La comissió de justícia es reuneix aquest dijous per debatre i aprovar un nou dictamen sobre la proposició de la llei d'amnistia. El passat 30 de gener, les discrepàncies entre Junts per Catalunya i el PSOE van frustrar l'aprovació de la norma al Congrés dels Diputats. Els primers exigien incloure els delictes de terrorisme i de traïció per blindar la persecució judicial a l'independentisme, mentre que els socialistes veien incompatibles aquestes demandes amb la validació del Tribunal Constitucional i la justícia europea de la norma. Després d'un mes de negociacions, PSOE, Junts i ERC han arribat a un acord per introduir canvis en la llei d'amnistia.
- PSOE, Junts i ERC tanquen l’acord per aprovar la llei d’amnistia
- L’amnistia inclou terrorisme, traïció i malversació, però amb estàndards europeus
- El PP clama contra l'acord entre PSOE, Junts i ERC per l'amnistia: "Humiliant"
Fins aquí el seguiment del debat sobre la llei d'amnistia a la comissió de Justícia, que ha donat llum verda al nou redactat després de l'acord entre el PSOE, Junts i ERC.
Una de les modificacions que s'han pactat ha estat en la qüestió del terrorisme, eliminant la referència al Codi Penal espanyol, de manera que ara recull que queden exclosos de l'amnistia aquells actes que, “per la seva finalitat”, puguin ser qualificats de terrorisme, segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme. Des d'ERC, però, han minimitzat aquest canvi.
🔍 Així es va gestar l’amnistia definitiva: un gol en pròpia porta del PP va precipitar l’acord. Va ser un gol en pròpia porta del PP allò que va precipitar l’acord definitiu de la llei d’amnistia entre el PSOE, Junts i ERC. Fonts coneixedores de les negociacions expliquen que les tres formacions ja tenien encarrilat un pacte sobre la norma la setmana passada, però va ser l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia el que va prémer l’accelerador del pacte definitiu.
La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Errra, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia "és una victòria col·lectiva". En una publicació a X, ha afirmat que "elimina un estat de por ancorat a institucions i administracions que impedia un debat lliure".
La Llei d'amnistia és una victòria col·lectiva: restableix la llibertat per fer política a Catalunya i acaba amb la via de repressió a milers de persones. I elimina un estat de por ancorat a institucions i administracions que impedia un debat lliure com vol una democràcia plena.
— Anna Erra🎗 (@Anna_Erra) March 7, 2024
El líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha lamentat que amb la llei d'amnistia "els colpistes ho tindran més fàcil per repetir els seus actes i sortir-ne impunes". Així mateix, ha assenyalat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i Carles Puigdemont han acordat un "text secret" que no s'ha fet públic fins just abans de les votacions. Carrizosa ha assegurat que el seu partit lluitarà contra la llei d'amnistia des del Parlament, els carrers i els tribunals, i amb l'ajuda dels representants de Ciutadans a Europa.
L'acord del PSOE, ERC i Junts per a la llei d'amnistia permetrà a la Generalitat retornar multes lleus i greus que es van interposar per la llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que tinguin vinculació amb el procés independentista, segons han explicat fonts d'ERC.
L'eurodiputat de JxCAT Toni Comín ha donat per fet que podrà tornar a Espanya, com a molt tard, al mes de juliol, un cop sigui aprovada definitivament la llei d'amnistia, just el dia en què s'ha certificat l'acord entre PSOE, Junts i ERC per poder aprovar la norma al Congrés. "Després de set anys ja crec que ens toca tornar amb el cap alt, que és com ho farem gràcies a aquesta llei", ha dit Comín en declaracions als mitjans al Parlament Europeu.
Des de Vox, el diputat Javier Ortega Smith ha iniciat la seva intervenció avisant que la sessió de la Comissió de Justícia suposa un "frau a la legalitat" i una "cacicada", ja que la proposició de llei va ser rebutjada per la majoria absoluta de la cambra baixa, de manera que havia d'anar "a la paperera". Per als de Santiago Abascal, la norma no és "objectiva", està feta "amb noms i cognoms" i sota demanda de Junts i ERC.
Durant la seva intervenció a la comissió, Cuca Gamarra ha afegit que la llei d'amnistia és "injusta, inconstitucional i immoral" i només busca perdonar els delictes més greus en democràcia: la traïció a l'estat, el terrorisme i la corrupció.
Òmnium Cultural s’ha felicitat aquest dijous per l’aprovació a la comissió de Justícia del Congrés del dictamen de la llei d’amnistia. En una piulada a X, l’entitat ha considerat que és “una conquesta de la societat catalana a l’Estat” perquè “reconeixen que votar i protestar mai poden ser delicte”.
L’amnistia és una conquesta de la societat catalana a l’Estat: reconeixen que votar i protestar mai poden ser delicte.
