El final de les vacances d'agost significa també l'inici del nou curs polític. I, amb això, el retorn a l'activitat de l'independentisme. Un independentisme que es trobarà amb un mes calent, marcat especialment per dues jornades crucials, com són la primera Diada Nacional de Catalunya en plena normalitat des de la pandèmia i el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Però no tan sols això, perquè també caldrà sumar-hi a tot plegat els enfrontaments entre les forces polítiques per la suspensió com a presidenta del Parlament de Laura Borràs; les conseqüències de l'informe del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides que confirma que l'Estat espanyol va violar els drets d'Oriol Junqueras, Raül Romera, Jordi Turull i Josep Rull; el debat de política general que ha de mantenir el Parlament l'última setmana de setembre, estroncat pel judici a la cupaire Eulàlia Reguant després d'haver-se negat a respondre Vox durant el judici al procés; i les conclusions de l'auditoria de Junts a l'acord de govern amb ERC.
L'informe de l'ONU uneix Esquerra i Junts...
Aquest dimecres, l'últim dia d'agost, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides sentenciava que l'Estat espanyol "va violar els drets polítics" d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Els quatre líders independentistes van ser suspesos del seu càrrec com a diputats al Parlament pel seu paper durant l'octubre de 2017 abans de rebre una condemna ferma dos anys després. Amb l'informe de l'ONU a la mà, ERC i Junts van mostrar una inusual unitat en la seva resposta, amb reaccions contundents de diversos dels seus representants i també un comunicat conjunt en el qual es constatava que "la repressió política de l'independentisme català per part de l'Estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia".
La rèplica d'ambdós partits no es limitava només a quatre paraules. Aquest divendres, els principals afectats oferien una roda de premsa simultània a Barcelona i a Ginebra, localitat suïssa on es troba la seu del Comitè de Drets Humans. A la capital catalana, els exconsellers Raül Romeva (d'ERC) i Josep Rull (Junts) apareixien conjuntament per carregar contra l'Estat i la "fallada sistèmica" del seu ordenament jurídic, polític i democràtic. Afegien, també, que no tenien gaire confiança que el govern central respongui a aquest revés, però sí que mostraven optimisme amb què la sentència de l'ONU servís de "munició" per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans.
...i Laura Borràs els divideix
La consonància mostrada pels dos socis del Govern en la resposta al dictamen de les Nacions Unides, però, era tan sols un miratge. Després d'un final de curs polític marcat per la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament el 28 de juliol, el mes d'agost mantenia aquesta qüestió en la primera plana d'actualitat. Mentre que ERC, amb l'ajuda també del president de la Generalitat, Pere Aragonès, pressionava perquè Borràs fes un pas al costat i acabés amb la interinitat de la cambra nomenant una substituta, tant ella com el també líder de Junts Jordi Turull es refermaven en l'aposta per mantenir-la en el càrrec. Fins i tot presentaven una petició de reconsideració per intentar revertir la suspensió.
Amb la sentència de l'ONU ja pública, Junts introduïa encara una segona petició de reconsideració al Parlament en què invocava l'informe per intentar carregar-se d'arguments i restituir Laura Borràs. La formació al·legava que "resultaria paradoxal" que, després que l'Estat fos castigat per tombar els líders independentistes abans d'una sentència ferma, el Parlament fes el mateix amb la seva presidenta. Malgrat tot, Pere Aragonès s'afanyava a rebutjar qualsevol comparació i defensava que eren qüestions completament diferents. L'estratègia de Borràs fracassava, i Esquerra, el PSC i la CUP mantenien el seu vot durant la reunió de la Mesa que el primer dia de setembre refermava la suspensió de la presidenta. La ferida oberta entre els partits independentistes no es tancava, i Junts esgotava l'últim recurs intern del Parlament abans de poder obrir la via judicial a Europa.
Una Diada sense president
Les diferències en el si de l'independentisme també s'observaran durant la Diada. I és que, per primer cop en un bon grapat d'anys, el president de la Generalitat no assistirà a la manifestació unitària de l'independentisme l'11 de setembre. Tant Carles Puigdemont com Quim Torra van ser-hi sempre en condició de caps de l'executiu, i Pere Aragonès també va anar-hi l'any passat, el primer en què participava com a president. Ara bé, després d'uns dies d'incògnita, el també coordinador nacional d'ERC ha decidit desmarcar-se de la mobilització i només participar en aquells actes institucionals. Per contra, la principal referència de Junts al Palau de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha confirmat que ell sí que hi serà, com també la resta de consellers i alts càrrecs de la formació. Els republicans han volgut precisar que hi haurà diversos dirigents a la marxa, si bé l'assistència dels seus consellers continua sent encara una incògnita quan falta una setmana per la Diada.
Aragonès ha justificat la seva decisió perquè la manifestació, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, va "contra els partits i les institucions, i no contra l'Estat espanyol", segons fonts de Govern. El programa oficial de l'entitat presidida per Dolors Feliu defensa que la protesta ha de servir perquè la societat civil passi "per davant" dels partits, en els quals "ja no hi compta ni hi creu" per la seva "inacció". Ara bé, l'ANC s'ha escudat al·legant que la de la Diada és "una mobilització en positiu per la independència" que no es convoca contra ningú, però que tampoc avala "l'autonomisme". "La mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l'estratègia dels partits", explica.
