Robert Francis Prevost, escollit per a ser el nou papa Lleó XIV DIRECTE | Última hora del conclave

Fins aquí la cobertura en directe del conclave per escollir el nou papa. Robert Prevost ha sigut proclamat pontífex i bisbe de Roma. Gràcies per la seva confiança. Bona nit.

Amb un nou papa al càrrec i la nit a punt de caure, la plaça de Sant Pere comença a buidar-se. Poc després que el nou papa deixés el balcó, milers de persones han començat a sortir de la plaça a mesura que començava a caure la foscor. Molts s’han quedat, xerrant, celebrant, però la majoria han anat cap als carrers dels voltants, disposats a celebrar o reflexionar sobre el resultat del conclave.
 

En els dies vinents, Lleó XIV celebrarà la seva primera missa com a papa, durant la qual rebrà l’anell del pescador, símbol que oficialitza l’inici del seu pontificat i que servirà per autenticar documents oficials. Un cop acabada aquesta cerimònia, el nou pontífex assumirà de manera plena les seves funcions com a màxim representant de l’Església catòlica. Posteriorment, prendrà possessió de la seva seu episcopal a la basílica de Sant Joan del Laterà, com a bisbe de Roma.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, felicita el papa Lleó XIV:

"Felicitats a Sa Santedat el papa Lleó XIV per la seva elecció a la Seu de Sant Pere i l'inici del seu pontificat. Ucraïna valora profundament la posició constant de la Santa Seu en la defensa del dret internacional, la condemna de l'agressió militar de la Federació Russa contra Ucraïna i la protecció dels drets dels civils innocents".

La proximitat de Lleó XIV i Francesc era coneguda. El període de Prevost com a papa serà continuista amb el llegat del seu predecessor al Vaticà.

Un dels moments més destacats del primer discurs de Lleó XIV com a pontífex ha sigut quan ha parlat en castellà per dirigir-se a la seva "estimada" diòcesi de Chiclayo, al Perú. "I si em permeten també una paraula, una salutació... a tots aquells, de manera particular, a la meva estimada diòcesi de Chiclayo al Perú", ha dit.

Les primeres paraules de Lleó XIV:

"Sóc un fill cristià, podem caminar tots junts cap a la pàtria que ens ha preparat Déu. A l'Església de Roma, una salutació especial. Junts hem de ser una església missionera, que construeixi ponts i diàlegs, oberta a rebre aquells que necessiten caritat, presència, diàleg i amor".

Durant el seu primer discurs com a Pontífex, Lleó XIV ha dit que “Déu ens estima a tots”. Prevost, que ha afegit que “el mal no prevaldrà”. “Ajudeu-nos a construir ponts mitjançant el diàleg per ser un únic poble en pau”. El Papa també ha agraït la confiança dels cardenals: “Vull donar les gràcies a tots els cardenals que m’han escollit per ser el successor de Pere”.

Robert Prevost és el primer papa de la història amb nacionalitat estatunidenca. També és el segon pontífex americà, després que l'argentí Francesc esdevingués el primer el 2013. Lleó XIV va néixer a Chicago, però ha viscut durant 40 anys al Perú i parla castellà de manera fluida.

Prevost ha pres el nom de Lleó XIII, el pontífex que va abordar els drets dels treballadors i va viure fins als 93 anys. Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci va mostrar un gran compromís amb la doctrina social de l'Església, en particular amb l'encíclica del 1891, que abordava qüestions de drets dels treballadors i de justícia social. 

"Les dones i les comunitats LGTBI ho necessitem molt", ha assegurat la portaveu de la Revolta de Dones de l'Església, Pepa Torres, en declaracions a Europa Press sobre el nou papa, Robert Prevost. En aquest sentit, Torres ha dit que estan "contentes" i "esperançades" davant l'elecció de Prevost com a nou Pontífex, del qual ha destacat la seva oposició a les polítiques de Donald Trump i que és "continuista" amb Francesc.

Obama diu que aquest és un "dia històric per als Estats Units". "Michelle i jo enviem les nostres felicitacions a un company de Chicago, sa Santedat el papa Lleó XIV", ha declarat l'expresident Barack Obama en una publicació a X, i ha afegit que "resarem per ell mentre comença la sagrada tasca de liderar l'Església catòlica i donar exemple a tanta gent, independentment de la seva fe".

El discurs íntegre de Lleó XIV en la seva primera aparició pública com a papa.

Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, ​​Jaume Collboni, ha "saludat" des de Barcelona el cardenal Robert Prevost, el nou Papa amb el nom de Lleó XIV, i ha dit textualment que té l'esperança que el seu lideratge promogui la pau, el diàleg, la tolerància i el compromís amb els retocs i drets socials. "Esperem que inspiri accions per a un món més just i solidari", ha expressat en un missatge a Instagram.

El president rus, Vladímir Putin, ha felicitat també aquest dijous el nou papa Lleó XIV i ha dit esperar que el pontífex nord-americà i peruà estableixi un "diàleg constructiu" amb el Kremlin. "Confio que el diàleg constructiu i la cooperació establerts entre Rússia i el Vaticà es continuïn desenvolupant sobre la base dels valors cristians que ens uneixen", ha afirmat Putin en un missatge publicat pel Kremlin.

La publicació més recent del Papa a X és en realitat una repiulada en què un comentarista catòlic critica el president Donald Trump i el seu homòleg salvadorenc, Nayib Bukele, per riure's de l'expulsió de Kilmar Abrego Garcia. Prevost enllaça un article del mitjà de comunicació Catholic Standard, en què el bisbe Evelio Menjívar pregunta als catòlics sobre Abrego Garcia: "No us altera la consciència? Com ​​podeu estar callats?".

El compte d’X del papa Lleó XIV inclou una àmplia varietat de publicacions, moltes de les quals són de contingut catòlic relativament estàndard. Però, de vegades, s'ha immiscit en la política. Al febrer, va compartir una publicació del mitjà de comunicació National Catholic Reporter, repetint el titular: "JD Vance s'equivoca: Jesús no ens demana que classifiquem el nostre amor pels altres", en què un escriptor refuta l'afirmació del vicepresident en una entrevista a Fox News que els cristians prioritzen estimar les persones properes a ells abans que les d'altres països.

Un dels debats que ha sorgit en els darrers dies ha estat sobre quina seria l’elecció del nou papa pel que fa a la seva indumentària: si seguiria l’estil auster marcat pel papa Francesc o si, en canvi, recuperaria la vestimenta més tradicional. Finalment, s’ha decantat per aquesta segona via. El nou pontífex ha aparegut amb la sotana blanca i la musseta vermella, i ha lluït la creu daurada amb brodats que el seu predecessor havia deixat de banda.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha qualificat el nou papa, Lleó XIV, com un "frare Agustí, missioner, valent, compromès amb la renovació de l'episcopat". El dirigent republicà ha explicat, en una piulada a X, que el nou papa ha escollit per nom Lleó XIV "en homenatge a Lleó XIII, el sant pare impulsor de la doctrina social de l'Església". En aquest sentit, Junqueras creu que és un senyal del camí de compromís social i de modernització que voldrà impulsar en el seu pontificat: “Aprofundirà la línia iniciada pel papa Francesc i promourà un camí de pau”.

Mentre Prevost viu les seves primeres hores com a pontífex, val la pena recordar els primers moments de Bergoglio com a Sant Pare. Després del seu primer discurs com a papa, Francesc va refusar utilitzar el vehicle oficial del Vaticà i va tornar a la residència amb l’autobús juntament amb la resta de cardenals. Aquella nit, en lloc de traslladar-se als luxosos apartaments pontificis, va decidir allotjar-se provisionalment a la Casa Santa Marta, un gest que simbolitzava el seu estil humil i proper. L’endemà va visitar la basílica de Santa Maria Major per pregar davant la imatge de la Mare de Déu i va passar pel seu hotel per recollir les seves coses i pagar personalment l’estada.

Robert Francis Prevost és el nou papa Lleó XIV

El cardenal dels Estats Units Robert Francis Prevost és el nou papa Lleó XIV. Missioner amb una llarga experiència al Perú, succeirà el papa Francesc. El cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, ha anunciat el seu nomenament amb la tradicional fórmula en llatí Habemus papam des del balcó de la basílica de Sant Pere, mentre que la fumata blanca que ha emergit de la xemeneia instal·lada a la Capella Sixtina a les 18.07 hores d'aquest dijous 8 de maig havia confirmat la seva elecció en el segon dia de conclave. El successor número 267 de Sant Pere ha estat escollit en la quarta votació pels 133 cardenals electors.

El president a l'exili, Carles Puigdemont, felicita el nou papa:

"El nou Papa Lleó XIV no tindrà un mandat planer ni fàcil, però ho podrà fer sobre la bona obra deixada pel papa Francesc. Que sigui per molts anys. Enhorabona!".

La proximitat de Lleó XIV i Francesc era coneguda. El període de Prevost com a papa serà continuista amb el llegat del seu predecessor al Vaticà.