— Òmnium Cultural (@omnium) March 7, 2024
Des d'@omnium en vigilarem la correcta aplicació per part dels jutges i tenim clar que la resolució del conflicte serà amb l'autodeterminació i la llibertat! pic.twitter.com/sTuV4pPfgV
L'aprovació a comissió ha anat precedida d'un debat que ha servit perquè el PP i Vox carreguessin contra la norma afirmant que és "una llei corrupta" (PP) i suposa un "cop d'estat secessionista" (Vox). "Aquí no s'ha tancat res, per molt que ho reiteri una vegada i una altra el PSOE. Es torna al punt de partida", ha alertat la diputada popular Cuca Gamarra. Pel PP, l'amnistia desprotegeix l'Estat perquè l'independentisme "ho pugui tornar a fer, però des de la impunitat".
La Comissió de Justícia ha aprovat la incorporació d'una esmena transaccional que, entre altres, estableix que queden exclosos de l'aplicació de la llei els actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea. Un gir que elimina del text les referències al Codi Penal espanyol per assegurar que l'amnistia inclou també els encausats del Tsunami Democràtic. Un cop superat el tràmit a comissió, la norma està llesta per votar-se de nou en ple el pròxim 14 de març.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia. "No hem deixat ni un dia de treballar per combatre la repressió de l’estat espanyol, tota la repressió". En una piulada a X, ha assegurat que "l'amnistia és una victòria", però adverteix que "estarem amatents a la seva aplicació, a cada multa, a cada tribunal".

La llei d'amnistia ha superat aquest dijous el penúltim debat al Congrés abans d'anar cap al Senat. PSOE, ERC i Junts han segellat l'acord a la Comissió de Justícia de la cambra baixa, que s'ha reunit a les 11 del matí enmig d'un notable interès mediàtic.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia. "Avui comença el camí per acabar amb la repressió. És l'inici del final d'un malson". En una breu declaració als mitjans des dels passadissos del Parlament, ha recordat que la "repressió" ha provocat presó i exili, i una amenaça sobre centenars de persones i ara es reconeix que "la repressió ha estat il·legítima".
El sí al dictamen de la llei d’amnistia ha rebut llum verda de la comissió per 20 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i Podemos) i 17 vots en contra (del PP i Vox). Junts i ERC han retirat les seves esmenes i, d’aquesta manera, l’únic text que queda viu és el del dictamen, que es votarà i es validarà al ple del Congrés el dijous que ve, 14 de març.
Lluny de signar un armistici, Junts i ERC mantenen la guerra oberta per l’amnistia. L’acord signat entre les dues formacions i el PSOE i la signatura conjunta de les quatre esmenes transaccionals que rubriquen el text de la llei han sigut una mena de miratge i ambdós partits han entrat a la Comissió de Justícia amb les espases en alt. De l’entesa s’ha passat a l’intercanvi de dards.
La Comissió Europea ha evitat aquest dijous valorar les modificacions pactades entre el PSOE, ERC i Junts per canviar tres articles i el preàmbul de la llei d'amnistia i delimitar el capítol d'exclusió dels delictes de terrorisme a actes que vulnerin les directives europees. El portaveu de Justícia de l'executiu comunitari, Christian Wigand, ha insistit que Brussel·les està "analitzant el projecte de llei" i que està en contacte amb les autoritats espanyoles per fer una anàlisi "curosa" de la norma.
De la mateixa manera que la llei d'amnistia no assegura els pressupostos, el secretari general de Junts, Jord Turull, ha negat que solucioni el conflicte polític, com ha apuntat el ministre de la Presidència, Justícia i relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Tot i això, el secretari general de Junts ha remarcat que la llei "genera un clima molt més favorable". "Ja tenim l'amnistia i ara volem aconseguir l'autodeterminació.
El president de la Generalitat recorda que la política "es fa amb els vots i el Parlament i que el Codi Penal es fa servir per altres coses".
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha celebrat l'acord per la llei d'amnistia, tanmateix, ha deixat clar que aquest no assegura els pressupostos generals de l'Estat espanyol. En una entrevista a RAC1, Turull ha apuntat que la llei d'amnistia formava part del pacte d'investidura i no té cap efecte sobre els pressupostos. "L'amnistia era per la investidura. Nosaltres ja hem complert la investidura i ara ja hi ha amnistia. Ara començarem el tema dels pressupostos amb el marcador a zero", ha apuntat.
Pere Aragonès assegura que avui els seus pensaments estan amb "les famílies que tenien l'amenaça de la repressió econòmica perquè un dels seus membres era un servidor públic que havia fet el que havia de fer". "Queda molt camí per recórrer però ho farem amb convicció i força després d'aquesta llei", sentencia el president Pere Aragonès.
El president Pere Aragonès atén la premsa després de l'aprovació de la llei d'amnistia: "Avui és la fi d'un malson". "La llei d'amnistia és el reconeixement que la repressió de l'Estat ha estat il·legítima i ara se'ns dona la raó als que sempre hem defensat que estàvem davant una causa general motivada políticament", indica Aragonès.
Des de Junts asseguren que han “treballat molt bé” amb Esquerra Republicana les negociacions a tres bandes amb el PSOE. “És un guany repartit entre tots”, asseguren fonts de Junts. No s’ha produït en cap moment una reunió presencial de les tres formacions, però sí que hi ha hagut contacte permanent entre tots plegats.
