L'esperat conclave per elegir el successor del papa Francesc començarà aquest dimecres 7 de maig i comptarà amb el vot de 133 cardenals de 71 països, d'entre els quals sortirà el nom del nou cap d'Estat del Vaticà. D'acord amb mitjans italians com el Corriere della Sera, cal tenir present que aquest serà un conclave en el qual la divisió clàssica entre conservadors i progressistes ja serà útil, sinó que estem davant d'una elecció marcada per la multipolaritat que actualment divideix tot el planeta. Ara, l'assemblea de cardenals estarà travessada més aviat per diferències geogràfiques, culturals i teològiques. És per això que el seguit de papabili és inacabable —a ElNacional.cat ja hem fet algunes travesses—, però el lloc web The College of Cardinals Report ha elaborat una llista amb els dotze favorits per ser el nou papa a les portes del conclave.
Aquest lloc web ha estat creat per un equip internacional i independent de periodistes i investigadors catòlics que s'han ajuntat per ajudar els membres del Col·legi Cardenalici a elegir el successor de Francesc mitjançant perfils detallats dels papabili. El grup està liderat pels reporters Edward Pentin, autor del llibre The Next Pope (2020); i Diane Montagna, amb l'objectiu de donar als electors la màxima informació possible sobre la persona per qui votaran. Ara bé, recordem que l'interès mediàtic d'aquesta llista contrasta amb la idea aquella de qui entra al conclave com a papa en surt com a cardenal, de manera que cal avisar que és possible que aquesta llista acabi sent paper mullat.
Péter Erdő
L'arquebisbe de Budapest, Péter Erdő (72 anys), és una de les opcions més importants de la branca conservadora i europea. Va créixer sota el comunisme i l'any 1956, quan tenia quatre anys, la seva família es va veure obligada a abandonar Hongria. Considerat un gran intel·lectual, és fermament contrari a l'avortament, s'oposa al celibat opcional per als sacerdots i està en contra de l'acceptació de les unions homosexuals, alhora que defensa els valors de l'Europa cristiana. Manté una bona relació amb el govern antiimmigració de Viktor Orbán, cosa que pot ser un punt negatiu.
Matteo Zuppi
L'arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana, Matteo Zuppi (69 anys), és la gran opció pels progressistes italians. És el perfil més proper a Francesc per la seva atenció als més desfavorits i als migrants, així com la seva proximitat a la poderosa comunitat laica de Sant Egidi.
Robert Sarah
El guineà Robert Sarah (79 anys) podria ser el primer papa africà —tot i que és difícil que el següent papa sigui africà—. Prefecte emèrit de la Congregació per al Culte Diví, és d'ideologia tradicional i manté una postura conservadora de l'Església: s'ha posicionat contra l'avortament, les persones homosexuals i el fonamentalisme islàmic.
Luis Antonio Tagle
El filipí Luis Antonio Tagle (67 anys), prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, engloba alguna de les característiques que podrien convèncer a la Capella Sixtina. Home de la Cúria, però representa el continent asiàtic —seria el primer papa asiàtic—, que és considerat l'esperança per a l'Església catòlica. És considerat progressista, però també és veritat que ha criticat amb duresa un projecte de llei filipí sobre salut reproductiva i s'ha pronunciat enèrgicament contra l'avortament com contra l'eutanàsia.
Malcom Ranjith
L'arquebisbe de Colombo (Sri Lanka), Malcom Ranjith (77 anys), també seria el primer papa asiàtic. Si bé ha demostrat proximitat a Francesc amb una preocupació fervent pels pobres, és un cardenal amb arrels en el pontificat de Benet XVI i no ha aturat d'encoratjar la celebració de la missa tradicional en llatí. Té experiència a la Cúria, on va ser secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sacraments. Podria ser la basa del Sud.
