Decisió sense precedents. El Vaticà ha acceptat la possibilitat de beneir parelles del mateix sexe o divorciats que s'han tornat a casar sense equiparar-les al matrimoni, segons un document publicat aquest dilluns per la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El document, sancionat pel papa Francesc, suposa un canvi de postura respecte al document publicat per la Congregació el març de 2021, dirigida llavors pel mallorquí Luis Ladaria Ferrer, i que va dir que l'Església catòlica no podia impartir la seva benedicció a les unions de persones del mateix sexe.
Feia 23 anys que la Congregació per a la Doctrina de la Fe no publicava una "Declaració", des de la "Dominos Jesus" (2000). No ha sigut fins a aquest dilluns que n'ha divulgat una titulada "Fiducia Supplicans" per posar ordre a la qüestió de la benedicció de parelles "irregulars". El prefecte, el cardenal argentí Víctor Manuel Fernández, sosté en el preàmbul del text que "es pot entendre la possibilitat de beneir les parelles en situacions irregulars i a les parelles del mateix sexe sense convalidar oficialment el seu estatus ni alterar de cap manera l'ensenyament perenne de l'Església sobre el matrimoni".
Un canvi de doctrina
És un gir de guió respecte del document publicat per la Congregació el març del 2021, dirigida pel mallorquí Luis Ladaria Ferrer, i que al·legava que l'Església catòlica no podia impartir la seva benedicció a les unions de persones del mateix sexe. Ara, la nova Declaració analitza l'origen i el sentit teològic de l'acte de la benedicció —repassant-lo des de l'Antic Testament a la resta de les Escriptures—. A l'Església de Francesc, la benedicció equival a un acte d'"inclusió" o de "consol". "En el seu misteri d'amor, mitjançant Crist, Déu comunica a la seva Església el poder de beneir. Concedida per Déu a l'ésser humà i atorgada per aquests al proïsme, la benedicció es transforma en inclusió, solidaritat i pacificació. És un missatge positiu de consol, atenció i alè", s'hi llegeix.
Malgrat tot, el Vaticà deixa clar que aquesta acció no pot confondre's amb la institució del matrimoni —definida com "la unió exclusiva, estable i indissoluble entre un home i una dona, naturalment oberta a engendrar fills"—. "Només en aquest context, les relacions sexuals troben el seu sentit natural, adient i plenament humà. La doctrina de l'Església sobre aquest punt es manté ferma", al·lega el document. Així, titlla d'"inadmissible" qualsevol "ritus o oració que puguin crear confusió". "No s'ha de promoure ni preveure uns ritus per a les benediccions de parelles en una situació irregular, però tampoc no s'ha d'impedir o prohibir la proximitat de l'Església a cada situació en la qual es demani l'ajuda de Déu mitjançant d'una simple benedicció", sentencia.
Una oració breu
Tot plegat vol dir que la benedicció d'aquestes parelles "irregulars" haurà de consistir en una "oració breu" i "espontània" en la qual un capellà podrà demanar "pau, salut, esperit de paciència, diàleg o ajuda mútua" als seus membres. El gest "mai es realitzarà alhora que els ritus civils d'unió ni tampoc en connexió amb ells", de manera que un sacerdot no podrà assistir a un jutjat per beneir una parella que es casa. Tampoc s'impartirà quan les parelles presentin "vestimentes, gestos o paraules pròpies d'un matrimoni". Llavors, la benedicció serà pròpia de contextos com la visita a un santuari, una trobada amb un sacerdot o durant l'oració recitada en grup o durant una peregrinació. Perquè "no es pretén legitimar res, sinó només obrir la pròpia vida a Déu, demanar la seva ajuda per viure millor i invocar també l'Esperit Sant perquè es visquin amb major fidelitat els valors de l'Evangeli".
El document acaba amb una cita del papa Francesc escrita en la seva catequesi sobre l'oració de desembre del 2020 i que apuntala la nova pràctica de l'Església catòlica: "Aquest món necessita benedicció i nosaltres podem donar la benedicció i rebre la benedicció. El Pare ens estima. I a nosaltres ens queda només l'alegria de beneir-lo i l'alegria de donar-li gràcies, i d'aprendre d'Ell i no maleir, només beneir". Tot i que també pot servir la màxima de Sant Agustí "Nemo venit nisi tractus", és a dir, "Ningú ve si no és atret".