Va ser un gol en pròpia porta del PP allò que va precipitar l’acord definitiu de la llei d’amnistia entre el PSOE, Junts i ERC. Fonts coneixedores de les negociacions expliquen que les tres formacions ja tenien encarrilat un pacte sobre la norma la setmana passada, però va ser l’esborrany de l’informe de la Comissió de Venècia el que va prémer l’accelerador del pacte definitiu.
Així es va gestar l’amnistia definitiva: un gol en pròpia porta del PP va precipitar l’acord. Junts considera que el redactat definitiu de la llei treu als jutges la "joguina" per perseguir l'independentisme
🔴 La Comissió de Justícia del Congrés aprova la llei d'amnistia per 20 vots a favor i 17 en contra.
Les esmenes transaccionals es voten per separat i queden totes aprovades per 20 vots a favor i 17 en contra.
Es reprèn la sessió a la Comissió de Justícia que comença a votar si dona llum verda al redactat de la llei d'amnistia o no.
L'endemà que es fes públic el pacte a tres bandes entre PSOE, Junts i ERC per aconseguir que la llei d'amnistia tiri endavant primer a la Comissió de Justícia aquest dijous i també en el pròxim ple del Congrés, els republicans han minimitzat els canvis que s'han introduït en el text pel que fa al terrorisme. Des d'ERC han anat defensant des de finals de gener, quan Junts va retirar el seu suport al text a última hora, que la llei d'amnistia era sòlida i que calia aprovar-la tant aviat com fos possible perquè aquesta es pogués aplicar, remarcant que el marge de maniobra per introduir-hi canvis era molt reduït.
L'expresident socialista de l'Aragó, Javier Lambán, ha lamentat que avui s'aprovi la llei d'amnistia:
Lamento discrepar con el compañero Bolaños pero hoy no es un día en el que, como socialista, yo me sienta especialmente orgulloso
— Javier Lambán (@JLambanM) March 7, 2024
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha celebrat que el PSOE, ERC i Junts hagin aconseguit tancar un acord per a l'amnistia i que previsiblement la llei es pugui aprovar amb els suports suficients. "La llei d'amnistia és un pas molt important, que obre un horitzó d'esperança i que ens permet continuar passant pàgina a Catalunya i a la resta d'Espanya", ha escrit en una piulada a X.
La Ley de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña es un paso muy importante, que abre un horizonte de esperanza y que nos permite seguir pasando página en Cataluña y en el resto de España.
— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) March 7, 2024
Quiero mostrar mi agradecimiento a todas las…
Acaben les intervencions de tots els grups i la mesa de la Comissió de Justícia pregunta si algun grup vol retirar algunes de les esmenes transaccionals, com han fet ERC i Junts. El PSC ha aprofitat per retirar-les. Ara el president de la Comissió anuncia un últim recés.
"Per acabar, us donaré una mala notícia, i és que les lleis espanyoles, l'ordenament jurídic espanyol, és europeu. El Codi Penal segueix en vigor, no podreu perpetrar delictes perquè el 'dolo' es defineix al Codi Penal", conclou Cuca gamarra que demana dos minuts més de temps per parlar.
"Resulta molt decebedor veure el PSOE agafant-se a aquest salvavides polític igual que ho és per als seus votants sentir com es feliciten per aquesta transacció corrupta amb l'únic objectiu de mantenir-se al poder", critica Cuca Gamarra.
Cuca Gamarra critica que "amb aquesta llei no compleixen els mínims criteris de moralitat en els quals creiem la majoria dels espanyols, entre els quals hi ha molts votants socialistes que van confiar en vosaltres".
La diputada del PP assegura que "fa dies que escoltem que els que han proposat la llei se senten repugnats per la corrupció, quina coincidència que Santos Cerdán, qui va proposar a Koldo, sigui qui ha negociat la llei d'amnistia".
Torn per a Cuca Gamarra, del PP, que li retreu al president de la Comissió de Justícia que no li hagi deixat fer referència a les esmenes a l'inici de la sessió. La diputada, igual que ha fet Vox, critica que la llei torni a la comissió després de ser tombada al Congrés.
"Dedicar-se a la política és prendre decisions i no evitar-les. És solucionar problemes i no crear-los, és treballar per la convivència i no per la discòrdia i és, clar que sí, acordar amb aquells que no pensen com tu", explica Aranda als grups contraris a la llei d'amnistia.
"Ens va visitar, per petició del PP, la Comissió de Venècia, però vist el que han dit ara no sé si voldrien que tornés a visitar-nos", diu el socialista sobre les conclusions d'aquesta comissió. Francisco Aranda recorda que la majoria parlamentària reflecteix la majoria social del país, i amb això avala el consens sobre la llei d'amnistia.
El diputat del PSC assegura que el seu partit està compromès amb "el diàleg, la convivència i tornar a la política el que mai hauria d'haver sortit d'aquí". Aranda demana als representants del PP i Vox que no l'interrompin ni xiuxiuegin mentre ell parla.
Torn per al grup socialista representat pel diputat Francisco Aranda. El diputat explica que ell és català i no és independentista però que la llei "serveix per a la normalització institucional, política i social a Catalunya".