Un dels moments més destacats del primer discurs de Lleó XIV com a pontífex ha sigut quan ha parlat en castellà per dirigir-se a la seva "estimada" diòcesi de Chiclayo, al Perú. "I si em permeten també una paraula, una salutació... a tots aquells, de manera particular, a la meva estimada diòcesi de Chiclayo al Perú", ha dit.

Prevost és president de la Pontifícia Comissió per a l'Amèrica Llatina i era molt proper al papa Francesc. De fet, Bergoglio va cridar-lo a Roma el 2023 per dirigir el Dicasteri per als bisbes.

La reacció de Donald Trump al nomenament de Lleó XIV:

“Felicitats al cardenal Robert Francis Prevost, que acaba de ser nomenat papa. És un gran honor saber que és el primer papa americà. Quina emoció i quin gran honor per al nostre país. Espero conèixer el papa Lleó XIV. Serà un moment molt significatiu!”.

Prevost, de 69 anys i nascut a la ciutat nord-americana de Chicago, va arribar al Perú en una missió agustiniana el 1985, només tres anys després d'ordenar-se sacerdot i va tornar el 1988 per dirigir el seminari agustinià de la ciutat del nord de Trujillo durant deu anys.

L’últim Lleó abans de l’arribada de Prevost va ser Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci (Lleó XIII), pontífex entre els anys 1878 i 1903, durant 28 anys.

Prevost ha marcat una línia totalment continuista amb el papa Francesc. Ha parlat en castellà, ha saludat la seva diòcesi al Perú, ha parlat de crear ponts, de la pau i que sigui una tasca compartida. “Ajudeu-nos a construir ponts mitjançant el diàleg per ser un únic poble en pau”, ha dit.

🔴 Marxa Prevost a l'interior de la basílica de Sant Pere, sonen les campanes i les quasi 100.000 persones de la plaça l'acomiaden plens de joia.

El moment en què Lleó XIV ha sortit al balcó central de la basílica de Sant Pere:

Les primeres paraules de Lleó XIV:

"Sóc un fill cristià, podem caminar tots junts cap a la pàtria que ens ha preparat Déu. A l'Església de Roma, una salutació especial. Junts hem de ser una església missionera, que construeixi ponts i diàlegs, oberta a rebre aquells que necessiten caritat, presència, diàleg i amor".

“Orem junts per aquesta nova missió per a la pau al món”. Prevost ha fet part del seu discurs en castellà i ha mencionat el Perú, país on ha viscut durant els darrers 40 anys, des del 1985. 

“Déu ens estima a tots”, ha clamat Prevost, que ha afegit que “el mal no prevaldrà”. “Ajudeu-nos a construir ponts mitjançant el diàleg per ser un únic poble en pau”. Lleó XIV també ha agraït la confiança dels cardenals: “Vull donar les gràcies a tots els cardenals que m’han escollit per ser el successor de Pere”.

“La pau estigui amb tots vosaltres!” han sigut les primeres paraules de Lleó XIV. “Aquesta és la primera salutació de Crist ressuscitat”.

🔴 Surt Lleó XIV al balcó central de la basílica de Sant Pere, visiblement emocionat.

Prevost també té la nacionalitat peruana, que va obtenir el 2015 després de passar gran part de la seva vida religiosa al país andí, de fet parla castellà. Els dos darrers papes hauran sigut castellanoparlants.

Robert Francis Prevost / Lleó XIV

El cardenal nascut a Chicago té 69 anys i era proper al papa Francesc. És el papa 267 de la història.

"Habemus papam"

El nou papa és el cardenal Robert Francis Prevost! La plaça s'omple de joia i celebració en els moments previs que comenci a parlar.

Ja ha passat una hora des del moment de la fumata blanca. L'aparició del nou papa al balcó central de la basílica de Sant Pere és imminent.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha felicitat els catòlics del món per l'elecció del nou papa, només conèixer-se la fumata blanca que indica que el conclave ha acabat. "L'Organització de les Nacions Unides espera amb il·lusió treballar amb el nou papa", ha dit el portaveu adjunt del secretari general, Farhan Haq, a la roda de premsa diària. 

Ja són més de 40.000 les persones que es troben a la plaça de Sant Pere del Vaticà per presenciar el moment de l’”Habemus Papam”, mentre el món sencer espera per conèixer el nou papa.

Un dels dubtes que planen sobre el Vaticà a hores d’ara és quina serà la ideologia del nou papa, conservadora, continuista, etc. Una dada força reveladora és que el 80% dels cardenals d’aquest últim conclave han sigut escollits pel papa Francesc, així que la tendència actual de l’Església catòlica podria mantenir-se amb el nou pontífex.

Mentre el món espera la revelació del nou pontífex, cal recordar els qui han sigut els seus predecessors: Francesc (2013-2025), Benet XVI (2005-2013), Joan Pau II (1978-2005), Joan Pau I (1978) i Pau VI (1963-1978).

Qui serà el nou papa?

En aquest article El Nacional.cat ha recollit els 12 cardenals favorits per esdevenir el nou pontífex. Ara bé, durant el conclave del 2013, Francesc no figurava entre els principals candidats, així que aquest dijous també podria aparèixer al balcó central de la basílica de Sant Pere un perfil més desconegut.
 

La sastreria encarregada de confeccionar el vestit del papa ha cosit tres peces de diferent mida, ja que els 133 cardenals tenen cossos diferents els uns dels altres.

Un conclave molt ràpid

L’últim conclave ha seguit la tendència de l’anterior, en què Francesc va convertir-se en el nou papa. De fet, el 2013 va caldre una votació més que en el del 2025.

No paren d'arribar persones a la plaça de Sant Pere, que va omplint-se de mica en mica. En el moment de la fumata blanca hi havia 20.000 fidels, però dimecres amb la primera fumata negra van arribar a congregar-se unes 50.000 persones.

El cardenal protodiaca Dominique Mamberti serà l’encarregat d’anunciar el nou papa des del balcó de Sant Pere amb la fórmula “Habemus Papam”. Mamberti, expert en diplomàcia i Dret Canònic, revelarà en llatí el nom del cardenal escollit i el nom pontifici triat.

El procés fins que el nou papa aparegui al balcó central de la basílica de Sant Pere pot durar entre 30 minuts i una hora. Els inhibidors de senyal continuen activats al Vaticà, ja que el nom del pròxim pontífex encara és secret.

El moment en què ha aparegut la fumata blanca a la plaça de Sant Pere:

La fumata blanca està programada per durar 7 minuts. Hi ha més de 20.000 fidels a la plaça de Sant Pere del Vaticà que celebren l'elecció del nou papa mentre sonen les campanes.

Ara mateix, se li pregunta al nou papa si accepta el càrrec a la Sala de les Llàgrimes. Si la resposta és afirmativa, es vestirà el cardenal guanyador de blanc i sortirà al balcó central de la basílica de Sant Pere per saludar al món.

🔴 Fumata blanca al la Capella Sixtina

Els cardenals s’han posat d’acord en aquesta última votació i un dels 133 candidats ha assolit els 89 vots necessaris per esdevenir el nou papa. El món coneixerà en els pròxims minuts el nom del nou pontífex.
 

El 2005, amb l'elecció de Benet XVI a la quarta votació, la fumata blanca va aparèixer a les 17:50. El 2013, amb l'elecció de Francesc a la cinquena votació, va ser a les 19:05.

El papat és una de les institucions més antigues del món i ha tingut un paper preeminent a la història. Antigament, els papes ajudaven a la propagació del cristianisme i a la resolució de diverses disputes doctrinals. Durant l'edat mitjana van tenir un paper d'importància secular a l'Europa occidental, sovint actuant com a àrbitres entre els diferents monarques cristians. Actualment, a més de l'expansió de la fe cristiana i de la seva doctrina, els papes es dediquen a l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, la caritat i la defensa dels drets humans.

La Sala de les Llàgrimes, a l'esquerra de l'altar de la Capella Sixtina, és l’habitació en què el nou papa haurà de canviar-se de roba abans de sortir al balcó central de la basílica de Sant Pere. Aquesta sala també és on el nou pontífex reflexiona sobre què ha arribat a ser i què serà a partir d'aquell moment.

Fins ara s'han celebrat tres votacions, totes fallides. A l'espera de veure si la quarta acaba amb fumata blanca, el món observa amb atenció la xemeneia de la Capella Sixtina.

89 vots per ser papa

El cardenal que serà elegit com a nou papa haurà d’assolir 89 vots, dos terços dels 133 possibles. Aquest és el conclave amb més cardenals de la història, però només un esdevindrà el nou bisbe de Roma.

Detingut un espanyol al Vaticà per desplegar una pancarta que exalçava l’islam

La Unitat Especial de la Policia Local de Roma Capital ha detingut aquest dijous un ciutadà espanyol i dos suïssos a la plaça de Sant Pere del Vaticà per una polèmica pancarta que anunciava l’arribada de Mahdi. Aquesta figura apocalíptica forma part de l’islam i representa aquell que regnarà a la Terra durant els anys previs a la fi del món. “El nou papa. Déu ja ha elegit”, deia el cartell confiscat per la policia.
 

