Les 118 pàgines de la interlocutòria de la secció novena de l'Audiència de Barcelona, que rebutgen la petició de la defensa de Jonathan Andic de retirar la mesura de presó provisional amb fiança—amb el vot particular en contra del president de la sala—, aporten detalls clau de la investigació sobre la mort d'Isak Andic, fundador de Mango i que fou l'home més ric de Catalunya. Un de xocant ha estat conèixer l'estratègia de l'empresari, ajudat per la terapeuta familiar, per tal d'apartar, després d'un any sabàtic, el fill del negoci de Mango. També de pericials, com ara que no es poden acreditar les distàncies que els Mossos asseguren que hi havia en el camí de Montserrat entre els dos homes, pare i fill, en el moment de la fatal caiguda. La defensa de Jonathan Andic creu que aquesta resolució al seu recurs contra la presó provisional "equilibra el debat" i "iguala armes", sobretot amb el vot particular del president del tribunal que sosté que és "dubtosa la intensitat dels indicis". Amb tot, els tres magistrats de l'Audiència coincideixen que cal investigar més per aclarir si és un homicidi, com sosté la fiscal Teresa Yoldi (a la foto principal), o una caiguda accidental, com asseguren que va passar aquell 14 de setembre de 2024 els advocats defensors Cristóbal Martell i Sebastián de Juan.
L'Audiència de Barcelona ha validat la investigació de la jutgessa de Martorell Raquel Nieto, que manté imputat Jonathan Andic pel suposat homicidi del seu pare, quan passejaven junts pel camí de Montserrat, aviat farà dos anys, i aposta perquè es finalitzi la instrucció. "La hipòtesi incriminatòria descansa en un conjunt d'indicis indirectes i la seva rellevància ha d'examinar-se de forma convergent", manifesta la sala. Això no obstant, el tribunal i, no només el magistrat amb el vot discordant, posen en dubte indicis que formen els fonaments de l'acusació de la Fiscalia, construïts amb informes i simulacres fets per unitats especials dels Mossos d'Esquadra.
La zona zero no es va preservar ni acordonar
En la meticulosa interlocutòria, les dues magistrades de la secció 9a han compartit l'argument de la defensa sobre com es va protegir la zona on va caure Isak Andic, un fet que podria invalidar els indicis construïts en la zona zero de la caiguda de l'empresari. L'Audiència de Barcelona detalla que "al costat del punt de precipitació es va documentar fotogràficament alteració del terreny", que podria semblar-se a una petjada. La Unitat d'Intervenció en Muntanya (UIM) dels Mossos va fer fins a una desena de simulacres fregant amb unes vambes semblants —no les que duia l'empresari, trobades setmanes després— el terra, i no es va aconseguir fer la mateixa marca que els agents van trobar a la zona on, suposadament, el pare de Jonathan Andic va començar a caure.

"El lloc no va romandre permanentment aïllat o acordonat i els agents hi van tornar en diverses ocasions", assegura l'Audiència de Barcelona, parafrasejant les conclusions dels agents de la UIM dels Mossos. En la mateixa interlocutòria també s'assegura que la petjada, que va quedar fotografiada —a la foto d'aquesta notícia— i incorporada a l'informe de la inspecció ocular de la zona, no se sap qui la va produir ni mitjançant quina acció concreta. "El resultat qüestiona que l'alteració fotografiada es produís mitjançant una única fricció lineal corresponent a una simple relliscada", apunta la sala. Els especialistes en accidents de muntanya dels Mossos hi van anar fins a set vegades i van fer deu simulacions de caigudes i en cap van poder fer una marca semblant a la que ha quedat enregistrada al sumari del cas. No poden saber quan es va fer la marca i, ni de bon tros, qui la va fer. La mateixa interlocutòria insisteix: "Tampoc no consta que la marca contingués cap vestigi biològic o material que permetés vincular-la directament amb la víctima o amb l'investigat".