"No existeix la plurinacionalitat, només existeix la nacionalitat espanyola", sentencia Ortega Smith que conclou: "Podreu aprovar aquesta llei, però Vox us assegura que farem tot el que puguem per derrogar la llei i seure un altre cop als tribunals de justícia els que han intentat un cop d'estat".
"Volen amnistiar la malversació, robar diners públics dels espanyols per a un cop d'estat, serà amnistiat", critica Ortega Smith sobre la llei. "Han robat i això no és nou, ho vam veure l'octubre de 2017", denuncia el diputat de Vox.
El diputat de Vox assegura que la llei "no és objectiva, ja que és una llei que està feta amb noms i cognoms". Ortega Smith creu que "la llei d'amnistia pretén amnistiar delictes per tractes inhumans".
Torn per a Javier Ortega Smith, de Vox, que insisteix en que "la comissió és una autèntic frau a la legalitat i un menyspreu absolut al reglament del Congrés". El dirigent d'ultradreta protesta perquè la llei torni a la Comissió de Justícia i defensa que "hauria d'estar ja a la paperera".
Pisarello: "La llei d'amnistia garantirà que torni a la política allò que mai hauria d'haver sortit d'aquí", sentencia, al mateix temps que afegeix que ningú hauria de patir mai per manifestar-se per defensar els seus drets.
Cuca Gamarra protesta per les paraules de Pisarello però el president de la Comissió no admet la queixa.
Torn per a Gerardo Pisarello, de Sumar-En Comú, que celebra l'aprovació de la llei i la qualifica d'"alleujament". "El PP sempre ha estat el màxim adversari de la unitat d'Espanya", apunta Pisarello que acusa el PP de "dinamitar la separació de poders per garantir la seva impunitat i perseguir els seus adversaris amb tècniques kafkianes".
La diputada d'ERC critica la "repressió salvatge de l'Estat que ha portat a gent a la presó" i, per això, lloa la llei d'amnistia "perquè ens permetrà tornar a un punt per avançar tots plegats de nou en aquest horitzó de llibertat pel meu poble a través d'un referèndum", reivindica.
La diputada d'ERC Pilar Vallugera comença la seva intervenció recordant que "portem un mes i mig de retard", en diferència al vot negatiu de Junts del passat gener. Vallugera recorda que no hi ha hagut cap delicte ni cap actuació que hagués d'estar reprimida com ho ha estat.
El diputat de Junts recorda que avui "persistir agafa més sentit que mai, aquesta llei d'amnistia va per tots els represaliats", s'acomiada Cervera.
Torn per a Josep Maria Cervera de Junts per Catalunya, que intervé en català: "Quan vam votar que 'no' és perquè teníem motius de pes per a fer-ho i ara es veu que la decisió era encertada encara que molts no la van voler entendre i que han fet servir per crear literatura i retòrica contra nosaltres".
Torn per a Jon Iñarritu, d'EH Bildu: "Avui es fa un pas important perquè es desjudicialitza allò que mai s'hauria d'haver judicialitzat". "La repressió mai és una solució per a un conflicte de naturalesa política, sabem que la via de la desjudicialització pot deixar oberta a la interpretació d'un magistrat, amb vocació prevaricadora, aprofiti el que li sembli una llacuna per seguir amb la via del càstig. Per això creiem que és molt important tenir clar que la mai es poden resoldre aquests problemes per la via judicial", sentencia Iñarritu.
Torn de paraula per a Mikel Legarda, del PNB, que defensa la llei. "Entenem, però no compartim, que hi hagi grups que vegin aquesta iniciativa com a ineficaç, per a nosaltres aquest és un pas polític en la bona direcció que no posa en risc l'estat de dret, els drets fonamentals o la separació de poders", explica el diputat basc.
La diputada de Podemos Martina Valverde defensa l'amnistia i que tingui un suport majoritari. "No hem signat les esmenes, encara que els hi donarem suport, perquè el PSOE, si volia un consens, no ens ha traslladat el que s'estava debatent", explica la diputada que justifica així la no signatura.
La diputada de Podemos adverteix el PP: "No resoleu problemes de país perquè us agrada viure en el conflicte permanent, i el país sempre ha anat molt pitjor quan ha governat el PP". Valverde subratlla que el PP només vol anar "per la via de judicialitzar els conflictes polítics".
Valverde (Podemos), recorda que "avui estem aquí perquè l'amnistia és una eina legítima i constitucional". "No us molesta l'amnistia, perquè la feu servir quan us va bé pel vostre interès, el que us molesta és que els conflictes no s'hagin de resoldre a través de la via judicial", diu als diputats del PP.
Els grups parlamentaris tindran 12 minuts cada un per debatre la llei. Comença Martina Velarde, de Podemos, que recorda al PP que "és greu fer depèn de quines afirmacions a la casa de la sobirania popular". "El PP, per amnistiar els pous il·legals a Doñana o per amnistiar a grans defraudadors, no tenien cap problema", retreu la diputada de Podemos al PP.
El president de la Comissió de Justícia i Cuca Gamarra protagonitzen una petita picabaralla perquè aquesta li demana el torn de paraula i ell no li vol donar.