L'Ajuntament de Roma va anunciar un pla de seguretat coincidint amb el conclave adaptable segons els nivells d'aglomeració i els moments claus del procés, que s'ajustarà segons l'evolució de la reunió dels cardenals. En el desplegament participen les forces de seguretat del Vaticà i la Gendarmeria vaticana, juntament amb la Policia local de Roma i altres cossos de seguretat italians, així com els equips de Protecció Civil i d'emergència sanitària.

Com ja és habitual, els fidels han començat a congregar-se a la plaça de Sant Pere del Vaticà amb l'esperança que, en unes hores, surti la fumata blanca de la xemeneia de la Capella Sixtina. Durant la primera votació del conclave, més de 50.000 persones van presenciar la fumata negra de dimecres al vespre.

La premsa italiana apunta aquest dijous que el problema de comunicació lingüística, a causa de la diversitat en la procedència dels cardenals, pot haver influït en el retard de gairebé tres hores en la primera fumata. També especulen que la raó del retard podria deure's a un problema merament tècnic a l'hora de posar en marxa l'estufa de la Capella Sixtina. Aquesta raó és bastant improbable, ja que hi ha un tècnic d'ajuda si els cardenals no són capaços de fer funcionar el dispositiu.

El papa és el bisbe de Roma i el cap de l'Església catòlica, i és considerat el successor de Sant Pere. A més del títol de bisbe de la capital italiana, el pontífex també ostenta els següents càrrecs: Servent dels Servents de Déu, Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la diòcesi romana, Primat d'Itàlia, Vicari de Crist, Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels Apòstols. Extraoficialment, també és pontífex màxim i Pare dels Prínceps i Reis.

Durada dels conclaves a l'últim segle:

1922 Pius XI: 5 dies
1939 Pius XII: 2 dies
1958 Joan XXIII: 4 dies
1963 Pau VI: 3 dies
1978 Joan Pau: 2 dies
1978 Joan Pau II: 3 dies
2005 Benet XVI: 2 dies
2013 Francesc: 2 dies

Les gavines s'estan convertint en protagonistes de la imatge televisiva quan s'enfoca a la xemeneia de la fumata. Es va poder veure dimecres al vespre, quan es va produir la primera fumata negra després de la primera votació, i aquest dijous al matí han tornat a aparèixer quan les televisions de tot el món han enfocat cap a la teulada de la Capella Sixtina. En aquest post de la xarxa X ofereixen una explicació: al costat de la xemeneia hi ha una gavina que té el seu niu i la seva cria està donant voltes.

Ara mateix els 133 cardenals designats per escollir qui serà el nou papa es troben en una nova votació que podria acabar amb fumata blanca al Vaticà. El resultat hauria de sortir a la llum cap a les 17:30.

Els mitjans de comunicació també fan els seus pronòstics i, segons el diari La Repubblica, Parolin ha entrat en el conclave en la pole position, però a mesura que passen les hores, puja les possibilitats del nord-americà Robert Prevost, que va ser anomenat per Francesc prefecte del Dicasteri per als Bisbes, l'òrgan que s'encarrega de la selecció i nomenament dels bisbes, i que era molt pròxim al pontífex argentí.

 A Sportium té una millor posició que en la resta de les cases d'apostes l'italià Matteo Zuppi. La pàgina Oddschecker, que recopila la informació de les diferents cases d'apostes, el preferit de la majoria d'apostadors és Parolin, en segon lloc -i ben prop de l'italià- apareix Tagle, el Francesc asiàtic, mentre que en el tercer i quart lloc competeixen els italians Zuppi i Pizzaballa. Per completar el top5 sona l'hongarès Péter Erdő.

A l'espera que es produeixin les noves votacions, les cases d'apostes internacionals actualitzen els seus pronòstics. Les estimacions apunten a un acara a cara entre el filipí Luis Antonio Tagle i l'italià Pietro Parolin, però l'ordre de preferències varia segons la casa d'apostes. Per exemple, per als qui aposten en William Hill el preferit continua sent Parolin. Però a Betfair, en canvi, el triat és Tagle. Aquí també cobra preponderància la figura del ghanès Peter Turkson.

La votació segueix una coreografia estricta. Cada cardenal escriu la seva elecció en un paper amb les paraules "Eligo in summen pontificem", o "Elegeixo com a Summe Pontífex". S'acosten a l'altar un per un i diuen: "Prenc com a testimoni a Crist Senyor, que serà el meu jutge, que el meu vot és donat a aquell que, davant Déu, crec que hauria de ser elegit".

Si algun dels purpurats aconsegueix els dos terços dels vots (89), hi hauria fumata blanca a partir de les 17.30 hores. De no arribar a aquest llindar, es passa a la segona votació i al voltant de les 19.00 hores, després de les dues votacions de la tarda, hi ha una nova fumata, blanca o negra. 

🔴 Ara a les 16 hores és previst que es reprenguin les votacions al conclave després de les dues fallides d'aquest matí. Els cardenals han tornat a la Capella Sixtina després de la pausa per dinar a la residència de Santa Marta i d'un descans. 

🔴 Ara a les 16 hores és previst que es reprenguin les votacions al conclave després de les dues fallides d'aquest matí. Els cardenals han tornat a la Capella Sixtina després de la pausa per dinar a la residència de Santa Marta i d'un descans. 

Entre la llista de The College of Cardinals Report amb els dotze favorits per ser el nou papa també s'hi troba el guineà Robert Sarah (79 anys), que podria ser el primer pontífex africà —tot i que és difícil que el següent papa sigui africà—. Prefecte emèrit de la Congregació per al Culte Diví, és d'ideologia tradicional i manté una postura conservadora de l'Església: s'ha posicionat contra l'avortament, les persones homosexuals i el fonamentalisme islàmic.

Entre els favorits per convertir-se en el nou Sant Pare també destaca Luis Antonio Tagle. El filipí de 67 anys, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, engloba alguna de les característiques que podrien convèncer a la Capella Sixtina. Home de la Cúria, però representa el continent asiàtic —seria el primer papa asiàtic—, que és considerat l'esperança per a l'Església catòlica. És considerat progressista, però també és veritat que ha criticat amb duresa un projecte de llei filipí sobre salut reproductiva i s'ha pronunciat enèrgicament contra l'avortament com contra l'eutanàsia.

L'arquebisbe de Colombo (Sri Lanka), Malcom Ranjith (77 anys), també seria el primer papa asiàtic si així ho decideixen els cardenals presents al conclave. Si bé ha demostrat proximitat a Francesc amb una preocupació fervent pels pobres, és un cardenal amb arrels en el pontificat de Benet XVI i no ha aturat d'encoratjar la celebració de la missa tradicional en llatí. Té experiència a la Cúria, on va ser secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments. Podria ser la basa del Sud.

El patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa (59 anys), també figura entre els favorits per rellevar Francesc, ja que és una opció per tenir un pontífex italià amb visió internacional. S'ha expressat en defensa dels palestins a Gaza, però manté una bona relació amb les autoritats israelianes. Ara bé, és massa jove per esdevenir cap d'Estat del Vaticà i es desconeixen algunes de les seves posicions doctrinals, motiu pel qual serà important el que hagi dit en les congregacions —les reunions preconclave.

Ja hem dit que és difícil que el següent papa sigui africà, però qui té més possibilitats sembla que és l'arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Ambongo Besungu (65 anys). Nascut a la República Democràtica del Congo, és l'únic cardenal africà en el consell de cardenals —el comitè d'assessors que va crear Francesc—. Com a president del Simposi de Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar, el gener del 2024 va signar una carta per expressar la seva oposició a la declaració del Vaticà que autoritza els sacerdots a beneir les unions homosexuals.

L'arquebisbe d'Utrecht, Willem Eijk (71 anys), és una altra de les possibilitats conservadores per esdevenir el nou papa. S'ha mostrat rotundament contrari a les reformes de Francesc en qüestions de moral sexual i la comunió per a divorciats tornats a casar, alineant-se més aviat amb la postura de Benet.

La Santa Seu ha posat a disposició nombroses plataformes per seguir el conclave: el directe de Youtube atrapa milers de persones a tot el món als seus múltiples canals lingüístics: italià, espanyol, anglès, portuguès, francès, alemany o polonès. L'emissora Radi Vaticà retransmet la seva programació especial en onze llengües i xarxes socials com a Facebook i Instagram ofereixen al minut detalls i directes als seus milions de seguidors. Les televisions de la Santa Seu a més segueixen cada moment del conclave des d'un estudi instal·lat l'alt del conegut com a Braç de Carlemany, la part esquerra de la columnata de Bernini, i compten amb reporters entre els milers de fidels a la plaça.

La història de l'Església registra tot just dues eleccions papals celebrades el mes de maig. La primera va tenir lloc en 1342, en plena època de l'anomenada "captivitat d'Avinyó". El conclave es va obrir el 5 de maig en la residència papal de Provença, i tan sols dos dies després els cardenals van triar com a pontífex al cardenal Pierre Roger, un home de profunda cultura que va adoptar el nom de Climent VI. El segon conclave celebrat al maig es va obrir el 8 de maig de 1605. En aquesta ocasió, els cardenals van necessitar 27 escrutinis abans d'arribar a un consens i elegir el cardenal Camillo Borghese, que va assumir el nom de Paulo V.