Sigui com sigui, el que queda clar és que l'11 de setembre serà una oportunitat d'or perquè l'independentisme militant torni a activar-se, després d'uns anys de desmobilització marcats per la pandèmia i per l'estratègia de diàleg per part de l'executiu català. La jornada reivindicativa de l'any passat, que també estava enfosquida per un pessimisme previ, va acabar superant les expectatives i aplegant unes 400.000 persones, segons els organitzadors. Amb la voluntat de recuperar els carrers, la Diada d'enguany comptarà amb diverses protestes i accions. La mobilització unitària de l'ANC anirà acompanyada d'actes polítics i culturals d'Òmnium Cultural, i també d'una concentració de l'Esquerra Independentista a la plaça Urquinaona. Les previsions, doncs, conviden a l'optimisme.
El debat de política general, interromput per la repressió
Ja durant la darrera setmana de setembre tindrà lloc el tradicional debat de política general del Parlament, un ple en què els partits independentistes tindran l'oportunitat presentar, debatre i votar nombroses propostes de resolució a favor de la causa. Una d'aquestes ja se sap a hores d'ara, i serà encapçalada pel mateix Pere Aragonès, qui aprofitarà l'escenari per formular una proposta "molt més àmplia" per l'autodeterminació que pretén anar més enllà de l'independentisme. El president defensa que es tracta d'una iniciativa "inclusiva de solució del conflicte polític", i que busca abraçar "aquelles persones que creuen que els conflictes polítics es resolen deliberant, escoltant i prenent decisions a les urnes", en una evident picada d'ullet al PSC i els comuns.
El debat de política general se celebrarà el 27 i 30 de setembre perquè quedarà interromput durant dos dies. El motiu és, precisament, el judici a què s'enfronta la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, acusada de desobediència per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox durant el judici contra el referèndum de l'1-O. Els dies 28 i 29, Reguant haurà de comparèixer davant el Tribunal Suprem, a Madrid, i veurà si finalment és condemnada a quatre mesos de presó i inhabilitació, com demana la Fiscalia. L'ofensiva contra la cupaire és una nova oportunitat per als partits independentistes de mostrar la seva unitat contra la repressió de l'Estat, i de fet ja ho farà amb la suspensió simbòlica del Ple del Parlament, ja que Reguant no podria participar-hi si es celebrés.
30 dies per canviar el rumb
El debat de política general també marcarà una altra data important en el calendari de l'independentisme institucional. I és que aquest dilluns passat, Junts presentava els resultats de la seva auditoria sobre el pacte de govern amb ERC. Els resultats demostren el poc progrés de l'executiu en l'eix nacional, i portaven el secretari general Jordi Turull a etzibar un "així no podem continuar" que advertia als socis del Govern sobre la necessitat d'avançar en el camí cap a la independència. Ara bé, la direcció de Junts no queia en catastrofismes i donava un termini per revertir la situació: tot el mes de setembre, fins al debat de política general. Durant aquesta trentena de dies, la formació confia que es pugui "millorar l'actitud per dir que ara sí que val la pena continuar" al Govern.
I és que, si no hi ha aquesta millora d'actitud que exigeix Turull, els presagis per al futur de l'executiu català podrien ser foscos. El mateix secretari general advertia a mitjans de juny que l'auditoria del partit determinaria si el govern de coalició amb ERC "funciona com estava previst, si cal replantejar-ho perquè no va a l'hora o si s'ha de deixar estar". Veient els resultats de l'avaluació pel que fa a l'eix nacional, no es pot descartar cap opció, si bé Turull garantia també que la decisió del seu partit es prendria amb rigor. Per ara, Pere Aragonès ja ha reaccionat a l'advertència de Junts demanant als consellers que té el partit a l'executiu que facin "propostes concretes" sobre "la resolució del conflicte polític amb l'Estat espanyol" i que serveixin d'alternativa a l'estratègia de negociació amb el govern de Pedro Sánchez.
Cinc anys de l'1-O
Finalment, aquestes setmanes d'activitat frenètica per part de l'independentisme es veuran culminades per una cita que, des de fa un grapat d'anys, està marcada en tots els calendaris. I és que, aquest 2022, es recordarà el cinquè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre i de la violència amb que va actuar l'Estat durant aquella jornada per aturar un exercici de la democràcia. Serà, de ben segur, una nova oportunitat per a la ciutadania de tornar a sortir als carrers i fer-se sentir poc temps després de la Diada Nacional, apel·lant els dirigents polítics a corregir el rumb i aplicar el mandat de l'1-O.
Ja hi ha diversos actes preparats per a rememorar l'efemèride. El Consell per la República ha anunciat una concentració a l'Arc de Triomf de Barcelona per aquella data amb la intenció de "reivindicar la victòria del referèndum d'autodeterminació" i que el seu resultat és encara "vigent", que comptarà també amb la intervenció de Carles Puigdemont. No només això, sinó que durant la nit del 30 de setembre la mateixa entitat ha convidat la ciutadania a realitzar una concentració nocturna a totes aquelles escoles on es va produir violència policial ara fa cinc anys. L'acció també servirà per homenatjar aquelles persones que, en la vigília de l'1-O, van ocupar les escoles habilitades com a locals de votació perquè, al dia assenyalat, pogués executar-se el referèndum.