El salari mínim interprofessional (SMI) puja aquest any un 8% a Espanya, fins als 1.082 euros per 14 pagues (1.262 euros per 12 pagues, segons ho mesura Eurostat), un percentatge que, malgrat que diferents instàncies el consideren alt, està a la part baixa de la Unió Europea (UE). Un argument que han esgrimit els sindicats durant la negociació amb el Ministeri de Treball. Dels 21 països de la Unió Europea que recull l'estadística d'Eurostat, Espanya ocupa el lloc 14 pel percentatge de pujada.

Per sobre, hi ha grans economies com l'alemanya, on el salari mínim s'ha incrementat un 14,8%, o la dels Països Baixos, on ha crescut aquest any el 10,15%. Per sota, entre economies similars a l'espanyola, a Portugal ha augmentat el 7,8%, a Irlanda el 7,6%, Bèlgica l'ha incrementat el 6,1% o França el 3,9%. On més puja és a Letònia, un 24%, seguit de Romania, el 17,6%, i els treballadors de Grècia són els més mal parats, ja que aquest any no han tingut increment. No obstant això, a Eurostat encara no apareix l'increment d'Espanya, per la qual cosa el país hel·lè podria tenir una pujada al llarg d'aquest primer semestre.

Mesurar el poder adquisitiu

Oscar Molina, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Fundació comunitària Eurofound per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, explica a ON ECONOMIA que no es pot limitar la comparació entre els països de la UE a una mera pujada percentual de l'SMI. És més correcte posar l'increment del salari mínim en relació amb la inflació que hagin patit els treballadors. En definitiva, un dels experts més importants en el salari mínim a la UE considera que el que realment cal valorar és l'increment o la pèrdua del poder adquisitiu del col·lectiu d'assalariats amb nòmines més reduïdes.

En aquest sentit, els treballadors espanyols amb SMI estan entre els europeus amb més sort en termes de poder adquisitiu, concretament, al novè lloc dels 21 països que tenen SMI a la UE (no hi apareixen Suècia, Itàlia —en revisió—, Àustria, Dinamarca, Finlàndia ni Xipre). Així, si es mesura l'IPC mitjà durant tot el 2022 i no l'interanual de desembre (dada que publicita Eurostat), la inflació mitjana l'any passat es va incrementar el 8,34% a Espanya i, tenint en compte la pujada de l'SMI, va ser el 8%, han patit una pèrdua de poder adquisitiu d'un 0,34%. Una de les més baixes a la UE, només per sobre d'Hongria, on els treballadors regulats per l'SMI han cedit un 0,28% i Portugal un 0,27% del seu poder adquisitiu.

Tanmateix, sis governs de la UE han apujat l'SMI per sobre de la inflació mitjana anual del 2022, la qual cosa ha permès guanyar poder adquisitiu als seus treballadors amb SMI: al capdavant, els assalariats de Letònia milloren un 6,8% el seu poder de compra; els d'Alemanya el 6,3%; els romanesos el 5,6%, els polonesos el 3%, els eslovens el 2,7% i els croats l'1,8%.

En l'altre extrem, els assalariats de 12 països han tingut pèrdues de poder de compra per sobre d'Espanya, com Grècia que l'han reduït el 9,3% o Estònia el 8,5% en la part baixa de la taula. Fora dels estats comunitaris, els treballadors dels EUA emparats pel salari mínim han minvat el seu poder adquisitiu un 11,3%, ja que l'SMI (segons les dades d'Eurostat) s'ha reduït un 2,6%, des dels 1.209 euros del 2022 a 1.178 aquest any per 12 pagues al mes. S'hi suma una inflació mitjana del 8,7%, amb la qual cosa dona aquesta pèrdua de l'11,3%.

"L'SMI és probablement el principal instrument de redistribució per als més pobres"

El sociòleg expert en les condicions de vida dels treballadors incideix que l'SMI s'ha de contemplar globalment amb altres mesures adoptades pel govern espanyol que han reduït l'impacte de l'alta inflació de l'any passat que afecta més durament les rendes més baixes. I recorda que l'SMI és probablement el principal instrument de redistribució per als més pobres. En aquest sentit, remarca que a Espanya algunes mesures han estat més intenses a les llars que en altres països de la UE, en especial les adoptades per reduir el cost de l'electricitat i el gas. No obstant això, considera "discutibles" altres mesures que no han tingut un impacte redistributiu com la subvenció generalitzada dels carburants amb 20 cèntims, sense tenir en compte criteris de renda, suprimit des de l'1 de gener.

Molina insisteix que encara que en comparació amb les pujades aprovades per altres governs comunitaris el 8% espanyol no estaria entre les més altes, si es té en compte la inflació a Espanya -un punt per sota de la mitjana comunitària- i les polítiques del govern espanyol, especialment les que afavoreixen les capes de renda més baixa, es pot considerar que l'increment de l'IPC és "més que important".

I a més, remarca que no es pot considerar exagerat l'augment del salari mínim ni que pogués posar en perill el creixement de l'economia espanyola, "sinó al contrari, ja que gràcies a l'increment del poder adquisitiu d'aquest col·lectiu (2,27 milions d'assalariats) es tira a l'alça del consum", declara.