Unes 11.000 persones es van congregar aquest dijous a la plaça de Sant Pere del Vaticà i el seu entorn per veure la segona fumata del conclave, que va sortir negra, per la qual cosa continua sense haver-se elegit un nou papa, i s'espera que siguin moltes més les que es donin cita de nou al lloc per a la fumata de la tarda. Segons la Direcció de Policia de Roma, al voltant de 10.000 persones es van reunir a la plaça, pendents de la xemeneia de la qual va sortir la fumarada negra procedent de la Capella Sixtina, on els 133 cardenals electors estan tancats per elegir el successor del difunt papa Francesc.

A les 16.00 h ha de començar quarta votació del conclave, la primera de la tarda i la tercera del dia, a la Capella Sixtina. Després de la segona fumata negra del conclave, que mostra que les dues primeres votacions del dijous no han assolit els dos terços (88/133), ens endinsem en una nova jornada de debat que tindrà lloc fins després de dinar. S'espera la següent fumata al voltant de les 19.00 h, però també caldrà estar atents cap a les 17.30 h, moment en què tindríem fumata només en el cas que s'hagués escollit nou papa.

Els fidels han seguit des de pantalles instal·lades a la plaça de Sant Pere la fumata negra.

Des de Pompeia, el cardenal degà Giovanni Battista Re ha indicat aquest dijous la seva esperança que el conclave acabi aviat amb l'elecció del nou pontífex. "Confio que aquesta nit, en tornar a Roma, ja s'hagi produït la fumata blanca", explica el diari italià Corriere della Sera. El purpurat va subratllar els desafiaments que haurà d'afrontar el nou Pontífex. "Abans que res, haurà de buscar un enfortiment de la fe en Déu. Vivim en un món marcat per l'avenç tecnològic, però des del punt de vista espiritual hem observat una certa tendència a oblidar Déu", ha advertit. "Per això, avui més que mai, és necessari un veritable despertar espiritual", ha sentenciat.

L'Ajuntament de Roma va anunciar un pla de seguretat coincidint amb el conclave adaptable segons els nivells d'aglomeració i els moments claus del procés, que s'ajustarà segons l'evolució de la reunió dels cardenals. En el desplegament participen les forces de seguretat del Vaticà i la Gendarmeria vaticana, juntament amb la Policia local de Roma i altres cossos de seguretat italians, així com els equips de Protecció Civil i d'emergència sanitària.

La segona fumata negra del conclave ha estat rebuda amb decepció pels milers de fidels que es concentren a la plaça de Sant Pere del Vaticà, que esperaven ser testimonis d'un fet històric, el nomenament del nou papa.

Les votacions d'aquest matí han anat molt més ràpides que la primera, celebrada ahir a la tarda. La primera fumata del conclave, negra, va sortir tres hores més tard de l'horari inicialment previst. 

L'aparent normalitat prèvia a la segona fumata només es veu alterada pel reforç del dispositiu de seguretat respecte a dimecres, amb més presència d'agents i una redistribució del flux de persones als voltants de la plaça. Malgrat tot, el passatge habilitat en la via de la Conciliació perquè els pelegrins puguin assolir i travessar la Porta Santa de la basílica de Sant Pere roman obert i el flux de fidels que aprofiten el moment històric per recórrer el passeig és constant. El dispositiu actual pren com a referència el que es va aplicar durant el funeral del papa Francesc el passat 26 d'abril, amb l'objectiu d'assegurar concentracions sense incidents davant de les esperades fumates i la imminent, si bé encara indefinida, presentació del nou pontífex.
 

Els cardenals han fet dues votacions aquest matí i no han triat el substitut de Francesc. A la tarda hi haurà dues votacions més, i en cas de no haver-hi acord, hi haurà una tercera fumata negra cap a les 19.00 hores.

🔴 Fumata negra al Vaticà: els cardenals segueixen sense elegir un nou papa.

Amb motiu de la celebració del conclave, la pàgina web Conclavoscope, que analitza els diferents cardenals de l'Església catòlica, ofereix la possibilitat de fer un test per determinar amb quin purpurat coincideixes en un percentatge més gran. El qüestionari aborda temes com la pastoral social, el compromís sociopolític, el diàleg interreligiós, la litúrgia o la pastoral.

El secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin (70 anys), és un home de consens i difícilment encasellable entre progressistes-conservadors, un punt important a favor seu. És conegut per tots els cardenals i un gran diplomàtic, ja que en els últims anys ha apropat la Santa Seu a la Xina, cosa que el converteix en un gran coneixedor d'Orient.

L'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline (66 anys), també figura entre els favorits, ja que ha agafat força en els últims anys després d'haver convençut Francesc per visitar la ciutat i parlar d'immigració. El seu perfil recorda a l'argentí, afable, culte, dedicat a les perifèries, al diàleg interreligiós i les migracions, temes amb els quals està sensibilitzat perquè va néixer a Algèria. Com en altres casos, la seva joventut és un punt en contra.

El conclave, per què s'anomena així? La paraula conclave prové de la locució llatina cum clau que significa literalment "amb clau". A l'inici es va utilitzar per descriure el tancament dels cardenals en un lloc hermètic i segur durant l'elecció d'un nou Papa, per evitar influències externes i assegurar que la decisió fos presa només per ells. S'anomena així perquè els cardenals eren "tancats amb clau", literalment, per assegurar-se la privacitat, l'aïllament i la concentració necessaris en l'elecció papal. La tradició es remunta a l'Edat Mitjana i ha continuat sent una pràctica simbòlica, encara que avui dia els cardenals no estan exactament "tancats" en una habitació amb una clau física. La terminologia s'ha mantingut per fer al·lusió a l'essència d'aquesta assemblea electiva i de tot el procés d'elecció papal i per representar la idea d'una reunió en la qual es prenen decisions en un entorn aïllat i sa i estalvi d'influències externes.

El bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius (75 anys), també podria substituir el papa Francesc. És el primer cardenal de Suècia i un convers al catolicisme en un país escandinau amb una població majoritàriament protestant, així com amb una de les societats més secularitzades de l'Església. És un ferm defensor de la doctrina de l'Església, particularment contra la possibilitat de permetre que les dones siguin diaques o de beneir parelles del mateix sexe. També és veritat que, com Francesc, és partidari d'acollir els immigrants a Europa.

Els fidels i mitjans de comunicació presents a la plaça de Sant Pere al Vaticà disposen de pantalles gegants per no haver d'aixecar el cap constantment per observar la xemeneia, de la qual esperen veure sortir la fumata, sigui negra o blanca. Creix l'expectació aquest matí al Vaticà sobre si se sabrà aviat qui substituirà papa Francesc.

Pendents del resultat de la segona votació del conclave. Centenars de fidels congregats a la plaça de Sant Pere, així com els mitjans de comunicació estan pendents de la xemeneia de la Capella Sixtina, ja que d'haver-hi un resultat favorable a algun candidat podríem veure la fumata blanca en els pròxims minuts. No obstant això, en cas de no obtenir cap cardenal els dos terços necessaris per ser elegit, no hi haurà cap tipus de fumata i es procedirà immediatament a la tercera votació, que finalitzarà entorn de les 12 del matí i després de la qual sí que hi haurà fum a la xemeneia, sigui blanc o negre segons el resultat.

L'arquebisbe de Yangon, Charles Bo, també podria ser el primer papa asiàtic. Primer cardenal de la història de Birmània, s'ha inspirat en Francesc per demanar la pau en el seu país i s'ha mostrat proper al papa argentí en qüestions com el canvi climàtic.

Centenars de persones es congreguen ja aquest matí a la plaça de Sant Pere. Els cardenals haurien fet una primera votació i en cas d'haver-hi una majoria, podria haver-hi fumata blanca. Aquesta possibilitat, però és molt remota. 

La fumata del conclave d'ahir dimecres es va retardar gairebé tres hores, per la qual cosa es van desencadenar diverses especulacions sobre els motius de la demora. Les fonts pròximes al Vaticà especulen amb la conjunció de tres factors. El primer, la predicació realitzada pel cardenal Cantalamessa, predicador emèrit de la Casa Pontifícia de més de 80 anys, conegut pels seus llargs sermons, que en aquest cas va poder assolir l'hora de durada. El segon motiu, la reduïda mobilitat d'alguns dels purpurats a causa de la seva avançada edat. I el tercer element és que per al 80% dels participants són nóveles en aquest procediment, per la qual cosa hi va haver d'haver una explicació perquè coneguessin el procediment.

La celebració del conclave mobilitza milers de fidels, sobretot les hores en què estan previstes les fumates. Ahir dimecres, unes 45.000 persones es concentraven a la plaça de Sant Pere, per contemplar la primera fumata del conclave en el qual s'elegirà el nou papa de l'Església catòlica, que va resultar ser negra, segons el portal oficial del Vaticà, Vatican News. Fins a tres hores van esperar pacientment a la plaça i voltants, amb la mirada posada a la xemeneia de la Capella Sixtina. No va ser fins a les 21:00 hores que es va veure sortir el fum negre, entre algunes expressions de decepció i alguns aplaudiments.

