La comissió de justícia es reuneix aquest dijous per debatre i aprovar un nou dictamen sobre la proposició de la llei d'amnistia. El passat 30 de gener, les discrepàncies entre Junts per Catalunya i el PSOE van frustrar l'aprovació de la norma al Congrés dels Diputats. Els primers exigien incloure els delictes de terrorisme i de traïció per blindar la persecució judicial a l'independentisme, mentre que els socialistes veien incompatibles aquestes demandes amb la validació del Tribunal Constitucional i la justícia europea de la norma. Després d'un mes de negociacions, PSOE, Junts i ERC han arribat a un acord per introduir canvis en la llei d'amnistia.
- PSOE, Junts i ERC tanquen l’acord per aprovar la llei d’amnistia
- L’amnistia inclou terrorisme, traïció i malversació, però amb estàndards europeus
- El PP clama contra l'acord entre PSOE, Junts i ERC per l'amnistia: "Humiliant"
Fins aquí el seguiment del debat sobre la llei d'amnistia a la comissió de Justícia, que ha donat llum verda al nou redactat després de l'acord entre el PSOE, Junts i ERC.
Una de les modificacions que s'han pactat ha estat en la qüestió del terrorisme, eliminant la referència al Codi Penal espanyol, de manera que ara recull que queden exclosos de l'amnistia aquells actes que, “per la seva finalitat”, puguin ser qualificats de terrorisme, segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme. Des d'ERC, però, han minimitzat aquest canvi.
🔍 Així es va gestar l’amnistia definitiva: un gol en pròpia porta del PP va precipitar l’acord. Va ser un gol en pròpia porta del PP allò que va precipitar l’acord definitiu de la llei d’amnistia entre el PSOE, Junts i ERC. Fonts coneixedores de les negociacions expliquen que les tres formacions ja tenien encarrilat un pacte sobre la norma la setmana passada, però va ser l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia el que va prémer l’accelerador del pacte definitiu.
La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Errra, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia "és una victòria col·lectiva". En una publicació a X, ha afirmat que "elimina un estat de por ancorat a institucions i administracions que impedia un debat lliure".
La Llei d'amnistia és una victòria col·lectiva: restableix la llibertat per fer política a Catalunya i acaba amb la via de repressió a milers de persones. I elimina un estat de por ancorat a institucions i administracions que impedia un debat lliure com vol una democràcia plena.
— Anna Erra🎗 (@Anna_Erra) March 7, 2024
El líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha lamentat que amb la llei d'amnistia "els colpistes ho tindran més fàcil per repetir els seus actes i sortir-ne impunes". Així mateix, ha assenyalat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i Carles Puigdemont han acordat un "text secret" que no s'ha fet públic fins just abans de les votacions. Carrizosa ha assegurat que el seu partit lluitarà contra la llei d'amnistia des del Parlament, els carrers i els tribunals, i amb l'ajuda dels representants de Ciutadans a Europa.
L'acord del PSOE, ERC i Junts per a la llei d'amnistia permetrà a la Generalitat retornar multes lleus i greus que es van interposar per la llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que tinguin vinculació amb el procés independentista, segons han explicat fonts d'ERC.
L'eurodiputat de JxCAT Toni Comín ha donat per fet que podrà tornar a Espanya, com a molt tard, al mes de juliol, un cop sigui aprovada definitivament la llei d'amnistia, just el dia en què s'ha certificat l'acord entre PSOE, Junts i ERC per poder aprovar la norma al Congrés. "Després de set anys ja crec que ens toca tornar amb el cap alt, que és com ho farem gràcies a aquesta llei", ha dit Comín en declaracions als mitjans al Parlament Europeu.
Des de Vox, el diputat Javier Ortega Smith ha iniciat la seva intervenció avisant que la sessió de la Comissió de Justícia suposa un "frau a la legalitat" i una "cacicada", ja que la proposició de llei va ser rebutjada per la majoria absoluta de la cambra baixa, de manera que havia d'anar "a la paperera". Per als de Santiago Abascal, la norma no és "objectiva", està feta "amb noms i cognoms" i sota demanda de Junts i ERC.
Durant la seva intervenció a la comissió, Cuca Gamarra ha afegit que la llei d'amnistia és "injusta, inconstitucional i immoral" i només busca perdonar els delictes més greus en democràcia: la traïció a l'estat, el terrorisme i la corrupció.
