aquest dimecres amb la candidata de Junts, Míriam Nogueras, i l'expresident de la Generalitat ha admès que "és tan difícil arreglar el dèficit fiscal com arribar a la independència". Malgrat això, sí que ha enviat un avís als partits sobiranistes: estan "obligats" a negociar per intentar "arrossegar" el màxim de recursos per a Catalunya. Un enfocament diferent del de Nogueras, que ha lamentat que "negociar amb Espanya és negociar un turbot, obrir la bossa i trobar-hi quatre sardines". En la seva intervenció, Mas ha demanat el vot per "opcions que defensin els interessos catalans", però no explícitament per Junts per Catalunya.

El cap de llista per Barcelona del Partit Popular a les eleccions generals 2023, Nacho Martín Blanco, ha assegurat aquest dimecres que a Catalunya, “la convivència harmònica del català i el castellà és modèlica” i ha acusat els “successius governs de la Generalitat”, inclòs quan governaven els socialistes, de “presentar-ho com un drama fent servir la llengua com a arma llancívola”. En una roda de premsa a la seu barcelonina de l’Agència Efe, el candidat popular s’ha centrat molt en la qüestió de la llengua després que dimarts al vespre protagonitzés un dels moments del debat quan va decidir tornar a Gabriel Rufián l’exemplar de la revista ‘Camacuc’ amb que aquest l'havia obsequiat i ha jugat un comodí insospitat per defensar les seves tesis, la situació del català a Catalunya Nord.

La CUP ha culpat a ERC de provocar una "davallada" de l'independentisme en les enquestes en els últims anys per la política de pactes amb el PSOE. En una roda de premsa aquest dimecres, el candidat dels anticapitalistes a Barcelona a les eleccions del 23-J, Albert Botran, ha emplaçat els republicans a deixar enrere les aliances amb els socialistes que han comportat una posició del "no a tot en matèria social" i una aposta per macroprojectes com el Quart Cinturó o el Hard Rock. Botran ha demanat al Govern que rescati les propostes de l'acord d'investidura de Pere Aragonès com ara recuperar la gestió pública del 061, evitar que els Mossos participin en desnonaments, transformar l'ICF en una banca pública, un pla pilot de la renda universal.

L'últim debat electoral que se celebra aquest dimecres 19 de juliol amb Pedro Sánchez (PSOE), Santiago Abascal (Vox) i Yolanda Díaz (Sumar) tindrà una durada de 90 minuts i estarà dividit a tres blocs temàtics. El candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha declinat participar en la proposta de RTVE de Debat a 4. El debat s'emetrà en directe en La 1, el Canal 24 Hores, TVE Internacional, Radio Nacional, Radio 5, Radio Exterior, el web RTVE.es i la plataforma RTVE Play i estarà estructurat en un bloc d'economia, altre de polítiques socials i el tercer de pactes d'Estats i pactes postelectorals. Hi haurà un torn final d'un minut per a cadascun dels participants.

El Consell d'Informatius de RTVE ha expressat el seu suport als periodistes que dilluns passat, Silvia Intxaurrondo i Marc Sala, van entrevistar al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en "L'Hora de la 1", i que han rebut les crítiques del PP. En un comunicat, els professionals de TVE expressen el seu "estupor i rebuig davant de vols critiquen l'exercici del periodisme", així com "als atacs vessats cap a ells i que atempten contra la independència i la neutralitat de RTVE".

'CHECKING' SÁNCHEZ: El resultat de les grans lleis econòmiques de Sánchez

Llei d'Habitatge. La llei d'Habitatge, aprovada cinc dies abans que Sánchez anunciés la convocatòria d'eleccions generals, pretén establir una regulació homogènia a escala nacional dels aspectes i instruments essencials de les polítiques públiques d'habitatge, la qual cosa podria ser útil si no s'envaeixen competències autonòmiques, segons l'opinió de Fedea, que considera que incorpora "algunes disposicions que poden ser contraproduents o almenys arriscades". Entre elles es troba la introducció de mesures de control de lloguers en àrees considerades "tensades" per les administracions locals o regionals, una mesurada que, segons el think tank tendirà inevitablement a agreujar els problemes d'oferta que el Gobierno presumiblement busca alleujar. Atès l'escàs temps d'etapa, es desconeix l'efecte que tindrà sobre el mercat immobiliari. De moment, el que se sap és que va néixer enmig de la polèmica entre els dos socis de govern, PSOE i Unidas Podemos, i amb el rebuig del PP que defensa un gran pacte estatal per substituir-la.