L'Audiència apunta que aquesta "alteració del terreny" és un element "d'abast limitat". La morfologia de la marca no es va poder reproduir mitjançant una única fricció cap endavant, un resultat que "debilita la hipòtesi que es tractés simplement de la petjada deixada per una relliscada ordinària". Ara bé, aquest resultat tampoc no permet arribar a conclusions sobre què va provocar la marca. No s'ha pogut determinar quan es va produir, que la va deixar ni quin mecanisme concret la va generar. Per aquest motiu, asseguren els magistrats en la interlocutòria, "no es pot identificar com un indici d'un forcejament, d'una maniobra deliberada o de la intervenció d'una altra persona". Des de l'acusació s'havia arribat a apuntar que Jonathan Andic podria haver fet aquesta marca per simular que la caiguda del seu pare va ser accidental, però no es dona cap detall per a sustentar aquesta hipòtesi.

Sense poder confirmar que és un homicidi
L'Audiència de Barcelona també assegura, en el seu escrit, que en aquest cas no hi ha cap testimoni directe de la precipitació d'Isak Andic més enllà del mateix investigat, ni tampoc cap prova científica que permeti acreditar, per si sola, que la víctima va ser empesa o que una tercera persona va intervenir en la caiguda. Així ho conclouen els Mossos de la Unitat d'Intervenció en Muntanya en el seu informe: no van poder determinar què va provocar la precipitació ni si hi havia participat una tercera persona.
En la mateixa línia, els informes medicoforenses tampoc no van aconseguir establir quin va ser el mecanisme inicial que va fer que la víctima abandonés el sender. Els informes descriuen que la víctima va baixar pel pendent amb els peus orientats cap a la part inferior, amb lesions provocades pel lliscament, principalment al costat dret del cos, i amb un mecanisme que combinava els cops i l'arrossegament. Tot i això, els forenses no van poder establir en quin ordre es van produir les lesions ni determinar com es va iniciar la caiguda que va fer que la víctima sortís del camí i acabés caient els 60 metres de desnivell, per aquest precipici, que li va causar la mort.
La pèrdua del mòbil, tampoc sospitós
El tribunal també posa en qüestió que Jonathan Andic anés a Quito a desfer-se del seu mòbil per tal de destruir proves incriminatòries, com apunten els Mossos perquè en fer el bolcat dels missatges al nou aparell no es va recuperar tot. El fill va dir que li van robar i que va demanar que se li n'activés un de nou, com tenen els directius de Mango. En concret, l'Audiència raona: "El fet que en el nou dispositiu es conservessin fotografies, captures de pantalla, documents i altres arxius anteriors impedeix afirmar que s'hagués produït una supressió completa de tot el contingut històric. El resultat va ser una recuperació parcial i desigual: no es va obtenir l'historial anterior de WhatsApp, però sí altres materials anteriors, incloses captures que reproduïen comunicacions mantingudes amb la víctima". Una era el dia de la sortida a Montserrat.
Més testimonis
El cas Andic encara té capítols per escriure, com les declaracions de testimonis, la majoria demanats per la Fiscalia, que seguiran aquest pròxim dilluns, 23 de novembre, amb l'advocat Joan Roca i l'assessor Germán Castejón, citats per la defensa, per desmuntar, segons ells, el mòbil econòmic dels fets. Aquest dia la fiscal també vol interrogar l'investigador privat Paco Marco —que ha fet recerques i pericials per a la defensa, que han desmuntat les acusacions dels Mossos—, i el consultor Iñaki Ortega, que va ser portaveu de la família Andic durant els primers mesos de la investigació. Per a mitjan desembre, hi ha citats una desena de testimonis, com ara José Creuheras, president de Planeta i amic del fundador de Mango; l'advocat Miquel Roca, a qui Isak Andic va demanar projectar la fundació filantròpica, i Toni Ruiz, actual director general de Mango, entre altres.