El president de la Comissió es dirigeix ara a Cuca Gamarra i li assegura que la mesa de la Comissió pot admetre a tràmit les noves esmenes transaccionals. Pel que fa a la qüestió presentada per Vox, explica a Ortega Smith que la mesa d'aquesta comissió ha decidit que la comissió ha de seguir i no es pot suspendre.
Es reprèn la sessió a la Comissió de Justícia. Javier Ortega Smith, de Vox, demana la paraula i protesta perquè considera que la llei no podia tornar a aquesta comissió.
"En el cas que hàgim d'anar a Europa, nosaltres aquesta batalla ja la tenim guanyada a partir del redactat actual de la llei. Dependrà dels jutges si volen una nova confrontació europea o no", ha afirmat l'advocat Gonzalo Boye sobre la llei d'amnistia. Respecte a la llei d'amnistia ha garantit que els forats que des de Junts demanaven cobrir, s'han cobert: "Nosaltres hem sostingut que hi havia uns forats que calia cobrir i s'han cobert i, al final, tant el Partit Socialista com ERC han entès la necessitat de fer aquestes modificacions".
Teresa Jordà celebra l'aprovació de la llei d'amnistia:
🔴 @TeresaJorda, sobre la llei d'#amnistia: "Estem satisfets d'aquest acord a tres. Amb l'aprovació de la 📃 Llei d'amnistia guanya la democràcia. Torna a la política allò que mai degué estar judicialitzat". pic.twitter.com/R3KPRMlTqV
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) March 7, 2024
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha celebrat l'acord de la llei d'amnistia. Ha assegurat que la norma és legal i que permetrà desjudicialitzar tots els conflictes que eren d'àmbit polític. Ho ha afirmat en acabar la visita d'obres del centre penitenciari de la Zona Franca.
El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha afirmat aquest dijous que els socialistes intenten que la resta de socis d'investidura que defensen la llei d'amnistia signin l'acord entre el PSOE, Junts i ERC per donar llum verda a la llei.
El redactat deixa clar que la malversació queda amnistiada sempre que “no hagi existit propòsit d'enriquiment”. A més, concreta que “l'aplicació de fons públics” per reivindicar i promoure la independència de Catalunya o per possibilitar la consulta del 9N o el referèndum de l'1 d'octubre “no es considera enriquiment” quan, “independentment de la seva adequació a l'ordenament jurídic, no hagi tingut el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”.
La modificació del terrorisme elimina la referència al Codi Penal espanyol: queden exclosos els actes que, “per la seva finalitat”, puguin ser qualificats de terrorisme, segons la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la lluita contra el terrorisme.
Els actes tipificats com a terrorisme, traïció i malversació queden a dins del perímetre de la llei d'amnistia emmarcat en els “estàndards europeus”. És l'acord que van anunciar ahir el PSOE, Junts i ERC i que ha cristal·litzat en dues esmenes transaccionals que modifiquen diferents apartats del redactat. Què aborda l'escrit pactat entre les tres formacions? En el terrorisme, elimina la referència al Codi Penal espanyol, al·ludeix a la directiva europea de terrorisme i manté la referència a les “greus violacions dels drets humans” de “manera intencionada”. La traïció l'emmarca en la Carta de les Nacions Unides i en una resolució de l'Assemblea General de l'ONU. Pel que fa a la malversació, especifica que s'amnistia sempre que no hagi donat lloc a enriquiment. Anem a pams.
Per la seva banda, l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha defensat aquest dijous que "el millor que es va fer a Espanya els últims anys va ser aplicar l'article 155" de la Constitució amb Catalunya i ha advertit que la llei d'amnistia portarà el país "a una deriva enormement perillosa” perquè acaba amb la divisió de poders. "A partir d'ara, qualsevol Govern pot fer una llei d'amnistia; demà es podrà amnistiar qualsevol, de manera que les sentències dels tribunals no serveixen per a res", ha dit Rajoy en una entrevista a Canal Sur Radio.
El president de la Comissió explica que es fa un breu recés atenent a la petició de Cuca Gamarra per tenir temps per analitzar les esmenes transaccionals.
La dirigent del PP Cuca Gamarra sol·licita "la suspensió de la Comissió si les esmenes són considerades procedents, perquè davant una llei com aquesta i d'una esmena de la que hem tingut coneixement extraoficialment, demano a la Mesa que empari tots els diputats perquè tinguin prou temps per llegir el text".
🔴 Comença la Comissió de Justícia al Congrés. El president de la Comissió, el socialista Francisco Lucas Ayala, dona la paraula a Cuca Gamarra que protesta.
Si no hi ha novetats, el pròxim 14 de març, la llei quedarà aprovada amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC), i passarà a tramitar-se al Senat, on el PP té majoria absoluta i que rebutjarà el text amb tota probabilitat. Superat el tràmit al Senat, la llei tornarà al Congrés per a la seva aprovació definitiva, previsiblement al mes de maig.
El Congrés dels Diputats votarà –i previsiblement aprovarà- la llei d'amnistia el pròxim dijous, 14 de març, en un ple que tindrà aquest únic punt i que se celebrarà després del ple ordinari de la setmana que ve, segons fonts parlamentàries. La Mesa del Congrés ha de ratificar encara aquesta incorporació a l'ordre del dia.
