Comença el conclave més global, mediàtic i intrigant. 133 cardenals, aïllats de l'exterior, es tanquen des d'aquest dimecres a la Capella Sixtina del Vaticà per elegir el successor de Francesc i, per tant, marcar la direcció de l'Església catòlica en els pròxims anys. Com sempre, el resultat d'aquesta antiga i solemne cerimònia per coronar un nou pontífex és impredictible, tot i que hi ha noms que circulen amb més intensitat que la resta —sense que sapiguem si això els beneficia o els penalitza—. La previsió és que entre divendres i dissabte coneguem qui succeirà el papa Francesc, però només Déu ho sap.
El conclave que comença aquest dimecres és el més concorregut i heterogeni de la història, amb 133 electors arribats de 71 països i dels indrets més insospitats del planeta, fruit dels intents de Francesc de descentralitzar l'Església i minvar la tradicional tracció europea: d'europeus n'hi ha 49, davant de quinze nord-americans, quatre de l'Amèrica Central, tretze sud-americans, setze africans, dotze asiàtics i tres d'Oceania. Aquesta dimensió internacional de l'assemblea és la que fa que es prevegi que estigui travessada per diferències geogràfiques, culturals i teològiques, més enllà de la divisió clàssica entre conservadors i progressistes.
Qui entra com a papa...
Alhora, sembla clar que estem davant del primer conclave amb tanta expectació. Si bé el 2013, quan va ser elegit Jorge Bergoglio, ja hi havia un ecosistema avançat de xarxes socials i mitjans de comunicació digitals, és innegable que la digitalització s'ha desenvolupat molt més després de dotze anys. Consegüentment, mai havíem vist tanta informació, tants articles, tantes travesses ni tant partidisme al voltant d'un conclave. Un exemple no deixa de ser l'èxit de la pel·lícula Conclave (2024), així com la creació del lloc web The College of Cardinals Report —una pàgina pionera impulsada per un equip internacional i independent de periodistes i investigadors catòlics per ajudar els membres del Col·legi Cardenalici a elegir el successor de Francesc mitjançant perfils detallats dels papabili, per tal que els electors tinguin la màxima informació possible sobre la persona per qui votaran.
I les travesses la conformen una llista inacabable de noms: només el lloc web esmentat ja en recull vint, una xifra que es pot duplicar si tenim en compte altres llistes. El consens general gira al voltant d'una dotzena de papables, cosa que fa impossible de saber qui serà el nou papa. A més, cal recordar aquella idea de qui entra al conclave com a papa, en surt com a cardenal. És a dir, que els qui ara són favorits és possible que es vegin perjudicats per tanta publicitat, de manera que potser ningú ha esmentat encara el nom del futur pontífex. Només la fumata blanca ens farà sortir de dubtes.
La primera fumata del conclave
El que sabem del cert és que el procés transcorrerà amb absolut secretisme: cadascun dels purpurats haurà jurat no revelar res del que ocorri a la Capella Sixtina, amenaçats de ser excomunicats. L'agenda és la següent: a les 10.00, la missa Pro Eligendo Pontefice a la basílica de Sant Pere; a les 16.15, trobada dels cardenals a la Capella Paulina (a la primera planta del Palau Apostòlic) per caminar en processó amb els hàbits vermells i blancs entonant el cant Vieni Creator fins a la Sixtina; l'entrada està prevista a les 16.30, quan juraran amb la mà sobre l'Evangeli i, aleshores, el mestre de cerimònies de la Santa Seu, Diego Ravelli, expulsarà de la capella tothom que no vesteixi de porpra amb la fórmula en llatí Extra omnes (fora tothom) i tancarà les portes.
Des d'aquest moment, els prelats queden aïllats per votar el successor del papa Francesc. La primera fumata ja s'espera aquest dimecres a la tarda: si és de color negre, voldrà dir que no hi ha acord; si és blanc, que hi ha nou papa. El més probable és que no hi hagi acord en aquesta primera votació, de manera que el tancament continuarà en els pròxims dies durant un temps impredictible. La legislació de la Santa Seu preveu quatre escrutinis diaris, dos al matí i dos a la tarda. Si després de tres dies no hi ha hagut acord, se'ls concedirà una pausa d'un dia per reflexionar i parlar entre ells. La previsió és que el procés acabi entre divendres i dissabte amb la fumata blanca, després de la qual el nou papa es presentarà davant dels fidels, la ciutat i el món des de la lògia central de la basílica de Sant Pere. S'acabarà així el període de seu vacant, que va començar amb la mort de Francesc.
Els principals 'candidats'
Fins a aquest dimecres, els cardenals s'han vist mentre arribaven a Roma en les anomenades congregacions. Molts d'ells no es coneixien i els temes a tractar eren inacabables —el principal, si seguir o no la línia de Francesc—, motiu pel qual en els últims dies s'han intensificat les trobades. Unes trobades que han servit per orientar les votacions que comencen aquest dimecres, que decidiran el successor de Francesc.
Si bé no hi ha candidats, ja que cada cardenal elector vota la persona que més li convenç, és veritat que hi ha un seguit de preferits. Ja hem dit abans que la llista és inacabable, però que hi ha alguns noms que surten a totes les travesses. Per exemple, el secretari d'Estat del Vaticà, l'italià Pietro Parolin, així com altres dos italians —l'arquebisbe de Bolonya, Matteo Zuppi; i el patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa—. Per la seva banda, el filipí Luis Antonio Tagle podria ser el primer papa asiàtic de la història, mentre que l'hongarès Péter Erdő significaria un retorn a la línia de Benet XVI. I qui sap si el següent pontífex és català, ja que hi ha qui veu amb opcions l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Sigui com sigui, el que queda clar és que ningú, llevat dels cardenals tancats a la Sixtina, sap qui serà el pròxim papa.