Òmnium Cultural s’ha felicitat aquest dijous per l’aprovació a la comissió de Justícia del Congrés del dictamen de la llei d’amnistia. En una piulada a X, l’entitat ha considerat que és “una conquesta de la societat catalana a l’Estat” perquè “reconeixen que votar i protestar mai poden ser delicte”.
L’amnistia és una conquesta de la societat catalana a l’Estat: reconeixen que votar i protestar mai poden ser delicte.
— Òmnium Cultural (@omnium) March 7, 2024
Des d'@omnium en vigilarem la correcta aplicació per part dels jutges i tenim clar que la resolució del conflicte serà amb l'autodeterminació i la llibertat! pic.twitter.com/sTuV4pPfgV
L'aprovació a comissió ha anat precedida d'un debat que ha servit perquè el PP i Vox carreguessin contra la norma afirmant que és "una llei corrupta" (PP) i suposa un "cop d'estat secessionista" (Vox). "Aquí no s'ha tancat res, per molt que ho reiteri una vegada i una altra el PSOE. Es torna al punt de partida", ha alertat la diputada popular Cuca Gamarra. Pel PP, l'amnistia desprotegeix l'Estat perquè l'independentisme "ho pugui tornar a fer, però des de la impunitat".
La Comissió de Justícia ha aprovat la incorporació d'una esmena transaccional que, entre altres, estableix que queden exclosos de l'aplicació de la llei els actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea. Un gir que elimina del text les referències al Codi Penal espanyol per assegurar que l'amnistia inclou també els encausats del Tsunami Democràtic. Un cop superat el tràmit a comissió, la norma està llesta per votar-se de nou en ple el pròxim 14 de març.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia. "No hem deixat ni un dia de treballar per combatre la repressió de l’estat espanyol, tota la repressió". En una piulada a X, ha assegurat que "l'amnistia és una victòria", però adverteix que "estarem amatents a la seva aplicació, a cada multa, a cada tribunal".
La llei d'amnistia ha superat aquest dijous el penúltim debat al Congrés abans d'anar cap al Senat. PSOE, ERC i Junts han segellat l'acord a la Comissió de Justícia de la cambra baixa, que s'ha reunit a les 11 del matí enmig d'un notable interès mediàtic.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia. "Avui comença el camí per acabar amb la repressió. És l'inici del final d'un malson". En una breu declaració als mitjans des dels passadissos del Parlament, ha recordat que la "repressió" ha provocat presó i exili, i una amenaça sobre centenars de persones i ara es reconeix que "la repressió ha estat il·legítima".
El sí al dictamen de la llei d’amnistia ha rebut llum verda de la comissió per 20 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i Podemos) i 17 vots en contra (del PP i Vox). Junts i ERC han retirat les seves esmenes i, d’aquesta manera, l’únic text que queda viu és el del dictamen, que es votarà i es validarà al ple del Congrés el dijous que ve, 14 de març.
Lluny de signar un armistici, Junts i ERC mantenen la guerra oberta per l’amnistia. L’acord signat entre les dues formacions i el PSOE i la signatura conjunta de les quatre esmenes transaccionals que rubriquen el text de la llei han sigut una mena de miratge i ambdós partits han entrat a la Comissió de Justícia amb les espases en alt. De l’entesa s’ha passat a l’intercanvi de dards.
La Comissió Europea ha evitat aquest dijous valorar les modificacions pactades entre el PSOE, ERC i Junts per canviar tres articles i el preàmbul de la llei d'amnistia i delimitar el capítol d'exclusió dels delictes de terrorisme a actes que vulnerin les directives europees. El portaveu de Justícia de l'executiu comunitari, Christian Wigand, ha insistit que Brussel·les està "analitzant el projecte de llei" i que està en contacte amb les autoritats espanyoles per fer una anàlisi "curosa" de la norma.
De la mateixa manera que la llei d'amnistia no assegura els pressupostos, el secretari general de Junts, Jord Turull, ha negat que solucioni el conflicte polític, com ha apuntat el ministre de la Presidència, Justícia i relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Tot i això, el secretari general de Junts ha remarcat que la llei "genera un clima molt més favorable". "Ja tenim l'amnistia i ara volem aconseguir l'autodeterminació.