'CHECKING' SÁNCHEZ: El resultat de les grans lleis econòmiques de Sánchez

Reforma de les pensions. Una altra de les reformes emblemàtiques del Govern sortint i, també una de les més polèmiques, és la de pensions que, en realitat, són cinc reformes diferents. Juntament amb la Llei d'Habitatge és una de les que té més risc de contrareforma, com ha quedat patent a la campanya electoral. No obstant això, encara que el més conegut és la pujada anual de les pensions segons l'IPC (8,4% el 2023), potser no és una de les mesures en perill, sobretot si es té en compte que la inflació torna a pujades "manejables" per al Govern. A més, va comptar amb el suport dels empresaris. Però no la segona part de la reforma, dedicada a generar més ingressos, que es va centrar en mesures que tenen un efecte econòmic en les empreses.

'CHECKING' SÁNCHEZ: El resultat de les grans lleis econòmiques de Sánchez.

Salari mínim interprofessional. Malgrat no tractar-se d'una reforma, les pujades de l'SMI han estat una de les banderes de Sánchez en matèria laboral i social, ja que l'ha incrementat de 735,9 euros mensuals a 1.080 euros, un augment global del 46,8%. En cada un dels sis anys de govern socialista s'ha elevat l'SMI, amb un màxim del 22,3% el 2019 (primer any de mandat de Sánchez), i un mínim de l'1,6% el 2021. Els empresaris han mostrat una forta oposició a les pujades que, segons al·leguen, han afectat certes activitats amb llocs de treball poc qualificats i des d'alguns organismes, com el Banc d'Espanya i l'Airef, s'ha assenyalat que podria haver minvat la creació de llocs de treball de baix valor afegit. Des del Govern rebutgen aquesta hipòtesi argumentant la forta creació d'ocupació en aquests anys.

'CHECKING' SÁNCHEZ: El resultat de les grans lleis econòmiques de Sánchez.

Reforma laboral: Possiblement el més emblemàtic dels canvis econòmics d'aquests quatre anys, la reforma laboral, aprovada el desembre de 2021, és fruit d'un pacte amb empresaris i sindicats durant un intens any de negociacions, el que fa preveure que en cas que guanyi Alberto Núñez Feijóo, tingui difícil una contrarreforma,r encara que no es descarten "retocs". Segons les xifres, ha complert el seu principal objectiu de reduir la temporalitat, una demanda reiterada des de Brussel·les, ja que s'ha passat d'un 24,7% a finals de 2021 al 17,28% actual, un percentatge que es redueix al 14% al sector privat, doncs el públic contínua per sobre del 30%. Des del Govern també s'atribueixen a la reforma laboral els bons resultats en la creació d'ocupació, en màxims històrics amb 21,2 milions d'afiliats, encara que ha estat generalitzat a tots els països desenvolupats. La crítica més gran que ha rebut és la reforma del contracte de fixos-discontinus, considerats per Fedea o pel PP com temporals encoberts.

Els vuit moments que convé recuperar del debat electoral de TV3 | VÍDEOS

El candidat de la CUP a les eleccions generals del 23-J, Albert Botran, ha topat amb la presentadora del debat electoral de TV3, Ariadna Oltra, aquest dimarts a la nit. El motiu de la topada ha estat que Botran ha demanat la paraula en acabar el primer bloc, destinat a parlar sobre la relació entre Catalunya i Espanya. En aquest bloc Botran ha disposat de menys temps de paraula, dos minuts i vint segons.