Els canvis a la llei d’amnistia, al detall: el terrorisme segons la UE i la traïció segons l’ONU. Llegeix l'article complet fent click aquí.
En breus començarà la Comissió de Justícia del Congrés que ha d'avalar la llei d'amnistia.
"Aquesta llei talla de soca-rel el fet que la cúpula judicial espanyola vagi més enllà amb les seves confabulacions", explica Nogueras assegurant que la llei que es va votar al gener no garantia això.
Míriam Nogueras compareix en roda de premsa davant el Congrés i ho fa acompanyada d'altres membres de Junts per Catalunya. "Ara sí que podem dir que podem votar una llei integral, que agafat tothom i que no deixa ningú fora. Quan votem que 'no' és perquè tenim motius per fer-ho", recorda la portaveu de Junts al Congrés.
Acaba la intervenció de Jordà davant el Congrés. Prèviament, ella mateixa, a TVE, ha afirmat que amb la llei d'amnistia el retorn de Marta Rovira i Carles Puigdemont és "molt més senzill", tot i que no ha volgut avançar quan ho podrien fer.
"La prioritat d'ERC ara són els pressupostos catalans, perquè són bons i ens aporten 2.400 milions més de recursos. Són els millors dels pressupostos que podríem tenir, no barregem aquesta carpeta amb la dels pressupostos del govern espanyol", recorda la diputada.
Jordà insisteix que la seva formació està molt satisfeta amb l'acord i assegura que "avui guanya la democràcia". "ERC fa cinc anys que treballa en aquesta amnistia que està molt treballada i que ja ho estava fa un mes i mig".
La diputada d'ERC confia en el fet que el PSOE complirà els acords i que ara, si durant el camí hi ha dificultats, és el govern espanyol qui les ha de solucionar. Jordà recorda que "la llei ja era robusta fa un mes i mig, ja era sòlida i tenia seguretat jurídica, avui seguim dient el mateix, el dictamen que ara s'aprovarà és sòlid, robust i té la seguretat jurídica necessària per cobrir a totes les persones".
Ara mateix, la diputada d'ERC Teresa Jordà atén els mitjans davant el Congrés: "ha estat el mateix govern espanyol qui ha reconegut que a Catalunya hi havia un conflicte polític. Aquí va començar una negociació que ens va portar als indults, a eliminar la sedició del codi penal i avui arriba la llei d'amnistia".
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, defensa que si l'amnistia no s'aplica serà perquè els jutges s'atreveixen a "prevaricar" i no serà un problema de la llei. En una entrevista a TV3, Nogueras ha afirmat que s'han resolt els "forats" que tenia la norma a finals de gener i que ara "s'ha internacionalitzat". Concretament, s'ha tret la referència al Codi Penal espanyol i es manté la referència a la normativa europea quan la llei parla de l'exclusió dels casos de terrorisme.

"Avui un govern d'un país europeu deixarà impunes delictes gravíssims que atempten el cor de la UE, inclosos delictes com el terrorisme, la malversació de fons públics i la declaració d'independència d'una part d'un estat membre", ha subratllat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo des de Bucarest.

ERC assegura que els canvis en la llei d'amnistia són "molt estètics" i apunta que el terrorisme "queda absolutament igual" respecte a l'anterior redactat. "La llei és robusta i cobreix a tothom. Canvia la redacció, però no l'efecte", ha insistit la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Catalunya Ràdio. Rovira ha dit que avui és un dia "feliç", una "victòria política brutal", i que el "repte" és aplicar la llei.
Gonzalo Boye ha assegurat que amb la nova llei d'amnistia acordada aquest dimecres entre PSOE, Junts i ERC amb una "aplicació democràtica" blinda a tothom, però ha advertit que després l'aplicació judicial no depèn del poder judicial. En ser preguntat sobre la possibilitat d'un retorn de Carles Puigdemont —abans de l'estiu— amb l'aprovació de la llei, Boye ha afirmat que és moment de reflexionar i espera a veure com actua la justícia espanyola, i ha assegurat que segurament la qüestió s'haurà de resoldre a l'àmbit europeu.
El viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, ha assegurat aquest dijous que la llei d'amnistia serà una "eina forta" perquè els encausats pel procés puguin defensar-se davant d'alguns magistrats que "tenen el mal costum de militar a Vox". En declaracions a La Xarxa, Sabrià s'ha mostrat "molt content" amb l'acord aconseguit ahir dimecres encara que ha reconegut que li hauria "agradat no perdre els darrers dos mesos".
Per la seva part, el president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, ha assegurat aquest dijous que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "s'està convertint en una marioneta de Puigdemont" després de conèixer-se que el PSOE, Junts i ERC han arribat a un acord sobre la llei d'amnistia. "A Espanya, Sánchez s'està convertint en una marioneta de Puigdemont (...). Vergonya al senyor Sánchez, vergonya als socialistes", ha dit Weber davant el congrés del PPE a Bucarest.
El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha dit aquest dijous respecte al text de la llei d'amnistia que es preveu aprovar al Congrés que "cal celebrar aquests acords d'ampli espectre" perquè "ofereixen la possibilitat de poder tornar a portar a la política el que no n'hauria d'haver sortit", amb la idea que "la judicialització de la política mai no és bona".
