La frase més repetida aquests dies a Roma i en els mitjans de tot el món és l'habitual dit "qui entra al conclave com Papa, surt com a cardenal", que assenyala com és d'imprevisible aquest ancestral i hermètic mètode per seleccionar qui liderarà l'Església catòlica rere la mort d'un summe pontífex. Després de la mort Dilluns de Pasqua passat del papa Francesc, descansant les seves restes ja en Santa Maria la Major, ara els cardenals estan reunits al Vaticà immersos en les congregacions generals, les reunions en les quals es coneixen i es perfilen les figures que aspiren al Papat. Qui serà el dos-cents vint-i-setè Papa és un misteri, però qui lidera les travesses ara per ara és el cardenal Pietro Parolin.
L'italià Pietro Parolin, de 70 anys, ha estat fins ara el secretari d'Estat del Vaticà, el número 2 del papa Francesc a la Santa Seu durant tot el seu pontificat. Nascut el 1955 a Schiavon, un petit poble d'uns 2.500 habitants a la província del nord de Vicenza (a la regió del Véneto, a una hora de Venècia), Parolin ha estat també el més important diplomàtic del Vaticà, amb contribucions a les relacions entre la Santa Seu i la Xina, Veneçuela o l'Orient Mitjà. Reservat i discret, en l'ideològic se li descriu com un moderat, un home de consens difícilment encasellable entre tradicionalistes i progressistes, que així i tot ha seguit la línia aperturista de Francesc.
Un diplomàtic moderat d'orígens humils
Parolin prové d'una família modesta i catòlica del petit poble del nord de Schiavon. El seu pare tenia una ferreteria i venia maquinària agrícola, mentre la seva mare era mestra d'escola primària. Té dos germans, Maria Rosa i Giovanni. L'ara cardenal va créixer marcat per la tràgica absència del seu pare, mort en un accident de cotxe el 1965, quan era tot just un nen. De vocació primerenca, amb 14 anys va ingressar al seminari de Vicenza i va ser ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980. El 1986 es va llicenciar en Dret Canònic en la Gregoriana amb una tesi dedicada al Sínode dels Bisbes.
La llarga carrera de Parolin ha estat vinculada al servei diplomàtic de la Santa Seu, des que va començar el 1986 en les representacions papals a Nigèria, fins a 1989; i després a Mèxic, de 1989 a 1992. Després, a la secció de relacions amb els Estats del Vaticà, de la que va ser vicepresident de la mà de Joan Pau II a partir de 2002 i durant set anys. Parolin va acompanyar el cardenal Roger Marie Élie Etchegaray a la missió realitzada el maig de 1993 a Ruanda, devastada per la guerra civil, i va formar part de la delegació, encapçalada per l'arquebisbe Jean-Louis Tauran, que el juny de 1997 va participar en la dinovena sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Coneixedor de l'Orient Mitjà i de la realitat geopolítica del continent asiàtic, ha treballat en les relacions entre la Santa Seu i el Vietnam, a més d'en l'acord amb la Xina per al nomenament dels bisbes (la qual cosa li ha costat crítiques dels sectors conservadors de l'Església, com el cardenal alemany Gerhard Müller, que ha asseverat que no poden deixar que els "comunistes" escullin els seus bisbes). El desembre de 2008, Parolin va encapçalar la delegació que va participar en els treballs de la Comissió Bilateral Permanent entre la Santa Seu i l'Estat d'Israel, que es va reunir per continuar les negociacions entre les dues parts després de l'Acord Fonamental firmat el 1993. El 31 d'agost de 2013 el papa Francesc el va nomenar el seu secretari d'Estat quan era nunci apostòlic a Veneçuela, destinació que li va ser assignada el 2009, durant el pontificat de Benet XVI. Caracas és una destinació especialment complexa i delicada, en la qual va haver de restablir les relacions entre l'Església i el govern chavista, en plena revolució bolivariana d'Hugo Chávez. Arquebisbe de la diòcesi d'Aquipendium, a Itàlia, des de 2009, Parolin va ser proclamat cardenal pel papa Francesc en el Consistori del 22 de febrer de 2014.
"Hem d'acollir el llegat" de Francesc
Aquest diumenge, Pietro Parolin ha presidit la segona missa de dol per la mort de Francesc, davant d'una atapeïda plaça de Sant Pere del Vaticà. En la seva homilia, el cardenal ha deixat un missatge rellevant, que pot donar pistes del seu posicionament sobre quin ha de ser el futur de l'Església. El cardenal ha apel·lat a "acollir el llegat" de Francesc per "fer-ho vida". "El nostre afecte per ell, que s'està manifestant en aquestes hores, no ha de quedar com una simple emoció del moment, hem d'acollir el seu llegat i fer-ho vida, obrint-nos a la misericòrdia de Déu i sent nosaltres també misericordiosos els uns amb els altres", ha manifestat davant dels fidels. Parolin també ha demanat de reconèixer "el valor de l'altre", "atenció al que és més feble" i aprendre a perdonar perquè hi hagi "pau".
Què juga en el seu favor?
Com a diplomàtic, Parolin és un gran coneixedor de Llatinoamèrica, d'Àsia, de l'Orient Mitjà i de les relacions internacionals, un factor que pot ser de pes en un context geopolític difícil amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i la seva guerra comercial i diplomàtica amb la Xina, així com un moment de proliferació de conflictes, com la invasió russa d'Ucraïna o la invasió israeliana sobre Gaza. El seu perfil moderat i diplomàtic també el pot alçar com una figura de consens en context internacional de fortes polaritzacions polítiques, amb l'auge de l'extrema dreta a Europa i Amèrica, una escletxa a què no és aliena l'Església, sempre immersa en les seves pugnes entre la línia dura de la tradició i els impulsos aperturistes. Com a secretari d'Estat del Vaticà i diplomàtic ha tingut un accés i relació privilegiada amb tota la cúria romana i amb molts cardenals que ha visitat per tot el món, la qual cosa podria haver impulsat la seva popularitat. No només per conèixer bé la cúria i els ressorts de la Santa Seu, sinó que un altre punt que li podria beneficiar és que és italià, després de gairebé cinquanta anys sense un Sant Pare italià, malgrat la important influència i pes històric d'aquest país a l'Església. Amb 70 anys també té una edat propícia: ni molt jove com per a donar pas a un pontificat llarguíssim com el de Joan Pau II ni molt gran com per a ser efímer. Pot ser el cardenal Parolin el successor de Francesc com a cap de l'Església, o es tracta més aviat d'un lampista dels que fan que tot funcioni treballant des de la sala de màquines, a segona fila? El conclave començarà en qüestió de dies i el món està expectant.