El debat de candidats que s'ha celebrat la nit de dimarts a TV3 ha servit per evidenciar un cop més la profunda divisió de les forces independentistes, que gairebé només aconseguien trobar algun punt de coincidència a l'hora de carregar contra la perspectiva d'un govern de PP i Vox. Davant seu, la candidata del PSC, a qui les enquestes donen com a guanyadora a Catalunya, s'ho mirava des de la barrera exposant els seus arguments de campanya en una convocatòria televisiva de dues hores i mitja, amb moltes enganxades i poques novetats.

El perfil d'avui: Míriam Nogueras, cónsol de Waterloo. 

✍️Bernat Dédeu

Junqueras respon a les amenaces d'Abascal sobre el 155: "No ens fan por, ja els hem derrotat":  Junqueras ha presumit del fet que el republicanisme català ha contribuït dos cops a "enviar als reis a l'exili".

Feijóo treu pit de la rectificació sobre les pensions: “He acceptat la inexactitud immediatament”, ha afirmat el candidat popular que defensa que “la mentida no s’instal·li a la política”. “Quan diem inexactituds, hem de rectificar”, ha dit.

Ventiladors i ampolles d’aigua, així es prepara Barcelona per a una jornada electoral calorosa: L’Ajuntament de Barcelona repartirà 18.000 ampolles d’aigua de mig litre pels membres de les meses electorals.

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha fet la seva segona intervenció en la campanya de les generals per fer una crida a "aturar aquesta" Espanya que no compleix les resolucions internacionals que dictaminen que l'Estat ha violat drets polítics i fonamentals. Puigdemont ha denunciat que, a més, Espanya "no canvia encara que els diguin que no van pel bon camí", sigui amb governs de dretes o d'esquerres.

El Govern irromp en campanya: crida a aturar Vox i "la seva mania persecutòria contra Catalunya":  L'executiu crea una comissió per blindar les competències de la Generalitat davant del govern espanyol.

Trias ha participat aquest dimarts en un acte de Junts pel 23-J i critica el nacionalisme "imperialista" que vol "destruir" l'independentisme. "Hi ha un nacionalisme potent i imperialista que ha decidit destruir-nos, i juguen a això", ha subratllat el guanyador de les últimes eleccions municipals a Barcelona. 

El vot per correu torna a enfangar la recta final de la campanya electoral: El PP acusa Correus de mala praxi en favor de l'abstenció mentre La Moncloa lamenta la “poca altura moral” de Feijóo.

Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats: L'estiu a Espanya estarà marcat pels comicis del 23-J, que es va veure obligat a convocar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de la pèrdua de poder territorial del PSOE en favor del PP. Així doncs, els ciutadans de l'estat espanyol hauran de decidir si segueixen liderant els socialistes, o, per contra, hi ha un canvi de govern.

Què és la Llei D'Hondt? Així condicionarà els resultats de les eleccions generals 2023: un dels aspectes clau del sistema electoral espanyol és el mètode D'Hondt, utilitzat per assignar els escons d'acord amb els vots obtinguts per cada partit polític.

Trias entra en la campanya de Junts amb un clam per fer fora els qui volen aturar l'independentisme: l'exalcalde de Barcelona participa en un acte de Junts pel 23-J i critica el nacionalisme "imperialista" que vol "destruir" l'independentisme.

La líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha assegurat que la campanya electoral "ha canviat" en evidenciar-se en "viu i en directe" que el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, és un "mentider compulsiu". A més, ha insistit en què Sumar és la força clau per desbancar a Vox com a tercera força política de cara al 23 J i demana de concentrar en la seva candidatura el "vot útil" a l'esquerra. En sengles entrevistes a RNE i TVE, la també vicepresidenta segona ha censurat l'actitud de Feijóo en vessar "mentides" en el debat 'cara a cara' i sobre les seves afirmacions ahir sobre que el PP havia revaloritzat les pensions conforme a l'IPC, que després va matisar a través de les xarxes socials.