El Vaticà ja es prepara per elegir el successor del papa Francesc, en un conclave que arrencarà aquest dimecres, 7 de maig, el més multitudinari —133 cardenals— i internacional de la història, amb cardenals de fins a 70 nacionalitats. Des de finals del segle XIX, l'Església catòlica ha triat una dotzena de papes. Des d'aleshores, els conclaves han tingut una durada mitjana de tres i dies i han calgut set votacions per escollir el nou pontífex. El concili papal més llarg dels últims 150 anys va ser el de l'elecció del papa Pius XI, l'any 1922, on els cardenals van necessitar cinc dies i catorze votacions per aconseguir que un candidat fos votat amb una majoria de dos terços. Tanmateix, no és el més llarg de la història, ja que fins al segle XIX se solien allargar unes quantes setmanes. El nombre de cardenals que tenen dret a vot també ha canviat, ja que a principis del segle XX n'eren només una seixantena. En el d'enguany, seran 133 cardenals els que decidiran el nou cap de l'Església.
El procés d'escollir Papa mitjançant un conclave es remunta al segle XIII, quan es va decidir que les discussions havien de ser cum clave, és a dir, en llatí, tancant-se 'amb clau' per evitar interferències polítiques. Des del 1059, és el Col·legi Cardenalici el que exclusivament té dret a sufragi. Abans no hi havia un procés fix, i sovint hi havia laics que hi tenien un paper important. Malgrat que l'últim segle i mig els conclaves no han superat els cinc dies, antigament duraven setmanes i, en alguns casos, mesos —o anys, en casos extrems—. El 1271, l'elecció papal es va allargar tres anys, i com a conseqüència, es va decidir començar amb les eleccions a porta tancada.
Els conclaves de la història
Després del papat més llarg de la història, el de Pius IX (32 anys), el febrer del 1878, 61 cardenals es van tancar a la Capella Sixtina. Finalment, al cap de dos dies i tres votacions, van triar Gioacchino Pecci com a successor. El fins llavors camarlenc va esdevenir Lleó XIII, en un conclave amb menys de la meitat dels participants que el que engegarà aquest dimecres, amb 135 convocats, dos dels quals absents per malaltia. Una cimera cardenalícia i l'altra estan separades per un segle i mig, i per una desena més de conclaves, en què el nombre de participants ha anat creixent, tot i que no fins a la segona meitat del segle XX. El 1903, Pius X va esdevenir pontífex a la setena votació d'una seixantena de cardenals i al quart dia de reunió. Durant aquelles jornades, cada dia es va obrir l'urna dues vegades, mentre que aquesta setmana es preveu que se celebrin quatre votacions al dia.
L'any 1915 i amb Europa immersa a la Primera Guerra Mundial, 65 cardenals es van reunir al Vaticà, tot i que cinc no van poder assistir-hi per malaltia i tres més hi van arribar quan els 57 restants ja havien celebrat deu votacions durant quatre dies per acabar escollint Benet XV com a pontífex. El 1922, un nou conclave amb 60 convocats, set d'absents, va ser el més llarg dels últims 150 anys. La divisió entre faccions es va allargar cinc dies, fet que no s'ha tornat a repetir des d'aleshores, i van caldre catorze votacions perquè Ambrogio Ratti acabés esdevenint Pius XI. Ja el 1939, mesos abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, cap dels 62 cardenals convocats es va absentar per triar un nou Papa. El nou pontífex va ser triat amb només tres votacions i dos dies de deliberacions, la més ràpida de tot el segle. Així doncs, el camarlenc Eugenio Pacelli es va convertir en Pius XII.
Dues dècades després, el 1958, en el conclave menys multitudinari de la història moderna, 51 cardenals van tancar-se a la Capella Sixtina —dos no hi van poder anar perquè els governs comunistes dels seus països, Hongria i Iugoslàvia, els ho van impedir—. Després d'un llarg procés de dotze votacions i quatre dies, Angelo Giuseppe Roncalli passava a ser el nou pontífex. Només va ser papa durant cinc anys, però en va tenir prou per nomenar 50 cardenals, i el conclave per triar el seu successor va ser el més multitudinari fins aleshores. Dels 82 convocats, n'hi van assistir 80, i després de sis votacions durant tres dies, Giovanni Montini adoptava el nom de Pau VI. I durant el seu papat, va nomenar desenes de cardenals, així que el nombre d'electors va tornar a créixer considerablement.
Tancament total de la Capella Sixtina
El 1978, el Vaticà va haver d'afrontar dos conclaves el mateix any. Quan va morir Pau VI el mes d'agost, 111 cardenals —amb quatre absències— es van reunir per triar Albino Luciani com a pontífex, en quatre votacions que van durar dos dies. El nou Papa, anomenat Joan Pau I, és l'últim italià fins ara, i va contribuir al fet que el 80% d'homes que han ocupat aquest càrrec siguin originaris de l'actual Itàlia. La sorpresa va arribar quan va morir només 26 dies després d'arribar al càrrec, i els 111 cardenals es van tornar a tancar al Vaticà. La fumata blanca va arribar dels palaus vaticans després de set de negres i de deliberacions que es van allargar tres dies. Karol Wojtyla esdevenia Papa, el primer polonès de la història, sota el nom de Joan Pau II, i amb el segon període més llarg de la història com a cap de l'Església catòlica.
El primer conclave del segle XXI es va celebrar el 2005, amb 117 cardenals cridats a la cita, però finalment dos no hi van poder assistir. Durant els 27 anys de pontificat de Joan Pau II, tots els electors llevat de dos havien estat escollits per ell. Un d'aquests dos, Joseph Ratzinger, nomenat per Pau VI, és qui es va acabar convertint en Papa, en un conclave curt de tres votacions durant dos dies. L'última cita a la Capella Sixtina es va celebrar el 2013, quan Ratzinger, que s'havia fet anomenar Benet XVI, va ser el primer Papa a abdicar en sis segles. Com en l'anterior conclave, 117 cardenals tenien dret a participar-hi i van acabar assistint-hi 115, i després de cinc votacions durant dos dies van acabar nomenant Jorge Mario Bergoglio com a primer papa americà de la història: el papa Francesc, que va morir el 21 d'abril d'enguany a 89 anys.