Pietro Parolin
El secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin (70 anys), és el més esmentat en les travesses. És un home de consens i difícilment encasellable entre progressistes-conservadors, un punt important a favor seu. És conegut per tots els cardenals i un gran diplomàtic, ja que en els últims anys ha apropat la Santa Seu a la Xina —cosa que el converteix en un gran coneixedor d'Orient.
Pierbattista Pizzaballa
El patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa (59 anys), és una opció per tenir un papa italià amb visió internacional. S'ha expressat en defensa dels palestins a Gaza, però manté una bona relació amb les autoritats israelianes. Ara bé, és massa jove per esdevenir cap d'Estat del Vaticà i es desconeixen algunes de les seves posicions doctrinals, motiu pel qual serà important el que hagi dit en les congregacions —les reunions preconclave.
Fridolin Ambongo Besungu
Ja hem dit que és difícil que el següent papa sigui africà, però qui té més possibilitats sembla que és l'arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Amnongo Besungu (65 anys). Nascut a la República Democràtica del Congo, és l'únic cardenal africà en el consell de cardenals —el comitè d'assessors que va crear Francesc—. Com a president del Simposi de Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar, el gener del 2024 va signar una carta per expressar la seva oposició a la declaració del Vaticà que autoritza els sacerdots a beneir les unions homosexuals.
Willem Eijk
L'arquebisbe d'Utrecht, Willem Eijk (71 anys), és una altra de les possibilitats conservadores. S'ha mostrat rotundament contrari a les reformes de Francesc en qüestions de moral sexual i la comunió per a divorciats tornats a casar, alineant-se més aviat amb la postura de Benet.
Anders Arborelius
El bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius (75 anys), és el primer cardenal de Suècia i un convers al catolicisme en un país escandinau amb una població majoritàriament protestant, així com amb una de les societats més secularitzades de l'Església. És un ferm defensor de la doctrina de l'Església, particularment contra la possibilitat de permetre que les dones siguin diaques o de beneir parelles del mateix sexe. També és veritat que, com Francesc, és partidari d'acollir els immigrants a Europa.
Charles Bo
L'arquebisbe de Yangon, Charles Bo, també podria ser el primer papa asiàtic. Primer cardenal de la història de Birmània, s'ha inspirat en Francesc per demanar la pau en el seu país i s'ha mostrat proper al papa argentí en qüestions com el canvi climàtic.
Jean-Marc Aveline
L'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline (66 anys), ha agafat força en els últims anys després d'haver convençut Francesc per visitar la ciutat i parlar d'immigració. El seu perfil recorda a l'argentí, afable, culte, dedicat a les perifèries, al diàleg interreligiós i les migracions, temes amb els quals està sensibilitzat perquè va néixer a Algèria. Com en altres casos, la seva joventut és un punt en contra.
L'informe esmentat inclou vuit cardenals papabili més: l'italià Angelo Bagnasco, el sud-africà Stephem Brislin, l'estatunidenc Raymond Leo Burke, l'italià Fernando Filoni, el suís Kurt Koch, l'alemany Gerhard Ludwig Müller, l'uruguaià Daniel Fernando Sturla i el portuguès José Tolentino de Mendonça. A més, cal esmentar que en anteriors llistes d'ElNacional.cat hem parlat de cardenals com el ghanès Peter Turkson, mentre que moltes altres travesses hi surten noms com el maltès Mario Grech o els estatunidencs Robert Francis Prevost i Timothy Dolan. El luxemburguès Jean-Claude Hollerich, l'austríac Christoph Schoenborn, el nigerià Peter Ebere Okpaleke, l'italià Claudio Gugerotti, l'estatunidenc Joseph Cupich... les possibilitats no s'acaben mai. Hi ha travesses que, fins i tot, parlen d'alguns cardenals espanyols com a favorits: Ángel Fernández Artime, Cristóbal López Romero i el català Joan Josep Omella. 133 cardenals són molts cardenals, i no és gaire habitual que els favorits acabin sent elegits. Des de l'inici del conclave caldrà esperar dos o tres dies per sortir de dubtes.