Robert Francis Prevost Martínez, nascut el 14 de setembre de 1955 a Chicago, s'ha convertit avui en el primer papa nord-americà —tot i que també té nacionalitat peruana— i en el primer agustinià que assumeix la màxima responsabilitat de l'Església catòlica. És considerat una persona molt pròxima al papa Francesc, que el va cridar a Roma el 2023 per dirigir el Dicasteri per als Bisbes, l'òrgan responsable de la selecció i nomenament dels bisbes. El nou papa, que ha aparegut poc abans de dos quarts de vuit al balcó del Vaticà visiblement emocionat, adoptarà el nom de Lleó XIV.
Prevost prové d'una família d'origen italià i espanyol —la seva mare era d'ascendència espanyola— i bona part de la seva activitat apostòlica ha transcorregut al Perú, on va viure durant 40 anys com a missioner i com a cap dels agustinians en dos mandats consecutius. Llicenciat en matemàtiques a la Universitat Villanova de Radnor Township, a Pensilvània, i màster en Divinitat per la Catholic Theological Union de Chicago, és llicenciat i doctor en dret canònic pel Pontifici Col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de Roma.
Perú
Va ser ordenat sacerdot el 1981 i es va unir tres anys després a la missió agustiniana al Perú, on va exercir durant un any com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas, a més de director del seminari agustí de Trujillo i docent de dret canònic. Després d'un parèntesi d'un any a Chicago, entre 1987 i 1988, va tornar al Perú i durant deu anys va dirigir el seminari agustinià de Trujillo.
De nou es va traslladar a Chicago el 1999, on va exercir com a prior provincial, fins que va viatjar un altre cop al Perú quan el papa Francesc el va nomenar el 2014 administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo. Nomenat bisbe d'aquesta diòcesi el 2015, va entrar a formar part del consell permanent de la Conferència Episcopal Peruana des del 2018 i fins al 2023. Prevost va ser nomenat cardenal el 30 de setembre del 2023.
Paper de la dona
Se'l considera pròxim a Francesc, a qui va conèixer a Buenos Aires, en qüestions com el medi ambient, l'atenció als pobres o els migrants. Defensa l'església sinodal, però, igual que el seu predecessor, tampoc no és partidari d'obrir el paper de la dona a l'Església. L'octubre del 2023 va declarar que "clericalitzar les dones [ordenar-les a funcions clericals] no resoldria un problema de l'Església, sinó que podria generar-ne un de nou".
Els escàndols sobre l'encobriment d'abusos de l'Església han esquitxat també Prevost, en un cas a Chicago i un altre a Chiclayo, tot i que les dues acusacions han estat rebutjades per les respectives diòcesis. Això no obstant, el maig del 2025 es van publicar informacions sobre el darrer cas, segons les quals la diòcesi hauria pagat 150.000 dòlars a les tres noies afectades per silenciar-les.