Deixem l'entrevista al secretari general de Junts, Jordi Turull, a RAC1, per fer un repàs de les xarxes socials. Òmnium Cultural celebra la llei d'amnistia i assegura que "és una conquesta de la societat catalana". A més, l'entitat, adverteix que "vigilarem la correcta aplicació" de la llei.
L’amnistia és una conquesta de la societat catalana a l’Estat: reconeixen que votar i protestar mai poden ser delicte.
— Òmnium Cultural (@omnium) March 7, 2024
Des d'@omnium en vigilarem la correcta aplicació per part dels jutges i tenim clar que la resolució del conflicte serà amb l'autodeterminació i la llibertat! pic.twitter.com/sTuV4pPfgV
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha rebutjat que l'acord aconseguit amb el PSOE i ERC sobre la llei d'amnistia impliqui el suport del seu partit als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). "Amnistia era investidura. Nosaltres ja hem complert la investidura i ara ja hi ha amnistia. Ara començarem el tema dels pressupostos. No hem enganyat ningú", ha destacat en una entrevista a RAC1.
"Quan Junts per Catalunya vota que 'no' ho fa amb motius, i això s'ha vist amb la llei d'amnistia, per tant tampoc volem avançar res sobre l'aprovació dels pressupostos del govern espanyol", deixa clar Jordi Turull que ironitza: "Ara no volem fer la carta als Reis".
"A Junts per Catalunya tenim molt clar què hem de fer d'aquí a les eleccions europees, i a mi m'agradaria que el candidat fos Carles Puigdemont", explica el secretari general de Junts per Catalunya.
"Un cop s'aplica la llei s'han d'aixecar totes les mesures cautelars com la de detenció de Puigdemont, aquestes són les condicions perquè torni", explica Turull.
"Anar amb un xiulet a protestar no és terrorisme, això és una interpretació capciosa del Tribunal Suprem perquè la gent quedi fora de l'amnistia. Això és una banalització", sentencia Jordi Turull.
El secretari general de Junts està convençut que, tal i com està ideada la llei, passarà el filtre del Tribunal Constitucional.
Deixem el dirigent del PP. Per la seva banda, Jordi Turull segueix parlant a RAC1 i, sobre Bolaños, assegura que discrepen molt. A més, Turull envia un missatge de tranquil·litat: "Vam presentar un projecte de llei al novembre i, a partir d'aquí, tot una sèrie de jutges han intentat posar-li traves. Això ens va fer obrir els ulls i vam optar per reforçar-la, per tant ara no quedarà ningú fora de la llei".
Feijóo ha insistit que l’executiu de Pedro Sánchez està cada dia més “acorralat” i és “més fàcil d’extorsionar” pels que “posen com a preu l’estat de dret” i ha tornat a relacionar el cas Koldo amb l’amnistia: “En un cas, es furten diners públics i en l’altre, es furten drets”.
Acaba la roda de premsa del ministre Bolaños i anem a Bucarest, on el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, critica que el govern espanyol deixi “impunes” delictes “gravíssims contra el cor de la Unió Europea”. Ho ha dit des de Bucarest, durant el congrés del Partit Popular Europeu. “Estem reconfortats al saber-nos a l’abric d’una Europa que no pot permetre que fructifiquin els atacs a l’estat de dret i a la independència judicial”, ha exclamat.
El ministre afirma que "la llei va entrar impecable a la cambra i que sortirà també així, constitucional i conforme al dret europeu". Bolaños recorda el dictamen de la Comissió de Venècia i assegura que les recomanacions que va fer la comissió s'hi han inclòs.

"Aquesta és una llei que marca història, la millor història d'Espanya, la història d'un PSOE valent que es mira als ulls amb gent que pensa molt diferent", es felicita Bolaños. El ministre dona les gràcies a totes les persones que han fet possible la llei i obre un torn de preguntes.
Félix Bolaños se sent orgullós de "fer un pas valent que acaba amb una dècada de tensió, enfrontament i conflictes". "Quan es comprovi que la llei és beneficiosa, en uns anys, serà més acceptada", afegeix.
"Aprovem la llei de la mà de gent de la que pensem molt diferent", recorda Bolaños que celebra que avui s'arriba a un acord "que representa al 80 i al 90% de la població catalana".
El titular de la Presidència assegura que "per al PSOE és un orgull contribuir amb aquesta llei d'amnistia a la normalització social a Catalunya. Aquesta llei no és només per als líders del procés, parlem d'una llei beneficiosa per a Catalunya, per a la convivència, per tant, beneficia a tot Espanya".
El ministre celebra l'acord i creu que amb la llei "es tanca una etapa d'enfrontaments, de conflicte, tensió i un trencament de la convivència", lamenta. Bolaños afegeix que en la darrera dècada "no va guanyar ningú, Catalunya es va quedar parada".
Davant del Congrés, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, atén els mitjans: "Han sigut uns dies amb conversacions per intentar desbloquejar la llei d'amnistia i finalment han acabat amb èxit. Els darrers dies s'ha intensificat la negociació a partir del dictamen de la Comissió de Venècia".