El conclave més curt va durar 10 hores. L'octubre de 1503, el cardenal Giuliano della Rovere va ser elegit papa Juli II en un conclave que va durar tot just 10 hores. Aquest procés rècord d'elecció es va facilitar per acords previs i la presència de tots els cardenals a Roma, ja que el conclave anterior s'havia produït només un mes abans. Hi ha altres conclaves que també han passat a la història per la seva durada. El conclave de 1740 va durar 181 dies i va resultar en l'elecció de Benet XIV. També dur molt el conclave de 1774-1775, es va estendre per 133 dies i va culminar amb l'elecció de Piu VI. Tanmateix, en temps moderns, els conclaves solen durar entre dos i cinc dies.

La premsa italiana apunta aquest dijous que el problema de comunicació lingüística, a causa de la diversitat en la procedència dels cardenals, pot haver influït en el retard de gairebé tres hores en la primera fumata. També especulen que la raó del retard podria deure's a un problema merament tècnic a l'hora de posar en marxa l'estufa de la Capella Sixtina. Aquesta raó és bastant improbable, ja que hi ha un tècnic d'ajuda si els cardenals no són capaços de fer funcionar el dispositiu.

Aquestes són les tres possibles respostes que un cardenal pot donar quan és elegit papa: quan dos terços del conclave voten a favor d'un candidat, abans de ser anunciat com a papa, se li pregunta al cardenal elegit si vol assumir la responsabilitat. Abans aquesta pregunta hi ha tres possibles respostes: acceptar la decisió dels seus companys, declinar-la o demanar un temps de reflexió. L'elegit pot disposar d'un període d'unes hores per sospesar la decisió del seu futur i el de l'Església Catòlica.

Ara, a un quart de nou està previst que els cardenals es retirin a la Capella Sixtina per procedir a una segona votació per triar el nou papa, en cas que no s'aconsegueixi una majoria de 89 vots, se celebrarà una tercera votació.

Aquest matí, si cap candidat no aconsegueix dos terços dels vots en la tercera votació, al voltant de les 12:30 hores, els cardenals aniran a dinar a Santa Marta. A la tarda, a les 15:45 hores sortiran de nou cap al Palau Apostòlic, i a les 16:30 hores entraran en la Capilla Sixtina per fer dues votacions més. En cas que cap cardenal no aconsegueixi sortir elegit pontífex en les votacions d'aquest dijous, els cardenals amb dret a vot resaran les Vigílies a la Capella Sixtina i, en principi cap a les 19.30 hores, tornaran a Santa Marta. En principi, aquest dijous, en cas que cap cardenal no obtingui la majoria necessària, sortirà la segona fumata negra cap a les 12:30 hores. A la tarda, tindran lloc uns altres dos escrutinis i, en cas que tampoc no resultin positius, sortirà una tercera fumata negra cap a les 19.00 hores.

Aquest dijous arrenca una nova jornada del conclave, que tindrà diverses hores clau. Al voltant de les 7.45 hores els purpurats electors han abandonat els seus allotjaments de Santa Marta cap al Palau Apostòlic. A les 8 s'han reunit en el Palau Apostòlic, per celebrar la Santa Missa i els Laudes a la Capella Paulina. Posteriorment, entorn de les 9:15 hores, es retiraran a la Capilla Sixtina per recitar l'Ora Media i procedir a una segona votació i, en cas de no aconseguir la majoria qualificada de 89 vots, una tercera, immediatament després.

Fins aquí el seguiment en directe de l'inici del conclave. S'espera que la segona votació comenci demà dijous a les 9:00 i El Nacional.cat farà la cobertura completa. Gràcies per la seva confiança. Bona nit.

Així ha arribat a estar la plaça de Sant Pere del Vaticà durant la deliberació dels cardenals.

💨 Fumata negra al Vaticà després d'una primera votació al conclave que s'ha fet esperar

Estava previst que la primera decisió del conclave es conegués cap a les set, però no hem vist fum fins a les nou.
 

Els milers de persones que s’han desplaçat fins a la plaça de Sant Pere del Vaticà ja marxen, ja que ja han vist la fumata negra d’aquest dimecres i fins demà no hi haurà notícies des de la Capella Sixtina. 

El secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin (70 anys), és un home de consens i difícilment encasellable entre progressistes-conservadors, un punt important a favor seu. És conegut per tots els cardenals i un gran diplomàtic, ja que en els últims anys ha apropat la Santa Seu a la Xina, cosa que el converteix en un gran coneixedor d'Orient.

El màxim favorit per assolir els 89 vots és Pietro Parolin, el que fos mà dreta del papa Francesc com a secretari d'Estat. Els purpurats espanyols que sonen com a possibles candidats compten amb poques possibilitats, amb Juan José Omella i Ángel Fernández Artime com els més ben posicionats. En el cas de Parolin, tant la casa d'apostes William Hill com bet365 situen l'italià com a favorit, a 3,40 euros per cada euro apostat a aquesta candidatura en el cas de William Hill, mentre que en bet365 es paga a 3,25 euros. El trio de favorits es completa amb el cardenal Louis Antonio Gokim Tagle (67 anys), que apareix per a ambdues cases en segona posició, i el cardenal Matteo Maria Zuppi (69 anys), president la Conferència Episcopal italiana des de 2022.

Després d’aquesta llarga primera votació, els cardenals es retiren a Santa Marta a descansar. Demà a les 7:30 continuarà el conclave amb una missa matinal, abans de començar amb la segona votació a les 9:00. El procés s’anirà repetint durant els dies vinents, tant al matí com a la tarda, fins que un dels candidats assoleixi els 89 vots.

Segons Vatican News, el nombre de persones que han presenciat la fumata negra és de 45.000. Milers de persones feia més de dues hores que esperaven la resolució de la primera votació a la plaça de Sant Pere del Vaticà.

Així ha sigut la primera fumata negra del conclave per trobar el relleu del papa Francesc. Després de més de dues hores d'espera.

Del total de 133 cardenals que han participat en aquesta primera votació al conclave, una àmplia majoria —110— els ha nomenat el papa Francesc. La resta els han triat els pontífexs Benet XVI (22) i Joan Pau II (5). Espanya és el tercer país amb més cardenals, 13, només darrere d'Itàlia (48) i els Estats Units (17). Tot i que, pel que fa als cardenals electors només són 5. 

🔴 Fumata negra a la Capella Sixtina

Tal com estava previst, els cardenals no s’han posat d’acord en aquesta primera votació i cap dels 133 candidats ha assolit els 89 vots necessaris per esdevenir el nou pontífex.
 

Mentre tothom espera ansiós la fumata a la Capella Sixtina, una gavina s’ha convertit en fenomen viral a les xarxes socials. Desenes de mems circulen a internet després que aquesta au hagi estat objecte de les mirades de milions de persones.

En els conclaves celebrats des de 1978, és a dir, els tres últims, la fumata, blanca o negra, sempre havia sortit abans de les 20:04 durant la segona franja de votacions de la tarda.

El responsable de cremar les paperetes és un tècnic especialitzat del Vaticà que “romandrà durant tot el temps de les votacions en una petita sala adjacent a la Sixtina, amb un comandament a distància per a l'estufa (que avui dia s'activa electrònicament), preparat per intervenir immediatament en cas de necessitat, fumata blanca”, assegura Silvio Screpanti, enginyer del Vaticà en declaracions a Servimedia.

L'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline (66 anys), també figura entre els favorits, ja que ha agafat força en els últims anys després d'haver convençut Francesc per visitar la ciutat i parlar d'immigració. El seu perfil recorda a l'argentí, afable, culte, dedicat a les perifèries, al diàleg interreligiós i les migracions, temes amb els quals està sensibilitzat perquè va néixer a Algèria. Com en altres casos, la seva joventut és un punt en contra.

Se suposava que arribaria a les 19 hores, a tot tardar a les 19:30, però la fumata encara no s’ha produït. Es rumoreja que el retard a l’hora de tancar les portes de la Capella Sixtina podria haver provocat la demora actual. Els minuts continuen sumant-se i no hi ha notícies des del Vaticà.

L'arquebisbe de Yangon, Charles Bo, també podria ser el primer papa asiàtic. Primer cardenal de la història de Birmània, s'ha inspirat en Francesc per demanar la pau en el seu país i s'ha mostrat proper al papa argentí en qüestions com el canvi climàtic.

El Vaticà ha desactivat la seva xarxa de cobertura de telefonia mòbil en tot el seu territori i ha requisat els telèfons dels cardenals per a blindar el conclave i evitar filtracions. El tall afecta a tot el territori de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, 0,4 quilòmetres quadrats al centre de Roma, i ha començat a partir de les 15:00. Segons ha explicat el portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, "se'ls retornarà al final del conclave".

Ja ha passat més d’una hora des del moment en què estava previst que els cardenals mostressin al món el resultat de la seva votació a través de la xemeneia. L’expectació és molt gran, milers de fidels esperen el resultat a la plaça de Sant Pere del Vaticà.

El bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius (75 anys), també podria substituir el papa Francesc. És el primer cardenal de Suècia i un convers al catolicisme en un país escandinau amb una població majoritàriament protestant, així com amb una de les societats més secularitzades de l'Església. És un ferm defensor de la doctrina de l'Església, particularment contra la possibilitat de permetre que les dones siguin diaques o de beneir parelles del mateix sexe. També és veritat que, com Francesc, és partidari d'acollir els immigrants a Europa.

El color del fum anuncia al món quina ha estat la deliberació dels 133 cardenals en cadascuna de les votacions. Si és negre, vol dir que cap dels candidats ha arribat als 89 vots necessaris. Per aconseguir aquest color fosc, les paperetes són cremades amb una composició química concreta: potassi, antracè i sofre. Si surt fum blanc, el Vaticà ja tindria nou papa per als pròxims anys.

L'arquebisbe d'Utrecht, Willem Eijk (71 anys), és una altra de les possibilitats conservadores per esdevenir el nou papa. S'ha mostrat rotundament contrari a les reformes de Francesc en qüestions de moral sexual i la comunió per a divorciats tornats a casar, alineant-se més aviat amb la postura de Benet.

Així ha estat l’inici del conclave en imatges:

Ja hem dit que és difícil que el següent papa sigui africà, però qui té més possibilitats sembla que és l'arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Ambongo Besungu (65 anys). Nascut a la República Democràtica del Congo, és l'únic cardenal africà en el consell de cardenals —el comitè d'assessors que va crear Francesc—. Com a president del Simposi de Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar, el gener del 2024 va signar una carta per expressar la seva oposició a la declaració del Vaticà que autoritza els sacerdots a beneir les unions homosexuals.

En el conclave, hi ha dues figures destacades que tenen uns rols crucials i amb unes responsabilitats molt definides: el camarlenc i el degà del Col·legi Cardenalici. Les seves decisions durant el període de seu vacant i durant el conclave són fonamentals per garantir la continuïtat de l'Església catòlica. Els cardenals Joseph Kevin Farrell i Giovanni Battista Re són les dues persones clau en el conclave que arrenca aquest dimecres.

La fumata va amb retard, ja que estava programada al voltant de les 19 hores. L'expectació és màxima, ningú parla a la plaça de Sant Pere del Vaticà i tothom mira fixament la xemeneia per on ha de sortir el fum, blanc o negre.

El patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa (59 anys), també figura entre els favorits per rellevar Francesc, ja que és una opció per tenir un pontífex italià amb visió internacional. S'ha expressat en defensa dels palestins a Gaza, però manté una bona relació amb les autoritats israelianes. Ara bé, és massa jove per esdevenir cap d'Estat del Vaticà i es desconeixen algunes de les seves posicions doctrinals, motiu pel qual serà important el que hagi dit en les congregacions —les reunions preconclave.

Mentre els cardenals decideixen quin serà el seu vot, milers de persones s’han congregat a la plaça de Sant Pere del Vaticà poc després que es tanquessin les portes de la Capella Sixtina. Els assistents volen veure en primera persona el color de la fumata, blanca o negra.

L'arquebisbe de Colombo (Sri Lanka), Malcom Ranjith (77 anys), també seria el primer papa asiàtic si així ho decideixen els cardenals presents al conclave. Si bé ha demostrat proximitat a Francesc amb una preocupació fervent pels pobres, és un cardenal amb arrels en el pontificat de Benet XVI i no ha aturat d'encoratjar la celebració de la missa tradicional en llatí. Té experiència a la Cúria, on va ser secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments. Podria ser la basa del Sud.

La Capella Sixtina, la gran joia del Vaticà, és l’espai que acull la cerimònia del conclave des de fa segles. Durant els darrers dies, el personal de la Santa Seu ha estat preparant l’espai per adaptar-lo a les votacions dels 133 cardenals. L’interior de la capella, de 40 metres de llarg, 13 d’amplada i 21 d’altura, s’organitza amb dues llargues fileres de taules de fusta col·locades en paral·lel, una mica elevades per garantir que tots els cardenals es puguin veure mútuament durant les deliberacions.

Entre els favorits per convertir-se en el nou Sant Pare també destaca Luis Antonio Tagle. El filipí de 67 anys, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, engloba alguna de les característiques que podrien convèncer a la Capella Sixtina. Home de la Cúria, però representa el continent asiàtic —seria el primer papa asiàtic—, que és considerat l'esperança per a l'Església catòlica. És considerat progressista, però també és veritat que ha criticat amb duresa un projecte de llei filipí sobre salut reproductiva i s'ha pronunciat enèrgicament contra l'avortament com contra l'eutanàsia.

La votació segueix una coreografia estricta

Cada cardenal escriu la seva elecció en un paper amb les paraules "Eligo in summen pontificem", o "Elegeixo com a Summe Pontífex". S'acosten a l'altar un per un i diuen: "Prenc com a testimoni a Crist Senyor, que serà el meu jutge, que el meu vot és donat a aquell que, davant Déu, crec que hauria de ser elegit".

Entre la llista de The College of Cardinals Report amb els dotze favorits per ser el nou papa també s'hi troba el guineà Robert Sarah (79 anys), que podria ser el primer pontífex africà —tot i que és difícil que el següent papa sigui africà—. Prefecte emèrit de la Congregació per al Culte Diví, és d'ideologia tradicional i manté una postura conservadora de l'Església: s'ha posicionat contra l'avortament, les persones homosexuals i el fonamentalisme islàmic.

Els 133 cardenals electors que s'han tancat a la Capella Sixtina tenen a la seva taula, per a la seva eventual consulta, un exemplar de la Constitució vaticana i un altre que regula el funcionament d'aquesta reunió destinada a elegir el nou pontífex. Un vídeo difós per la Santa Seu mostra com ha estat disposada la Capilla Sixtina per a aquest conclave i els objectes que permetran el desenvolupament de les votacions. Els cardenals ocupen dues files de bancs a les parets laterals de la Capella i tres - més curtes - en el fons oposat al monumental fresc d'El Judici Final que Miguel Ángel va pintar entre 1508 i 1512.

Així ha sigut el moment en què el mestre de cerimònies de la Santa Seu, Diego Ravelli, ha expulsat de la Capella Sixtina tothom que no vestia de porpra amb la fórmula en llatí Extra omnes (fora tothom).

Les cases d'apostes donen com a clar guanyador a l'italià Pietro Parolin (70 anys), el que fos mà dreta del papa Francesc com a secretari d'Estat. Els purpurats espanyols que sonen com a possibles candidats compten amb poques possibilitats, amb Juan José Omella i Ángel Fernández Artime com els més ben posicionats. En el cas de Parolin, tant la casa d'apostes William Hill com bet365 situen l'italià com a favorit, a 3,40 euros per cada euro apostat a aquesta candidatura en el cas de William Hill, mentre que en bet365 es paga a 3,25 euros. El trio de favorits es completa amb el cardenal Louis Antonio Gokim Tagle (67 anys), que apareix per a ambdues cases en segona posició, i el cardenal Matteo Maria Zuppi (69 anys), president la Conferència Episcopal italiana des de 2022.

El més probable és que no hi hagi acord en aquesta primera votació, de manera que el tancament continuarà en els pròxims dies durant un temps impredictible. La legislació de la Santa Seu preveu quatre escrutinis diaris, dos al matí i dos a la tarda.

Ravelli tanca les portes de la Capella Sixtina. Des d'aquest moment, els cardenals queden aïllats per votar el successor del papa Francesc. La primera fumata ja s'espera aquest dimecres a la tarda.

"Extra omnes". Es retiren els membres del cor, personal de seguretat i servei i els assistents.

Ja han jurat els 133 cardenals, així que ara el mestre de cerimònies de la Santa Seu, Diego Ravelli, expulsarà de la Capella Sixtina tothom que no vesteixi de porpra amb la fórmula en llatí Extra omnes (fora tothom) i tancarà les portes.

Els 133 cardenals electors que es tanquen a la Capella Sixtina tindran a la seva taula, per a la seva eventual consulta, un exemplar de la Constitució vaticana i un altre que regula el funcionament d'aquesta reunió destinada a elegir el nou pontífex. Un vídeo difós per la Santa Seu mostra com ha estat disposada la Capilla Sixtina per a aquest conclave i els objectes que permetran el desenvolupament de les votacions. Els cardenals ocuparan dues files de bancs a les parets laterals de la Capella i tres - més curtes - en el fons oposat a la monumental fresc d'El Judici Final que Miguel Ángel va pintar entre 1508 i 1512.

El procés de jurament ja arriba als 40 minuts de duració. Són 133 cardenals i cadascun triga al voltant de 15 segons a expressar el seu jurament. Ho fan en llatí. 

Dels favorits per rellevar el papa Francesc, també han jurat l'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline, i el patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa, el més jove del conclave, amb 59 anys.

El cardenal Joan Josep Omella acaba de pronunciar el seu jurament en aquest conclave.

Ara per ara, ja han jurat tres dels dotze grans favorits per convertir-se en el nou papa: Pietro Parolin, Luis Antonio Tagle i Robert Sarah.

Cada cardenal diu: “Prometo, m’obligo i juro, així Déu m’ajudi i aquests sants evangelis que toco amb la meva mà”.

