L'informe de la Comissió de Venècia que avalua la llei d'amnistia subratlla l'objectiu de reconciliació social i política que persegueix aquest iniciativa i aconsella que el text faci una definició més precisa de l'àmbit material i temporal de la llei per evitar "controvèrsies" a l'hora de sotmetre-la a la interpretació dels tribunals, segons l'esborrany del text a què ha tingut accés ElNacional.cat. Pel que fa els límits, un dels temes que ha obstaculitzat l'acord entre PSOE i Junts, deixa clar que els límits substantius fixats pel dret internacional es refereixen a "violacions greus dels drets humans".

Les conclusions d'aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa s'han conegut aquest vespre quan fonts del govern espanyol han assegurat que l'informe avalava la llei d'amnistia. L'esborrany de 41 pàgines, respon a les qüestions que va plantejar el Senat, a instàncies de la majoria absoluta del PP, i ha estat elaborat després que els dies 8 i 9 de febrer membres de la comissió es van entrevistar amb representants de partits i institucions.

Terrorisme

Pel que fa el que descriu com a límits substantius de l'amnistia, la comissió subratlla que "els límits del dret internacional es refereixen a violacions greus dels drets humans, que no són necessàriament els mateixos que els delictes greus del dret intern". En aquest sentit i atès que alguns dels delictes -en referència al terrorisme- que contempla el projecte podrien equivaldre a violacions greus dels drets humans, l'informe "observa amb satisfacció que el projecte de llei d'amnistia no contempla els actes contra les persones amb resultat de mort, l'avortament o les lesions al fetus, la pèrdua o el dany permanent en un òrgan o membre, la impotència, l'esterilitat o la deformitat greu, i els actes definits com a delictes de tortura o tracte inhumà i degradant de conformitat amb l'article 3 de CEDH sempre que superin el llindar mínim de gravetat". 

L'informe, que recull les conclusions de l'estudi comparat que demostra que cap estat europeu exclou el terrorisme de l'amnistia, respon a la pregunta plantejades pel Senat sobre si és compatible amb l'Estat de Dret aplicar l'amnistia a delictes de terrorisme quan no hi ha sentència ferma. En aquest punt, la resposta de la comissió es limita a assenyalar que "l'amnistia s'aplica també als procediments pendents, per la qual cosa el criteri de la fase de procediment hauria de ser irrellevant".

Reforma Constitucional

L'informe adverteix que "no correspon a la Comissió de Venècia pronunciar-se sobre la qüestió de constitucionalitat" que se li ha plantejat, i adverteix que aquest punt ha de ser abordat, "en primer lloc pel Parlament espanyol, i posteriorment pels jutges ordinaris i, de manera definitiva, pel Tribunal Constitucional espanyol". Això no obstant, "la Comissió considera que la viva polèmica que ha suscitat aquest afer suggereix que seria preferible, arribat el moment, regular-ho explícitament mitjançant una reforma constitucional".

El que sí recomana el text és "definir de forma més precisa l'àmbit material i temporal de l'aplicació de l'amnistia, per fer més previsible els efectes de la llei". "La Comissió subratlla que la llei haurà de ser interpretada i aplicada pels jutges a cada cas per determinar si cada cas pot acollir-se a l'amnistia. La falta de claredat i determinació del seu àmbit d'aplicació comporta el risc que sorgeixi un gran número de casos i controvèrsies sobre la correcta aplicació de la llei. Alhora, es corre el risc de traslladar els conflictes de l'àmbit polític al judicial. Aquest resultat no seria coherent amb la finalitat de l'amnistia com a tal".

Legitimitat

La Comissió es declara conscient de les crítiques que ha rebut el projecte en el sentit que formava part d'un acord polític per aconseguir la majoria que donaria suport al Govern, però afegeix que "la normalització institucional, política i social de Catalunya és un fi legítim" i deixa clar que "no correspon a la Comissió avaluar la proporcionalitat del projecte de llei d'amnistia en relació amb els objectius proclamats" ni la seva conveniència o idoneïtat. "El Parlament espanyol, en decidir si aprova el projecte de llei d'amnistia i amb quin contingut, haurà d'abordar la qüestió de si la normalització de Catalunya pot aconseguir-se a pesar que el projecte de llei d'amnistia ha creat una profunda i virulenta divisió a la classe política, a les institucions, al poder judicials, al món acadèmic i, sobretot, a la societat espanyola", conclou, per la qual cosa aconsella que es faci un debat al voltant d'aquest tema amb el temps necessari i amb lleialtat.

Pel que fa a la independència del poder judicial i la separació de poders, considera que la llei d'amnistia no planteja "cap problema" i, de fet, celebra que no s'estableixi cap sanció als tribunals que no respectin els terminis de dos mesos que imposen per aplicar la llei als diferents casos. En aquest sentit, puntualitza que "considera justificat tractar prioritàriament el cas de les persones que poden se excarcerades".

Revocació

Pel que fa una possible revocació de la llei d'amnistia, subratlla que el TEDH deixa clar que com a criteri general no s'accepta la revocació retroactiva d'una llei d'amnistia, atès que revocar-la seria "contrària al principi de seguretat jurídica i al principi de retroactivitat de la llei penal".

L'informe es refereix a la compareixença de jutges a les comissions d'investigació que s'estan impulsant la Congrés i adverteix que "per respectar els principis de separació de poders i d'independència del poder judicial, les comissions d'investigació creades pel Congrés dels diputats d'Espanya no han de rebre mandats ni pretendre exigir que els jutges els informin, en particular, sobre el fons dels assumptes que han resolt".

La conclusió de la Comissió és que una llei d'amnistia ha de respectar la Constitució, el dret internacional, en particular pel que fa la inadmissibilitat de l'amnistia en delictes internacionals greus i violacions greus dels drets humans; ha de complir requisits qualitatius de qualsevol llei, claredat, determinació, accessibilitat, previsibilitat; ha d'estar motivades per raons de reconciliació social i política; i ha de confiar al poder judicial la decisió sobre si persones concretes compleixen o no els criteris per aplicar-los l'amnistia.