D'altra banda, a RAC1 hi parla el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull. "El PP fa unes piulades des del compte oficial...", denuncia Turull al mateix temps que adverteix que "al PP tot s'ho val per destruir".
Marta Rovira subratlla que només es pot negociar "quan hi ha voluntat de fer-ho". La secretaria general d'ERC recorda que hi ha més reptes a part de la llei d'amnistia i afegeix, en referència a Junts, que per part del seu partit "sempre hi haurà voluntat de refer relacions".
Alberto Núñez Feijóo, intervé durant la celebració del Congrés del PP europeu a Bucarest:
"No hi ha hagut terrorisme a Catalunya, i la llei d'amnistia diu i fa el mateix que deia fa unes setmanes. Una llei d'amnistia no volem que perdoni delictes de terrorisme", diu Rovira criticant així el 'no' inicial de Junts a la llei.
Marta Rovira recorda que "quan ERC treballa l'estratègia antirepressiva, que representa que ells reconeguin que hi ha hagut un abús del dret, que ens persegueixen per les nostres idees, busquem que es moguin els repressors. Ens hi estem jugant la democràcia, llibertats personals".
La dirigent d'ERC demana "començar la següent fase que és aplicar la llei i respectar l'estat democràtic i de dret". Segons Rovira, "cada vegada que perdem una setmana guanyen ells, ara resulta que som terroristes, cada vegada que aconseguim alguna cosa n'inventen una altra".
D'altra banda, a Catalunya Ràdio, la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, recorda que "els indults no eren suficients" i apunta que no creu que la llei d'amnistia sigui "perfecta" perquè hi ha molta voluntat de "seguir inventant-se causes polítiques en contra del moviment independentista, però és un pas importantíssim".
La portaveu de Junts al Congrés sentencia: "L'acord de Venècia diu que la llei s'ha d'aplicar, Veurem si un jutge vol prevaricar".
"Hem internacionalitzat la llei d'amnistia i el pas qualitatiu que ha fet és importantíssim", subratlla Nogueras que afegeix que "estem negociant aquesta llei perquè hi entri tothom i sigui d'aplicació immediata". A més, Nogueras ha assegurat que "esperem que Puigdemont sigui el candidat de Junts a les eleccions europees".
"No es poden presentar esmenes. Es van presentar unes transaccionals que van quedar vives. Ara en quedarà una", recorda Nogueras en declaracions a TV3. "No va ser una decisió fàcil votar 'no' al gener, però era necessari per poder arribar on som avui", insisteix la dirigent independentista.
ElNacional.cat ha pogut saber que un dels canvis que s’aprovarà ateny els delictes de terrorisme, traïció i malversació: els dos primers queden inclosos en el perímetre de l’amnistia “adaptats als estàndards europeus i no al Codi Penal espanyol” i la malversació s’emmarca en “les principals recomanacions de la Comissió de Venècia”.
Nogueras apunta que "ara només depèn dels jutges. No tenim la llei encara, ha de passar al Senat i al Congrés. Ens n'anem al maig".
Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, recorda a TV3 que "el que volíem era una llei d'amnistia integral, ara sí que podem dir que la llei no deixa ningú enrere i és d'aplicació immediata". "Quan Junts vota que 'no' ho fa per algun motiu", recorda.
Joaquín Urias, professor de Dret Constitucional i antic lletrat del Tribunal Constitucional, parla a la SER sobre la llei d'amnistia: "La directiva europea és molt més restrictiva que l'espanyola: només és terrorisme si hi ha morts, segrestos, explosions o altres delictes greus".
El redactat exacte i íntegre de l’esmena transaccional acordada entre els tres actors es farà públic aquest dijous i rebrà llum verda de la Comissió de Justícia, que es reuneix a partir de les 11 hores per debatre i votar el nou text.
El líder de Ciutadans en el Parlament, Carlos Carrizosa, ha avisat que si el Congrés dels Diputats aprova la nova versió de la llei d'amnistia acordada per PSOE, Junts i ERC aquest dimecres, la qual considera una "aberració", Europa la frenarà.
PSOE, ERC i Junts asseguren que han segellat un acord fruit del “treball conjunt” que té en compte “les directrius del dret constitucional, europeu i internacional, així com l'informe preliminar de la Comissió de Venècia”. Afirmen també que la llei d'amnistia protegirà “totes les persones vinculades al procés independentista”
La germana de Toni Comín, que avui és el seu aniversari, el felicita pels anys i per "la victòria que suposa l'amnistia":
Per molts anys estimat germà! 💖🎂🥂 Avui celebrem el teu aniversari i la victòria que suposa l’amnistia! 💪🏼💪🏼 T’estimo molt @toni_comin!! 😍😍 pic.twitter.com/K41G7ulJOt
— Betona Comín (@BetonaComin) March 7, 2024
Un mes després del fiasco que va suposar el 'no' de Junts a la llei d'amnistia, Junts, ERC i PSOE han estat capaços de tancar una entesa que –ara sí- permetrà que el text s'aprovi al ple del Congrés de la setmana que ve.
Bon dia i benvinguts al seguiment de l'última hora sobre l'amnistia després que aquest dimecres el PSOE, Junts i ERC anunciessin un acord per tirar endavant la llei.