Sota la mirada del Judici Final de Miquel Àngel, els cardenals juren amb la mà sobre l'Evangeli, un per un. Hauran de fer-ho els 133 responsables d’escollir el nou papa, així que el procés s’allargarà uns minuts.

Després de l'oració, el cardenal Pietro Parolin llegeix la solemne fórmula de jurament. "Tots els cardenals electors presents en aquesta elecció jurem conservar totes les prescripcions contingudes en la constitució apostòlica del pontífex Joan Pau II", ha dit.

Els cardenals comencen a entonar el cant Vieni Creator per invocar l’Esperit Sant. És el pas previ al jurament de cadascun dels cardenals amb la mà sobre l’Evangeli.

Entra Pietro Parolin a la capella, l'últim cardenal a fer-ho i encarregat de presidir el conclave.

Els cardenals ja entren a la Capella Sixtina, de dos en dos. Un cop els 133 prelats hagin ingressat a l'interior, el mestre de cerimònies de la Santa Seu, Diego Ravelli, expulsarà de la capella tothom que no vesteixi de porpra amb la fórmula en llatí Extra omnes (fora tothom) i tancarà les portes.
 

S’aixequen els cardenals i inicien el seu recorregut cap a la Capella Sixtina, tots vestits amb els hàbits vermells i blancs.

L'entrada dels cardenals a la Capella Sixtina està programada per a les 16:30, moment en el qual els 133 prelats quedaran aïllats per votar el successor del papa Francesc. La primera fumata ja s'espera aquest dimecres a la tarda.

Els 133 cardenals estan preparats per començar a caminar en processó fins a la Capella Sixtina. Pietro Parolin serà l'encarregat de liderar el grup mentre entonen el cant Vieni Creator. Ara per ara, els responsables d'escollir el nou papa romanen asseguts a la Capella Paulina.

El lloc web The College of Cardinals Report ha elaborat una llista amb els dotze favorits per ser el nou papa a les portes del conclave. Aquest és un dels dotze triats. Es tracta del secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin (70 anys), és el més esmentat en les travesses. És un home de consens i difícilment encasellable entre progressistes-conservadors, un punt important a favor seu. És conegut per tots els cardenals i un gran diplomàtic, ja que en els últims anys ha apropat la Santa Seu a la Xina —cosa que el converteix en un gran coneixedor d'Orient.

Un altre dels cardenals favorits del lloc web The College of Cardinals Report per ser el nou papa a les portes del conclave.  L'arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana, Matteo Zuppi (69 anys), és la gran opció pels progressistes italians. És el perfil més proper a Francesc per la seva atenció als més desfavorits i als migrants, així com la seva proximitat a la poderosa comunitat laica de Sant Egidi.

El lloc web The College of Cardinals Report ha elaborat una llista amb els dotze favorits per ser el nou papa a les portes del conclave. L'arquebisbe de Budapest, Péter Erdő (72 anys), és una de les opcions més importants de la branca conservadora i europea. Va créixer sota el comunisme i l'any 1956, quan tenia quatre anys, la seva família es va veure obligada a abandonar Hongria. Considerat un gran intel·lectual, és fermament contrari a l'avortament, s'oposa al celibat opcional per als sacerdots i està en contra de l'acceptació de les unions homosexuals, alhora que defensa els valors de l'Europa cristiana. Manté una bona relació amb el govern antiimmigració de Viktor Orbán, cosa que pot ser un punt negatiu.

En els dies previs al conclave per escollir al successor del papa Francesc, durant les Congregacions Generals que es realitzen prèvies al conclave que comença aquest dimecres, sectors ultraconservadors han intentat influir en el procés repartint un llibre entre els cardenals electors. Aquest llibre, conegut com l’Informe del Col·legi de Cardenals (The College of Cardinals Report), presenta perfils d’uns 40 possibles candidats considerats papables i analitza les seves postures sobre temes delicats com la benedicció de parelles del mateix sexe, el diaconat femení i l’ensenyança de l’església sobre l’anticoncepció. El missatge, segons han constat diversos mitjans de comunicació, és orientar l’elecció cap a un papa menys alineat amb les reformes impulsades per Francesc.

Entre els purpurats italians amb més renom en aquest conclave destaquen els italians Pietro Parolin, secretari d'Estat de Francesc; el patriarca de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa; el cap dels bisbes italians, Matteo Zuppi, o el diplomàtic Fernando Filoni. Però el seu prestigi, apunta el professor de Teologia Històrica, Massimo Faggioli, no depèn només del seu país d'origen sinó també de la seva trajectòria internacional: Parolin i Filoni van ser ambaixadors -el segon va ser dels pocs que va resistir a l'Iraq durant la guerra-, Pizzaballa ha denunciat el "drama vergonyós" de Gaza i Zuppi va provar recentment d'intervenir entre Rússia i Ucraïna. "Tots aquests candidats són menys italians del que era Pau VI (1963-1978), que va passar tota la seva vida al Vaticà i a Milà", recalca l'expert.

Els cardenals italians que entraran al conclave per buscar un successor a Francesc conformen el grup més nombrós per nacionalitat i, encara que el seu pes ha minvat respecte al passat, resisteixen en la llista de 'papables', avalats subtilment per alguns sectors del país que acull el Vaticà. Durant quatre segles, des de l'elecció el 1523 d'Adrià VI d'Utrech, la tiara papal sempre va reposar sobre el cap de cardenals de l'actual territori d'Itàlia, fins que el 1978 el polonès Karol Wojtyla, Joan Pau II, va trencar aquesta tendència històrica.

El mètode d'elecció del pontífex està regulat mil·limètricament a la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis (1996) i altres documents vaticans i, davant de l'eventualitat que s'allargui, preveu una sèrie de pauses de reflexió i sortides. L'objectiu és accelerar l'acord i, per a això, aquesta legislació estableix que els cardenals votin tancats en la Sixtina quatre vegades al dia: dos al matí i dos a la tarda. En aquesta ocasió, els purpurats començaran la seva reunió aquest dimarts a la tarda, aïllats des de les 16.30 hores, i poc després se sotmetran ja a la primera votació. La Constitució, a l'article 74, estableix que si després de tres dies d'escrutinis, és a dir, de dotze votacions, els cardenals "trobessin dificultats per posar-se d'acord sobre la persona elegir", les sessions se suspendran per un dia. En aquesta pausa, podran dedicar-se a "l'oració, al lliure col·loqui" entre ells i a escoltar una "breu exhortació espiritual" del primer diaca. En aquest conclave tot apunta que, en cas d'allargar-se, el moment de pausa seria diumenge.

Els cardenals que hauran d'elegir el futur papa al conclave des d'aquest dimecres ho faran aïllats a la Capella Sixtina i votant dia rere dia, en un cicle d'escrutinis que preveu pauses i límits, fins a aconseguir un acord. Els últims conclaves han estat generalment ràpids: Francesc va ser elegit el 2013 en la cinquena votació, Benet XVI el 2005 en la quarta i Joan Pau II el 1978 en la vuitena, encara que d'altres es van allargar més, com el de Piu XI el 1922, que en va requerir catorze.

Imatges de l'anomenada Sala de les Llàgrimes, on al futur pontífex li esperen tres vestits papals de diferent mida, així com el seu calçat, i que és una habitació on, segons la tradició, l'acabat d'elegir cap de l'Església catòlica podia alleujar el seu nerviosisme amb el plor.

A quatre quilòmetres de la Capella Sixtina, en un centre de convencions de Roma, centenars de monges de tot el món es reuneixen per analitzar el paper de la dona a l'Església catòlica. Ho fan en un ambient d'esperança i expectació mentre es pregunten quina visió tindrà el pròxim pontífex respecte als esforços de feminització que va encetar Bergoglio. "Els passos que s'han fet endavant no es poden retrocedir", exposa la presidenta la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Susana García a l'ACN.

L'organista de la basílica de Sant Pere, al Vaticà, Josep Solé, es prepara per jugar un paper clau en dos moments de la jornada inaugural del conclave aquest dimecres. Solé ha demanat en una entrevista a l'ACN que espera que el nou papa "valori la música sagrada" i "pugui cantar una missa en llatí". Una de les tasques de l'organista, nascut a Sabadell el 1974, és tocar als grans esdeveniments vaticans, com ara a l'enterrament del papa Benet XVI i al funeral del papa Francesc. 

Els sis "papables" espanyols, encara que tres d'ells exerceixen fora d'Espanya, no semblen comptar amb moltes opcions de convertir-se en el nou bisbe de Roma, segons les travesses que circulen aquests dies. En concret, els cardenals nascuts a l'estat espanyol són: Carlos Osoro, Juan José Omella, José Cobo, Ángel Fernández Artime, Cristóbal López Romero i François-Xavier Bustillo. 

✍🏼 Els dotze favorits per ser el nou papa a les portes del conclave. En la cimera de l'Església catòlica la divisió clàssica entre conservadors i progressistes ja serà útil, si no que estem davant d'una elecció marcada per la multipolaritat que actualment divideix tot el planeta.The College of Cardinals Report ha elaborat una llista amb els dotze favorits per ser el nou papa a les portes del conclave.

