Considerant tot l'any 2022, l'ocupació ha experimentat un augment net de 278.900 d'ocupats, encara que en el segon semestre aquest increment ha anat a menys. D'altra banda, la taxa d'atur és 12,9% en el quart trimestre de 2022, amb una baixada en el conjunt de l'any de gairebé 5 dècimes. Aquestes dades podrien correspondre a molts altres anys del nostre mercat de treball. La gran diferència apareguda durant l'últim any és que l'ocupació indefinida ha augmentat en gairebé 1,6 milions mentre que el temporal ha disminuït en gairebé 1,2. Com a resultat, la taxa de temporalitat ha caigut en el quart trimestre de 2022 fins al 17,9%, un valor que no s'assolia des de 1987.

Atès que el 28 de desembre de 2021 es va aprovar l'última reforma laboral resulta difícil no veure en aquesta disminució de la temporalitat, almenys en part, un efecte del canvi normatiu. En l'àmbit de l'ocupació, la reforma tenia per objectiu declarat reduir el recurs a la temporalitat restringint l'ús dels contractes temporals. Com això podria suposar un problema per a moltes empreses a l'hora d'ajustar-se als vaivens de la seva activitat productiva, la reforma creava dues vies per a aquests ajustaments: d'una banda, una facilitat més gran i amplitud d'ús dels contractes fixos discontinus i, d'altra banda, el Mecanisme RED de Flexibilitat i Estabilització de l'Ocupació, que pot entendre's com una extensió dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació després de la seva adaptació a la situació inèdita que va generar la pandèmia a partir de març de 2020. En definitiva, la reforma ha introduït canvis que haurien de generar una estabilització de les relacions d'ocupació entre aquells que tenien contractes temporals (a través de contractes fixos discontinus o de contractes indefinits en general) i facilitant també els ajustaments dels treballadors amb contracte indefinit durant determinades crisis (cícliques o sectorials, utilitzant el llenguatge de la pròpia reforma) de manera que l'ajustament no signifiqui només un augment dels acomiadaments.

cuadroARTICULO
cuadroARTICULO

Atenent l'evolució de la taxa de temporalitat, resulta clara la seva disminució en entrar en vigor la nova normativa, molt especial al sector privat i tant per a dones com per a homes. Al sector públic, s'aprecia una caiguda durant el 2022 per a ambdós sexes, encara que estabilitat laboral i sector públic ja fa temps que van deixar de ser sinònims: les dones del sector públic porten tenint la taxa de temporalitat més gran en comparació amb ambdós sexes al sector privat i amb els homes del sector públic des de finals de 2017. De fet, les dones al sector públic van arribar a assolir una temporalitat del 38,5% en iniciar-se el 2022, que és la més gran de la sèrie històrica per a aquest grup. Cal recordar que el 2021 també es va aprovar un paquet de mesures per reduir la temporalitat en l'ocupació pública que, tanmateix, no sembla associar-se a un canvi dràstic com el de la reforma de 2021 al sector privat, si bé les taxes de temporalitat al sector públic han disminuït al llarg de 2022 per a les dones (uns 3 punts fins al 35%) i per als homes (tot just 3 dècimes quedant a 23,5%). O les mesures que es van aprovar no són prou efectives o no s'estan aplicant amb la intensitat dels canvis introduïts per al sector privat.

Una possibilitat que s'ha discutit al llarg de 2022 és que la tendència creixent en la contractació d'indefinits al sector privat es degui que els temporals han passat a ser fixos discontinus, que tenen períodes d'activitat i d'inactivitat. Així, l'increment dels indefinits respondria que els nous indefinits són fixos discontinus que tenen el seu període d'inactivitat quan abans el seu contracte temporal acabava. Les dades mostren, tanmateix, que els fixos discontinus no expliquen tota la caiguda dels contractes temporals: encara que en termes d'afiliats mitjans a la Seguretat Social els fixos discontinus han passat de ser gairebé 371.000 el gener de 2022 a gairebé 834.000 al desembre, els no indefinits han passat de 5,3 milions a gairebé 3,8 en el mateix període.

Ara bé, els indicadors de conjuntura laboral s'han de millorar de manera substancial per poder analitzar en detall els efectes de la reforma. Per una convenció no inclosa inicialment en la definició d'atur registrat de 1985, aquest concepte no inclou els fixos discontinus en període d'inactivitat. És imprescindible, doncs, una actualització de les dades administratives que publica el Ministeri de Treball. Això no té per què canviar la definició d'atur registrat, però sí que obliga al Ministeri de Treball a ampliar la informació subministrada per entendre l'estabilitat real dels treballadors i de les seves relacions d'ocupació. Necessitarem tota aquesta informació quan arribi una crisi que porti a les empreses a elegir entre activar un mecanisme RED, no cridar als fixos discontinus o reduir les seves plantilles. Només llavors veurem realment de quina manera són estables els llocs de treball que ara s'han creat, tant els fixos discontinus com els nous indefinits amb antiguitats relativament baixes.