La fumata blanca serà el senyal per comunicar al món que hi ha acord i l'Església catòlica té nou líder. Les sis campanes de la basílica de Sant Pere repicaran i el papa electe es dirigeix a la sagristia o a l'anomenada "sala de les llàgrimes", on es vesteix amb els hàbits papals. Després, s'anunciarà davant els fidels amb la coneguda frase "Habemus papam" i el pontífex concedirà la benedicció "urbi et orbi".

Un cop acabi l'escrutini, totes les paperetes són cremades en presència del secretari del Col·legi i del mestre de cerimònies, que és cridat per l'últim cardenal diaca. No obstant això, si se celebrarà una segona votació de manera immediata, les paperetes d'ambdues es cremen juntes al final del segon escrutini.

Per efectuar el vot, cada cardenal rep una papereta amb la frase Eligo in Summum Pontificem ("Trio com a Summe Pontífex"), que ha de completar amb el nom del seu candidat. Després d'escriure-la, es doblega i s'emporta a l'altar, es pronuncia un jurament abans d'introduir-la a l'urna. 

Ara, després de la missa, els cardenals es retiraran a la residència de Santa Marta, on s'allotjaran durant els dies que duri el conclave i a les habitacions de la qual, que van ser sortejades, els purpurats van entrar entre ahir a la tarda i a primera hora d'avui. A les 16.15 hora local, els 133 cardenals es reuniran a la capella Paulina i des d'allà es dirigiran en processó a la Capella Sixtina, on entraran a les 16.30 hores local. Allà, després de dur a terme el jurament, s'enceraran en la Capilla Síxtina per després procedir a la primera i única votació de la jornada, el resultat de la qual s'espera amb la primera fumata entorn de les 19.00 hores.

Per triar un nou papa és necessari obtenir una majoria qualificada de dos terços. En aquest conclave, el futur pontífex haurà d'aconseguir el suport d'almenys 89 vots dels 133 cardenals electors.

La Constitució del Vaticà estableix que després de tres dies d'escrutinis, 12 votacions, els cardenals faran una pausa d'un dia al conclave. Des del moment de la pausa d'ara endavant, el conclave alternarà cicles de set votacions i recessos fins a triar al nou papa. En cas que s'allargui, la pausa previsiblement seria aquest diumenge que ve, després de tretze votacions infructuoses (la de la tarda del dimecres i les quatre del dijous, divendres i dissabte).

El segon dia de conclave, la sessió de la tarda es reprèn a les 16.00 hores. La segona fumata del dia s'espera cap a les 19.00 hores després de les votacions de la tarda, seguida pel res de les Vespres i el retorn a Santa Marta.

Si no s'aconsegueix l'acord el primer dia, el dijous 8 de maig està previst que els cardenals celebrin una missa a les 7.30 hores. Posteriorment, resen el "laudes" dins de la Capella Sixtina i s'inicia el conclave de nou amb una primera ronda de votacions amb 2 escrutinis. Cap a les 12.00 hores arriba la primera fumata. 

Del total de 133 cardenals que hi participaran al conclave, una àmplia majoria —110— els ha nomenat el papa Francesc. La resta els han triat els pontífexs Benet XVI (22) i Joan Pau II (5). Espanya és el tercer país amb més cardenals, 13, només darrere d'Itàlia (48) i els Estats Units (17). Tot i que, pel que fa als cardenals electors només són 5. 

Ara, després de la missa, els cardenals es retiraran a la residència de Santa Marta, on s'allotjaran durant els dies que duri el conclave i a les habitacions de la qual, que van ser sortejades, els purpurats van entrar entre ahir a la tarda i a primera hora d'avui. A les 16.15 hora local, els 133 cardenals es reuniran a la capella Paulina i des d'allà es dirigiran en processó a la Capella Sixtina, on entraran a les 16.30 hores local. Allà, després de dur a terme el jurament, s'enceraran en la Capilla Síxtina per després procedir a la primera i única votació de la jornada, el resultat de la qual s'espera amb la primera fumata entorn de les 19.00 hores.

Els cardenals abandonen la Basílica de Sant Pere del Vaticà un cop celebrada la missa Pro eligendo pontífice. 

La normativa vaticana fixa que el conclave ha de començar entre 15 i 20 dies després de la mort del pontífex. Aquest dimecres se celebrarà la missa Pro eligiendo papa a la basílica de Sant Pere. Després, els cardenals electors van en processó fins a la Capella Sixtina cantant el Veni creator. A l'interior, el mestre de cerimònies farà fora els que no siguin cardenals electors amb les paraules "Extra omnes", és a dir, "fora tothom", i tancarà les portes.

Durant el conclave, els escrutinis imparells tenen funcions estratègiques. En el primer, els cardenals assenyalen les seves preferències; en el tercer, molts modifiquen la decisió per trobar un candidat amb més possibilitats, i finalment, en el cinquè els blocs ja estan clars i els indecisos han de decidir si aposta pel candidat més fort, o, en canvi, proposen un altre nom perquè el conclave s'allargui.

El degà del col·legi cardenalici,  Giovanni Battista Re, en la seva homilia de la missa Pro eligendo pontifice, davant dels 133 cardenals electors a la basílica de Sant Pere, ha assegurat que "és forta la crida a mantenir la unitat de l'Església". "La unitat de l'Església és volguda per Crist; una unitat que no significa uniformitat, sinó una ferma i profunda comunió en la diversitat, sempre que es mantingui en plena fidelitat a l'Evangeli," ha manifestat Re en una homilia en la qual ha descrit davant dels purpurats les característiques que ha de tenir el pròxim pontífex.

La missa Pro eligendo pontifice, que oficia el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, se celebra davant de la presència dels 133 cardenals que des d'aquesta tarda es tancaran en conclave per elegir el papa número 267 de la història de l'Església. També assisteixen a la cerimònia religiosa, els cardenals majors de 80 anys, que no poden entrar a la Capella Sixtina, així com nombrosos bisbes, sacerdots i religioses, a més de fidels.

Comença la missa prèvia a la celebració del conclave. Els cardenals fan la seva entrada a la Basílica de Sant Pere.

En el conclave, hi ha dues figures destacades que tenen uns rols crucials i amb unes responsabilitats molt definides: el camarlenc i el degà del Col·legi Cardenalici. Les seves decisions durant el període de seu vacant i durant el conclave són fonamentals per garantir la continuïtat de l'Església Catòlica. Els cardenals Joseph Kevin Farrell i Giovanni Battista Re són les dues persones clau en el conclave que arrenca aquest dimecres.

El català organista titular de Sant Pere, Josep Solé, que ha tocat als funerals del papa Benet XVI i Francesc, ja es prepara per al conclave. Segons ha explicat a RTVE, actualment està a Roma preparant el Veni Creator, l'himne que canten els purpurats al conclave demanant a l'Esperit Sant que els ajudi a l'hora de designar al successor de Sant Pere. A més, també tocarà a la misa prèvia on els cardenals assisteixen abans de tancar-se a la Capella Sixtina.

🔴 Des de primera hora del matí, centenars de fidels estan accedint a la Basílica de Sant Pere, on se celebrarà la missa prèvia al conclave que ha de triar el substitut del papa Francesc, mort Dilluns de Pasqua.

El conclave té una organització molt estricta. Així doncs, nou cardenals, designats per votació, assumeixen les funcions importants: tres escrutadors compten els vots, tres revisors supervisen la feina, i tres infirmarii assisteixen als qui no poden desplaçar-se amb facilitat. 

El Vaticà desactivarà la seva xarxa de cobertura de telefonia mòbil en tot el seu territori i requisarà els telèfons dels cardenals per a blindar el conclave i evitar filtracions. El tall afectarà a tot el territori de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, 0,4 quilòmetres quadrats en el centre de Roma, i començarà a partir de les 15.00 hores. Segons ha explicat el portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, "se'ls retornarà al final del conclave". 

L’escenari de la reunió del Col·legi Cardenalici no podria ser més cèlebre, ja que els cardenals deliberaran sobre el següent pontífex a l’interior de la Capella Sixtina, la gran joia del Vaticà amb els frescos més cèlebres de Miquel Àngel. La Capella Sixtina ha sigut testimoni de totes les eleccions papals des del 1492, amb només cinc excepcions. En les darreres setmanes, un equip molt reduït de persones de màxima confiança ha treballat discretament per adaptar la capella a les exigències del conclave.

A partir de les 16.30 hores, els cardenals començaran a entrar a la Capella Sixtina per donar iniciar a les votacions. Cap a les 19.00 hores, arribarà la primera fumata, i en funció del resultat de les votacions el fum sortirà de la xemeneia d'un color o un altre: negra si no hi ha acord i blanca si s'ha triat Papa. 

A les 10.00 hores, el conclave arrenca amb la missa Pro Eligendo Pontifiqui. Tots els cardenals, votin o no, poden acudir a aquest esdeveniment, tot i que a les votacions només poden accedir els cardenals de menys de 80 anys.

El Vaticà es prepara per acollir aquest dimecres el conclave per triar el successor del papa Francesc. A partir de les 16.30 hores, els 133 cardenals es tancaran a la Capella Sixtina per escollir el nou cap de l'Església catòlica.